URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Impost a la Banca

Alternativa | 07 Febrer, 2008 19:30 | facebook.com twitter.com

 

El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, va plantejar ahir davant el Col·legi d'Economistes de Madrid la possibilitat de crear un impost que gravi els beneficis extraordinaris de la banca. Els ingressos d'aquest impost es destinarien a la millora de les rendes més baixes.

Llamazares va  explicar que els beneficis extraordinaris de la banca són del 20 per cent cada any i són acumulatius, així com que aquests increments no són parells als dels assalariats. La suma que suposaria per a l'Estat aquest impost podria servir per a alleujar als trams de renda més baixos que tenen hipoteques o lloguers.

Llamazares va tornar a rebutjar les rebaixes fiscals del PSOE i del PP i va defensar una "fiscalitat justa" que lluiti contra el frau en l'economia submergida -que va xifrar en el 20 per cent del PIB- i que sigui "progressiva".  Va reiterar que la seva formació aposta també per una fiscalitat ecològica i per la creació d'una vicepresidència de Sostenibilitat.

Aquesta sí és una política fiscal d'esquerres redistributiva i progressiva i no els 400 euros.

Dimarts dia 12 nostra candidata al Congrés Marisol Ramírez vindrà a Pollença  l'explicarem les problemàtiques del municipi i intercanviarem idees.

A les 18:00 la podreu escoltar a la ràdio municipal. 

A partir de les 20:00 xerradeta i sopar al Refugi del Pont Romà, per menys de 10 euros. Si la voleu conèixer de primera mà, parlar amb ella, passar una estona en bona companyia...  si voleu venir us podeu posar en contacte amb nosaltres a aquest blog o a eurxella@yahoo.es

 Nostres candidats a Menorca al costat de Marisol. Són Mateu Llabrés, coordinador d´EM i regidor de govern de l´Ajuntament de Maó, i Verònica Melià, responsable dels Joves d´EM, persona compromesa amb el món de la cultura, actriu i professora de teatre. Ocuparan els llocs 4 i 7, respectivament.

 

EU i el Pla Ibarretxe

Alternativa | 07 Febrer, 2008 06:46 | facebook.com twitter.com

Voliam contestar als que es cuestionen el federalisme d'EU i utilitzen com argument l'oposició d'IU al pla Ibarretxe. Resulta realment curiós que  la mateixa gent que demana a EU conventir-se en un partit nacionalista , no es qüestiona el regionalisme d'UM.  Supòs que tot és resultat de la mala consciència de anar col·ligats amb un partit  co-responsable de quatre anys de destrucció i corrupció intensa a les illes.

La Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi també conegut com a Pla Ibarretxe, és una proposta de canvi de l'estatut d'autonomia de la Comunitat autònoma del País Basc feta el 2001 pel PNB. El ple del parlament basc  va aprovar la seva tramesa al Congrés dels Diputats d'Espanya per 39 vots a favor i 35 en contra (30 de desembre 2004). Els tres diputats d'Ezker Batua (IU al País Basc) varen votar a favor. Però ja en el debat que podeu llegir a l'enllaç podeu trobar les al·legacions d' EB que no varen ser acceptades per PNB-EA.  El gener de 2005, el president del parlament basc va lliurar la proposta d'estatut al president del Congrés espanyol, per al seu debat i votació, essent rebutjat l'1 de febrer per 313 vots en contra (PSOE, PP, IU, CC i CHA), 29 a favor (PNB, CIU, ERC, EA, Na-Bai i BNG) i 2 abstencions (ICV). La raó del rebuig d'IU i l'abstenció de nostres socis d'ICV no va ser el dret a l'autodeterminació,que sempre ha defensat IU sino altres raons que podeu llegir al debat i que pas a resumir. 

 El pla Ibarretxe i el federalisme de lliure adhesió que defensa IU són propostes substancialment diferents, encara que no antagòniques. Coincidim en la defensa del dret d'autodeterminació, la ciutadania basca te dret a decidir lliure i democràticament el seu futur, i en la necessitat d'avançar en l'autogovern.

Però també hi ha divergències, la nostra identitat és molt diferent en el polític i en el social del PNB  igual que és diferent respecte a UM.    

Una diferència de partida es troba ja a  la manera mateixa de plantejar el debat. Ibarretxe va plantejar un debat bilateral, entre la Comunitat Autònoma basca i l'Estat espanyol. Esquerra Unida té una vinculació federal, que és un dels trets importants de la nostra identitat. I per tant, el que defensem per a Euskadi ho defensem també per a la resta dels pobles de l'Estat espanyol. El federalisme de lliure adhesió no està plantejat en clau de bilateralitat o excepcionalitat, sinó en clau de multilateralidad... No es tracta doncs de transformar les relacions entre Euskadi i l'Estat espanyol, sinó de transformar el mateix Estat espanyol fent-lo avançar cap a un Estat realment plurinacional, pluricultural i plurilingüe.

A més d'
aquest plantejament sobre la naturalesa de l'estat, hi ha també moltes altres coses que ens diferencien del projecte del PNB. Des del punt de vista de drets socials, de drets laborals, etc., vam plantejar l'existència de drets mínims comuns per al conjunt de l'Estat que no depenguin de les decisions de cada comunitat. Parlem, naturalment, dels mínims. Uns mínims que han d'estar oberts a millores i progressos, al mateix temps que existeixin mecanismes de solidaritat en tot el que té a veure amb la Seguretat Social, amb el règim fiscal, etc.

Tampoc compartim com demana el Pla sales especials del Tribunal Constitucional ni àmbits especials de relació amb l'Estat, sinó que defensem àmbits federals, tant en el Senat, en el Tribunal Constitucional, com en els models de tot tipus de relacions amb la Unió Europea.

Altra diferència, Esquerra Unida defensa el concepte de ciutadania  enfront del
de nacionalitat
, perquè crèiem i perquè
seguim  creient que les nacions es basen  en la lliure concepció dels seus ciutadans, com una realitat que emergeix per la voluntat majoritària del conjunt de la seva ciutadania; no tant com una realitat històrica o no tant com una realitat que es basi en altre tipus de característiques que no siguin aquelles que dimanen de la voluntat majoritària dels seus ciutadans i les seves ciutadanes.

Tampoc ens semblava raonable que al Pla no es regulessin els drets i deures, i que es remetessin a una regulació posterior. Quant al model que el text oferix, segurament és vàlid per a la majoria de la ciutadania basca, però no és vàlid per al consens. El model d'Estat lliure associat pot ser vàlid per al nacionalisme basc, però no serveix per una gran  part de la ciutadania basca.

Dos visions diferents sobre el pla

Del surrealista blog Fantástico club de fans no oficial de Felix Daniel un punt de vista humístic.

 
I la visió més intelectual de Màximo. 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb