URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Vint-i-set assassinats

Alternativa | 01 Abril, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui es compleixen 70 anys del final de la Guerra Civil. El total de víctimes mortals de la guerra es va aproximar a 600.000, de les quals 100.000 corresponen a la repressió desencadenada pels militars revoltats i 55.000 a la violència en la zona republicana. Mig milió de persones s'amuntonaven en les presons i camps de concentració. El gran exili de 1939, va dur a França a uns 450.000 refugiats en el primer trimestre d'aquest any, dels quals 170.000 eren dones, nens i ancians. Uns 200.000 van tornar en els mesos següents, per a continuar el seu calvari en les presons de la dictadura franquista

  Franco i la resta de generals revoltats, forjats en la guerra del Marroc, van fer una guerra d'extermini i de terror en la qual s'assassinava a milers en la reraguarda. Els militars revoltats varen tractar als “rojos” baix la concepció imperialista de tribus inferior, gent que no mereixien viure, i tot amb la legitimació de l’església catòlica, per a la qual els rojos no tenien dret a la vida per que no tenien fe .

 A Pollença els republicans als dos dies que foren els amos absoluts del poble no van matar, ni detenir, ni ofendre cap veí, això no va evitar que 148 fossin jutjats. Es decretaren divuit penes de mort (se n’executaren sis) i la majoria dels jutjats passaren sis anys empresonats. Cal afegir catorze  més que  foren assassinats sense cap procés, cinc a altres processos i dos més (un civil al patí del convent mentre fugia dels soldats, i altre a la presó d’una angina de pit). En total vint-i-set assassinats (podeu veure el llistat a la continuació d'aquest article).


 
Espanya va començar els anys trenta amb una República democràtica  i va acabar la dècada sumida en una dictadura dretana i autoritària. El descobriment d'aquesta història de vencedors i vençuts, de víctimes i botxins, ha suscitat un agre debat en la societat espanyola en els últims anys. Malgrat les milers de pàgines escrites per historiadors, encara sobreviuen alguns dels falsos mites fundacionals de la dictadura i aquests tenen encara comuna acceptació en les opinions i records d'un ampli sector de la població. En aquest conflicte entre diferents memòries, el projecte de canvi polític i social de la República va quedar sepultat en la gran tomba que el franquisme va cavar des d'abril de 1939. I aquí segueix arraconat, 70 anys després

 
El problema és que la societat democràtica, una vegada realitzada la “modèlica” transició i amb un país modern i ric, no ha fet encara una gestió pública del seu passat traumàtic. A les nostres ciutats encara hi ha homenatges als botxins, com al cas de la base del Port on encara, a pesar de l’aprovació per unanimitat de la seva retirada, al ple de juny del 2008, hi ha un monòlit en homenatge als pilots de la legió Còndor alemana amb la inscripció  "Varen caure per la llibertat d'Espanya a la batalla contra els bolxevics els pilots d'hidroavions...” Aquests monuments  han de ser trobar-se als  museus per convertir-se en un record històric contextualitzat i explicat.

Ja és hora que la societat conservadora d’aquest país tanqui el seu cordó umbilical amb el franquisme i no intenti justificar una dictadura nascuda d’una guerra on la societat espanyola va patir una onada de violència i de menyspreu per la vida de l'altre sense precedents. Per molt que es parli de la violència que va precedir a la Guerra Civil, per a tractar de justificar el seu esclat, està clar que en la història del segle XX espanyol va haver un abans i un després del cop d'estat de juliol de 1936.

Demà a les 20:00 a Can Llobera teniu l'oportunitat de coneixer més de la relació entre l'església i la república de la mà de l'historiador Pere Fullana

 

A continuació els 27 assassinats a Pollença

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb