URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

EXCURSIÓ REIVINDICATIVA PEL CAMÍ DE POLLENÇA A LLUC.

Alternativa | 29 Abril, 2006 17:25 | facebook.com twitter.com

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS.
NI BARRERES TANCADES "NI REJILLES"
CAMINS PÚBLICS OBERTS.

DIUMENGE DIA 7 DE MAIG.
Sortida 9:30 del Pont Romà de Pollença. A les 10:30 trobada 5,30 km de la carretera Pollença a LLuc ( Pi de Son Grua).

VOS HI ESPEREM A TOTS PER EVITAR EL TANCAMENT DE LA CARRETERA VELLA DE POLLENÇA A LLUC.


Assemblea d' Esquerra Unida de Pollença.

Alternativa | 29 Abril, 2006 10:03 | facebook.com twitter.com

El proper divendres 7 de maig a les 20:30 assemblea-sopar d' Esquerra Unida de Pollença a Can Ramón , a les 20:00. Oberta a tothom que vulgui venir, escoltar, opinar i sopar. eurxella@yahoo.es

La plaça de Sineu dins Pollença

Alternativa | 29 Abril, 2006 09:37 | facebook.com twitter.com


L'ajuntament de Pollença roba la imatge de la plaça de Sineu

Alternativa | 28 Abril, 2006 16:48 | facebook.com twitter.com

La famosa, cara i desastrosa campanya de la Ç, Pollença un lloc ple de continguts, és una campanya buida de sentit i barroera. La Ç sembla una imitació de la Ç de la revista Sa Plaça i han fet passar una foto de la plaça de Sineu per la plaça major de Pollença. I segurament algú amic haurà cobrat un bons duros per aquesta campanya. Quina pena de gent volen mostrar Pollença com un destí turístic diferent i han d’utilitzar imatges de Sineu. I pobre Sineu només li roben els duros sinó també la plaça.

DESCUIT AL DIARIO DE MALLORCA. POLLENÇA 14 D'ABRIL.

Alternativa | 17 Abril, 2006 09:17 | facebook.com twitter.com

Aquest és l'acte que ha oblidat el Diario de Mallorca. Fotografia de l'acte homenatge als republicans que varen fer el 14 d'abril al monolit de la plaça dels Seglars, dins els actes d'abril de República. De rosa, Gabriel Quetglas un dels republicans empresonats i obligat a treballs forçats va fer feina a la carretera d' Albercutx. Am boina negra Josep Muntaner Cerdà, autor del llibre "no eren blaves ni verdes les muntanyes". Va llegir el seu poema la patrona de 1936 i una versió molt simpàtica del himne de Riego ( fent referència al caciquisme i compra de vots de l'época) Amb l'altra boina verd, de peu darrera, Guillem Payeres que va recitar la seva glosa Trist 1936, dedicada al seu cunyat Josep Pont Cladera assassinat a la guerra. També era Josep Cànaves amb "muletars" empresonat al 1948. A un costat Miquel Amengual interpreta l'himne de Riego. Ens ha sorprès molt que a pesar de ser el tercer any consecutiu que fem aquest homenatge als republicans a Pollença i que va contar amb la presència de més de cent persones, no hagi merescut ni una línia a la informació, d’una pagina i mitja, que ha publicat el Diario de Mallorca sobre els actes de commemoració de la República a la part forana. Mai ens hem queixat de la premsa però aquesta vegada pensam que al Diario de Mallorca ha actuat d’una manera poc professional. Tenen tota la informació sobre els actes d’abril de República i a dia d’avui encara no han publicat absolutament res. Ens sembla molt greu que no hagin visitat tampoc l’exposició a pesar de nostra convidada a fer una visita guiada. Una actitud molt diferent han tingut tant el Última Hora, com el diari Balears, la revista Sa Plaça i el Punt Informatiu de Pollença. Bé poca cosa podem fer, ja hem expressat nostra queixa directament al Diario de Mallorca i solament ens resta seguir fent feina, algun dia igual se recorden de nosaltres.

7 polítics per un cotxe a Pollença

Alternativa | 06 Abril, 2006 16:38 | facebook.com twitter.com

Notícia publicada pel Balears el 5 d'abril de 2006. Es nota que IB3 va fer acte de presència, cosa que no ha fet a l'exposició ARTesania a les presons feixistes. El cotxe i el policia tutor, que per cert es diu Covas i no Cobas, són darrera set polítics. A la mateixa notícia es deia que havien desaparegut els actes vandàlics, jo llegia la notícia mentre mirava un cristall romput aquella mateixa nit a l’institut. Com sempre l’ajuntament de Pollença sembla més preocupats per les fotografies i la propaganda que per la realitat.

Tarongers per cadires i taules al Port de Pollença

Alternativa | 05 Abril, 2006 21:44 | facebook.com twitter.com

Des d’ Esquerra Unida ja havien denunciat que a les obres de sanejament de les xarxes d’aigües residuals, pluvials i potables del Port de Pollença s’havian tallats els tarongers dels carrers Verge del Carme i S. Pere, i com sospitavan ara que han acabat les obres,l'ajuntament ha sembrat cadires i taules, espècies aquestes molt apreciades al municipi i amb una sobreproducció evident.A alguns els semblara un asumpte intrascendent però és una mostra dels temps actuals.

TORNAR A SER

Alternativa | 04 Abril, 2006 20:18 | facebook.com twitter.com

Moment de l'inauguració de l'exposició: En primer lloc volem donar les gràcies a tots els que varen omplir el museu de Pollença el 1 d’abril,. Es complicat resumir amb paraules l’emotiu acte d’ inauguració de l’exposició ARTesania a les presons feixistes. Emocions del ara jubilat Rafel “Bibí” quan va descobrir dins l’exposició una carta que va enviar al seu pare a la presó, més d’ una llàgrima, dels familiars dels assassinats pels feixistes, alegria de veure a la fi reconeguda la lluita per la democràcia de gent silenciada i ocultada durant anys... Impossible resumir tot el que va passar.Un munt de gent i emocions, i la sensació de que feia falta una exposició com aquesta fa molts d’anys, un comentari general era com disfrutaria_________ si l’hagués pogut veure. Emotius també el poema que va recitar Pep Fusteret, un del empresonats supervivents, i la narració de Gabriel Riera Sorell que ha escrit el llibre “Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942) “ i va treballar a la carretera de l’atalaia d’ Albercutx. Josep Pons Bestard, en el seu llibre Memòria de Mallorca 1936, conta que no s'imaginava que Arrabal ( el sergent de carrabiners que es va mantenir fidel a la república a Pollença) , un home ple de vida, pogués d'un moment a un altre convertir-se en no-res, i es preguntava si era possible deixar d'existir. Acabar en el no-res. Deixar de ser... Hora és que torni a ser.

LA LLEI DEL SILENCI I L’OBLIT. Garcí.

Alternativa | 03 Abril, 2006 11:22 | facebook.com twitter.com

El dimarts 28 de març, surt al diari El Pais una notícia d’aquestes que passen desapercebudes. A un costat, a l’esquerra i en petit diu el titular: “Un lituano, condenado por ayudar a los nazis.”. Es tracta d’una condemna a Algimantias Mykolias Dailide, de 85 anys, per col•laborar amb els nazis en la persecució a jueus. Fou adjunt al cap de policia durant l’ocupació nazi a Vilna, i ha estat declarat culpable de la detenció i empresonament de 15 civils. No és indignant la notícia en si, tot al contrari, si no que notícies com aquestes demostren l’absurd de la nostra transició. Assassins com Serrano Suñer, mort fa uns anys als 93 anys i instigador dels pactes entre l’Alemanya de Hitler i l’Espanya del “Generalisimo”, sense ni una recriminació, ni un judici, ni una condemna, encara que fos de paraula; o com el senyor Fraga, d’executor a president de Galícia i ara senador. I com aquests molts altres col•laboradors amb el règim franquista que dies com el 20-N surten a cantar el “Caralsol”. Tots ells protegits per la llei del silenci i l’oblit, que els legitima i els reafirma en la seva posició profeixista. Casos com el d’Algimantias, per desgràcia, no es veuran a un país com Espanya. I jo em demano, si no condemnem el règim franquista, com volem que es faci justícia? Com volem aprendre dels errors i que no torni a passar? I sobretot, com volem que s’esborri de la consciència col•lectiva l’impunitat de la dictadura? Massa vestigis queden d’un règim que s’ha intentat oblidar. Molts personatges passegen impunement enyorant un temps passat que sempre fou millor...militars, guàrdies civils, ministres, senadors, delators i col•laboradors, reis...tots ells tan culpables com Algimantas, però tots ells també, protegits pel silenci transitori. Aplaudim el judici de Pinochet, el judici de David Irving, revisionista que nega l’Holocaust nazi... però que no ens toquin els d’aquí. Així ens va quan personatges com Pio Moa o Cesar Vidal son els autors més llegits en temes de Guerra Civil o franquisme. Mentiders emparats pel poder i aplaudits per una societat que no veu malament un règim feixista degut a la falta d’una condemna i a la llei del silenci. Franco un feixista? No, i ara...no remoguis la merda, el que ha passat, passat està.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb