URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

ELS CLUBS ESPORTIUS (NECESITAM UN NOU MODEL).

Alternativa | 05 Maig, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui  publicam un nou i interessant article d'en Joan Cifre. Us recordam que aquest blog està obert a tothom i que si voleu escriure un article  l'haveu d'enviar a eurxella@yahoo.es . Quan més veus diferents i més debat hi hagi millor.

ELS CLUBS ESPORTIUS (NECESITAM UN NOU MODEL).

            Fa uns dies ens varem reunir una colla de vells amics per fer un partidet de bàsquet i recordar vells temps. Recordàvem com ens reuníem a l’antiga escola Miquel  Capllonch , botàvem la barrera ens passàvem hores i hores jugant. Per cert, aquesta situació que es donava degut a que les úniques instal·lacions esportives eren les escolars, sorprenentment es torna repetir ara ja que el poliesportiu del moll ha “desaparegut” misteriosament i els al·lots tornen botar les barreres de les escoles per poder jugar, però això dona per un altre article.

            Com anava dient, recordàvem els nostres inicis esportius. En el meu cas, després de ser rebutjat de l’equip de futbol em vaig aficionar al bàsquet, això va succeir més o menys quan tenia uns 11 anys. Però no va ser fins 2 anys desprès que vaig començar a jugar en un equip federat, evidentment a Pollença i coincidint amb la inauguració del poliesportiu. En aquells moment l’únic requisit per poder jugar era treure un carnet de soci valia unes 5000 pessetes (anuals) i que hagués places lliures cosa que en el cas del basquet  era més fàcil que en el cas del futbol. Avui en dia crec que les quotes més barates deuen ser les del club bàsquet Eu Moll (uns 200 euros anuals).

            Cal dir que avui en dia la situació ha canviat molt. En aquell temps dur endavant un club esportiu era molt més fàcil. Normalment bastava que es posessin d’acord quatre pares per aconseguir quatre duros per els equipatges i el material. Els clubs eren petits i més familiars, evidentment sempre hi ha hagut  pares implicats i pares que passen de tot, però com els clubs eren més petits la feina no era tanta. Per altre banda en aquells temps no teníem massa alternatives d’oci i els nins quan no érem a escola érem al carrer. Avui en dia si un pare s’ha d’implicar en cada activitat que fa el seu fill hauria de deixar la feina.

            Els entrenadors normalment eren qualque professor que tenia els capvespres i els caps de setmana lliures, els propis jugadors quan anaven tornant grans i qualque pare. No hi havia les exigències que hi ha ara en quant ha titulacions i ningú cobrava. Avui en dia els entrenadors han de fer un esforç de temps i econòmic per aconseguir les titulacions., els pocs que hi ha estam bastant més preparats i tenim més responsabilitats per tant també es just que cobrem per la feina  que fem. Sobretot en alguns casos en que ens apropem a les 20 hores setmanals.

            Els arbitratges és també un dels grans problemes, és una de les despeses més importants dels clubs sinó la més important. En aquell temps hi havia pocs clubs i per tant no feien falta tants arbitres, pintaven menys partits i era també més una afició que una altra cosa. Avui en dia un àrbitre pot arribar a arbitrar set o vuit partits en un cap de setmana i es just que valori econòmicament, sobretot tenint en compte el poc respecte que normalment se’ls hi té. També cal dir que hi hauria d’haver més control damunt les federacions ja que mouen molt de diners i caldria saber on van.

            Els espònsors eren més bons d’aconseguir, per una banda perquè feien falta menys diners i també perquè hi havia menys clubs, avui en dia quan entres a un bar ha demanar que col·laborin  normalment ja n’han passat  set o vuit d’altres clubs o associacions. L’actual crisi també ha fet molt mal en aquest aspecte ja que gran part dels col·laboradors venien del sector immobiliari i  de la construcció.

            Personalment crec que aquest model de club esportiu està esgotat i que entre tots hem de mirar de trobar un altra model. L’única manera que tenen els clubs de sobreviure és caminar cap una major professionalització i al mateix temps hem de garantir que tothom pugui accedir a l’esport amb independència del seu nivell econòmic i social. És important que els tècnics que dirigim els clubs estiguem cada vegada més preparats i qualificats ja que la societat actual ens demana que a més a més de fomentar uns hàbits saludables ajudem en la important tasca de la integració dels nouvinguts.

L’esport va nàixer sent  una activitat elitista , en els seus inicis sols el practicaven els membres de la noblesa i la burgesia, amb el temps l’esport ha guanyat rellevància dins la societat i s’ha estes ha gran part de la població. Es deure de les institucions pública fomentar i garantir que l’esport arribi a tothom.

M’agradaria acabar l’article agraint a totes aquelles persones que de forma desinteressada han contribuït a crear i mantenir els clubs esportius que tan importants són dins la nostra societat.

La trist imatge del camp de futbet? del Port

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb