URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Diumenge d'escriptors i República.

Alternativa | 29 Abril, 2007 06:23 | facebook.com twitter.com


El divendres varen escoltar  una excel·lent i treballada conferència a Abril de República IV; “Los escritores españoles durante la República. La culminación de la edad de Plata.” la conferenciant María Antònia Valdivielso Navarro "Toñi" va repassar els escriptors que varen conviure durant la República i la Guerra Civil. D’aquesta conferència només quatre pinzellades de diumenge.

 La generació del 98 va destacar la seva indiferència respecte a la República, destaca la figura d’ Unamuno, que va anar des del socialisme al seu suport al cop d’estat amb el final  enfrontament a Millán Astray i les seves famoses paraules:

 “ Venceréis pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir, y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”.

 L’excepció de la generació del 98 seria la d’Antonio Machado republicà de principi a fi, a través del seu alter ego Juan de Mareina, Machado va fer aquesta reflexió a 1936

“ Vosotros debéis hacer política, aunque otra cosa os digan los que pretenden hacerla sin vosotros, y, naturalmente, contra vosotros. Sólo me atrevo a aconsejaros que la hagáis a cara descubierta...”

El mateix Machado va dir en abril de 1938

 “Esto es el final; cualquier día caerá Barcelona. Para los estrategas, para los políticos, para los historiadores, todo estará claro: hemos perdido la guerra. Pero humanamente, no estoy tan seguro... Quizá la hemos ganado”.

 La generació  del 14 es va posar al servei de la República per després desertar, Toñi es va centrar a la figura de Juan Ramón Jiménez , una excepció ja que mai va desertar i sempre va mostrar el seu suport a la República.

Una figura molt especial que va dir coses com que era un comunista individualista:

 “El comunismo ideal, el comunismo poético, que es el que yo pienso y sueño, sería aquel en que todos, iguales en principio, trabajásemos en nuestra vida, con nuestra vida y por nuestra vida, por deber consciente, cada uno en su vocación...”

Per acabar  la generació del 27 es va mantenir en el seu conjunt fidel a la República i en aquest cas va destacar  Federico García Lorca que el 10 de juny de 1936 deia:

 “En este momento dramático del mundo, el artista debe llorar y reír con su pueblo. Hay que dejar el ramo de azucenas y meterse en el fango hasta la cintura para ayudar a los que buscan las azucenas".

 Després res... el  silenci, l'oblit...

 Com aquestes llavors que estan anys sense germinar surant en el mar fins que troben terra , la idea de la República que ens varen transmetre els nostres avis ha niat en el nostre interior durant la llarga travessia de la dictadura, tampoc va florir a la platja de la transició, però avui a la fí germina en terra fèrtil.

                 Unamuno surt de la Universitat de Salamanca entre les amenaces dels falangistes, després del seu enfrontament verbal am Millan Astray.

 Per acabar  a continuació el poema de Antonio Machado a Federico García Lorca

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb