URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Destrucció a tota costa

Alternativa | 29 Juny, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

 Aquí teniu un resum del fragment de  la publicació de Greenpeace “Destrucción a toda costa 2007” dedicat a les Balears. Una bona selecció de temes que el nou govern ha de canviar.

A’ l’ informe cita els següents punts negres de Pollença

- Ca Guilló (Pollença) Camp de golf construït il·legalment que s'intenta legalitzar
- Ca Puig – Can
Gatul·les (Pollença) Ampliació del camp de golf
- Pollença. Cala Cabó Zona costanera amenaçada per la construcció de 50 xalets .
- Pollença. Ca Porquer Projecto d'urbanització en zona boscosa .
- Pollença. L’Ullal Zona humida on es projecta una gran urbanització. 

 
 "Les conclusions de l'informe de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya presentat l'any passat destaquen que l'ocupació del territori ha augmentant un 41,4% en l'arxipèlag balear durant l'última dècada. La xifra més elevada de tot l'Estat.

Aquesta situació ha anat acompanyada d'un enriquiment ràpid i abundant de constructors i hotelers (i alguns polítics). L'altra cara de la moneda és la destrucció d'un territori fràgil. Tot, en nom del turisme.

Mallorca és el màxim exponent d'una política basada en el ciment, l'asfalt i els maons. Les dades parlen per si sols, en els últims tres anys s'han asfaltat en la illa deu milions de metres quadrats, s'han projectat 16 camps de golf (a sumar als 19 ja existents) i s'han construït 12.159 habitatges. I els càlculs efectuats pel GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) apunten que en els pròxims deu anys, d'acord als projectes del Conveni de Carreteres, es podrien asfaltar altres dos milions de metres quadrats més.

Existeixen altres amenaces sobre el litoral balear. Els  efectes del canvi climàtic seran especialment apreciables en l'arxipèlag, el que hauria de fer recapacitar als responsables de la gestió costanera sobre les actuacions que autoritzen. És el cas dels ports esportius. Els projectes presentats a Eivissa i Mallorca destruiran, posat que es porti a terme, grans prades submarines de Posidònia  oceànica, una de les millors aliades en la lluita contra l'erosió costanera.

El Pla Territorial Insular de Mallorca obre la porta a la construcció de 183.000 nous habitatges, el que significarà seguir destruint el fràgil territori d'aquesta illa.

La Llei de Campos de Golf va ser aprovada pel parlament balear en 1998 i atorga als promotors el dret a poder construir aquestes instal·lacions en sòl rústic acompanyades d'habitatges i hotels. El resultat és visible, a Mallorca existeixen ja 19 camps de golf, hi ha tres més en construcció i es tramiten 13 nous projectes, que duen aparellats prop de 4.000 habitatges.

El Govern balear no sembla tenir especial interès per la conservació dels espais naturals. A la jugada realitzada en 2003, quan a través de les dues disposicions addicionals de la Llei d'Acompanyament als Pressupostos va desprotegir 22.000 hectàrees del Parc de Llevant i del de Cala d’Hort, reduint la seva superfície en més d'un 90% i convertint unes 20.000 hectàrees en urbanitzables, li han seguit aquest any els plans de reduir l'extensió inicial del futur parc de la Serra de la Tramuntana de 90.000 a 60.000 hectàrees. Amb aquesta retallada s'exclourien 30.000 hectàrees dels municipis d'Andratx, Calvià i Palma. El GOB ha denunciat que en part dels terrenys desprotegits del parc, pertanyent a Calvià, es projecten dos camps de golf.

I no és l'únic cas. El Pla Territorial de Mallorca, en vigor des de gener de 2005, destinat a assegurar la conservació dels espais  naturals i evitar la seva urbanització no ha aconseguit aquest objectiu i són nombrosos els municipis d'aquesta illa, especialment en la costa,
on existeixen projectes que afecten a àrees protegides. El GOB ha proposat la modificació puntual del Pla Territorial per a incrementar la protecció de les zones amenaçades i desclassificar terrenys urbanitzables.

L'estudi realitzat per la Universitat de Cantàbria per al Ministeri de Medi ambient sobre els efectes del canvi climàtic preveu per a 2050 una inundació de les costes balears de 20 centímetres i una reculada de les platges de 15  metres.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb