Alternativa | 31 Juliol, 2007 06:00
Excel·lent el pregó de festes "Colors" d'en Bartomeu Vilanova ( biòleg, profesor i director de l'Institut) i que ha tingut la gentilessa d'enviar-nos.
El text es va acompanyar de imatges projectades, aquí teniu la part final, la més política i a continuació el trobareu sencer.
...Però no podem deixar de banda que tot aquest procés hem canviat la terra....de fet mai una sola generació havia trastocat tant el medi natural com ho hem fet nosaltres... mai una sola generació havia tingut la capacitat tècnica i econòmica d’actuar sobre el paisatge com tenim nosaltres
En tot aquest procés hem modificat la terra.., l’hem reconvertida, remodelada, encimentada, hem aplanat muntanyes i aixecat turons, obert fosses i tapat avencs .. Tot amb la intenció de fer-la en pocs anys una de les zones més productives de l’estat.
Els oliverars que nodrien les tafones de Pollença avui s’han convertit en element decoratius de les possessions, moltes d’elles ja en mans estrangeres, o simplement com a elements decoratius en jardins urbans.
Els ametellerars que alimentaven les famílies pollencines, avui resten com a elements florals en les parceles vacacionals...
Les terres que donaren blat, civada i ordi font d’alimentació dels nostres padrins... avui nodreixen baladres, lantanes, bouganvillas i gespa plantades per acolorir l’estiu pollencí, de per si sec i groguenc.
L’aigua dels pous que altre temps feien hort, avui omplen les piscines de les casetes vacacionals
Als camins de carro que conformaven la xarxa viària per a comunicar les petites finques de la plana pollencina amb els nuclis de població s’hi han afegit avui grans circumval.lacions, capaces d’absorbir el trànsit massiu de vehicles però que resten desèrtiques, val a dir-ho, bona part de l’any.
i... no podria passar sense dir-ho les casetes de figueral, que serviren als nostres padrins per passar-hi l’estiu mentre s’arreplegaven ametlles i figues, han crescut un poc de per aquí i un poc de per allà i han esdevingut una font de riquesa complementària pel municipi, en un procés d’explotació familiar que ha aportat riquesa a moltes famílies... ha aportat diners i progrés al poble
Però... sabrem mantenir el que tenim?
Sabrem... com el bon jugador, dir prou i recollir els fruits d’un vespre de sort?
Sabrem compaginar l’èxit assolit amb el repte del futur?
Sabrem créixer sense rompre l’equilibri?
Sabrem frenar sense rompre el ritme?
Se sol dir que allò que és realment difícil no és aconseguir l’èxit sinó mantenir-s’hi
POLLENÇA, ANY 2100 DE LA NOSTRA ERA.
Un jove pollencí seu a la barana del mirador del Puig de Maria. Contempla el seu poble, fa una ullada des del Tomir fins a Cornavaques... reflexiona. Passeja fins al mirador de llevant i segueix contemplant... fa una ullada a la badia,..... i pensa amb els seus avantpassats...
Podrà gaudir, com ho feim nosaltres i les centenars de generacions anteriors dels colors de Pollença?
Haurem sabut mantenir i conservar els colors que heretàrem dels nostres avantpassats?
SENYOR BATLE... DIGNÍSSIMES AUTORITATS, ... bon vespre ...
ara és hora de saludar-los i adreçar-me especialment a vostès i als qui els succeiran en els càrrecs de dirigents municipals en legislatures futures
Digníssimes autoritats, vostès tenen la paraula vostès i els que els succeiran signaran aquells documents que poden canviar o mantenir els colors de la terra...
tenen en la seva ploma de signar la capacitat de dibuixar i acolorir la nostra terra... vostès tenen la paleta dels colors... la que perfilarà o difuminarà l’encant ancestral del patrimoni natural pollencí.
Sr batle i regidors, i srs batles o batleses i regidors o regidores del futur, vostès són els vertaders artistes de Pollença, ja que hauran de dibuixar, amb el tiralínies de la normativa municipal, la fesomia del nostre paisatge urbà, el perfil de com es podrà modificar el territori heretat dels nostres avantpassats.
Tots i cadascun de nosaltres pollencins, amb les nostres actuacions quotidianes serem els responsables de posar la pinzellada particular sobre el paisatge pollencí.... i vostès com a representants municipals, hauran de regularan i coordinaran aquesta obra que és el manteniment del paisatge.
Cap obra, ni les més valuoses del nostre museu municipal, poden assemblar-se amb importància i magnitud a la que els pollencins dibuixarem els futurs anys...
Dionís Benàssar, Tito Citadinni, Anglada Camarassa, ... s’enamoraren dels colors de Pollença, mesclaren els colors de les seves paletes per immortalitzar amb l’art dels seus pinzells el paisatge pollencí...
Avui, cadascun de nosaltres pintam dia a dia el paisatge pollencí, però no sobre una tela nua sinó sobre l’original que la natura ens donà, no amb els colors sortits de tubs sinó amb les nostres actuacions sobre el medi... entre tots immortalitzam les actuacions fruit de les nostres decisions.
Que el pes de tantes generacions de pollencins i forans que s’han enamorat del nostre paisatge sàpiga guiar el nostres pinzells....
He començat dedicant aquest pregó a tots els infants de Pollença, perquè m’agradaria que en un futur els infants d’aquest claustre i els que es bressolen avui vespre a casa .... puguin gaudir dels colors que nosaltres hem viscut...
que puguin emocionar-se amb una sortida de sol a Llenaira, d’una posta per Fartàritx, d’un dia de llum intensa d’agost o d’un dia gris i plujós de tardor... però amb tots els seus colors, sense haver-ne perdut cap pel camí.
Que pugin mirar cap a mar i veure mar, que pugin mirar cap a terra i veure encara terra, que encara puguin trescar per la muntanya com ho ha fet el seu pare, que puguin pujar al Tomir, mirar cap a Pollença i sentir-se orgullosos dels qui foren els seus avantpassats com nosaltres ens hi sentim dels pares, padrins i repadrins..
Diu el goig a la Patrona que cantarem d’aquí una estona Els temps de Moros ja s’acabaren més temps són ara de nous perills, ... i té raó...
els corsaris d’avui no venen en galiotes, no empunyen espases, i no tenen un traïdor per guia ... però tal volta siguin molt més perillosos que els d’abans perquè les galiotes, les espases i els traïdors del segle XXI són més sutils, més afalagadors i més temptadors que els d’abans ja que es disfressen de diners i de benestar.
Mare de Deu dels Àngels conservau els colors de la nostra terra...
Que del negre al roig, la nostra senyera i la nostra terra no perdi cap dels seus tons, no difumini cap dels seus matisos,
Pollencins Molts d’anys... Bones festes i visca Pollença.
A continuació el pregó sencer (les paraules marcades amb groc són les imatges que acompanyaran el text)
(Segueix)alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Juliol 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |