URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

ELS FALSOS INDISPENSABLES I EL MENYSPREU A L’HOSTALERIA

Alternativa | 20 Maig, 2008 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí teniu un nou article del nostre col·laborador Fralokus. Hi ha tema per debatre...

ELS FALSOS INDISPENSABLES I EL MENYSPREU A L’HOSTALERIA

    Hem i viscut en les nostres illes i en resta de l’estat espanyol la cultura dels “falsos indispensables”. Els “falsos indispensables” són treballadors autònoms en la seva immensa majoria que, aprofitant al màxim la cultura del totxo, han guanyat molts doblers en professions com lampistes, guixaires, enrajoladors, etc. Aquestes activitats fins i tot, van obligar a l’agència Tributària ha modificar la Llei d'I.R.P.F. creant una nova retenció a compte de l’impost per la gran quantitat de doblers que es generava en aquestes activitats.

    La falsa o certa afirmació que la Universitat era “una fàbrica de desocupats”, va fer que les aules es buidessin d’homes i es llencessin de cap als doblers fàcils, no importava formació, tot just capacitat de sacrifici per a jornades interminables de treball. Això ho va aprofitar el feminisme radical per a mostrar amb gran satisfacció que el nombre d’universitàries superava amb escreix al nombre d’universitaris, ja que de moment la fontaneria i la construcció no són del grat de la treballadora femenina, ni els empresaris ni empresàries estan per la labor de contractar dones per a aquest tipus de treballs.

    Han canviat els temps i amb la crisi immobiliària volem motivar de nou a aquests “falsos indispensables” a tornar a les aules o en defecte d’això manar-los cap on va tot el món: l’hostaleria.

    Els hotelers, sincerament o fent el seu paper, reclamen treballadors formats argumentant que la formació és la única via cap al futur d’aquesta activitat. Ara els arriba una onada de treballadors formats, o millor dit deformats, deformats en el que han de ser cuiners i cambrers, deformats en la seva manera de tractar als clients (No és el mateix estar en una obra en construcció que en el menjador d’un hotel o restaurant), rudes a l’hora de servir (estic cansat que m’amollin el plat sobre la taula com si fos una rajola i malgrat que jo no bec vi, els aconsell que no els demanin consell sobre el vi que acompanya millor al plat que vostè ha triat, perquè els puc assegurar que a la immensa majoria tenen uns coneixements d’enologia per a posar-se a tremolar), si a tot això li afegim la quantitat de diners públics invertits en promoció turística, el resultat és un còctel “infumable” molt difícil de digerir.

    Posem veritables professionals en els hotels i restaurants, però amb salaris justs.

 
L'acudit és de collita pròpia de Fralokus

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb