URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

EL CONSERVADORISME DEL PSM. POLLENÇA.

Alternativa | 21 Juliol, 2006 13:11 | facebook.com twitter.com

Article fet per: Tomeu del Lloquet.


Un atac de conservadorisme sever ha agafat al PSM de Pollença. L’agrupació va decidir ahir per unanimitat elegir a Biel Cerdà com a candidat un altre cop per a les eleccions del 2007. També han refusat fins i tot de parlar formalment amb nosaltres. Tanta por fem?

L’excusa a nivell autonòmic dels revisionistes pessemeros és la de no pactar amb partits espanyolistes. Senyors, nosaltres no som espanyolistes, ni catalanistes, ni nacionalistes de cap tipus, sinó internacionalistes. Creiem en las persones abans que en les pàtries i per això som d’esquerres i internacionalistes. Si això els molesta, doncs francament no ho entenc. I menys puc entendre aquest acostament a UM. La veritat és que és  difícil creure’s això de que son d’esquerres. La febre del conservadorisme és la culpable.

Sabem que separats és molt difícil desbancar a les dretes. Però amb companys de viatge com aquests, que no volen saber res de nosaltres ni d’esquerres, és millor no viatjar. Hem treballat molts cops junts, uns més que els altres. Hem col·laborat amb molts projectes i mai ham tingut cap desavinença amb res. Doncs perquè no volen ni sentir a parlar de nosaltres? Molt fàcil, sols els seus dirigents seguiran fent el que vulguin, sense quasi control de les bases, sortint a les fotos sols... Amb nosaltres al costat el tant per cent de foto i protagonisme és disminueix. I tal vegada la feina augmenta. Al final primen més les sigles i les cadires que les idees i les polítiques. Nosaltres anem més enllà de les nostres sigles, som capaços d’abandonar-les per tal de que la cosa millori i vagi cap endavant. Ells tenen por de perdre un lloc al consistori.

 S’ha de tenir amb conte que nosaltres tampoc les teníem totes pel que fa al pacte o coalició, però mai ens hem negat a parlar. Perquè creiem que en quant a les polítiques d’esquerra ens podíem avenir. Però el temps i els fets han demostrat que les polítiques d’esquerres han brillat per la seva absència, basta recordar la qüestió mediambiental i d’urbanisme: les circumval·lacions, el Vilar... entre d’altres.

Amb aquesta decisió heu fet contents a una part dels que creiem que pactar amb PSM era com pactar amb un partit moderat. I que no voliem passar per un pacte imposat des d’un partit que es creia superior tan sols perquè te una major representació. Les nostres idees i persones son tan vàlides o més que les de qualsevol partit. I no les canviarem ni ens sotmetrem a res per tal de guanyar un vot. Alomillor això ens condemna a ser minoria però ens dona la satisfacció de ser coherents amb el que pensem i no abandonar les nostres idees, és a dir, la nostra motivació política.

Però també heu decepcionat a un sector que vos creia d’esquerres i que volia un pacte. Que veia amb la unió de les esquerres la solució a un problema cada vegada més complicat.

Esper que a nivell autonòmic la cosa vagi millor i primin les idees. Aquí a Pollença pareix a ser que no. Això ens demostra de quin peu calça cadascun, i qui és realment l’alternativa d’esquerres al nostre poble. Amb ells o sense ells seguirem lluitant, seguirem endavant per fer polítiques d’esquerres perquè la nostra consciència i les nostres idees van per damunt de qualsevol sigles.

LA GUERRA CIVIL A POLLENÇA(IV): 21, 22 JULIOL DE 1936.

Alternativa | 21 Juliol, 2006 13:09 | facebook.com twitter.com

Article fet per Tomeu del Lloquet



El dia 21 de juliol una columna va ocupar el Port de Pollença i la base sense gaires esforços. Foren els mateixos que prengueren l’ajuntament de Pollença junt amb el Tinent Coronel Martínez Tejada i el Tinent de Cavalleria Rodríguez Frutos.[1] A la arribada a la base els esperaven un grup de carabiners de mans plegades i sense oposar resistència es sotmeteren al nou estat de coses. A més de la base, incautaren la Radio d’Aviació.[2]

Altres militars que havien estat fidels a la república prepararen la seva fugida amb dues embarcacions que hi havia a la base. Amb ells hi anaven Luis de Lecina i el capità Beneito junt amb alguns aviadors i soldats. També tenim constància de que amb ells hi anava José Ruiz del Toro, que estiuejava a Pollença.[3]

Una de les embarcacions, la de Luis de Lecina i el capità Beneito que es deia “Capitán Barberán”, va aconseguir arribar a Barcelona.[4] L’altre embarcació que pareix a ser que estava en bastant mal estat va quedar inutilitzada a la Cala Sant Vicenç, on un submarí basat a Maó recollí als onze cabos i soldats revolucionaris.[5] Ens han contat que els carabiners desembarcaren a la punta de Coves Blanques, posaren un llençol blanc i hi escriviren “S. O. S. AVIAVIÓN”. Al dia següent aparegué un submarí a Cala Castell. Aquests aviadors fugitius eren alimentats per la gent d’allà, un testimoni del judici de la Causa 57 ens conta com una senyora anglesa va fer dur una sèrie d’aliments per a ells a Cala Castell. I que després aparegué un submarí que els anà a recollir.[6]

El mecànic Gerardo Gil Sánchez junt amb tres companys més sortí cap a Menorca amb una barca d’uns pescadors. A l’altura de Formentor foren recollits per l’hidroavió Dornier Wal que venia des de Barcelona a socórrer la base de Pollença. Mentre l’hidro embarcava els supervivents fou tirotejat des de la platja per un grup de carabiners. Aquests foren bombardejats per el Dornier Wal. És el primer bombardeig de l’illa. L’hidroavió va arribar a Barcelona poc després sense problemes.[7]

Fins a les 20.00 hores de la nit del dia 22 no sortiren els falangistes locals. Era el moment en que s’havien rendit els carabiners i els transportaven cap a Palma.

El mateix dia 22 de juliol de 1936 va ser anomenat batlle a Miquel Cerdà, però fou substituït al dia següent per Montserrat Villalonga, qui organitzà la maquinària repressiva a base d’acusadors.



[1] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.

[2] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.

[3] Massot i Muntaner, J., El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost – setembre de 1936, abadia de Montserrat, serra d’Or, Barcelona, 1987.

[4] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.

[5] Massot i Muntaner, J., El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost – setembre de 1936, abadia de Montserrat, serra d’Or, Barcelona, 1987.

[6] Testimoni declarant Francisco Fernandez de Reguena, Causa 57 de 1936.

[7] Massot i Muntaner, J., El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost – setembre de 1936, abadia de Montserrat, serra d’Or, Barcelona, 1987.


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb