Alternativa | 17 Juliol, 2006 22:11
Article fet per: Tomeu del Lloquet.
Aprofitant que aquest dies es compleix el 70 aniversari de la Guerra Civil començam així el cicle d'articles referents a aquest aconteixement al poble de Pollença, un dels pocs llocs on hi va haver resistència contra el cop d'estat feixista.
18
de juliol de 1936: MAI MÉS!!!
19 h. Plaça de Cort. Itinerari per Ciutat de la mà de Gaspar
Valero per
conèixer els indrets més significatius dels primers dies del cop
d’estat
contra la legalitat republicana.
20.30 h. Plaça d'Espanya. Concentració i acte de condemna del cop
d'estat del 36 i del franquisme.
El 19 de juliol de 1936 amb la declaració de l’estat
de guerra a tot Mallorca s’obrí un capítol d’esdeveniments al poble de Pollença
i al Port de Pollença.
Els carabiners i els aviadors de la base d’hidros del Port
de Pollença i alguns civils a Pollença foren els únics que defensaren el règim
republicà. I amb l’ajuda de les autoritats municipals, l’ex-diputat socialista
per Tarragona Amós Ruíz de Lecina, que hi estiuejava, i del cap de la base
d’hidros, el capità de Cavalleria i pilot aviador, Fernando Beneito López, de
34 anys, els quals es posaren al capdavant de 20 soldats de la base, que només
disposaven de dos aparells inservibles, dels carabiners i d’unes quantes
dotzenes de voluntaris.[1]
Aquesta oposició al cop, tot i estar abocada al fracàs com ja veurem, va
aconseguir petites victòries, tant en el terreny militar, com per frenar el
cop.
A Pollença no es va decretar l’estat de guerra que
havia estat imposat a tota l’illa gràcies a la coordinació dels fidels i les
institucions. Així el 19 de juliol, tot i esser capturat i dut a Palma
l’ex-diputat socialista Alexandre Jaume,
Dibuix de la presó de ca'n Mir
Un altre cop M. Nebot ens diu que si la declaració
d’estat de guerra no s’havia efectuat a Pollença, era per nova debilitat del
sergent de
Des de Palma les informacions segons el propi Nebot
eren que a Pollença s’estava assetjant a
[1] Massot i Muntaner, J., El
desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost – setembre de 1936, abadia de
Montserrat, serra d’Or, Barcelona, 1987.
[2] Duran Pastor, Miquel, 1936 en
Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.
[3] Duran Pastor, Miquel, 1936 en
Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.
[4] Duran Pastor, Miquel, 1936 en
Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.
Alternativa | 17 Juliol, 2006 19:26
El congreso de los diputados ha
aprobado recientemente la proposición de ley presentada por el grupo
parlamentario IU-ICV por medio de la cual se declara 2006 como “Año de
Por su parte el parlamento europeo ha realizado una dura condena a la dictadura franquista, realizando un acto de justicia histórica ante el 70 aniversario del “alzamiento nacional” que no fue mas que un irresponsable golpe militar fracasado que derivó en una terrible confrontación de nefastas consecuencias. Los populares se encontraron patéticamente solos en la cámara de Estrasburgo con acompañamiento de la ultraderecha polaca. Patético y bochornoso comportamiento de los que con frecuencia aparecen como únicos albaceas del franquismo.
Ante
estos hechos vuelven a aparecer las voces de aquellos que, aún hoy, continúan
confundiendo los valores democráticos republicanos con la actuación de las
diversas fuerzas políticas en aquel escenario histórico. Es cierto que
Pero
es innegable que los obstáculos mayores y continuos surgieron de entre aquellos
sectores económicos, político, militares y religiosos que, pusieron palos bajo
las ruedas del devenir republicano, del desarrollo democrático.
El descrédito de la actuación de unas clases
dominantes que cabalgaron secularmente sobre la falta de derechos en una España
empobrecida y sumida en la superstición y el dominio caciquil, condiciono la
actuación republicana que tuvo que verse sometida, desde el primer día de su
implantación, a una constante política de sabotaje desde los poderes fácticos
de una estructura social represiva auspiciada por terribles desigualdades
bendecidas por
El brazo ejecutor de la intransigencia de los poderosos fue una casta militar modelada en la represión colonial en el norte de África y, desde allí se trajo a las fuerzas militares –legionarios y regulares marroquíes- que, con la inestimable y determinante ayuda logística, material y humana del fascismo italiano y del nazismo alemán, vencieron y administraron su victoria tratando a sus conciudadanos con la misma virulencia que habían reprimido a los habitantes de las colonias africanas con el objetivo de eliminar física y políticamente cualquier brote de disidencia con unas trágicas consecuencias que sólo fueron parcialmente superadas por el Holocausto nazi.
Homenaje a las víctimas, a todas ellas,
con la única excepción de los que gobernaron al margen de las aseveraciones
establecidas por
Sólo
desde una óptica totalitaria se puede girar la vista hacia el pasado y no
reconocer que
Pep Vílchez.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Juliol 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |