URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Excursió al Puig Major... Caminant per Mallorca (XXVIII)

Alternativa | 15 Març, 2009 19:02 | facebook.com twitter.com

D'excursió virtual amb Toni Flores al Puig Major. A la primera foto surt en Joan Ramon Veterà (JRV), amic del bloc Urxella.

 

La Gloriosa a Pollença

Alternativa | 15 Març, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

Els diumenges hem decidit que per desembafar abandonarem la política local d'actualitat i parlarem de temes culturals. Avui Garci ens regala una mica d'història.

Era el 10 d’abril, el segon diumenge de quaresma, de l’any 1870. Un gran nombre de gent era dins l’església de Montisión. No sonava cap himne religiós. Cap capellà feia missa i molt menys cap dels allà presents resaven el rosari o cap tipus d’oració.

De prompte, entre parlament i parlament, Fèlix Mateu, un dels màxims representants del republicanisme federal a l’illa de Mallorca va agafar la paraula i, improvisant, va declamar els següents versos:

¡Oh Pollensa, admiració

es voret tranquila

baix d’es pes que t’aniquile

d’aqueixa nea opinió

Es veura tots es teus camps

sembrats de flors i verdure,

em fa veure se ternura

des que son republicans.

 

Es calvari deliciós

es puich, s’ermosa bedia

no consentan tirania

dins un pobla tan gloriós


Segons s’ordre y seriedad

que en aquesta iglesia veim

tots à lo ménos creim

que tenim fraternidat


Es sufragi universal

es pobles fa soberanos;

cridam tots, “¡fora tiranos!”

¡Viva España federal!

------------------------------

Hermosetas pollensinas

que vermellas duis las cintas,

en que d’or vos donan minas

digau sempre: “¡Fora quintas!”

El Rayo, DOMINGO 10 de abril de 1870

Ens trobem en el període conegut com el Sexenni Democràtic, o bé Sexenni Revolucionari, que abasta del 1868 al 1874, incloent la Primera República. Durant aquest període s’implanten una sèrie de drets democràtics bàsics i una sèrie de transformacions socials que fins aleshores no havien tingut cabuda a l’Estat Espanyol. En quan als drets democràtics fonamentals tenim que per primer cop s’estableix el Sufragi Universal, la llibertat de cultes, la llibertat d’expressió, la de impremta, etc.

En quan a les transformacions socials que sorgeixen gràcies sobretot a aquest nou marc d’àmplies llibertats entre la població espanyola, ara trobem una major participació ciutadana, l’organització del primer moviment obrer, les primeres aparicions de la dona a l’espai públic, i una ferma oposició al servei militar obligatori que va fer que molta gent sortís al carrer a manifestar-se contra les quintes.

Molt important fou l’ample implantació del republicanisme a tot l’estat, organitzant-se en diferents partits. Un dels més importants fou el Partit Republicà Federal.

A Mallorca els republicans federals es van organitzar després de la Revolució de setembre de 1868. El 1869 ja trobem una divisió interna entre els republicans, per una banda tenim el sector dels benèvols (moderats) i per altra banda tenir el sector dels intransigents (radicals).

Aquests radicals varen començar a publicar el setmanari el Rayo, setmanari republicà intransigent i anticentralista publicat cada diumenge entre el març de 1869 i el juliol de 1870. El setmanari El Rayo ha estat considerat com el diari més anticlerical republicà del període del Sexenni Democràtic. El Rayo acabà essent suspès per les autoritats malgrat que aviat fou substituït per una altra publicació semblant, El Trueno.

El 1874 es posarà fi en aquest període democràtic de la mà del cop d’estat del general Pavía i començarà l’etapa coneguda com la Restauració Borbònica amb el monarca Alfons XII. Aquesta nova situació va provocar la desorganització dels republicans i no els tornarem a trobar organitzats fins a la dècada dels 80’s.

A Pollença els republicans majoritaris també eren republicans federals, que foren els que organitzaren el míting citat a l’inici de l’article. Vinculats al Partit Republicà Federal, al 1872 dominaven clarament el consistori municipal, provocant els mesos següents problemes amb el clergat i amb les classes acomodades. Un gran aconteixement pels republicans pollencins i que denota molt la seva tendència federal i radical, foren les grans manifestacions que es produïren a Pollença amb motiu de la proclamació de la República Federal de Pi i Margall. Un altre aspecte, que surt a la poesia, i que va ser cabdal en l’ideari republicà, fou l’abolició de les quintes, que no era més que l’abolició del servei militar generalitzat.

Aquests republicans són un gran exemple d’una gent amb unes idees avançades que lluitaren tot el que van poder i contra tot ordre establert per establir el seu ideal d’una societat més justa, democràtica, laica i descentralitzada. Lluitadors que un cop d’estat i la conseqüent Restauració va callar, encara que només fos per una sèrie d’anys.

Una figura a reivindicar; Salmerón president de la Primera República. Els militars li van sol·licitar  la seva signatura per executar diverses sentències de mort a  soldats desertors de les guerres carlines Salmerón es va negar a signar i, tal com figura inscrit en la pedra del seu mausoleu, «va abandonar el poder per no signar una sentència de mort». 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb