URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

EL PP I LA CEDA

Alternativa | 20 Juliol, 2006 23:28 | facebook.com twitter.com

Article fet per: Tomeu del Lloquet.


Octubre de 1934. Els rotjos preparen un cop d’estat marxista amb l’únic objectiu de sembrar la por i la barbaria a tota Espanta, l’Espanya de l’ordre i la Pau, l’Espanya Gran, lliure, l’Espanya de la CEDA. Els obrers manipulats per els esbirros de l’U.R.S.S. creen una onada d’incidents en contra dels patrons i de l’església, pilars bàsics que sustenten la vida i la tradició del país. Tot ben muntat i estudiat aquests romp-pàtries es disposaren a fer un cop d’estat per acabar amb el país. Sort de la reacció del govern que va imposar l’ordre. I sort de les tropes africanes, amb Franco al capdevant, que van dispersar el cop. La repressió no fou sinó la resposta a la brutalitat dels marxistes, i ni de bon tros s’hi acostà, ni en mesures, ni en la quantitat. Gràcies a Gil Robles i el seus de la CEDA i gràcies a Franco, que conjuntament van salvar el règim democràticament establert. Ells, i ningú més que ells son els salvadors de la democràcia.

 

Deixant enrere aquestes paraules, volia posar-me al seu lloc amem si així entenia algun dels arguments que donen, volia sentir-me Pio Moa  per uns instants, ja em perdonareu, vaig a desfogar-me una mica.

Com pot ser que parlin d’un cop d’estat quan va ser una revolta provinent d’una vaga general? Idó sí, per tal de donar legitimitat al cop d’estat del 1936 s’inventen una història, un cop d’estat marxista que hauria d’esser el preludi d’una guerra, que segons ells havia començat el mateix octubre del 1934. Els obrers veien que l’imminent entrada de la CEDA al govern de Lerroux agreujaria encara més les seves condicions de vida i de treball. Així convocaren una vaga general. Una vaga brutalment sufocada per les tropes africanistes amb el general Franco al capdavant. El mateix Franco que va dur a Espanya la dictadura feixista. Una vaga amés brutalment manipulada pel historiadors revisionistes com Pio Moa, Cesar Vidal i companyia. Historiadors que l’únic objectiu que persegueixen és legitimar el cop del 1936 i la posterior dictadura. Gent capaç de manipular la veritat fins a convertir la mentida en dogma. I lo més trist gent que crea opinió i que els seus llibres son Best-Sellers de l’història.

De tot aquest absurd se’n poden treure unes conclusions:

<!--[if !supportLists]-->-          <!--[endif]-->Encara hi ha molta gent interessada amb que no se sàpiga la veritat del la història. Que han d’amagar? Qui sap.

<!--[if !supportLists]-->-          <!--[endif]-->El PSOE, partit molt implicat amb els fets, s’ha desnaturalitzat, ha deixat de ser marxista, i fins i tot republicà.

<!--[if !supportLists]-->-          <!--[endif]-->El cas contrari passa amb el PP, clar continuador de la CEDA i del règim feixista.

<!--[if !supportLists]-->-          <!--[endif]-->El PP fa el possible per no condemnar el franquisme, fins i tot enganyar i manipular, i invertir milions d’euros a subvencionar aquesta gentussa que és capaç de dir-se historiadors.

<!--[if !supportLists]-->-          <!--[endif]-->S’han oblidat del cop d’estat de Sanjurjo.

<!--[if !supportLists]-->-          <!--[endif]-->I he deixat lo millor pel final: Cop d’estat o revolució o vaga general revolucionaria o com vulguin anomenar-la a Mallorca? D’aquí poc ens intentaran fer creure que hi va haver crema de convents i violacions... i que la repressió que va haver-hi a l’illa era del tot justificada.

 

Senyors del PP, tots sabem de quin peu calcen, no fa falta que poseu excuses per no condemnar el franquisme. Lo d’avui ha estat una tàctica lamentable. Si no voleu condemnar-lo no ho facin, però deixin de manipular la història d’aquesta manera...

LA GUERRA CIVIL A POLLENÇA(III): 20 DE JULIOL DE 1936

Alternativa | 20 Juliol, 2006 11:27 | facebook.com twitter.com

Article fet per: Tomeu del Lloquet.

A l’ajuntament abans de l’arribada dels nacionals ja havien preparat la defensa a Montessiòn, es a dir a la zona de l’ajuntament. Allà havien fet uns depòsits d’aigua, i els resistents havien aprofitat aquests depòsits per agafar les pedres grans per tal de llençar-les als nacionals des de les finestres de l’ajuntament, les tenien preparades a les baranes.[1] Segons Josep Muntaner el vespre del 19 al 20 de juliol a l’ajuntament eren tan sols una dotzena de persones. Però el dematí de dilluns el poble es va alarmar i hi van acudir tots els joves i homes d’idees progressistes. Allà hi havia algunes pistoles, algunes escopetes de perdigons i un caramull de pedres que havien dut per si de cas. Explica també que ell mateix els donà la fórmula dels explosius Cocktail-Molotov, que després feren. A l’arribada de l’exèrcit per l’actual carrer Monti-Sion van començar a disparar contra l’ajuntament.


Dibuix fet per Bibí a la presó al 1938

El capità d’infanteria Miguel Colom Cerdá al judici de la causa 57 ens relata els fets de l’arribada a Pollença de les tropes. Ens conte que en primer lloc entren al poble soldats vestits de paisà per tal de no ser advertits. Però els carrabiners que eren a la plaça se n’adonen i fugen al veure les metralladores. Tot seguit van al corter de la G. Civil i prenen telefònica sense resistència. A l’arribada de l’exèrcit per l’actual carrer Monti-Sion va començar a disparar contra l’ajuntament produint-se un tiroteig. Els militars van ser atacats amb bombes de ma (cocktails-Molotov). Conte també que sofriren una baixa, de la qual no en tenim constància per cap altre font, del cabo Cervera que conduïa una metralladora[2]. La gent que hi havia allà no va poder fer més que evacuar l’ajuntament per el pati de darrera, el pati dels frares i escalar per les parets i fugir cap al Calvari.[3] Eren les cinc de la tarda.

Testimonis afirmen que des de les finestres del convent de Monti-Sion que estava just a sobre de l’ajuntament, sortien pistolades, flamarades de pistoles i fusells. Des d’aquí van matar a un pollencí, es creu que foren els frares.[4] Sobre aquest fet l’amo en Josep Muntaner explica que el jove mort era un home d’Alaró casat amb una pollencina, Bernat Crespí Alomar, i que quan fugia de l’ajuntament, per l’arribada dels nacionals, a través del pati del convent, el mataren. I afirma que fou quan encara no havien entrat els nacionals així que va ser un frare teatí del convent que li va disparar des de una finestra quan fugia.[5]

A l’ajuntament, després d’una petita resistència feta pels fidels a la República, els revoltats es feren amb el control de la situació sense gaires dificultats. L’ajuntament fou pres per vint oficials de cavalleria, una companyia d’infanteria i una bateria constituint la vanguàrdia. Al capdavant d’aquesta columna hi anava el capità Jover.[6] Segons la fulla de serveis del Tinent de Cavalleria Pulido Goncer. Aquests revoltats eren soldats acompanyats per un grup de falangistes comandats per Canuto Boloqui.[7]

Agafaren als resistents per tal d’empresonar-los però cal dir que no aconseguiren agafar-los a tots ja que almenys hi ha constància de Martí Bonjesus i d’altres, que fugiren per la part de darrera de l’ajuntament. [8]

Tot seguit van a telefònica, els nacionals, a comunicar la notícia als seus caps de Palma. Amb ells hi anava el secretari de l’ajuntament.




[1] Entrevista a Miquel Cerdà Morro i Antònia Bennàssar Cánaves feta per Maria Virtudes i Cati Rotger.

[2] Declaració del capità Miguel Colom Cerdà a la causa 57.

[3] Entrevista a Josep Muntaner feta per Joan Coves, Joan Bosch i Antoni Llobera.

[4] Entrevista a Miquel Cerdà Morro i Antònia Bennassar Cánaves feta per Maria Virtudes i Cati Rotger.

[5] Entrevista a Josep Muntaner feta per Maria Virtudes i Cati Rotger.

[6] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.

[7] Massot i Muntaner, J., El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost – setembre de 1936, abadia de Montserrat, serra d’Or, Barcelona, 1987.

[8] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.



 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb