Alternativa | 28 Novembre, 2007 23:22
Alternativa | 28 Novembre, 2007 07:00
Fralokus ens ha fet aquest bon regal, un interessant article per debatre. Us recomenam els seus blogs "L'abadia del boig" i "Animalista convencido"
El canvi que ha tingut la vila de Pollença, aquests últims 40 anys ens ha duit coses bones, coses no tan bones, coses dolentes i coses alarmants, i a una d'aquestes últimes em vull referir en aquest article.
Una de les queixes que tenen alguns pares i educadors, és la poca motivació que tenen una gran part dels joves de Pollença, molts pares pensen que és una cosa passatgera de l'edat, uns altres culpen a col·legis i instituts de no motivar als joves a estudiar, i els educadors creuen que el problema està en la família.
En “la tertúlia de dones” de Ràdio Pollença, Toñi Valdivieso (professora), va exposar que el problema de falta de motivació al que s'enfronten està clarament en la família, o això vaig entendre jo, que havia una falta d'horitzons per part dels joves, perquè tenien “tot” el que desitjaven sense cap esforç, diners, electrònica i comunicacions d'última generació.
He viscut tota la meva vida a Pollença , 42 anys exactament i la metamorfosi que ha sofert la joventut ha estat molt negativa, no obstant això cal reconèixer que els temps canvien, però no perquè el que es feia abans estigui ara prohibit per llei, fos dolent.
Remuntem-nos al final dels anys 70 o principis dels 80, pel mes de juny quan finalitzava el curs escolar, si tenies 14 anys ja estaves en edat de fer feina, començava la temporada alta, en els hotels del Port, encara se servia a la taula, no havia “buffet” com avui, els més jovenets feien “de pasavins”, o d'ajudant de cambrer, a mitja o jornada completa, era graciós veure als joves de 14 a 16 anys bé pentinats i endreçats amb el seu uniforme i la seva armilla que els distingia dels cambrers, uns altres repartien begudes, i uns altres feien altre tipus de treballs no relacionats amb el turisme, des de grenar encenalls a una fusteria, fins a de peó de “picapedrer”.
Després, com l'Institut, antigament situat en l'actual Casa de Cultura, entre unes coses i unes altres demorava l'inici del curs fins a molt entrat el mes d'octubre, es treballaven dos mesos complets, i els salaris servien per a pagar els ja en aquells temps cars llibres escolars, no fa falta dir que durant les festes de la patrona, tant els caps, com els companys adults donaven facilitats a aquests “nins” per a assistir a les celebracions.
Avui dia el panorama és molt diferent, com hem dit abans per llei no poden fer feina, però tenen moltes més coses que les que teníem nosaltres feint feina, si nosaltres amb la nosta feina aspiràvem a “un walkman” de cinta, no havia res més, ara gaudeixen de telèfons mòbils o reproductors d'arxius MP3 d'uns preus més que respectables, però no passa res si és car, perquè papà, mamà o els padrins paguen.
Just tenen la culpa els joves? Doncs crec que no, D'on surt tants doblers?
Bona pregunta, analitzem, fins a fa uns 10 anys els locals comercials, bars i restaurants de Pollença i el Port estaven explotats pels seus propietaris, avui dia la immensa majoria estan llogats, amb unes rendes mensuals que maregen i que no anem descriure aquí, per tant no és d'estranyar que quans'inicia el mes d'octubre la immensa majoria d'aquests locals comercials, bars o restaurant llueixin un rètol amb la frase “SE TRASPASA”. També podem afegir les casa vacacionals en els que també es cobren lloguers maregants, que res tenen a veure amb el que va publicar la premsa escritadurant la celebració de l'última fira turística a Londres.
Molts doblers, per a poc esforç entra en les famílies, i els fills s'estan acostumant a no haver de fer res per a tenir les butxaques plenes durant tota la setmana. El problema serà si entrem una època de crisi, on les famílies hàgin de posar-se al capdavant de nou d'aquests locals comercials, l'experiència de la joventut aquí serà “envejable” i per tant res productiva.
Resumint, abans, els teus capritxos te'ls havies de pagar tu, o esperar que hagués sort per Nadal, avui paga la família.
Altre dia parlarem dels que no tenen res que llogar, famílies de “currantes” que perquè els seus fills siguin “com els altres” treballen i treballen i arriben a final de mes amb molts problemes.
Altre problema són les estadístiques, que com vénen aquests “grans clients de viles”, les cadenes de supermercats ens posen les tarifes més cares que en els pobles veïns, però d'això ja parlarem altre dia.
Imatge de www.luigix.com
Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Novembre 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |