URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Una trobada desagradable

Alternativa | 16 Febrer, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

L’altre dia passejava pels carrers de Pollença, absorbit en els meus pensaments. Distret, no reparava en res. I era inevitable. Ella era allà. Fresqueta. I jo no la veia. No se si era ella que s’amagava, que estava camuflada, o si es va moure en aquell precís instant perquè l’encontre fos inevitable. Ho miro de recordar i ho passo un cop i un altre a càmera lenta pel meu cap. I arribo a la conclusió que era inevitable, algun dia o altre havia de passar. Reconstrueixo l’escena mentalment: jo anava pel carrer, el dia era gris, una mica trist. Feia un fred suportable. Un dia d’aquests en que poca gent és al carrer. La veritat és que m’havia creuat a poques persones, i no en coneixia cap, només de vista, eren del poble. Jo anava pensant en les meves coses, mirant la part alta de les façanes de les cases. Mai ningú té la costum de mirar cap a d’alt quan passeja, tot es transforma, és com si fos un altre poble. Així, tranquil·lament anava caminant. I no la vaig veure. Tal vegada perquè no hi era i va ser ella la que s’hi va posar a l’últim moment. Va ser en l’instant de posar-hi el peu al damunt quan la vaig veure, però ja era tard, la sabata ja estava plena de merda. Quina mala sort, vaig pensar. I tot seguit vaig arrossegar el peu per tot el carrer per lliurar-me’n.

Com un detectiu d’Agatha Christie vaig posar-me a investigar que hi feia allà aquell excrement tant fresc. Però de seguida vaig adonar-me de que no era l’únic, a cada carrer n’hi havia uns quants. Com en un camp de mines, algú havia sembrat el poble d’excrements, possiblement de ca. Però prest em vaig adonar que això no era cosa d’aquell dia, passava sempre, encara que jo no hi havia reparat.

Vaig posar-me a investigar i vaig arribar a la descabellada conclusió de que els habitants de Pollença estaven en constant guerra civil. Que s’anaven deixant les merdes al davant de les cases dels seus enemics, i que la guerra silenciosa havia arribat a extrems insospitats.

La meva paranoia em duia a contar, enumerar i fer mapes on amb xinxetes anava marcant la ubicació dels excrements, encerclant les zones de més conflicte. Era una teoria en tota regla. Em sentia millor detectiu que Pepe Carvalho. Tot quadrava.

Però un dia en un bar, on prenia un cafè en llet tot llegint el diari, vaig sentir una conversa entre dos “tipos” vestits amb mono de feina, tenien tota la pinta de treballadors de la neteja viària. I els carros amb les graneres aparcats a fora m’ho van confirmar. El més alt li deia a l’altre: “estic cansat de que la gent no reculli les merdes dels cans, això no pot ser”. L’altre contestà: “tota la culpa és de la policia, que no posa multes”. Però el primer, més alt, va replicar: “la policia? I els polítics que no els diuen res, que?”. Vaig pagar i vaig marxar a casa corrent.

Com podia ser que m’hagués passat per alt? Jo, el millor detectiu improvisat, millor que el comissari Montalbano o el suec Wallander. Com no podia haver-me’n adonat? No era una guerra civil oculta. No era intencionat...

El cap em donava voltes. No podia ser tan senzill... la gent no recollia els excrements dels seus cans, no per emprenyar als altres veïns, cosa que també podia ser, sinó per deixadesa, per incivisme, i perquè una mica més de brutor al poble no es notava. Tot estava tan brut que una merda més no feia mal. Amés, si la policia no feia res i els polítics tampoc hi posaven remei... Que senzill i a l’hora que maquiavèlic. Brut per deixadesa.

Pocs dies després vaig llançar a les escombraries tots els meus plànols, els centenars de fotografies, milers d’anotacions... setmanes d’investigació que s’emportà el camió de les escombraries.

No tornaria a passejar pel poble mirant els terrats i les parts altes de les façanes, així com tampoc miraria de la mateixa manera indolent a les persones que treien a passejar els seus cans. Cada cop que em creuo amb algú penso de dir-li: “si el ca és teu, la merda també!”. Però tot seguit desisteixo. Perquè he de dir-ho jo si els responsables municipals no fan res?

Imatge del BloÁgora. Un lugar para  la ataraxia

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb