URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

UNA POLLENÇA SENSE BARRERES

Alternativa | 15 Maig, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

 Avui  publicam un excel·lenta article i fotografies d'en Joan Cifre i son pare  Pere Cifre . Us recordam que aquest blog està obert a tothom i que si voleu escriure un article  l'haveu d'enviar a eurxella@yahoo.es . Quan més veus diferents i més debat hi hagi millor.

 

El món no s’arregla amb un dia però amb voluntat i sensibilitat s’aconsegueixen moltes coses. Les aceres del nostre municipi estan mal dissenyades i es converteixen en autèntiques muntanyes russes per la gent amb problemes de mobilitat. No parlem de grans obres o de edificis antics (com l’ajuntament ), els quals  difícilment es poden fer accessibles, parlem simplement de poder passejar tranquil·lament per els nostres carrers, les nostres places o els nostres passejos. Tan difícil es fer una simple rampa davant cada pas de zebra i davant cada cantó? No basta que n’arreglin uns quants perquè el polític de torn es faci la foto, es tracta d’arreglar totes  les aceres, de cuidar-les i mantenir-les. Com en tema de la neteja, no és qüestió de inversions multimilionàries sinó d’una mica de bona voluntat i sensibilitat. Basta passejar una estona per el municipi amb una persona amb discapacitat per veure que a vegades un minúscul escaló de 5 cm es converteix en una barrera. Una altra situació que es dona molt sovint és que quan a la fi trobem una rampa que ens serveix per baixar de l’acera hi ha un cotxe davant. En primer lloc fa falta que es senyalitzi bé que allà no s’hi pot aparcar però sobretot una major conscienciació de la ciutadania en general.  Ja no parlem dels que aparquen a les zones reservades a les persones discapacitades.

Ja no es tracta sols de complir la llei i garantir un dret bàsic i fonamental que tenim les persones amb problemes de mobilitat. Crec  que en una situació de dificultat econòmica com l’actual pot esser una bona eina per millorar la qualitat d’un sector tan important i bàsic com és el del turisme.  Diuen que les crisis no són un problema sinó que són necessàries. De la mateixa manera que la febre ens indica que qualque cosa no funciona en el nostre organisme, la crisis econòmica ens diu que qualque cosa no fem bé.  Avui en dia no podem competir a nivell de preus amb altres destins turístics. Estam cansats de sentir al responsables polítics que hem d’oferir turisme de qualitat, i jo em demano, quina qualitat millor que la de uns carrers, passejos, places i platges accessibles i netes  per a tots aquells turistes amb problemes de mobilitat. Un 10% o més de la societat té qualcun problema de discapacitat. Podem fer tota la promoció que vulguem que si aquesta gent es troba amb barreres la propera vegada triarà un altre destí turístic.

El primer que hem de fer si volem recuperar els nostre prestigi com a destí turístic és recuperar la sensibilitat i el respecte; en primer lloc cap a lo nostre ( avanç de començar noves inversions ens hem de cuidar de mantenir i netejar el que ja tenim), i en segon lloc cap els nostres visitants (recuperar el bon tracte i la sensibilitat als clients).           

Un poble educat i sensible és un poble culte i un poble culte es un poble ric.

Pere Cifre  i Joan Cifre.

 

Un parell de fotografies que ilustren molt bé el tema.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb