URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Alternativa | 13 Gener, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

Aquest conte que vaig escriure i presentar pel certamen de contes per anar a dormir mai no serà publicat en el recull de contes per anar a dormir que l'ajuntament de Pollença edita cada any. La raó que m'han donat es que la ressolució del conflicte és una mica violenta i que no es poden ensenyar aquests valors als nins més petits. Tot i que el conte està bé per a gent més gran. Jo el pos aquí. Esper que vos agradi i ja me direu que en pensau.

Pere J. Garcia (Garci).

El moixet Sebastià i el castell

Hi havia una vegada un nin que era un moixet. Aquest nin que era un moixet nomia Sebastià. En Sebastià vivia en un poble on totes les persones eren animals diferents. Per exemple, el seu pare i la seva mare eren també moixos, però el seu millor amic, en Miquelet, era un gall amb una cresta vermella molt bonica, i el seu mestre era un hipopòtam gran i gros.

Aquell vespre en Sebastià estava molt nerviós. Demà el seu padrí el passaria a cercar ben prest per anar d’excursió. El seu padrí, que era un moix gran i panxarrut, li havia dit que si feia bon dia anirien d’excursió a un castell, com els dels contes que li contava cada vespre abans d’anar a dormir.

En Sebastià donava voltes dins el llit pensant quins essers meravellosos hi trobaria al castell. Pensava que allà hi trobaria un drac que trauria foc per la boca, o un rei que tendria presonera una princesa, o fins i tot un gegant o un elf. Entre pensaments en Sebastià es va quedar dormit.

El dia següent el seu padrí el va venir a cercar ben d’hora. Amb el berenar i l’aigua enfilaren el camí cap al castell. Content en Sebastià no deixava d’escoltar les històries que el seu padrí li contava sobre el castell.

Fa molts i molts d’anys aquell castell el varen fer els moros. Però quan els cristians vengueren aquí se’l feren seu i l’empraren per a defensar-se dels pirates que atacaven el nostre poble. En Sebastià que pensava que hi hauria algun drac, va adonar-se de que en aquell castell no hi havia hagut dracs ni gegants, però sí reis i cavallers que havien lluitat contra els pirates i contra els enemics.

Camina que caminaràs va arribar un moment en que trobaren que el camí s’aturava al davant d’una barrera. Allà, darrera la barrera, hi havia un home que era un ca. El seu padrí, que era un moix, va demanar permís per passar per allà. Volem anar al castell va dir. Però el ca els va dir que aquell camí era de la seva madona i que per allà no hi podia passar ningú.

   

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb