Alternativa | 26 Novembre, 2007 07:00
Per començar bé la setmana un article de na Toñi per reflexionar i debatre, el tema és molt interessant
Per què enviam tan pocs alumnes a la Universitat?
Arrel d’un comentari que en Pepe fa fer en aquest mateix blog, he estat reflexionant sobre aquesta qüestió, que ell mateix va plantejar. No ho va poder expressar millor: per què tan pocs alumnes pollencins arriben a la Universitat? Fent una mica de càlcul ràpid i aproximat, entre els tres centres educatius que imparteixen 1r de ESO al nostre terme municipal (els dos IES i la concertada de Montision) tenim vuit grups d’alumnes que cada any comencen la seva Educació Secundària a Pollença (no parlaré dels que estudien a Inca o a Palma, perquè no en tenc dades). Doncs, d’aquests vuit grups, només un començarà la Universitat.
Aquestes xifres ens indiquen que un percentatge baixíssim d’alumnes pollencins continuen la seva formació amb estudis universitaris. És veritat que no tothom ha de fer estudis superiors, però no és menys cert que un dels indicadors que mesuren l’estat del benestar a un país és la seva taxa d’universitaris. A una població objectivament tan rica com Pollença, aquest percentatge hauria de ser molt més alt del que és.
Quan un es posa a cercar les causes d’aquesta situació, es troben de dos tipus. Per una part, hi ha un grapat d’aspectes diguem-ne generals: la poca inversió en educació no universitària es tradueix, per exemple, que comunitats com la Basca i la Navarra, amb una inversió molt més alta, tenen unes xifres molt més baixes de fracàs escolar. El boom de la immigració també s’ha de tenir en compte, ja que, malauradament, pocs nouvinguts acaben l’ensenyament obligatori, i ja no parlem del batxillerat. No s’hauria de descartar tampoc la manca d’hàbits reals dels adolescents espanyols, que en general s’han passat una educació primària fent poca feina (de fet es senten expressions com el fracàs encobert de primària que es destapa als instituts). Finalment, hauríem de contemplar altres qüestions més etèrees, com ara el poc esperit de sacrifici dels nostres joves, el desfasament que hi ha entre el que el sistema ensenya i com ho fa i el que ells viuen... Però és evident que aquestes qüestions afecten tot l’estat per igual (llevat, tal vegada, de la immigració a certes comunitats autònomes) i no justifiquen per què Balears en general i Pollença en particular estan a la cua en nombre d’universitaris.
Amb això entraríem a l’altre tipus de paràmetres que s’han de tenir en compte: els que són propis de la idiosincràsia balear i que compartim amb comunitats com València i Catalunya, que també son davanteres en fracàs escolar i figuren al darrera de totes les estadístiques d’educació. Per què les comunitats d’Extremadura i de Galícia són les que més universitaris tenen? Perquè no tenen un mercat laboral com el que tenim aquí: els nostres alumnes deixen d’estudiar molt aviat perquè troben tot d’una feina, normalment al món del turisme, que els dóna 1000 o 1200 euros cada mes; per a un jove de setze anys, que mai ha guanyat un euro i que està avesat a la setmanada de 20 o 30 euros, es tracta de molt de doblers i no es veu que es tracta del que en castellà es diu pan para hoy, hambre para mañana. Es guanyaran la vida molt dignament si el cicle econòmic no canvia radicalment i continuen venint turistes a les Illes, però si no tenen formació no podran fer una feina qualificada mai.
Pel que fa a Pollença en concret crec s’ha d’afegir a més la qüestió de les rendes en general i de les finques en particular. Hi ha molts de joves d’aquí que saben que podran viure (un altre pic, si les coses no continuen més o manco com ara) del lloguer de la casa –il.legal o al.legal molts de pic, però quina importància té això aquí- o de les cases que ara mateix ja estan llogant els seus pares. Pels que venim d’una família que no ens deixarà res, era important estudiar per fer unes coses que nosaltres enteníem com millorar a la vida. Pels que saben que rebran una herència sucosa, els estudis no són una prioritat. Els falta motivació i això es nota quan es tracta de decidir si un es vol esforçar o si s’estima més viure de l’esforç que han fet uns altres. Per cert, quan a Estat Units es va plantejar l’eliminació del que aquí es diu impost de successions (el que grava les herències) molta de gent s’hi va oposar amb l’argument que els fills s’havien d’esforçar per aconseguir arribar al que els seus pares tenien. Què curiós que aquí, tan americanitzats com estam, es faci just el contrari.
Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Novembre 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |