Alternativa | 18 Novembre, 2008 07:00
Encara que na Toñi ha obert el seu propi blog que us recomenam, no ens ha abandonat i ens ha enviat aquest magnífic article. Us recordam que si voleu escriure un article a aquest blog l'haveu d'enviar a eurxella@yahoo.es
La poesia és la germana pobre dels gèneres literaris. La tirada mitja d’una obra poètica és, a per als llibres publicats en castellà, de 1.500 exemplars. No em vull imaginar els nombres si estan escrits en català, gallec o eusquera... Deuen fer plorera.
Una de les excepcions pel que fa a les xifres és Luis Garcia Montero, crec que el poeta viu que més ven i que més fa ara per ara per apropar la poesia a molta de gent a que li continua fent por. A mi particularment és el poeta viu que més m’agrada.
A més d’això, és un professor excepcional, que continua el camí que varen marcar molts dels integrants de la mai plorada a bastament Generació del 27. Em consta que les seves classes de literatura a la Universitat de Granada són antològiques i que és un professor proper als alumnes, que els coneix i se’n preocupa.
És, a més, un home d’esquerres, compromès amb els problemes del nostre temps, i que comparteix la vida amb Almudena Grandes, les columnes de la qual, els dilluns a El País, haurien de ser lectura obligatòria. No he llegit pensaments més clars, lúcids i valents sobre la necessitat de votar a Izquierda Unida durant la passada campanya electoral, igual que després va denunciar obertament com és d’injust el nostre sistema electoral, que va convertir en paper banyat un milió de vots.
En fi, aquesta introducció només té la finalitat de demanar un firma de recolzament per la condemna per injúries que injustament ha rebut Luis García Montero y que l’ha dut a la determinació d’abandonar la seva càtedra a la Universitat de Granada. Per si no heu seguit el procés, en faré un petit resum.
Al Departament de Lliteratura Espanyola de l’anomenada universitat, hi ha un personatge que es diu José Antonio Fortes. Els alumnes es queixen contínuament d’ell perquè, entre altres perles, afirmava que Federico García Lorca exaltava els valors del feixisme i que en Francisco Ayala era també un feixista (vist el que s’ha vist després es pot aplicar la dita castellana de “Piensa en ladrón que todos son de su condición”). La llibertat de càtedra duu aquests mals i poc es pot fer, llevar de protestar. I això és el que feia García Montero: desmuntar les absurdes afirmacions d’aquell i dir-s’ho a la cara. Finalment, Fortes es va querellar contra García Montero després d’un enfrontament entre ambdós en un consell ordinari de departament en setembre de 2006 i per la publicació d’un article de García Montero el 14 de octubre d’aquell mateix any en la edició andalusa de El País on feia menció expressa a Fortes i es referia a ell com a "profesor perturbado".
García Montero, que ha estat condemnat per aquests fets a pagar una multa de 1.800 euros i una indemnització de 3.000 per un delicte d’injúries greus amb publicitat, ha anunciat que no recorrerà la sentència per no allargar judicialment la qüestió. L’altre individu, de nom de reminiscències falangistes, sí ho farà, perquè li sembla que la quantitat que rebrà és petita pel mal que ha rebut. Resulta increïble. A un país com aquest, on una bona part de mitjans de comunicació i pseudo-intel·lectuals de dretes han fet de l’insult el seu principal mitjà de vida, en García Montero ha estat condemnat d’una forma completament desproporcionada i, torn a repetir, injusta. I ho puc dir amb coneixement de causa, perquè aquests dies he après a classe que dret i justícia són dues coses diferents.
Luis García Montero ha trobat una total manca de recolzament per part de la Universitat de Granada com a institució. En rentar-se les mans apel·lant a una mal entesa equidistància, ha forçat la sortida del poeta de la seva càtedra. Continuarà fins a final de curs, per no perjudicar als seus alumnes, però què serà d’incòmoda una convivència de mesos que l’obligarà a compartir departament i passadissos amb aquell individu que, davant de la justícia y per fer servir una expressió de Lorca, ha sortir “con su cuerpo en triunfo”.
Afortunadament, alumnes, professors a títol individual i amics, li varen fer arribar un suport que em recordà el que es compta de quan va tornar Fray Luis de León a la Universitat de Salamanca després d’haver estat investigat i empresonat durant anys per la Inquisició. El gran poeta clàssic va començar amb un “como decíamos ayer”, com si no hagués passat res. El poeta granadí ho va fer amb un “Mi clase de hoy sobre Mariana Pineda (condemnada a mort per brodar una bandera republicana i immortalitzada al primer gran èxit teatral de Lorca) será breve”. I tant que ho va ser, perquè es va convertir en un homenatge del qui volgueren reconeixer els mèrits d’un gran professor que la universitat pública perd, fent-se així una mica més pobra i trista.
Si voleu fer-li arribar el vostre suport, només heu d’enviar un e-mail a aquesta direcció: apoyoaluisgarciamontero@gmail.com Més informació a la pàgina "Apoyo al poeta y profesor Luis García Montero."
Fotografia de Luis García Montero a Kalipedia.
Una selecció de poemes a media voz
I un poema... (Segueix)
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Novembre 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |