URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Vols conèixer a Marisol?

Alternativa | 05 Febrer, 2008 18:30 | facebook.com twitter.com

Dimarts dia 12 nostra candidata al Congrés Marisol Ramírez vindrà a Pollença  l'explicarem les problemàtiques del municipi i intercanviarem idees.

A les 18:00 la podreu escoltar a la ràdio municipal. 

Si la voleu conèixer de primera mà, parlar amb ella, passar una estona en bona companyia... tenim previst fer un sopar al Refugi del Pont Romà a les 21:00, si voleu venir us podeu posar en contacte amb nosaltres a aquest blog o a eurxella@yahoo.es

Nostres candidats de les Pitiüses.

  Antoni 'Malalt' (Eivissa, 1943) és un eivissenc compromès amb la terra, defensor del treball de la pagesia i impulsor actiu de les lluites contra les autopistes a l´illa. Ocuparà el nº 2 de la llista.

Artur Parron (Eivissa, 1973), de Formentera, és Llicenciat en Història Contemporànea i és un membre actiu de l´Associació per a la recuperació de la memòrica històrica, i té diverses publicacions sobre el franquisme a les pitiüses. Ocuparà el nº6 de la llista.

S´ha destacat el caràcter compromès i d´esquerres de la candidatura, que es presenta com l´únic referent nítidament progressista del panorama balear.

Antoni Malalt amb Marisol.

 

Nosaltres no tenim por al debat, com és habitual PSOE i PP volen seguir el camí del bipartidisme, el més sorprenent és que a algun blog pro-UMitat demanen un debat a tres bandes... Tenen por d'una veu sense els vicis habituals dels polítics?

A EU-EV consideram que aquestes propostes atempten contra la pluralitat democràtica i volem que els debats es celebrin a quatre bandes.
Ja basta amb una llei electoral que beneficia els grans partits com perquè també es pretengui excloure les minories en els debats preelectoral.

Que no tuden tan de duros en propaganda i que facin més debats, és la manera perquè la ciutadania conegui les diferents opcions existents i el 9-M eligeixin en conseqüència.

Impressions dels EUA

Alternativa | 05 Febrer, 2008 07:00 | facebook.com twitter.com

 Na Toñi ha tornat amb un nou article

Després d’haver estat uns dies als Estats Units (raó per la qual he tengut una mica abandonat el blog, esper que m’ho pogueu perdonar),  m’agradaria fer una reflexió sobre alguns dels aspectes, molt subjectius i tant discutibles com vulgueu, que més m’han cridat l’atenció a les tres ciutats que he visitat.

Per començar, San Francisco ha estat el lloc que més m’ha agradat. És una ciutat no molt gran (700.000 habitants), neta, cuidada i molt turística. Així i tot, el nombre d’indigents que es veu pel carrer és molt més alt que el que es pugui veure a qualsevol mitjana o gran d’Europa. Crec que aquesta gent que no té altra solució que viure al carrer és un símbol d’aquest model neocon que es vol exportar a la resta del món. Com més petit fem l’Estat i com més poques són les atribucions que li deixam, privatitzant tot el que es privatitzable i baixant els impostos a les classes mitges i altes, més indefensa deixam tota una capa de la població, justament la dels més necessitats.

Pel que fa a Los Ángeles, el meu sentiment es pot resumir amb una sola paraula: és una ciutat hostil. Però, apart d’aquest comentari, la reflexió que em va motivar és que fer autovies, autopistes i carreteres no és garantia que les comunicacions siguin més fàcils o més fluides. Abans al contrari, la ciutat està dividida per macroautopistes de fins a vuit carrils per banda, quasi permanentment col.lapsats per milers de cotxes. A un de defora li fa la impressió que la ciutat està tallada com a ganivetades i que resulta molt difícil la comunicació personal si no es viu mitja vida dins el cotxe. Per cert, la moda dels vehicles quatre per quatre, per gent que no ha vist el camp més que per la televisió, ha arribat allà a la categoria de plaga bíblica i, en general, es veuen tan pocs utilitaris i tants de cotxes monstruosament grans escopint CO2 a l’atmosfera que fan ganes de plorar.

Finalment, Las Vegas és Las Vegas, una ciutat de cartró-pedra on tot, absolutament tot, està disposat en funció del joc. No hi ha lloc del món on els hotels oferesquin una millor relació qualitat-preu: del que es tracta és que el turista no surti de l’establiment hoteler. A Mallorca s’ha intentat això amb la fórmula del tot inclòs. Allà, creant als hotels unes il.lusions on les coordenades espai-temps no existeixen. Un pot estar a una Venècia, amb els canals, les gòndoles i la Piazza de Sant Marc a tamany real on no es fa fosca mai, perquè els sostres dels centres comercials i de les zones comunes dels hotels estan pintats com si fossin un zel de veres (blau, perfecte, amb els seus núvols blancs i rodonets) i il.luminats de forma que fa l’efecte que sempre són les dotze del migdia. El llum sembla tan real que, fins i tot, engana les màquines de fer fotos.

És evident que un món d’il.lusió ha de ser un món perfecte, i a Las Vegas no es veu ni un sol indigent, ni un paper per enterra, ni tan sols un contenidor de fems. I no serà perquè no es facin fems allà, i a tots els Estats Units en general. El que poguem reciclar a Europa és absolutament ridícul en comparació amb el que es tuda allà. Només un exemple: si es demana un expresso (única garantia que et serà servit un cafè que sigui digne d’aquest nom), per dos dits de beguda se dóna un tassó (o dos, per si de cas és molt calent) de cartró de vint centímetres d’alt, una tapa de plàstic, una canyeta, un pal de fusta o una cullera de plàstic per remenar, una espècie d’anell de cartró de quatre dits per no cremar-se, dos o tres torcaboques de paper, i, si s’ha demanat més d’una beguda, una safata –també de cartró- per dur totes les consumicions còmodament. És clar que, en acabar el cafè, tot es tira, barrejat, al mateix poal. En tornar a ca meva, quan he continuat separat paper, plàstic, oli i vidre, he pensat moltes de vegades en aquells cafès.

I si qualcú es demana què pensen els americans de les Primàries, els diré que, per la gent del carrer amb qui jo vaig poder xerrar i per les hores de televisió que se’ls varen dedicar mentre jo era allà, les tres màximes preocupacions d’un americà mitjà eren les semifinals de la Superbowl, la mort de Heath Ledger i l’elecció de Miss Amèrica... I no necessàriament per aquest ordre!

Fotografia de las Vegas, desenvolupament sostenible al poder.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb