URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La gratuïtat dels llibres de text

Alternativa | 30 Agost, 2007 06:08 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim un nou article de la nostra col·laboradora, ja habitual, Maria Antonia Valdivielso, Toñi. Crec que és una reflexió molt encertada (i magnificament escrita) sobre un tema del que se'n parla i se'n parlarà molt, i més en aquests temps, ara que comença el nou curs i que se prepara la nova campanya electoral. Gràcies Toñi per l'article. 

Sembla que el fet que els llibres de text siguin gratuïts és una mesura progressista, amb la qual difícilment no s’hi pot estar d’acord. No obstant això, en la meva opinió, proposar que els llibres de text siguin gratuïts per a tothom, amb la premissa que com que l’ensenyament és gratuït ho ha de ser en tots els aspectes, no és una mesura encertada si no es fa d’una forma correcta. El que sí resulta és una mesura electoralista, que dóna molts de vots de pares que es queixen any darrera any de la despesa que supossen els manuals necessaris per començar el curs escolar.

Fer que els llibres de text siguin gratuïts mitjançant una ajuda econòmica directa a les famílies (per exemple, amb un xec) té una sèrie d’inconvenients que no es poden menysprear, com ara que els llibres es considerin, per part dels pares i dels nins, com a material fungible que no cal cuidar (els que hem tengut germans hem crescut en la idea que els llibres eren material valuós que s’havia de deixar en herència per si de cas servien per als que venien darrera). Se pot donar el cas, fins i tot, que els doblers del xec es facin servir per qualsevol altra cosa, perquè tal vegada s’han aconseguit els manuals per una altra via.

Tant la fòrmula del xec, com a d’altres una mica millors (només es dóna l’ajuda si es presenta una factura, que semblava ser el que es faria a Palma), ofereixen el mateix problema de base: són ajudes indiscriminades, de les quals es beneficien tant les rendes més altes com les més baixes. No és progressista, ni de rebut, que una família amb dues filles amb uns ingressos elevats –en el cas de Palma seria molt fàcil posar un exemple com el de l’ex batlessa Katrina Cirer- rebi la mateixa ajuda que una família mileurista. No vull fer demagògia, però jo em deman perquè he de pagar –amb els meus impostos- els llibres de text de nins que van a escoles concertades on els obliguen a comprar un material escolar, des de quaderns amb el segell del centre fins a la roba esportiva, que els pares paguen no sé si gustosament, però sí sense queixar-se.

Crec que el que s’hauria de fer és cercar una fòrmula que no passi per donar els diners als pares. No seria una solució dolenta que l’ajuda es faci arribar mitjançant desgravacions a la declaració de la Renda a les famílies amb menys recursos econòmics. Amb tot, crec que la solució més factible seria que els llibres fossin propietat dels centres escolars, on la Conselleria o el Ministeri d’Educació faria arribar els manuals adients per al nombre d’alumnes matriculats. Aquests alumnes, això sí, s’haurien d’educar en la cultura de la reutilització de forma que, a començament de curs, es deixaria un dipòsit que es tornaria per juny, quan es comprovàs que els llibres es tornen en bon estat. Això s’està fet a païssos com a França, amb resultats satisfactoris.

Naturalment, tot això s’hauria de completar amb una bona política de beques. És una vergonya el que passa, per exemple, a les Balears, on famílies de professionals liberals amb uns ingressos elevadíssims –això sí, en negre- reben unes ajudes econòmiques que no arriben a les famílies que tenen una o dues nòmines on figuren totes les quantitats que entren a la casa.

Ja que els recursos no són infinits, el que s’ha de fer és afavorir qui més ho necessita i amb ajudes indiscriminades com la gratuïtat dels llibres de text per a tothom al final no s’és just.

A més, moltes vegades, aquests pares que tant demanen que els llibres de text siguin gratuïts són els mateixos que compren als seus fills el darrer mp3, la videoconsola més nova i les sabatilles d’esport de més de 150 euros. El que es trasmet al final és que la cultura no val res, mentre que l’ostentació i el consumisme sí valen la pena. Però aquesta ja és una altra qüestió...

 

 


 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb