URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Bibiana Aido superstar.

Alternativa | 07 Abril, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui  publicam un nou article d'en Miquel Sànchez amb un bon grapat de temes interessants a comentar. Us recordam que aquest blog està obert a tothom i que si voleu escriure un article  l'haveu d'enviar a eurxella@yahoo.es Quan més veus diferents i més debat hi hagi millor.

BIBIANA AIDO SUPERSTAR

Si hi ha al actual govern estatal una ministra que cada vegada que en diu alguna “puja el pa”, aquesta és sense cap dubte na Bibiana Aido titular del més que indispensable Ministeri d’Igualtat.

Na Bibiana Aido (d’ara en endavant “la més que prescindible ministra”) li va ser encarregada la tasca de vetllar per la igualtat entre homes i dones, la violència domèstica i ara li han encarregat el tema de l’avortament, doncs bé, ni hi ha igualtat, la violència domèstica i de gènere continua i l’avortament li ve molt gros com tema.

La més que prescindible ministra amb el tema la igualtat només ha aconseguit que les seves polítiques es puguin aplicar dins el funcionariat perquè a l’empresa privada les dones encara cobren menys que els homes i els homes encara són mal vits si s’agafen hores per dur el fill al metge. La més que prescindible ministra també ha patinat amb el tema de la violència domèstica, i això que té el recolzament de tota la societat espanyola, però la més que prescindible ministra creu que és que els homes són uns salvatges i no creu amb les polítiques de prevenció d’aquestes conductes, avui en dia a tot expedient de separació o divorci hauria de tenir un protocol de violència de gènere, es el mateix si no hi ha antecedents, quantes vegades hem escoltat dir al veïnats “si eren modèlics, no ho entenem”, també és més mediàtica sortir a una plaça i tocar la campana desprès del nom de les dones assassinades.  Ara bé, però el tema estrella d’aquesta legislatura li ve molt gros a la més que prescindible ministra, l’avortament.

L’avortament és un fracàs, és la nefasta culminació d’un grapat d’accions, consells i altres mesures i que no han servit per res.

En primer lloc no sé que “pinta” en el tema de l’avortament la més que prescindible ministra, perquè a la igualtat no crec jo que afecti molt, trob que és més un assumpte del Ministeri de Justícia a cavall amb el de Sanitat . La més que prescindible ministra i els seus més fanàtics seguidors siguin “miembros” o “miembras”, creuen que l’avortament és la culminació d’un procés anomenat “dona”, quan com he dit abans és just un fracàs de la societat o de la naturalesa.

Avui, el que s’ha de cercar és el lliure dret de la dona a ser o no ser mare, i la societat ha de posar a disposició de la dona tots els mecanismes possibles per que aquesta pugui gaudir de la seva sexualitat sense cap tipus de problema, posant al seu abast tota la informació i medis per no haver d’arribar a l’avortament, i si aquesta és l’única manera de garantir el lliure dret de la dona a ser o no ser mare, però crec sincerament que hi ha moltes maneres que amb un poquet de cura es pot evitar un embaràs no desitjat.

Pels fetus que “venen” amb qualque tipus de problema que en un futur no se li podrà garantir un mínim de qualitat de vida, també s’ha de facilitar l’avortament però el mateix s’ha de veure com un fracàs de la mateixa naturalesa, i la futura mare ha de tenir dret a posat fi a la gestació.

La més que prescindible ministra també ha de fer front a la intolerància, intolerància que té a la església catòlica com cap més visible i recolzat per una sèrie de associacions afins, en el moment que estic escrivint aquestes línies al meu aparell de televisió s’escolta “SI A LA VIDA, NO AL ABORTO”, sembla que la més que prescindible ministra vol fer avortar a totes les dones que quedin embarassades, quina manipulació.

La més que prescindible ministra des de el punt de vista sanitari, està considerant l’avortament com una infermetat i que el seu remei passa pels quiròfans dels hospital, mai havia estat tan equivocada la més que imprescindible ministra, ja que per molt de metges tant homes com dones, ho passen molt malament interrompin l’embaràs d’una dona per motius de consciència, encara si aquests professionals de la medicina veuen que aquest avortament es fa perquè la vida de la dona està en perill o el fetus té greus problemes, la situació d’angoixa es molt menys que si aquest avortament és el fruit d’una “nit de botellot”, però tampòc és just dur un desgraciat al mon per la irresponsabilitat d’uns joves, però la més que prescindible ministra volia, perquè crec que ara ha reculat, que les adolescents espanyoles menors d’edat poguessin avortar sense ja no el consentiment, si no el coneixement dels seus pares.

En resum, l’avortament ha de ser un dret, però en segons quin casos s’ha d’evitar arribar a ell, amb informació i tots els mecanismes que l’estat de dret pugui posar no just a les dones si no a tota la població en general, però repetesc ès un fracàs i no un circ amb “linces” per ambdues parts.

Un altre dia, parlarem de les subvencions donades per el ministeri de les més que prescindible ministra.

 Blog de Bibiana Aído Amanece en Cádiz

Del blog de Jr Mora 
 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb