Fa uns dies gràcies a aquest bloc, vaig poder publicar un article sobre "la nova joventut de Pollença", aquest annex neix fruit de la conversa amb alguns "padrins", sobre el que ells volien per als seus fills (els actuals pares de la joventut esmentada)"Nosaltres no volíem condemnar-vos a les cuines o als menjadors, per això nosaltres varem intentar donar-vos estudis en la mesura que cadascun es va poder permetre", així s'expressava el pare d'un amic meu, i em preguntava de qui era culpa de aquesta situació.

Record, quan venien els amics de Madrid a estiuejar, els fills volien ser enginyers, delineants o professions que aquí a Pollença almenys, mai havíem escoltat nomenar.
Ara, afortunadament, ja tenim aquests enginyers, però ara no tenim llocs de feina per a ells, i tampoc tenim bons cuiners ni bons cambrers ni res, tampoc hem estat capaços de fabricar una cafetera ni cap màquina per a l'hostaleria, tot cal importar-lo de fora, ja no d'Espanya, sinó d'Itàlia principalment, el fracàs institucional en aquest aspecte és frustrant, no ha creat professionals per als sectors econòmics dominants, o per contra Està tan mal pagat el sector dominant que ningú vol treballar en ell? Si mirem el conveni
d'hostaleria com diuen castellà dóna "pena, penita, pena".
Resumint tenim una indústria dominant que no vol o no pot pagar sous dignes als seus treballadors, però en canvi segueix sent la més promocionada de cara a l'exterior, per tant senyors del Govern, si la indústria turística no pot pagar sous dignes als seus
treballadors, tenim un problema i gran, el problema no està en la fira de Londres, ni en la fira de Berlín, ni en la de Madrid, el problema està en el compte corrent dels treballadors del sector.
Per tant amb aquest panorama parlar de fracàs escolar és incorrecte, millor parlar de fracàs social o d'èxit empresarial, mà d'obra barata aconseguida sense cap tipus d'aspiració acadèmica, després en els mitjans de comunicació es queixen que la gent no
està formada i especialitzada, tot just una queixa "per a quedar bé", queixa que afortunadament ja ningú es comença a creure.

Entre tots podem aturar aquesta pujada d'impostos.

Us esperam dijous dia 20 serem a la porta de l'Ajuntament des de les 13 a les 14 h per repartir al·legacions i recollir les que porteu. 

 Us recomenam els blogs de fralokus; "L'abadia del boig" i "Animalista convencido"

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Pensam que no és un tema d'esquerres o de dretes simplement de sentit comú, la ciutadania no és la culpable de la mala gestió econòmica de l'anterior legislatura i si algú ha de pagar aquesta mala gestió són els polítics, fent un gestió més austera, imaginativa i racional dels doblers públics.

Hem de tenir en compte que els impostos i taxes estan a exposició pública i que encara no s'ha fet la seva aprovació definitiva ara és el moment de deixar de criticar al carrer i passar a l'acció i reivindicar que l'economia municipal és pot sanejar amb més austeritat, retallant despeses i no fent pujades d'impostos d'un 133% (IBI Rústic) o un 40% (fems).

No tenim ni els mitjans ni la gent que altres partits, aquesta convocatòria pot ser un èxit si tothom dona el màxim comunicant aquesta convocatòria a tots els seus coneguts i per tots els mitjans possibles (internet, sms, bares...), pressionant a les seves associacions,per que es sumin a d'iniciativa i fotocopiant, repartint i lliurant el màxim possible d'al·legacions. Nosaltres hem donat el primer impuls però l'hem d'aconseguir entre tots.

Hem fet aquest model d'al·legació que podeu descarregar, fotocopiar i repartir (pdf)

A la continuació de l'article el podeu trobar també (retallar i enganxar a un word).

El dia 20 serem a la porta de l'Ajuntament des de les 13 a les 14 h per repartir al·legacions i recollir les que porteu.  

Aquests són els precs que vaig fer al ple de novembre. Esperam vostra col·laboració amb precs, preguntes, queixes, informació... pel ple del 20 de desembre. A aquest mateix blog o a eurxella@yahoo.es

 PRECS

1.- Pens que seria més racional, i els oients de la ràdio l'agraerian, si els precs i preguntes que els senyors regidors vulguin contestar el fan després de la mateixa pregunta o prec, i no fer la lectura de tots els precs i preguntes seguides. No vàren acceptar aquest prec que faria més amè el ple.

2.- Durant aquesta legislatura s'ens ha convocat al manco en tres ocasions a reunions per tractar el tema de l'incompliment de la disciplina urbanística a Pollença. Per una o altra raó aquestes reunions han estat desconvocades al darrer moment. Donada la greu situació urbanística del municipi i l'incompliment flagrant de la llei de disciplina urbanística demanam al senyor batle i regidor d'urbanisme, i màxim responsable d'aquest desgavell, que convoqui a la major brevetat possibles al diferents grups polítics per fer feina a aquest tema. De moment no han fet res.

3.-Tant el GOB com nosaltres hem demanat la revocació de les llicències d'edificació a l'UNAC 33 al considerar que  incompleixen la norma 107 del PGOU i que els solars d'aquesta UNAC no tenen condició d'edificables al no tenir accés rodat  asfaltat, ja que l'accés es fa per el camí de terra de Can Botana.

A l'informe jurídic en contestació a nostra petició de revocació de llicències d'edificació en l'UNAC 33 es  diu que el camí de Can Botana camí de terra efectivament no serà un vial  fins que no s'aprovi el Pla especial de Can Botana. En vista de les noves circumstàncies; ja que el pla especial de Can Botana després del decret llei de mesures cautelars aprovat pel Consell de Govern ( del que ens felicitam)  no es realitzarà tornam a demanar que a la junta de govern de dimarts revoqui aquestes llicències o decreti la seva suspensió fins la resolució dels contenciosos administratius contra l'atorgament d'aquestes llicències.

També demanam que ja que el camí de terra de Can Botana no és un vial d'accés rodat segons nosaltres i l'informe jurídic, i que l'accés rodat segon l'informe jurídic es realitza pel vial de Can Botana i després pels passos peatonals que es tanqui l'accés d' aquest camí de terra a les paleres i maquinaria que ha començat a fer feina als solars i que aquestes accedin a l'obra des del vial i els passos peatonals que segons els seu informe és l'accés rodat d'aquests solars.

Dimarts passat la Junta de govern no va accedir a nostres peticions, la via política s'ha tancat definitivament i només ens resta la via judicial per intentar aturar la destrucció d'aquest paratge de Cala Molins. Tenim molt clar que aquest equip de govern ha pogut evitar aquest desastre i no l'ha fet.

7.- Fa anys que l'Ajuntament, per a Nadal, "regala" als seus funcionaris, personal laboral i regidors, una "senalla" amb diversitat de productes, no sempre de bona qualitat, de devers 17 rpoductes diferents, l'any passat tan sols ni havia 2 de mallorquins, i dels dos ,un tan sols a mitges.  Si enguany n'hi ha senalla ( di això per la penúria econòmica de l'Ajuntament) ja que Consell i Ajuntament es gasten uns bons duros en  campanyes publicitàries per incitar a consumir productes mallorquins, i  que a Um tan se li ompli la boca amb la paraula Mallorca podiam fer aquesta senalla amb productes pollencins i de la resta de Mallorca, petició que ja va fer un treballador al que no se li va fer ni cas. Nosaltres a més afegiriam algun producte de comerç just. Cap resposta.

8.- Fem el prec a l'Ajuntament que demani al Consell com s'ha fet la contractació del personal laboral del Refugi que s'ha inaugurat per segona vegada aquests dies. Cap resposta.

9.-S'hauria de cercar una solució al problema de l'aparcament  i la mobilitat durant la Fira. Ells autobusos des del Port són insuficients i vint minuts és una freqüència massa llarga. No es pot acceptar que els cotxes aparquin en la "carretera general" de qualsevol manera, potser tot es podria haver solucionat, desviant la majoria d'aquests cotxes al polígon industrial, i haver posat transport públic cap al recinte firal. Propietaris de solars.Martí Ochogavia va contestar molt emprenyat que s'indicava a la gent que podia aparcar al polígon, on aturava el bus i que era mentida que la freqüència fos de vint minuts. Com li vaig dir tinc testimonis de gent que va esperar fins mitja hora el bus i que difícilment l'agafaran l'any que ve.

Encara no havíem comentat la proposta més important que vàrem presentar d'urgència al ple de novembre, fer una auditoria econòmica externa .

Es va acceptar l' urgència de la moció per unanimitat, però tot d'una se va demanar la seva retirada. L'equip de govern havia demanat un informe a l'interventor (pdf) i a secretaria(pdf)  i tal com l' havíem presentat nosaltres la moció no es podia fer.  L'auditoria externa no la pot fer una empresa privada si no admet la seva col·laboració l'interventor, si que la pot fer la Sindicatura de Comptes.  Vàrem acceptar retirar-la per tornar a presentar-la de manera més correcta a desembre, cosa que ja hem fet. El que si vàrem poder fer és un interessant debat.

En quant al tema de la legalitat o no de la moció, és un tema de matisos, ara que he pogut llegir l'informe de l'interventor ( el de la secretària ratificava l'anterior), es podia haver continuat amb aquest moció ja que es podia interpretar que el ple podia demanava a l'interventor l'admissió de col·laboració d'una empresa d'auditoria. Com vaig recordar a l'equip de govern a Sa Pobla a setembre d'aquest mes l'equip de govern (Independents, PSOE i PSM) ha aprovat en ple que una empresa privada realitzarà una auditoria dels comptes del consistori, ha costat 30.000 euros . Curiosament el regidor d'Hisenda de Sa Pobla és del PSOE com nostre regidor.

El que va quedar clar és que el grup PP-UMP no té cap problema en la realització d'aquesta auditoria, cosa que no m'estranya, ja que a l'actualitat sembles els únics dolents d ela pel·lícula i que tota la culpa del desastre econòmic actual és seva.

El que també està clar és que l'equip de govern no té cap voluntat de fer aquesta auditoria. Els seus arguments són que fins ara ni la Sindicatura de Comptes ni l'Interventor no l'han considerat convenient.  No troben motius i seria molt cara. A

Des de nostre punt de vista  actualment no és possible conèixer la realitat de les comptes de l'Ajuntament. Cada setmana apareixen noves factures i és evident que la mala situació econòmica de l'Ajuntament no només ha afectat clarament a la gestió d'aquests mesos si no que a més a més suposarà una carrega pel pressupost del 2008. Si realment coneixen la realitat econòmica del municipi no haurien de tenir cap por a l'auditoria

Sense saber la realitat dels comptes municipals, com es poden preveure els pressuposts futuros?

De veritat pensen que  els ciutadans podem creure que tot el problema econòmic actual ve només dels primers mesos del 2007 i dels regidors del PP?

QUÈ VOLEN OCULTAR?

Després de les grans pujades d'impostos i taxes Tomeufa falta un exercici de transparència i que tota la ciutadania del municipi de Pollença sàpiga l'estat real de les comptes municipals que impedeix realitzar projectes necessaris pel poble i que és una mesura imprescindible per poder donar respostes a les necessitats de al ciutadania de Pollença.

 Imatge de la pàgina atinachile

A la continuació podeu llegir  la proposta

Ja estam de precampanya, i encara no tenim candidat a Balears ni sabem amb qui ens presentarem a les eleccions, una situació que consideram s'ha de solucionar aviat.

Respecte a les possibles aliances electorals en aquest moment hi ha dos postures clares:

 Per un costat UM, Entesa i ERC aposten per una candidatura que diuen "nacional" però que és sobre tot una aliança amb forces de centre dreta liderades per UM.

Amb Nadal al front d'UM és clar que a aquest partit ha guanyat l'opció més conservadora, Munar el va confirmar recentment a una entrevista del grup Serra quan deia que l'objectiu d'UM són els vots del PP. A la mateixa entrevista reiterava una idea ja expressada per Nadal, que és un desig però no una realitat, quan deia que  "tots els bons del PSM estan en UM.". Per desgràcia per UM la realitat demostra que els bons segueixen al PSM.

Entesa mentre tant juga els seu paper subordinat a UM contra els seus antics companys del PSM.  En quant a "la patinada" d'ERC  ja l'hem comentat i no sabem si a darrera hora, com a les autonòmiques, tornaran a rectificar ara que el seu possible aliat és Miquel Nadal.

L'altra postura clara és la d'Esquerra Unida i els Verds que aposten per reeditar la candidatura de fa quatre anys; Progressites pes les Illes; una aliança d'esquerra sobiranista, alternativa i ecologista. Una candidatura que va ser l'origen de l'actual BLOC i que es va quedar molt a prop del diputat fa quatre anys.

En aquest moment qui no s'ha acabat de decidir és el PSM, he llegit amb atenció el seu document "Una aliança per a la construcció nacional" i estic d'acord amb la majoria dels seus arguments però no amb  la crida ambigua a la unitat i a la "superació d'antigues rivalitats". Jo diria que la rivalitat entre el BLOC i UM no és antiga i el vet d'UM  a protegir Can Marçal Vell seria només el darrer exemple.

Si algú té dubtes de que el debat coalició nacional - coalició amb  seu a Madrid és fals, és que no va estar al debat  sobre l'estatut d' autonomia del Port de Pollença on varem poder escoltar a Miquel Nadal , Pere Sampol i Llauger. Davant de les reiterades proves aportades de que aquest era un estatut reduït, Miquel Nadal només va poder dir, "No és nostre estatut però Què hem de fer?" si és aquesta la veu nacional que voleu a Madrid, salut i sort. 

Aquest cap de setmana he pogut gaudir de de la Serra de Tramuntana, una meravella paisatgística. Una sort si comparam la seva situació amb la resta de la illa. Ja deia Matthias Kühn el president de  la immobiliària Kühn & Partner que no entenia tantes queixes dels ecologistes mallorquins quan encara havia molt de terreny sense construir a la Serra de Tramuntana¡¡¡ Viva el progrés. No m'estranya que al seu anuncia a la televisió surti a un helicòpter, li vendria bé caminar més per la  Serra-

Nostra caminada va començar a Sóller per pujar el Barranc de Biniaraix , declarat Bé d'Interès Cultural, i un dels camins més guapos de Mallorca, i més quan el torrent porta aigua com era el cas. També és un bon exemple de com l'acció humana pot ser respectuosa amb els paisatges, una cosa de la que nostre avantpassats sabien més que nosaltres. És impressionant veure les terrasses i la dura tasca de la gent per a treure profit de la poca terra fèrtil de la muntanya.

Des de l'embassament de Cúber una mica abans de la Font des Noguer vàrem girar cap a la dreta  per pujar el coll de sa coma des Ases i arribar  pel torrent d'Almedra al refugi dels Tossals Verds. Un camí alternatiu a la GR i que recoman per la seva bellesa. 

Els Tossals Verds és sense dubte el meu refugi de la Serra preferit,  envoltat de muntanyes i on encara es pot gaudir d'un bon cel estrellat.

Al dia següent vàrem partir cap al refugi de Son Amer a través del  Coll des Telègraf. . La baixada es fa per l'antic camí de nevaters restaurat per  l'Escola de Margers, vaig entendre  que fos un lloc privilegiat per les cases de neu, el fred era considerable. Després pel bosc d'alzines es pot gaudir dels rotlos de sitja dels carboners i els forns de calç, i una altra vegada podem reflexionar sobre aquestes formes respectuoses d'aprofitar els recursos naturals. 

  I arribam al refugi de Son Amer , a 15 minuts del Santuari de Lluc. Més que un refugi és un hotelet .Al mateix hi ha el que han vengut a nomenar "Centre d'Interpretació del Senderisme". Un nom molt pretensiós per una maqueta i un conjunt de grans fotografies. Entre les fotografies destaca una plena d'alabances als més i millors ecologistes de la illa... Els caçadors. Aquest refugi va ser inaugurat al mateix temps que el del Pont Romà de Pollença i no va poder obrir fins mesos més tard i avui en dia encara té alguns problemes resultat de les precipitacions electorals. El pitjor i el que més ens va indignar és l'explotació laboral que pateixen els guardes, ja que els caps de setmana una persona ha de servir i fer-se càrrec de 54 ( places del refugi).

Finalment vàrem baixar de Son Amer a Pollença, de la muntanya a la realitat, la realitat d'una carretera vella de Lluc encara tancada i de la necessitat de sortir a la carretera per arribar al refugi del Pont romà. Ja el diuen els cartells de Camina per Mallorca; respecta la propietat privada, de la pública no diuen res.

   I la pregunta que ja lleva massa temps sense contestar seria perquè els Ajuntaments i el Consell quan un propietari tanca un camí catalogat com a públic, NO FAN RES?

Si voleu més informació de camins, refugis, excursions; camins de Mallorca. 

Per seguir gaudint d'aquests camins i obrir els que resten tancats hem de lluitar com fa la Plataforma Camins Públics i Oberts a la que donam suport a la seva feina per obrir els camins públics. Ja podeu marcar la data; diumenge 16 de desembre.

Excursió de Son Macià a l´Escola del Puig d´Alanar pels CAMÍNS PÚBLICS
D´ES FANGAR

Vine com vulguis (a peu, en bici, a cavall, volant, etc) PERÒ VINE !!!

DIUMENGE 16 DESEMBRE 10 h. PLAÇA DE SON MACIÀ.

Al ple de novembre el grup PP-UMP va presentar una proposta  relativa a posar en funcionament l'espai del col·legi Miquel Capllonch del Port de Pollença, que a nosaltres ens va semblar bona. Es tractava d'aprofitar ja aquest espai sense esperar al projecte definitiu (dos anys mínims), ja que l'espai s'està degradant ràpidament per manca d'ús i al Port com a la resta del municipi hi ha una mancança d'espais per associacions i col·lectius total

L'equip de govern no va acceptar aquesta moció per que no n'hi ha doblers, per que es vol fer un gran projecte i per que era una proposta "política".

El tema dels duros  és discutible per que per fer net i condicionar llum i aigua no fa falta molt de pressupost. Al debat Francisca va arribar a dir una cosa tan absurda com  "i després ens demanaram aire condicionat..." Ja els vaig recordar  per exemple la bicicleta gegant de al Fira de 4000 euros 

L'equip de govern també té por de que una vegada que deixem entrar associacions aquestes pensen que ja tenen drets adquirits pel futur projecte, el que demostra una manca de confiança i autoritat patètica.

En quant a que es "un tema política" com els vaig dir "piensa el ladrón que todos son de su condición" ( vaig reco radar les inauguracions de l'anterior legislatura). Es tracta d'un tema pràctic; ens estalviaríem el lloguer del local d'Escola Viva i al Port falta un lloc per associacions, cursos,  tallers, per fer una bebeteca, aprofitar el pati,  i per tantes de coses que no té sentit desaprofitar aquest espai durant dos anys.

A la fi Joan es va voler fent el graciós dient que Pepe donava suport al PP i que ja veuríem quantes vegades votava amb l'esquerra (es refereix a l'equip de govern??) i amb la dreta. Ja no el podia replicar però vaig pensar que crec que no arribaré a votar tantes vegades amb el PP com va fer ell a l'anterior legislatura. De totes maneres com hem dit una i mil vegades sempre votarem en consciència i en aquest cas pens que la proposta era bona.

 Nosaltres ja sabeu que tenim una proposta de participació ciutadana per decidir que fer amb aquest espai però no fa falta deixar-ho buit durant dos anys.

Vosaltres que opinau?

 A continuació podeu llegir la moció

Volia compartir aquest vídio i aquesta cançó de Labordeta amb vosaltres, els que feieu possible aquest bloc. I també als que no us agrada aquest bloc i desitjarieu tancar-lo perquè l'expressió que d'aquí en surt us fa mal.

Pensau que tots, els que participau, els que llegiu, els que escriviu i fins i tot els que maleiu feis que aquest bloc sigui viu.

Sempre he pensat que perquè una cosa mori ha de morir el seu record, i que perquè una cosa visqui almenys una persona no l'ha d'ignorar. Doncs aquest bloc no pot morir perquè expressa la voluntat de saber de molta gent, la necessitat d'una veu compromesa i independent que diu el que pensa i que informa. És un compromís transparent de tots aquells que no ens conformam en seure i esperar.

Així que gràcies a tots per fer que aquest espai sigui un lloc viu i en vida pròpia. Aquest bloc d'Urxella no pretenia més que ser el que és, un lloc de trobada i d'intercanvi, d'informació i debat. I cada dia som més els que aquí ens trobam.

Avui, a l'hora de penjar aquest article i des del 26 de febrer de 2006, duim 701 articles, 6203 Comentaris i 3 Retroenllaços.

Com ens agrada dir: molta feina feta, molta per fer.

CANTO A LA LIBERTAD

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano, aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.


José Antonio Labordeta (Tiempo de espera)

El passat ple del mes de novembre com ja hem comentat va destacar per la manca de propostes de l'equip de govern.

Es  va aprovar per unanimitat:

-  La creació d'una comissió mixta per a la recuperació de la Base Militar del Port de Pollença (Proposta nostra a instàncies d'Esquerra Pollença)

- La instal·lació de l'obra cedida a l'Ajuntament "La Porta del Migdia" de l'autor  Emili Armengol. Donació gratuïta del Sr Emili L.Sicre. Obra amb un valor d'uns 36.000 euros. Aquesta donació va ser acceptada al ple d'abril de 2007. L'obra és un rellotge solar fet amb coure, estany i bronze (veure fotografia). La discussió va girar en torn a la seva col·locació, el PP -UMP demanava que fos col·locada a la  rodona situada a l'altura del desembocament del Torrent de Sant Jordi , per aprofitar millor el Sol. L'equipo de govern va demanar deixar el tema més obert i no tancar altres possibilitats. Una proposta interessant del regidor de cultura Biel Cerdà va ser la creació d'una comissió de cultura per estudiar aquestes cessions i la seva ubicació. Finalment es va acceptar deixar el tema obert.

- L'adhesió als Estatuts de l'entitat "Pollença Accessible" un tema que es va parlar a la campanya electoral  i es va aprovar per unanimitat que l'Ajuntament participi i col·labori amb aquesta associació per començar a fer feina.al pla bàsic d'accessibilitat i supressió de barreres d'arquitectòniques proposta nostra aprovada per unanimitat a l'anterior ple.

- Nostra moció en relació a la delimitació de nucli als efectes de l 'horari comercial. Nostra intenció era delimitar el casc urbà de Pollença com mercat tradicional, però vàrem acceptar la proposta de l'equip de govern d'acceptat tot el municipi com mercat tradicional excepte el Polígon Industrial ( podeu veure nostra moció a la continuació de l'article).

- Amb urgència l'equip de govern va presentar una moció de la que no s'ens havia comentat res, ni tan sol de paraula abans de començar el ple. La Conselleria volia saber si teniam interès en demanar dues escoletes de 0 a 3 anys. Evidentment es va aprovar per unanimitat.Va donar tota la impressió de ser una moció presentada per demostrar que alguna cosa es feia des de l'equip de govern.

Va sortir amb el suport de l'equip de govern i nostro:

-Ratificació del decret núm. 758, de 19 d'octubre de 2007 contenciós que l'Ajuntament té  amb l'empresa PIMSA (Promoció Ibero Mediterráneas  S.A.). Es tractava de ratificar el nomenament d'un procurador. L'empresa PIM S.A. ha denunciat l'incompliment d'un conveni urbanístic de 1993 i reclama els 60.000 euros que va aportar al Consistori per unes obres que va acordar executar l'Ajuntament entorn de la circumval·lació entre Pinaret i Gotmar, i que finalment va realitzar el Consell de Mallorca. Un tema molt complicat i que s'arrossega des de fa 14 anys. És una mostra de la situació sagnant del tema de l'urbanisme a Pollença, un tema que mou milions però es troba a una situació pròpia del segle XIX: La mateixa empresa PIMSA també és víctima del retard de l'adaptació al POOT ja que volen obtenir unes llicències per  construir apartaments a un solar on el PGOU permet construir un hotel i no apartaments.

Vàrem votar amb l'equip de govern per què l'expedient era impossible estudiar-ho en dos dies, i es varen convèncer els seus arguments (PIMSA no havia jugat molt net fer-se passar per propietària d'uns terrenys que no eren seus i altres temes) i per que el millor és que sigui que un jutge ho resolgui.

Varen ser rebutjades:

- Proposta en contra dels acords de l 'Organització Mundial del Comerç relatius a la liberalització del comerç de serveis. ja comentat

- Relativa a l'edifici de l'antic col·legi Miquel Capllonch. Vaig votar a favor d'aquesta proposta del PP-UMP i l'equip de govern en contra. Pens que aquest tema mereix un article

- La moció de l'auditoria d'urgència la varen poder debatre però la vaig retirar per que no era legal tal com estava redactada(informes de la Secretària i interventor) l'hem de refer i tornar a presentar. També mereix un article.

- No a ser acceptada d'urgència de la moció de PP-UMP la moció d'urgència que demanava que el Consell de Mallorca assumeixi l'emissió del rebut i la gestió del cobrament de les taxes de fems. Ja la comentarem en torn al ple de desembre del dijous 20 quan es presentarà.

La porta del migdia d'Emili Armengol 

Primer article que ens ha escrit Pere de la Punta,esperam que s'animi i ens en faci arribar més. Una bona reflexió sobre els enterraments civils en general i les mancances de nostre cementeri en particular (unes mancances sobre les que pensam fer una futura moció, Francisca ens va aportar un bon grapat d'idees).

La reflexió d'aquest article va sortir a partir de l'enterrament del Pep Coll (dilluns de la setmana passada).  Que sigui el nostre petit homenatge i record a ne'n Pep.

UN ENTERRAMENT CIVIL 

      Abans no hi havia opció: quan qualcú es moria els de la casa i familiars vestien el mort i després de posar·lo al taüt el vetllaven tota la nit, mentre hi anava passant tot el veinatge per donar el condol i ajudaven  a entretenir la nit en vetlla fins l'endemà que es feien les exèquies religioses. El capellà passava el rosari acompanyat dels escolanets; tot seguit, en comitiva amb el cotxe dels morts estirat per un cavall, el duien a l'església, i allà, de cos present li feien el comentual (?). Acabada la cerimònia, els ciriets i les atxes l'acompanyaven fins el cementiri per donar-li sepultura en la més estricta intimitat, la qual cosa no passava amb els actes religiosos on gaire bé hi havia participat tot el poble, depenent de l'anomenada del difunt. I, si era de primera, segona o tercera, fins i tot es pagava perquè anessin a donar el condol.

      Però els costums  canvien i avui dia, amb una societat molt més secularitzada, es van imposant a poc a poc els enterrament civils, prescindint dels serveis religiosos. "No el s'enduen per l'església", diuen alguns. Idò bé, això tan simple que seria donar sepultura al finat, té les seves complicacions per manca de protocol establert. Així els primers enterraments civils foren poc concurrits; però ara, de cada cop hi va més gent al cementiri a complimentar les famílies en els seus sepelis. Fins i tot ja és freqüent que es reciti algun poema o bé es toqui alguna peça musical.

     El  que sí es nota a faltar al poble és un local adient on es puguin fer les cerimònies civils d'una manera còmoda. No estaria de més que s'habilitàs una sala amb cadires o butaques per no haver d'estar drets a l'entrada del cementiri o bé el voltant de la tomba mentre els fossers fan la seva feina. A aquesta sala, si tant m'apureu, hi podria haver un piano i unes taules per fer un berenar o prendre una copeta a la memòria del difunt, que salut ja no se li pot desitjar perquè no en té gens. Per mostra pot servir la despedida que se va fer fa poc al Teatre de la Comedia de Madrid a Fernando Fernán-Gómez,  on de cos present hi va anar desfilant amics, familiars i polítics, mentre sonaven tangos i alguns llegien textos i poemes (sempre és mes interessant i emotiu que els gori-goris dels capellans i la desfilada a correcuita davant la banquera dels endolats bisbissant "quelvegemalcel").

del blog libertad y plaza

Esper que s'acabi aquest tema però com ens agrada informar-vos de tot el que fem, i pensam que el tema de fons no és el comentari sino la llibertat d'aquest blog , aquesta ha estat nostra resposta al burofax que ens varen enviar  Joan Cerdà i Martí Ochogavía (el podeu llegir a la continuació de l'article) demanant informació d'aquest blog"referent a comentaris baix pseudonim "Terra Lliure"  realment ofensius i que sens dubte poden suposar uns delictes de injuries i/o calumnies."

En resposta al seu burofax.                                                    

En primer lloc nostre grup no gestiona cap pàgina anomenada eurxella@yahoo.es amb un apartat denominat URXELLA.

No tenim cap pàgina web com ja li vaig dir per telèfon i al ple. La direcció  eurxella@yahoo.es és un de nostres correus electrònics. Si que tenim un blog a balearweb amb el nom de "Urxella" que suposam és al que es refereix el seu escrit. Partint d'aquest cúmul d'errors evidentment ens podiem donar per no assebentats de la seva petició incomprensible de principi a pesar d'utiltzar un burofax.

En segon lloc vostés no tenen cap potestat per posar terminis de 3 dies,  ni per dir que en cas de no donar les dades que ens demanam s'ens considerara responsables o col·laboradors de  l'actuació denunciada. Això en tot cas l'hauria de dir el jutge i no vostès. Igualment és el jutge, després de la corresponent denúncia, la persona que ens hauria de demanar la informació que vostès ens demanen.

En tercer lloc el senyor Joan Cerdà Rull no és la persona més indicades per parlar de llibertat d'expressió i menys per donar lliçons a ningú.

En quart lloc no som irresponsables. Ens responsabilitzam de nostres articles i comentaris que signam, i esborram aquells comentaris que consideram injuriosos o calumnies, com vàrem fer immediatament al ser informats pel senyor Joan Cerdà Rull del comentari al que fa referència la seva petició. Comentari que només va estar penjat 40 minuts.

En cinqué clar que vostès no són ningú per demanar-nos que filtrem o no els comentaris de nostre blog, els remit al punt dos.

En sisè nosaltres no rebem, ni publicitam ni divulgam cap missatge a nostra pàgina web. Com hem dit al principi d'aquest escrit no tenim cap pàgina web, el que tenim és un blog. A nostre blog publicam i divulgam nostres articles i informació, i la gent publica directament els seus comentaris ( més de 6000 a l'actualitat).

En setè lloc com ja li vaig expressar al senyor Joan Cerdà Rull el mateix dia de la publicació del comentari; primer per telèfon i després al ple de l'Ajuntament,  pensam que el comentari que es va publicar a nostre blog és efectivament ofensiu al fer unes acusacions delictives sense cap prova. És per això que el varen esborrar immediatament, i és també per això que li vaig dir tant per telèfon com al ple que li donariam totes les dades que tenim sobre el comentari anònim en qüestió.

En vuitè lloc per eliminar comentaris com aquest de la manera més ràpida possible hem multiplicat el número d'administradors. A més esperam la seva col·laboració , igual que ha sucedit en aquest cas no dubti de telefonar-nos si troba qualsevol comentari injuriós i/o calumniós, que al igual que en el cas que ens ocupa nostra reacció serà ràpida i efectiva.

 A continuació li aportam totes les dades que tenim de "Terra Lliure", per que com li vaig dir al Senyor Joan Cerdà Rull des del primer moment no volem ni necessitam comentaris com aquest a nostre blog.

 Al blog hi ha dos comentaris amb el pseudònim Terra Lliure en dies diferents i amb IPS diferents que transcrivim tal qual varen ser escrits....

Del blog freedreams sueños de bisho 

 Altre article de nostra col·laboradora habitual Toñi.

            Feia temps que volia escriure qualque cosa sobre la televisió que tenim. Si és cert que cada país té la televisió que es mereix, la nostra salut mental deixa bastant que desitjar, i no som pocs els que miram amb enveja canals com la BBC, model, per jo, del que hauria de ser una cadena pública i generalista.

            El que m'ha fet posar fil a la agulla ha estat la mort d'una jove russa després d'haver passat per un programa de testimonis, per jo un exemple penós del que és la telebasura. La desgràcia història de n'Svetlana i el seu assassí és prou coneguda i, amb els dies que han passat després de tan lamentable succés s'han pogut sentir i llegir moltes veus que es podrien resumir en dues tendències d'opinió: una que diu que a la televisió no val tot i que s'haurien de cercar mesures de regulació, ja que l'autorregulació que fa tres anys es va intentar posar en marxa no ha funcionat; i els que pensen que qualsevol forma d'immiscir-se en els continguts televisius seria una forma de censura inacceptable a una societat democràtica com la nostra.

            El que és indiscutible és que darrerament s'estan traspassant uns límits que, després del cas de les nines d'Alcàsser semblava que no es tornarien trepitjar. En aquest darrer cas, sembla que la dona que seria assassinada quatre dies després havia anat al programa enganyada i que l'equip de redacció no s'havia molestat en comprovar els antecedents penals del criminal: ja havia estat condemnat per maltractaments a una altra dona, i estava pendent de l'execució de la sentència del judici de n'Svetlana, que encara no era ferma perquè els agents judicials que l'hi havien de comunicar no havien pogut localitzar l'home. Els redactors del terrible programa de Patricia varen creure tot el que ell els va dir i, després de tot el que ha passat, encara consideren que no han fet res dolent i que no han de demanar disculpes per res. La justícia tampoc no poc actuar contra el programa, perquè el que han fet sembla que no és il.legal. Sembla que no es pot establir una relació directa entre la mort de la dona i la seva negativa a perdonar el que havia estat la seva parella, un home provadament violent a qui és més que probable que el que ell va entendre com una humiliació pública, que només ell s'havia cercat, hagués donat una empenta per cometre la seva acció criminal. El que va passar al programa no serà il.legal, però ètic segur que no és.

            El que per jo és obvi és que la televisió banalitza moltes de vegades una qüestió tan seriosa com la dels maltractaments. Crec, a més, que l'èxit de programes com l'indescriptible Escenas de matrimonio contribueix a aquest fenomen. He de confessar que ho he vist molt poc, però de vegades per mostra serveix un botó, i sempre que per casualitat m'hi he topat he canviat de canal tan indignada que no hi ha paraules per dir com em sentia: el grau de violència verbal -i de tant en tant física, això sí, de la dona cap a l'home- que es dediquen les tres parelles és tan insuportable que una es demana què es viu a moltes de llars espanyoles quan les audiències diàries de la sèrie no baixen de cinc milions de persones. El més greu és que un percentatge no petit d'aquesta xifra està format per menors que, a les deu, encara són davant de la tele. És aquest el model de parella que es vol transmetre?

            Parlant de nins, què va ser d'aquell horari de protecció al menor? No es suposava que a l'horabaixa certs continguts estarien vedats? No s'havien de posar multes als canals que no respectassin aquests pactes? Què és el que els nins poden veure a la televisió quan arriben a casa? Culebrons, programes de les vísceres, resums de formats del que ara es diu telerrealitat& Amb això berenen, juguen i fan els deures els més petits perquè, això és el que hi ha, la immensa majoria de cases tenen el televisor encès casi permanentment, i molts de pares hi col.loquen davant els seus fills perquè els faci de mainadera. Els nins, encara avui, juguen al que veuen per la tele, i si veuen gent insultant-se, venent la seva intimitat, cridant-se i faltant-se al respecte de totes les formes imaginables, imitaran aquestes actituds de forma inconscient i automàtica.

            Com quasi tot en aquesta vida, tot és qüestió de mesura i, en general, rebuig la censura, però si les pròpies televisions s'estimen més pagar les multes que prescindir d'aquests programes que tants d'espectadors i, és clar, de doblers, els suposen, tal vegada és hora de demanar accions més contundents. He parlat de situacions que s'han donat sobretot a les cadenes privades, però no s'ha d'oblidar que aquests canals estan fent servir un senyal que és d'adjudicació estatal.

                                                Sempre el roto. 

Qui deia que des de l'oposició no se poden fer coses? Doncs aquí tenim una mostra més de que la feina no és de bades. Aquest cop, instats per ERC Pollença hem presentat una moció al ple de novembre per tal de demanar al Govern a que se creï la comissió mixta per tal de que en un termini inferior a 5 anys és tornin els terrenys de la base del Port, tal i com es va aprovar a la proposició no de llei  pel congrés del 14 de març.

Aquesta moció ha estat aprovada per unanimitat, cosa que és molt important i que implica que tots els grups de l'ajuntament és comprometen a vetllar pel retorn del terrenys de la base.

Pdt. Només afegir a l'article d'en Garci algunes temes del qdebat, Tomeu (PP) es va mostrar molt escèptic amb la creació d'aquesta comissió, ja que a l'Ajuntament es va crear una fa temps que no ha fet res. Com vaig dir és nostra responsabiltiat el compliment d'aquest acord que s'ha fet per unanimitat.

Francisca (PSOE) es va molestar amb la meva referència a que el PSOE havia votat en contra a Madrid, és la pura veritat que hem de fer. El PSOE de Pollença té ara l'oportunitat de fer escoltar la seva opinió i contactar amb Madrid per fer efectiu aquest acord.

Per terminar dir que em va semblar poc democràtic que Miquel Angel president d'Esquerra a Pollença no pogués defensar la seva proposta, per què és membre d'un parit i no d'una associació. Vaig recordar que si Miquel Angel no era regidor era pel límit del 5% (altra vegada es va molestar Francisca!) i que a aquesta legislatura si no el fa l'equip de govern nosaltres presentarem una moció per canviar el reglament de participació ciutadana.

(Base militar del Port de Pollença, Mallorca, any 1938. Hidroavions italians CANT Z - 506 en reparació ) Tret del bloc de Climent Picornell

Publicàvem ja el 16 de març:

Primer una bona notícia; un pas important per a la recuperació de la Base. Ahir  "El Congrés insta Moncloa a tornar els espais militars de Pollença i Alcúdia. La proposta presentada per ERC tingué el suport de tots els partits menys el PSOE (Balears)"
"Aprobada la devolución de la Base y Cap de Pinar al pueblo. Las minorías y el PP apoyaron la propuesta de Esquerra Republicana y el PSOE se opuso (Diario de Mallorca)

Esquerra Unida va votar a favor d'aquesta proposta (que podeu veure al final de l'article.), però sense el suport del PSOE. Però aquesta negativa fou discrepada pel PSIB que finalment se va sumar a la petició de devolució de la Base i del Cap de Pinar.

Esquerra Unida també havia presentat una  proposició no de llei de la recuperació de Cap de Pinar d'Alcúdia la va proposar ( ho podeu veure al bulletí del Congrés).

 A continuació la moció i la proposició no de llei:

Per començar la setmana un article de na Toñi sobre el gran Fernando Fernán-Gómez 

        Es posible que para mucha gente que hoy ronda los veinte años, Fernando Fernán-Gómez no sea más que el viejo cascarrabias que lanzaba exabruptos a admiradores o periodistas frente a las cámaras de televisión. Sería una lástima que sólo se quedaran con esa imagen, porque el gran Fernando Fernán-Gómez fue, como dice el tópico, un hombre renacentista: escritor, director, guionista, académico de la lengua pero, fundamentalmente y como a él le gustaba decir, cómico (¡qué bonita palabra castellana, cómico, y qué desprestigiada está últimamente!). De hecho, fue esta última faceta la que le llevó, principalmente, a la Real Academia Española de la Lengua. Fue el primer, y  hasta ahora único, actor en ocupar un sillón en tan conservadora institución. El día de su ingreso proclamó: "creo hallarme entre personas dispuestas a defender su libertad no con la violencia y la sangre, sino con el pensamiento y la palabra". Son, justamente, el pensamiento y la palabra el nexo en común de todas las actividades que le reportaron fama. Para mí, la indignación de Fernando Fernán-Gómez, repetida hasta el hartazgo por todos los canales de televisión en su momento, era la del hombre que se encuentra en un mundo que no entiende, en un mundo de una banalidad que no soporta y que no le interesa, en un mundo en que la palabra se ha vaciado de contenido y se ha convertido en poco menos que un arma arrojadiza.

            Su muerte, además, ha provocado un inusual consenso en torno a una figura pública. Es curioso cómo nos llegamos a emocionar con la muerte de gente cuyos trabajos nos han tocado algo dentro. Cuando muere un escritor, no sólo muere él: mueren todas las cosas que podría haber escrito. Ha muerto Fernán-Gómez, y con él ha muerto todo lo que nos podría haber dicho. Por eso la tristeza es mayor.

            De toda su producción, a mí me gustaría destacar dos trabajos, muy diferentes entre sí pero que son muestra de una postura ética muy determinada, y defendida además con una firmeza admirable. Me quiero referir, en primer lugar, a su faceta como dramaturgo, en concreto a la obra teatral Las bicicletas son para el verano, de 1978, una emocionante reflexión sobre la Guerra Civil española que treinta años después se demuestra más viva y más brillante que nunca. En el protagonista de ese drama, don Luis, se va dibujando a lo largo de la obra como tantos protagonistas de películas y obras de Fernán-Gómez, pues es un antihéroe, un hombre que se ve obligado a renunciar a sus aspiraciones e ilusiones ante las obligaciones que le impone la vida. Es el personaje más lúcido de la obra, el que demuestra una posición más comprensiva y tolerante hacia todos porque sabe que lo importante es vivir siempre manteniendo la coherencia de su pensamiento dentro de los límites marcados por las circunstancias personales e históricas. Al final de la obra, su mirada sabia, escéptica y siempre comprensiva resume perfectamente lo que sería la situación durante toda la dictadura de Franco: "No ha llegado la paz -le dice a su hijo Luisito-: ha llegado la Victoria".

El otro trabajo, no menos conmovedor, es el retrato del maestro republicano que nos puso a casi todos un nudo en la garganta en La lengua de las mariposas. No creo aventurarme en vano al decir que, en la dignidad de ese viejo maestro, humanista y librepensador, defensor de la utopía, hay más del propio Fernando Fernán Gómez que en otras creaciones suyas.

            Finalmente me gustaría hacer mención de la "ceremonia de despedida" que se celebró en el Teatro Español de Madrid donde, precisamente, se había estrenado Las bicicletas son para el verano. El último adiós a Fernando Fernán-Gómez fue laico, ácrata, a ritmo de tango (hasta 1970 el actor mantuvo la nacionalidad argentina) y un magnífico ejemplo de cómo se puede rendir homenaje a una persona sin rendir homenaje a la iglesia pasando por ella.

Fotografia de la pàgina Guipuzkoa CNT  on podeu llegir un alatre interessant article;

Fernando Fernán Gómez, el último viaje de un anarquista

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Al darrer ple varem presentar la moció per declarar lliure d'AGCS a Pollença, que era tan senzill com demanar que no se privatitzin els serveis que encara son públics. Doncs se va refusar amb un vot a favor, 2 abstencions Jaume i Mª del Mar(PSOE) i 14 vots en contra. Res a dir, sinó fos perquè dos regidors del PSOE, suposadament d'esquerres, varen votar en contra. Cal dir que com se les va recordar al debat el PSOE ha presentat i aprovat a diversos ajuntaments d'Espanya una moció calcada i amb la mateixa finalitat. És curiós que els únics que se varen abstendre varen ser els dos regidors nous: Jaume i Maria del Mar. Potser siguin els únics que s'han aturat a pensar-ho? No ho se, però és trist.

I el més trist, la pèrdua de la S (de socialista) del PSM. On queda l'esquerranisme del PSM? Dia rere dia demostren que han perdut aquest sentit. Una cosa tan senzilla com no privatitzar més va ser votat en contra per l'únic regidor del PSM.

Ara direu que no digui res, que ells son els nostres amics, que l'enemic és un altre. Doncs jo pens que no son amics els que pretenen privatitzar els serveis públics. Que no son políticament amics els que volen polítiques neoliberals, els que volen que acabem pagant per anar al metge o simplement paguem una taxa per treure un llibre d'una biblioteca.

Ja començo a dubtar de que siguin liberals o que no els importi aquest tema. La veritat és que ja trobava estrany que poguessin acceptar les polítiques tan pernicioses pel medi social i natural imposades per UM. Ara veig que no és tan estrany. Entre liberals s'ho fan. 

 

De la pàgina zona hors Agcs.

 A continuació proposta que es va refusar:

Al final del ple de dijous hi va a haver una polèmica sobre un comentari a aquest blog i volíem saber la vostra opinió.

FETS.

El divendres a l'hora baixa (16:09) una persona amb el seudònim de Terra Lliure va penjar un comentari on parlava d'una situació explosiva a l'Ajuntament per unes presumtes accions de la fiscalia anticorrupció contra el batle Joan Cerdà i el regidor Martí Ochogavía, acusant als mateixos de greus delictes.

A les 16:50 em va telefonar el batle per mostrar-me el seu malestar per aquest comentari i la possibilitat de denunciar a la persona que l'havia penjat. Li vaig explicar que no havia entrat al blog des de les 14, que al blog tothom pot fer comentaris i que nosaltres només ens feim responsables dels articles i dels comentaris propis que van signats. Igualment li vaig explicar que jo com administrador principal del blog i Garci entram amb assiduïtat al bloc per contestar i controlar els comentaris.

Tot d'una en penjar el telèfon vaig obrir l'ordinador vaig llegir el comentari i vaig esborrar-lo, al considerar que es feien acusacions molt greus sense cap prova (16:58). Curiosament no sabem com i per què més tard va aparèixer esborrat l'article i tots els comentaris, que Garci va tornar a penjar ( exclòs evidentment el de Terra Lliure)

La meva sorpresa va ser quan al final del torn de precs i preguntes del ple el batle va llegir l'anònim, dient que l'haviem penjat a la nostra pàgina web i insinuant que coneixíem a la persona que havia fet aquest comentari, demanant nom i llinatges. Li vaig replicar que no era una pàgina web sinó un blog que és molt diferent i que només coneixia el pseudònim i l'IP de la persona que havia fet el comentari. Igualment li vaig dir que no comprenia com si l'havia ofès aquest comentari ara el feia públic al ple  (o sigui que constarà en acta) retransmès per la ràdio. A la fi va ser un diàleg de sords.

Ahir de matí el PIP ja em demanava pel tema.

En aquest moment el blog té 694 articles i 6064 comentaris, d'aquests més de 6000 comentaris només hem tingut que esborrar uns cinc per ser insults o com en aquest cas acusacions greus sense proves.

OPINIÓ

Pens que si un comentari ataca la teva dignitat  i el consideres una difamació injuriosa no és la millor idea fer públic aquest comentari que precisament t'ha molestat per la seva publicació.  El comentari penjat havia durat 40 minuts i ara restarà enregistrat  i a les actes del ple.

Pens que el que realment molesta és l'èxit d'aquest blog (des de fa mesos entre els més actius de balearweb), un mitjà de comunicació realment  lliure, crític on la ciutadania pot expressar les seves queixes, idees, opinions, crítiques... i on es pot informar de coses que fins ara se li ocultaven. La pressió sobre aquest  blog a través de telefonades i comentaris va començar des del cas de l'expedient als policies locals i és clar que va in crescendo.

Com ja he dit, la immensa majoria de la gent participa de manera més o manco raonada, i hem tingut que actuar en molt poques ocasions (0,1%).

La majoria dels blogs que coneixo no tenen filtre, des del meu punt de vista  a la gent li agrada veure els seus comentaris penjats immediatament, posar un filtre i retenir els comentaris suposaria perdre agilitat, a vegades hi ha vertaders "chats" d'intercanvi instantani d'opinió.

He pensat que la millor solució es multiplicar els nostres administradors o sigui que la gent que entreu habitualment al blog ens ajudeu per eliminar els comentaris injuriosos ràpidament.

És molt senzill, us diem com entrar a l'administració del blog i si llegiu un comentari que considereu injuriós el  podeu retallar i aferrar a un correu a eurxella@yahoo.es per comentar-l'ho, després l'esborreu, i via email comentam si es pot penjar o no. Com he dit hi ha hagut molt pocs comentaris tan desafortunats com aquest pels que entrau habitualment no suposarà massa feina i entre tots podrem mantenir aquest blog com ens agrada viu i actiu.

QUÈ PENSAU DEL TEMA? 

IMATGE DEL BLOG INSTITUO  DE ARTES VISUALES 

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pollença darrera els rètols publicitaris.
• Merda al torrent.
• Sáhara
• Un mes per respondre 2
• Un mes per respondre 1
• El desencant de tres generacions de Pollencins
• Gotmar i barreres (PA 26)
• La realitat no es pot amagar
• Ple, Futbol i votacions
• Ç
• Dragonera pes dragons !
• Precs, la Cala i les festes.
• Ordre del ple de juny.
• De l'auditori als comptes generals
• Millora de l'Administració.
• La legió Còndor ha de ser història
• El despropòsit de la piscina coberta.
• Proposta de l'ORA
• El dret de no passar fam (nova llei de Serveis Socials).
• Més participació o més respecte a la Gola.
• Le luneux
• La bandera republicana és legal
• Crisi a l'equip de govern (AJ080415)
• ELS FALCONS MARINS EN PERILL, PER LA CONSTRUCCIÓ DEL GOLF DE SON BOSC.
• Tirada de guàleres amb subvencions públiques.
• L'ajuntament ha de regular el pas a Ternelles.
• Cap de setmana solidari
• Al·lucinant. Fondejos a Formentor.
• Escandalós
• Fotos regal de Pere.

• Torrent de Sant Jordi [7]
• Democràcia Participativa [10]
• camins i espais públics [69]
• General [74]
• Regidor [108]
• Internacional [25]
• Port Pollença [30]
• Urbanisme [75]
• Defensa animals [18]
• Pollençalternativa [24]
• Abril de República [61]
• canvi de batle [11]
• BLOC . [24]
• Aigua [22]
• Port [15]
• Urxella [24]
• Pollença [66]
• Can Botana [8]
• Cultura i educació [41]
• Espanya [26]
• AUDITORI [6]
• Pressupost [6]
• Balears [50]
• PLA DE FUTURA GESTIO [18]
• Eleccions [50]
• Ecologia [54]
• Serveis Socials [12]
• Eleccions generals. [33]
• Convocatòries i Breus [41]

• Garci: Son Banya no s'ha desmantellat ni es desmantellarà mai, perquè...
• Maki: S'ha desmantelat Son Banya?, millor dit, el punt de venda de...
• Garci: Demà m'és impossible anar a Inca, tenc concert a Músics per la...
• fra lokus: No oblideu les bregues de galls
• Joan Ramon: Cert,el tràfic de Drogues no és exlusiu de Son Banya, l'única...
• Biel: Em sembla que no cal emprar les paraules de forma que puguin...
• Maki: Si Xisca, enhorabona a tots els cosos de Seguretat i a els seus...
• Joan Ramon: Garci, demà el Bloc d'Inca fan un acté reivindicatiu a Son...
• Garci: Aquests lletreros son aberrants. S'han de llevar! no pot ser que...
• Tomeu: No s'enten aquesta connivència amb les empreses de publicitat....

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents