Alternativa | 25 Novembre, 2007 07:00
Ahir vàrem sortir al carrer, la veritat que jo era reticent a anar aquesta manifestació, pensava que seriem pocs i que això seria un argument més d’aquells que volem justificar el que és injustificable. M’equivocava no és que la manifestació fos multitudinària, 350 diu algun diari, 500 diria jo, però tenia raó Aina Calafat no importa, i això només s’entén després d’anar a la manifestació
Segurament va ser la primera manifestació a la que la gent no es barallava per estar a la pancarta inicial i no per vergonya o por, sinó simplement per que tots ens sentíem iguals i eram molt pocs els polítics. No pensava acabar a la pancarta, suposo que igual que “Llonovoy” que de matí deia al DdM que anava a la manifestació per “fer bulto”, per lluitar contra un creixement urbanístic cocaïnòman, per lluitar per una Mallorca que no ens mereixem... Com ell , em vaig trobar sostenint aquella petita pancarta amb una sola paraula RECTIFICAU, i una vegada que agafes una pancarta encara que siguis només un és important sostenir-la fins el final, no pots abandonar als teus companys a meitat de viatge, el missatge s’ha de poder llegir sencer de principi a fi.
Maruja Torres explicava el tema molt bé a la seva secció del setmanal del País. Resumint lliurement venia a dir que n’ hi ha coses que no canvien mai, ens podem deixar trepitjar o resistir. És una cosa que sempre es presenta en la vida d'una persona, no importa l'època per la qual li hagi tocat transitar. A qui accepta el pacte a la primera sol fer-se-li més senzill acceptar el que segueix. Qui es nega ha d’assumir les conseqüències i preparar-se per a la següent escaramussa. Hi ha gent summament heroica que defensa els seus principis en les més difícils condicions; i molts que no l'hi poden permetre, però que les hi apanyen per a donar suport a qui podrien aconseguir-lo.
Sempre hi ha qui et voldran sotmetre d'una manera o altra, per una raó o altra. Els mediocres que tallen la tija de les roses més altes, els que detesten la teva forma iconoclasta de treballar, els simples envejosos i, per sobre de tot, el Sistema, que expulsa als diferents i estreny files entorn dels mediocres.
Això es pot resistir, si ho saps i obres en el teu interior una parcel·la infranquejable en la qual et preparis per a la lluita.
Gairebé sempre guanyen els altres, però els resistents, fracassats o no, milloren el món.
Les fotografies les podeu veure més grans i totes a nostre fotoblog
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Novembre 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |