URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Llei de dependència i 2

Alternativa | 19 Maig, 2008 06:00 | facebook.com twitter.com

 Segona part del debat referent a la moció del PP-UMP sobre la llei de dependència, la seva moció en blau i nostra resposta en negre.

Constatar que la manca d’autonomia personal anomenada com a dependència és una situació eminentment sociosanitària i que, a la proposta presentada a l’Assemblea de Batles, es troben a faltar propostes específiques i procediments que han de fer possible també una major coordinació amb l’organisme competent en matèria de Salut (la Conselleria de Salut i Consum de la Comunitat Autònoma), de tal manera que, si no és així, hi ha multitud de perfils d’usuaris que recauran sobre els Serveis Socials, sense opcions per donar un servei adequat i de qualitat a aquests.

 La conselleria d’afers socials i la de salut disposen actualment de cinc espais de coordinació en els que estan presents els 4 consells insulars i que afecten a la implementació de la llei, a la gestió de les prestacions de dependència i a les inversions en noves infraestructures. Això suposa que els nous recursos que s’hagin de desenvolupar es faran a partir de la col·laboració mútua de totes les administracions competents en aquest àmbit.

Constatar que a l’esmentada proposta de procediments no es contempla cap mecanisme ni infraestructura de suport informàtic, ni de formació ni de cap altre tipus que faci possible una correcta aplicació de l’anomenada Llei de Dependència i de les tasques que cada institució competent haurà d’aportar.

 La Comunitat Autònoma actualment està utilitzant el sistema que ha posat a disposició el Ministeri per a la implementació de la llei. Aquest sistema contempla totes les fases de tramitació de les sol·licituds i de resolució d’aquests així com la possibilitat de fer el seguiment del procediment per part dels usuaris i dels professionals implicats en el procés.

Instar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca a transferir les competències de Serveis Socials, al menys, als ajuntaments de més de 20.000 habitants i, progressivament, a la resta, fent possible d’aquesta manera una major agilitat dels serveis, des de les institucions més properes als ciutadans, i atendre les necessitats de finançament dels serveis adreçats a les persones dependents, a més de contemplar, com a primera fase d’aquesta opció, l’establiment d’un conveni que faci possible una encomana de gestió de les competències de Serveis Socials directament relacionades amb la Dependència als ajuntaments, mentre es porta a terme el procés de transferència de les competències, de tal forma que sigui efectiva de manera immediata i que aviat es pugui començar a donar resposta als ciutadans amb les diverses necessitats d’atenció.

Pels ajuntament de mes de 20.000 habitats les competències en serveis socials estan establertes a la llei de bases de règim locals de 1985. Per tant si hi ha una manca de desenvolupament del serveis socials a aquests ajuntaments la responsabilitat no només és dels consells insulars i del govern de les illes balears.

Malgrat tot consideram que efectivament s’ha de produir la segona descentralització dels serveis socials que s’han vengut desenvolupant fins ara i pels nous serveis incorporats al catàleg de dependència. Sempre tenint en compte que una part d’aquests serveis no tenen un caràcter estrictament municipal sinó que donen resposta a les necessitats de mes d’un municipi.

En el moment actual no consideram recomanable la descentralització cap als ajuntaments del servei de dependència ates que això podria generar situacions de inequitat entre els ciutadans de distints municipis. Per exemple el SAD no es gestiona de la mateixa manera ni te el mateix grau de desenvolupament a tots els municipis, això suposaria que aquests ciutadans amb grau i nivell de dependència reconegut que volguessin accedir a aquesta prestació no estarien en la mateixa situació d’accedir-hi. De tal manera que aquests serveis que no es presten perquè no estan desenvolupats s’haurien de compensar en prestacions econòmiques que es podrien convertir en permanents o estructurals. La qual cosa la llei 39/2006 no permet en cap cas, sinó que els defineix com a excepcions i conjunturals.

Instar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca a establir un sòl òrgan de gestió de la Dependència a Mallorca que es relacioni amb els serveis d’atenció primària dels ajuntaments, de tal manera que la optimització de recursos i l’eficiència dels processos faci possible invertir els recursos econòmics en els usuaris i no en despeses de gestió, ja sigui augmentant les competències de la Fundació per a l’Atenció a la Dependència o bé mitjançant la creació d’una Agència de la Dependència a les Illes Balears a la qual s’hi incloguin els diferents recursos existents al Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears.

Efectivament hi ha d’haver un sol òrgan de gestió de la dependència a mig termini (dos anys) però que en el moment actual es recomanable mantenir una gestió centralitzada per assegurar el desenvolupament homogeni i facilitar l’accés a drets subjectius al conjunt del territori de les illes.
 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb