URXELLA

Al ple de febrer es va aprovar per unanimitat el compromís d'adhesió als compromisos d'Aalborg (més informació en pdf). Una bona iniciativa d el'equip de govern al que varen donar l'enhorabona, però a la vegada els varen recordar que de moment s'ha incomplit a un bon grapat dels seus punts i que per nosaltres no serà paper mullat i el tendrem molt present a nostres propostes, ja que aquests compromisos són totalment assumits per nosaltres.

Ja que ells no havien fet lectura dels compromisos al ple el varen fer nosaltres  el que ja havien incomplit.  Aquest és el document aprovat i en vermell nostres recordatoris. El regidor de medi ambient ens va dir que eren molt negatius, però crec que és nostra feina recordar els incompliments que s'han fet i que els acords del ple s'han de complir.

DECLARACIÓ D'EIVISSA Eivissa, 30 de novembre de 2007
L' Ajuntament de Pollença integrant de la Xarxa Balear de Sostenibilitat (XBS), que ha desenvolupat l' AL 21 del seu municipi,

CONEIXEDOR

Dels principis proposats a la Cimera de Rio (1992), posteriorment redefinits a la Carta
d'Aa1borg (1994) i als compromisos d'Aalborg + 10 (2002),

Compromisos d' Aalborg:

1 Governabilitat.- Ens comprometem a potenciar els nostres processos de presa de decisions mitjancant una democracia més participativa. Per exemple podien haver aprovat nostra proposta de Consell Municipal de Cooperació Internacional

2 Gestió local cap a la sostenibilitat.- Ens comprometem a implementar cicles de gestió eficacos, des dela seva formulació fins a la seva implementació i avaluació.

3 Béns naturals comuns.- Ens comprometem a assumir plenament la responsabilitat de protegir, preservar i garantir un accés equitatiu als béns naturals comuns. Per exemple protegint i recuperant els camins públics, cosa que de moment no fan.

4 Consum i elecció d'estils de vida responsables.- Ens comprometem a adoptar i facilitar l'ús prudent i eficient dels recursos i a encoratjar el consum i la producció sostenibles. M'imagin que quan parlen de recursos també es refereixen als econòmics, i si per alguna cosa ha destacat algú dels regidos és per l'ús poc prudent i eficient d'aquests recursos.

5 Urbanisme i disseny.- Ens comprometem a atorgar un paper estrategic a l'urbanisme i el disseny per resoldre els problemes ambientals, socials, económics, culturals i relatius a la salut en benefici de tots. La urbanització de Cala Molins és un bon exemple de que el compromís amb els problemes ambientals no el tenen molt clar

6 Millor mobilitat, menys tránsit.- Reconeixem la interdependencia del transport, la salut i el medi ambient, i ens comprometem a promoure enérgicament opcions de mobilitat sostenibles. Només hem de mirar "la estació d'autobusos".

7 Acció local per a la salut.- Ens comprometem a protegir i promoure la salut i el benestar dels nostres ciutadans. Per això vàren rebutjar nostra proposta de trasslat dels Serveis Socials i encara no tenim pediatra.

8 Una economia local activa i sostenible.- Ens comprometem a crear i garantir una economia local prospera que doni accés al treball sense perjudicar el medi ambient. Crec que apostar pels Habitatges Vacacionals sense cap tipus de control o clausules medi ambientals no concorda molt bé amb aquest punt.

ÿ9 Igualtat social i justícia.- Ens comprometem a assegurar comunitats inclusives i solidáries,

10 Del local al global.- Ens comprometem a assumir la nostra responsabilitat global a favor de la pau, la justícia, la igualtat, el desenvolupament sostenible i la protecció del clima. Aquests dos darrers punts es varen incomplir al moment que varen votar contra nostra proposta de dedicar un 0,7% del pressuposts a projectes amb els països subdesenvolupats.

CONSCIENT QUE
El futur de les illes s 'ha de basar en el desenvolupament sostenible dels nostres municipis amb I'objectiu d'oferir una major qualitat de vida basada en la integració, la creativitat, la prosperitat i la sostenibilitat,


ES COMPROMET A
Adherir-se als Compromisos d'Aalborg (A+IO) en el termini d'un any des de la data i a tenir-los en compte en l'elaboració, funciónament i actualitzacions de la nostra Agenda Local 21, així com en totes les actuacions que el nostre ajuntament dugui a terme.

Una altra fotografia del concurs de fotografia Urxella III. 

 

 

 

Encara que dedicarem algun article més a parlar del futur d'EU, tornarem als temes muncipals,abans de seguir amb el ple de febrer, hem pujat l'esborrany de la nova ordenança municipal reguladora de l'ocupació pública .

Si voleu podeu consultar l'actual ordenança de l'ús de la via pública que no és compleix.

Aquest és un tema clàssic que venim denunciant des de fa anys i que cada anys es diu que es solucionarà, però la realitat és que cada estiu s'han de fer malabarismes per caminar per algunes zones del muncipi.

Titular del PIP d emaig de 2004, ja ha plogut i no hem vist aquesta disminució.

 

 

Esperam vostres suggeriments, aquest és un tema del que cada estiu ens queixam, ara teniu l'oportunitat de dir la vostra i opinar.

Encara no he pogut analitzar i estudiar a fons l'esborrany però a la primera lectura ja m'ha cridat l'atenció el caràcter tan genèric que es dona a un tema fonamental que és la proporció entre l'espai interior del negoci i l'espai públic que es vol ocupar.

L'article 2.2 diu que El local que suporti l'activitat que s'exercirà en la via pública haurà de comptar en el seu interior amb una zona habilitada per a la prestació del servei de taules i cadires en grau equivalent a l'activitat que es pretén exercir en la via pública."

Deixar aquest article tan obert i general no em sembla una bona solució.

Banc acorralat, estiu 2007.

 

 

A l'actual ordenança el tema estava molt més tancat:

a) Aquells establiments que tenguin autoritzades un màxim de 30 places a
l'interior, podran obtenir també com a màxim el mateix nombre de places a
l'exterior. Els establiments que tenguin autoritzades des de 31 fins a 50 places a
l'interior, podran tenir a l'exterior una ocupació màxima del 80% de les places
autoritzades a l'interior. En el cas dels establiments que superin les 50 places
autoritzades, el nombre de taules i cadires col·locades a la via pública no podrà
excedir del 60% de les autoritzades per a l'interior. El còmput es realitzarà de
forma progressiva.
Aquests percentatges d'ocupació podran ésser augmentats fins a un 50%
sobre el tant per cent corresponent, d'acord amb la disponibilitat d'espai públic
exterior. En tot cas, la decisió final sempre serà la de l'Ajuntament.

Bé si teniu un moment fer-li una ullada i comentar que opinau del tema.

Carrer Cresques(Port Pollença)

 

 

 

 Hem pujat els resultat de les eleccions generals per taules, cortesia de l'Ajuntament

 Gràcies a les 291 persones (4.04%) que haveu votat a EU-EV a Pollença. Com han demostrat tant els resultat a les Illes com a tot l'estat no era fàcil votar a una opció diferent a PSOE o PP, per això us estam molt agraïts. Sabeu que aquest vots al manco en donen forces per seguir a nostra feina diària a Pollença, demà  presentarem les mocions pel següent ple i seguirem intentant millorar aquest poble amb nostra feina diària. 

En quant al projecte d'IU a nivell federal està clar que cal començar una feina de renovació , Llamazares ha donat el primer pas amb el seu anunci de no presentar-se  com coordinador general a la propera assemblea. Pens que el camí no es el que volen els més ortodoxos membres del PCE sinó el marcat per ICV. El primer que s'ha de recuperar són els militants i la seva veu i esborrar absurdes lluites de poder.

A les Balears reiter que hem tingut la millor candidata possible i esper que ara lideri la renovació del partit a la propera assemblea d'abril. És hora de deixar pas a nova gent, amb noves idees i noves formes, i que la vella guàrdia passi a un segon pla de suport.

No és suficient parlar de renovació, refundació o rellançament als papers cal fer-ho realitat al fons i a les formes. 

Al tema de la política de pactes cal coherència i continuïtat, els programes i les idees han d'estar per damunt de les cadires, i els objectius s'han de plantejar  a mitja i llarg termini. 

 Imatge del blog no cap en cap cap.

 

Avui volia donar les gràcies a totes les persones que han ajudat amb el seu temps i esforç a aquesta llarga campanya.

No ha estat fàcil; no disposam dels mitjans ni doblers d'altres partits i ens hem enfrontat a un bipartidisme  feroç.

Especialment volia donar les gràcies a nostra candidata al Congrés Marisol Ramírez, no era gens fàcil posarse al front de la candidatura d'EU-EV quan no era possible reeditar Progressistes. Marisol ha tingut que lluitar contra vent i marea per fer escoltar la seva veu, amb l'afegit que  ha tengut que aguantar ser la única candidata a la que es demanava per la seva vida privada. S' ha deixat la pel, l'ànima i el cor i estic segur que avui obtendrem uns bons resultats.

Extractes del discurs de na Marisol a l'acte de Llamazares, simplement espectacular, gàcies per la teva energia que tant i tant necessitavam  

Vota sense por, en consciència i amb coherència.

Demostrau que la política ens importa, que volem fer-la entre totes i tots i que la política o és al servei de la gent, amb la gent i per a la gent o és una duocràcia perversa que en humilia i ens infrarepresenta. És temps d'acció.

La societat civil  es mereix estar representada en el Congrés combatent el desencantament i entenent que no t'equivoques si votes; t'equivoques si no votes, si deixes que decideixin per tu en un temps especialment delicat.

Deixem de votar perquè no passi això o allò altre. Votem perquè som d'esquerres i ho sabem.

Sortiu d'aquí, contant que som i vam existir. Perquè ningú s'atreveixi a dir-nos que elvot no val per res.....que el nostre vot no val per res? un poc mes de respecte.

Voteu des del vostre orgull. I voteu des del privilegi que aquest dret suposa, voteu des de la memòria històrica que alguns volen oblidar, voteu des del convenciment que som, i ara és el moment, una força mes necessària que mai.

Ja podeu descarregar l' Urxella especial eleccions (pdf)

Al debat del club Pollença on va participar el nostre candidat al Senat el verd José Manuel Gonzàlez ,  varen sortir les diferents postures dels  partits respecte a ETA. La nsotra postura coincideix bàsicament amb  "El Decálogo para impulsar la paz y la normalización política d'Ezker Batua Diez medidas para hacer efectivo el cese de la violencia, el diálogo democrático y la convivencia plural en Euskadi."

 

 

No és fàcil que s'arribi a un acord entre els partis  però seria ben hora que es començi a fer feina discretament , pas a pas, sense partidismes . Cal arribar a punts de trobada comuns i començar a reconstruir una nova societat on puguin conviure de manera pacífica totes les opcions polítiques, de l'independentisme al centralisme, hi ha moltíssima distància i diferències però aquestes no sòn, ni han de ser més que diferències ideològiques a debatre, discutir o discernir a les urnes. Crec que a aquest país ja hem tingut prou de sofriment.

Que aquest article ens serveixi de reflexió:

La hija de un político inglés asesinado por el IRA y su verdugo, explican su reconciliación  ( el país 4 -11-2006)

Reconocen que la suya es una experiencia muy singular, pero se niegan a admitir que sea la única. En cualquier caso, es extraordinaria. Jo Berry es hija de sir Anthony Berry, miembro del Parlamento británico que fue asesinado junto a otras cuatro personas en 1984, durante el congreso que celebraba el Partido Conservador de Margaret Thatcher en el Gran Hotel de Brighton. Pat Magee es miembro de la célula del IRA que colocó la bomba.

Reconocen que la suya es una experiencia muy singular, pero se niegan a admitir que sea la única. En cualquier caso, es extraordinaria. Jo Berry es hija de sir Anthony Berry, miembro del Parlamento británico que fue asesinado junto a otras cuatro personas en 1984, durante el congreso que celebraba el Partido Conservador de Margaret Thatcher en el Gran Hotel de Brighton. Pat Magee es miembro de la célula del IRA que colocó la bomba. Ambos mantienen un contacto regular desde hace seis años, poco después de que Magee, que cumplía cadena perpetua por el atentado, fuese excarcelado tras los acuerdos de paz en el Ulster.

La iniciativa fue de Jo Berry, una joven lectora de Gandhi a quien el impacto del asesinato de su padre situó en una encrucijada cuando tenía 27 años. "Pensé que tenía dos opciones. Seguir la de la no violencia, que me salía del corazón, o la otra más normal. Opté sin dudar por la primera", explica Berry. Pero antes de llegar a la experiencia de su reconocimiento mutuo -hoy la relatarán en San Sebastián, como plato fuerte de las quintas Jornadas de No Violencia Activa que organiza la asociación vasca Bidea Helburu, defensora de la no violencia y el diálogo para la solución de conflictos-, Berry recorrió un largo camino que le llevó a crear la organización Construyendo Puentes de Paz para tratar de extender proyectos de paz en distintas zonas del mundo en conflicto.

"Quería encontrar un punto positivo en la tragedia que me había ocurrido", rememora Berry. Por eso, un año después del asesinato de su padre, fue a Irlanda del Norte a "escuchar historias" de gentes de la comunidad republicana. Por ejemplo, lo que significa tener el Ejército británico en las calles, o experiencias en las prisiones. "Empecé a comprender por qué se había matado a mi padre, y encontré que en Irlanda del Norte la gente tenía mucho deseo de oír mi historia, y en Inglaterra no tenían interés", explica.

El encuentro con Pat Magee no fue casual, sino trabajado con insistencia desde personas cercanas a ambos. Jo Berry recuerda que, de todos modos, se produjo cuando "ya estaba curado algo" de su dolor y tenía la impresión de que "podía sacar algo" de sí. Por parte de Magee existía la preocupación de que pudieran enfrentarse, pero sus temores se disiparon cuando le aseguraron que Berry sólo quería hablar con él y conocer sus motivos. "Aunque ahora no soy miembro del movimiento republicano, me considero republicano, y el que me encuentre con Jo y otras víctimas es una contribución al proceso de paz [de Irlanda], en el que hace falta una reconciliación", señala.

¿Y cómo fue el primer encuentro? Berry describe con detalle el estado de ánimo "terrible" con que cruzó en el ferry para ir a Irlanda. Y recuerda que se consoló pensando: "Pat tendrá más miedo que yo de encontrarnos". La cita duró tres horas. "La primera hora y media Pat tenía puesto su sombrero político, que yo conocía bien", relata Berry. Después de transcurrido ese tiempo de conversación, Pat Magee confesó a su interlocutora: "No sé qué decir. Nunca he estado delante de alguien con la dignidad que tú tienes. Estoy dispuesto a oír tu dolor y tu indignación".

"Fue un momento impresionante, porque estábamos empezando otro viaje. Éramos dos seres humanos vulnerables compartiendo nuestras experiencias. Le conté muchas cosas de mi padre, que era un ser humano muy dispuesto a hablar, cosa que era para mí muy importante". ¿Y cuál fue la utilidad de esta experiencia? Berry lo explica así: "Hoy me doy cuenta de que, si me hubiese tocado vivir en la piel de Pat, hubiese podido tener su propia experiencia. Pero sólo me di cuenta de eso al escucharle y al sentir empatía, un sentimiento que también he experimentado al hablar con ex militantes republicanos y constatar el mito que lleva dentro el definir a alguien como enemigo".

Pat, por su parte, explica que el primer paso que hay que dar para entenderse es "reconocer". Y valora, en este sentido, la importancia del testimonio de Berry cuando ésta afirma que "ha llegado a darse cuenta de que, si estuviera en la misma piel y con la misma vida que otro, probablemente hubiera tomado las mismas opciones". Magee cree que es clave "respetar la integridad y la posición del otro", porque no hay blanco y negro en los conflictos.

En este punto Jo Berry interviene para precisar a Magee: "Hay que respetar la actitud del otro, pero no aceptar la violencia. Yo he hablado con muchos hombres que han matado y coinciden en que lo han hecho porque se han sentido no escuchados. Yo intentaba crear más recursos, más capacidad de escuchar. Creo que la violencia nunca da resultados, que es muy fácil que una víctima sea un victimario, y así el círculo se pone a rodar. Me apasiona conocer las raíces del terrorismo y de la guerra. Así es como siento curación dentro de mí".

 (Segueix)

Duc una bona estona davant de l'ordinador intentant trobar paraules, he començat una vegada i una altra un text que parlés de condemna, de rebuig, d'indignació...

Com és possible que encara hagi gent capaç d'assassinar per una idea i persones que el justifiquin ... Cap dret pot ésser per damunt de la vida.

Quants projectes, idees, futur s'han anat amb Isaías...

Des de la meva humil condició de polític de poble, igual que Isaías Carrasco només puc mostrar  la meva solidaritat a la seva  família i amics.

ETA està acabada no té cap futur i l'únic que ha de fer es dissoldre's  perquè és el que li demana la gran majoria de la societat basca i espanyola

Ja és hora d'arribar a un escenari de pau i normalització política. Ja és hora de substituir les bales per vots.

La pròxima legislatura ha de ser  la de la recuperació del pacte enfront del terrorisme i a favor de la pau, la legislatura en la qual mai més es divideixin les forces democràtiques enfront del terror.

 

 

 

Un nou article de la llicenciada Mª Antònia Valdivielso, Toñi pels amics.

Ara que està a punt d'acabar aquesta campanya electoral, deixeu-me que us faci cinc cèntims de reflexions que se m'han anant acudint així com anaven passant els dies.

El primer que em deman es la utilitat real de les campanyes electorals, al manco  tal com s'estan fent en aquest país, on un té la sensació que es viu permanentment en període pre-electoral. En el cas d'aquestes eleccions, jo diria que des de setembre s'està vivint un clima i s'estan duent a terme unes accions encaminades a decantar el vot de l'electoral cap a un dels dos gran partits. Xecs bebè, descomptes de 400 euros a la declaració d'hisenda i mesures similars no només semblen dirigides a encaminar el vot, sinó més bé són contemplades per bona part de la gent que hi pensa com a formes de comprar vots. Que hi hagi després altres partits que continuïn en la mateixa línia i entrin a un mercadeig vergonyós encara fa més mal, perquè els descreguts de la política es reafirmen en les seves posicions i la gent jove, que encara no ha tengut l'oportunitat de participar-hi, se n'afluixa.

És curiós que, amb tant com hem canviat els espanyols, les estratègies que es fan servir a les campanyes electorals segueixen essent, a grans trets, similars a les que es feien servir fa trenta anys: aferrada de cartells, pancartes, espais electorals gratuïts a les televisions, falques radiofòniques, fotos amb nadons, visites a mercats... i mítings, molts de mítings, que només serveixen per mantenir motivat un sector de votants que, tanmateix, ja votaria aquell candidat. Els mítings centrals es programen en funció de les notícies de televisió i, enlloc de trobar-hi ideologia, programes i propostes, només s'escolten consignes, tòpics i missatges curts que serviran com a titulars de diari. La gent no assisteix a un míting d'un partit polític per sabre si l'ha de votar o no; hi va quan es simpatitzant, o militant, i es fa com a acte de reafirmació corporativista.

Ja sabeu el que pens dels famosos "cara a cara" que s'han venut com a la culminació de la campanya del 2008 i que, al final, l'únic que han fet és ofegar-la: sembla que no ha hagut res més que els dos debats. Els dos encontres entre Rajoy y Zapatero m'han donat la raó en moltes coses que ja havia expressat a un altre article, però no han resultat tan inútils com jo em pensava perquè han servit per culminar un procés que vivim des de fa ja alguns processos electorals: la marginació de les minories. Esquerra Unida, Convergència i Unió o PNB pràcticament han desaparegut dels mitjans de comunicació, capficats a donar un ressò infinit i gratuït als dos partits majoritaris. Una màxima de la democràcia és el respecte per les minories, però de vegades em fa la impressió que PP i PSOE s'han posat d'acord per arraconar els altres partits. Ja els va bé un sistema bipartidista i turnista, que cada vegada em recorda més, per una part, al model de la Restauració i, per altra, al nord-americà. El mal que ha fet el PSOE a l'esquerra, sembrant i escampant la idea que l'únic vot útil és el que es dirigeix cap a ell, serà molt difícil de superar.

Justament en aquestes eleccions, quan Esquerra Unida - Els Verds presenten a Balears uns candidats excel.lents, amb idees, amb entusiasme, amb ganes de canviar les coses de veritat, amb capacitat de transmetre i força per fer-ho, encara fa sentir més impotència comentaris com ara que "jo votaria per na Marisol Ramírez, però no vull tudar el meu vot; si no vot PSOE, guanyarà el PP".

En qualsevol cas, encara que el pesimisme ens pugui arribar a guanyar de tant en tant, el que és important és continuar creient en la política, perquè tots som éssers polítics. Diumenge hem d'anar a votar tots, no perquè sigui el nostre dret, sinó perquè si volem canviar el sistema (per quan una reforma de la llei electoral que no aplasti les minories?) hem de participar a les eleccions, encara que hi hagi coses que noens acabin d'agradar. 

IU Vallekas demana el vot amb humor: 

 

El darrer capítol de Gaspi " No a las nucleares".

 (Segueix)

 Aquest és la foto guanyadora del III concurs Urxella votada per l'Assemblea d'Alternativa EU-EV.

Al concurs s'han presentat 27 fotografies la majoria fent referència al creixement urbanístic del municipi, brutor a les platges, manca de serveis bàsics ( clavegueram, voravies...) i sobre tot a les obres que es fan a la urbanització de la Font.

La guanyadora ( amb un premi de 60 euros) és una fotografia de Joan Company "Kompi" d'una màquina excavadora menjant-se la muntanya, l' hem titulat com "LA MÀQUINA EXCALADORA."

I la reflexió que fem és per què s'ha permès i es permet aquesta destrucció i aquest brutal impacte paisatgístic? Per què no s'ha demanat per l'urbantizació de la Font, la desclassificació dels solars no edificats amb la llei de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible, com si que s'ha fet pel Vilá a una situació similar.

 LA MÁQUINA "EXCALADORA" DE  Joan Company "Kompi"

 

 Avui hem sofert el segon debat Cara a Cara, la realitat de la pluralitat política ha estat substituida pel bipartidisme, la realitat d'un estat parlamentari ha estat substituida per un debat presidencialista, el debat un altra vegada s'ha centrat  en els retrets i no en les propostes. Moltes dibuixos de colors, titular de premsa i poca realitat

La pobresa d'aques bipartidisme queda resumida a la patètica discussió sobre quina va ser la primera pregunta que Rajoy va fer a Zapatero a l'inici de la legislatura.

A pesar de la denúncia presentada per IU, CIU i PNB no s'ha respectat la pluralitat política 

Si el PSOE i el PP, ja s'havien vist àmpliament beneficiats amb la celebració de l'anterior debat a dos, amb la greu discriminació de la resta de les forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions generals. Amb aquest segon debat s'han carregat ja totalment el respecte al pluralisme polític i social, així com la neutralitat informativa dels mitjans de comunicació de titularitat pública en període electoral.

Davant d'aquesta oferta de Coca cola o Pepsi Cola falta  una veu d'esquerres que defensi propostes valentes i d'esquerres. Per exemple no hagués estat bé haver parlar de un sistema fiscal més progressiu, de lluitar contra el freu fiscal... Pel ciutadans segurament hagués estat interessant, pels bancs i grans empreses d'aquest pais no.

Fa falta una reforma fiscal per millorar la progressivitat i l'equitat del sistema fiscal.  El 86% de les grans fortunes espanyoles, amb un patrimoni superior a les 10 milions d'euros, no declara l'Impost sobre el Patrimoni . Però això no interessa o sí?

No s'ha parlat de la deslocalització d'empreses,  en els últims deu anys mes de 6.000 milions d'euros cap a paradisos fiscals,europeus i a les Illes Caiman. No s'ha parlat del frau fiscal que representa el 23% del PIB.Només s´han pogut investigar arreu de l´Estat al voltant del 2% de les empreses sospitoses d´evadir imposts. 

A pesar de les altes taxes d´economia submergida i de frau fiscal, des de Balears només s´està treballant en uns 200 casos, mentre que a comunitats com Galícia aquesta xifra ja arriba al milenar. "No és creïble que el frau fiscal a Balears es xifri en només 300 milions d´euros, en comparació amb Catalunya o Madrid, on el frau sobrepassa els 1.500 milions d´euros anuals". 

"El frau fiscal creix des de 2004 a  Balears de l´ordre d´un 10% anual, i l´ecomomia submergida es situa entorn al 18% a les nostre Illes", i això són cents i cents de milions d´euros que es podrien dedicar a mesures socials. El PP i PSOE parlen de reduir imposts, però poc de combatre el frau fiscal.

A més, des d´EU-EV proposam al nostre programa les mesures següents per lluitar contra el frau fiscal: 

• la creació d´un cos especial de Policia fiscal;
• la creació d´un observatori de control de l´economia submergida;
• un registre de billets de 500 euros.

Això permetria recaptar més de 6000 milions anuals arreu de l´Estat, uns 500 milions d´euros a les Illes Balears, els quals es podrien invertir en polítiques socials, necessàries per al benestar de la majoria de la població de la nostra Comunitat autònoma.

Gaspi, "asalto al debate" 

No he dubtat mai que el PSOE guanyara aquestes eleccions però les darreres enquestes el corroboren i el situen a prop de la majoria absoluta,una cosa que per experiència tots sabem que seria un desastre, inclós companys del PSOE me l'han dit.

És més necessària que mai la presència d'un grup d'EU-ICV per fer que el PSOE faci polítiques d'esquerres. IU-ICV és l'única força política  que farà possible impulsar vertaderes polítiques per acabar amb la precarietat laboral, augmentar la despesa social, els drets i els serveis públics, desenvolupar un model sostenible amb el territori i avançar cap a un Estat laic i republicà. Com va dir Llamazares «Les millors lleis del PSOE d'aquesta legislatura porten la marca d'IU». 

IU, s'enfronta a un sistema electoral «injust» que reparteix el seu vots en escons per al PP i el PSOE i a un bipartidisme que va des del debat d'avui fins, passant per tota la premsa fins inclós el programa del "follonero", un bipartidisme que intenta fer recular el pluralisme democràtic.

Un fragment del discurs de na Marisol dissabte: 

 Vot útil per evitar un govern del psoe amb majoria absoluta o que es vegi obligat a pactar amb el nacionalisme conservador.
Vot útil perquè la política en balears no sigui un joc a tres format per pp psoe i el nacionalime centrista d'unitat.
Vot útil per rebel·lar-nos contra la llei electoral que cal modificar.
Vot útil per aconseguir la llei de terminis i despenalitzar l'avortament.
Vot útil per no ajornar la derogació de la llei d'extrangeria.
Vot útil per liquidar el Concordat.
Vot útil perquè la capacitat del col·lectiu discapacitat sigui aprofitada laboral i socialmente.(gracias a l'onze per cedir-nos el seu espai)
Vot útil, en definitiva per ser utiles i configurar un verdader govern d'esquerres en el Congrés.


Sortiu d'aquí, explicant que som i existim. Perquè ningú no s'atreveixi a dir-nos que el nostre vot no val per a nada.....Qué el nostre vot no val per a res? una mica mes de respecte.
Voteu des del vostre orgull, que després del saqueig del nostre discurs i els nostres espais, és l'unico que ens queda. I voteu des del privilegi que aquest dret suposa, voteu des de la memòria historica que alguns volen oblidar, voteu des del convenciment del qual som, i ara és el moment, una força mes necessària que mai.

La força d'EU-EV que s'injecta avui de la presència de qui es creix davant de l'adversitat i respon amb elegància, no és fàcil, als vaivens ferotges del bipartidime.

Un sms recorria la nit del debat sabater/rajoy "Llamazares on ets, aquest debat necessita la teva veritat" i encara que volem debats plurals durant tota la legislatura, el ninguneo d'aquesta campanya és intolerable:l'hem de combatre votant.

Llamazares es va acotar al final del miting per desgranar alguns dels principals punts del programa 

 

A continuació podeu llegir les impressions del periodista del diari público que segueix a Llamazares, es podem fer una idea del que seria Marisol a Madrid.

 (Segueix)

Al ple de dijous es va rebutjar nostra proposta  relativa als pressuposts participatius, amb els vots en contra de l'equip de govern,i l'abstenció de PP-UMP  i nostre vot a favor.

Com ja vaig dir em sembla indignat i vergonyós, no per que hagin votat en contra sinó per que s'han excusat en una remodelació de l'Agenda 21 que s'han tret de la màniga. Al ple de gener vaig demanar per l'Agenda 21 i no varen comentar res d'aquest pla que ha aparegut aquest dilluns en forma d'esquema que podeu veure abaix .  No han acceptat nostra proposta simplement per pur i dur partidisme.

La super remodelació de l'Agenda 21 és aquest full. 

 

 

 Ja havien dit a nos pla de futur gestió que la implicació dels ciutadans en la política municipal no es pot limitar a l'elecció d'uns representants a l'Ajuntament cada quatre anys. Proposam un nou model polític de combinació de  la democràcia representativa i la participativa. Es tracta de que la ciutadania influeixi en la presa de decisions de forma vinculant. No es tracta només de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder.  Democratitzar a fons l'Ajuntament, cap a dins i capa de fora.

La proposta qeu feiam era molt oberta per poder ser aprovada per l'equip de govern, amb voluntat i menys doblerr dels queha costat l'arena dels cavalls de la fira es podia haver tirat endavant

.- Dedicar una part del pressupost del 2008 a l'obertura d'un període d'estudi, 'informació  i preparació per part de l'Ajuntament del pressupost participatiu, convidant a tècnics i polítics que estiguin aplicant els pressuposts participatius als seus municipis.

.- Posar en marxa el pressupost participatiu amb un  percentatge del pressupost de 2009

 Si voleu saber més sobre pressupost participatius veureun article anterior

Una altra foto del concurs Urxella III. 

 

 

 

 (Segueix)

Arriba la setmana final de campanya. Avui he acabat de terminar de conèixer a nostres candidats; Marisol (Congrés) ha estat dues vegades a Pollença, José Manuel (Senat) va participar dijous al debat del club ( faré un article) i avui he vist a Gaspar Llamazares a Palma.

Tenim uns excel·lents candidats, un excel·lent programa i crec honestament, com deiam a nostra campanya municipal que "feim falta". Si el 10 de març EU-ICV no té un grup parlamentari propi no només serà una decepció per nosaltres, sinó que també  serà dolent pel conjunt de l'estat. La perspectiva d'un bipartidisme coca-cola  & pepsi cola ( com ha dit avui Llamazares) que només puguin pactar amb grups nacionalistes  de dretes  (CIU, PNB, CC) no em sedueix gens.

 

 

 

 Aquesta és l'entrevista a Marisol Ramírez que ha publicat el part forana, feta per Carolina Gómez. Només dir que nosaltres l'estimam tan com ella a nosaltres.

POLLENÇA ÉS UN EXEMPLE D'ALDEA GALA DE RESISTÈNCIA 

Marisol Ramirez, candidata número  un en les llistes d'EU-Els Verds al Congrés dels Diputats, va elogiar la labor que realitzen els representants d'EU a Pollença i va visitar el municipi en el que pot considerar-se com la pre

Ramírez campanya electoral. assegura que "si tota l'esquerra de Balears agafés l'exemple de mobilització i orgull que té la gent d'EU de Pollenca, sortiríem guanyant. Tenen una revista magnífica, que seria un exemple de publicació tant impresa com digital, tenen un concepte de la participació amb el qual han fet bandera i creo que l'esquerra ha de onejar aquesta bandera".

Diu que "el 14 d'abril, dia de la proclamació de la II República, es viu molt més a Pollença que en altres llocs. Són un model de participació i de cohesió de l'esquerra. Creo que Pollença és un exemple de llogaret gal de la resistència, hauríem de posar aquí la seu de Balears".

Marisol Ramírez, periodista i una dona d'embranzida, conta que l'esquerra no necessita noves idees.

"Noves idees no, perquè des de fa més de 20 anys seguim defensant les mateixes idees. Seguim defensant la justícia social, drets socials, defensa a ultrança del públic, el mateix que dic jo, ho deia Magdalena fa quatre anys, ho deia Miquel Roselló fa 10, i seguim barallant. Jo només tinc una vida, però me la deixaré barallant perquè els fills dels meus fills, algun dia, gaudeixin de la democràcia de debò, perquè les injustícies desapareixeren, segur."

Marisol Ramírez opina que a l'esquerra li fa mancada "recuperar la utopia, tornar a somiar, perquè si ens posem realistes et passa el que a Zapatero, que et tornes de dretes. Clar que no cal deixar de ser realistes".

Ramírez assegura que està molt contenta amb el Bloc perquè és una candidatura hereva de progressistes, i es reafirma en una ideologia que l'ha dut a canviar un treball de camp per un altre, però en realitat és la mateixa lluita diària per a aconseguir les millores socials necessàries.

Per cert a la gent d'UMitat els diria que NO ÉS SUFICIENT AMB SER LA VEU TAMBÉ S'HA D'ESCOLTAR, i si no escolten a la principal organtizació ecologista de les illes, van mal.

El GOB ha demanat diverses vegades a UNITAT que retiri les imatges de l'entitat que apareixen al seu vídeo.

 (Segueix)

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Març 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31

• Merda al torrent.
• Sáhara
• Un mes per respondre 2
• Un mes per respondre 1
• El desencant de tres generacions de Pollencins
• Gotmar i barreres (PA 26)
• La realitat no es pot amagar
• Ple, Futbol i votacions
• Ç
• Dragonera pes dragons !
• Precs, la Cala i les festes.
• Ordre del ple de juny.
• De l'auditori als comptes generals
• Millora de l'Administració.
• La legió Còndor ha de ser història
• El despropòsit de la piscina coberta.
• Proposta de l'ORA
• El dret de no passar fam (nova llei de Serveis Socials).
• Més participació o més respecte a la Gola.
• Le luneux
• La bandera republicana és legal
• Crisi a l'equip de govern (AJ080415)
• ELS FALCONS MARINS EN PERILL, PER LA CONSTRUCCIÓ DEL GOLF DE SON BOSC.
• Tirada de guàleres amb subvencions públiques.
• L'ajuntament ha de regular el pas a Ternelles.
• Cap de setmana solidari
• Al·lucinant. Fondejos a Formentor.
• Escandalós
• Fotos regal de Pere.
• De jornalers a amos (Guillem Cifre de Colonya 1)

• Torrent de Sant Jordi [7]
• General [74]
• Democràcia Participativa [10]
• Regidor [108]
• camins i espais públics [69]
• Internacional [25]
• Port Pollença [30]
• Urbanisme [75]
• Defensa animals [18]
• Pollençalternativa [24]
• Abril de República [61]
• canvi de batle [11]
• BLOC . [24]
• Aigua [22]
• Port [15]
• Urxella [24]
• Pollença [66]
• Can Botana [8]
• Cultura i educació [41]
• Espanya [26]
• AUDITORI [6]
• Pressupost [6]
• Balears [50]
• PLA DE FUTURA GESTIO [18]
• Eleccions [50]
• Ecologia [54]
• Serveis Socials [12]
• Eleccions generals. [33]
• Convocatòries i Breus [41]

• xisca: Ja era hora! Està molt bé tanta enhorabona al cosos de seguretat...
• Peg: http://department-31.satpuoj.info http://game-223.malunov.us...
• Philip: http://panel-4.uhetaly.us http://menu-12.ogiafjo.us...
• Tom: http://pa-72.oroweyd.info http://sport-84.latlino.info...
• Lauretta: http://babb.abydauc.us http://dieterich.satpuoj.info...
• Pat: http://arctic-village.okeosmy.info http://research-9.uwamohi.us...
• Reginald: http://video-283.igiati.us http://record-41.tatelgy.info...
• Destructor de màfies.: Es poble sap què hi ha personatjes què no seran investigats ni...
• Destructor de màfies.: Tota aqusta Merda surt des Ajuntaments.
• Garci: És trist i indignant escoltar i llegir les declaracions del...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents