Alternativa | 31 Maig, 2009 18:00
Alternativa | 31 Maig, 2009 06:00
Un resum personal de la taula rodona sobre les eleccions europees del passat dimarts.
Marti Vilanova va ser el moderador i els participants van ser; Ramon Quetglas de la coalició Europa pels Pobles (Entesa, Esquerra Republicana de Catalunya, Aralar...), Francesc Fiol del Partit Popular, Pere Joan Pons del PSOE, David Abril d'Esquerra Unida - Iniciativa per Catalunya Verds, Margalida Miquel Coalicio per Europa (Unió Mallorquina, CIU, PNB, Coalició Canaria)
Tots es van declarar europeistes i defensors de la sostenibilitat! Convençuts, i els hem d'agrair que es van centrar en temes europeus. Entre les intervencions del públic va destacar la de Damià Oliver d’attac Mallorca on va atacar la política privatitzadora i mercantilista de la Unió Europea ( al blog nubulaya podeu veure unes intervencions similars de Damià a un altre debat).
Si ens oblidam de Margalida Miquel que pràcticament va ser una convidada de pedra, podem resumir la taula dient que PP i PSOE van coincidir molt al seus plantejaments, pràcticament no va haver debat entre ells, o sigui que es van reflexar les seves coincidències al Parlament Europeu on voten plegats el 80% de les ocasions. Els dos van defensar directives com la Bolkestein o la directiva del Retorn i el Tractat de Lisboa. Els dos es van mostrar molt satisfets de representar les idees de la major part dels europeus (oblidant que l’abstenció va a més). Davant d’aquest binomi PP-PSOE els candidats d’Europa dels Pobles i EU-ICV, van concretar més els temes i es van mostrar molt crítics amb l’actual construcció d’Europa, van coincidir en criticar la Bolkestein i el dèficit democràtic d’Europa.
Margalida Miquel d'UM (Coalició per Europa)
La veritat que es va notar massa que no dominava el tema,va parlar molt poquet i va dir moltes generaltiats buides de contingut. Ni tan sols s'havia llegit el programa del seu partit. Es va unir al PP i al PSOE en el missatge de que desenvolupar la política social a la Unió Europea és molt complicat, quan realment es tracta d'un tema de voluntat ja que no crec que posar un salari mínim europeu sigui més complicat que arribar a la moneda única.
Francesc Fiol del PP.
Va defensar totalment la política actual neoliberal de la Unió Europea, cosa normal ja que són el grup majoritari al Parlament Europeu. Va elogiar el tractat de Lisboa (una mangarrufa total a la democràcia després del rebuid de la Constitució Europea) , Bolonia ( privatització de la Universitat, amb mastrs només accesibles per les classes pudents), la directiva Bolkestein... I va dir que s'havia de debatre sobre el canvi climàtic i l’energia nuclear (ni energies renovables ni res..).
Pere Joan Pons del PSOE.
Va defensar la directiva Bolkestein després de les reformes que s'han fet a la mateixa per iniciativa del grup socialista (a les preguntes no va ser capaç d’explicar en que consistien aquestes reformes) . Igualment va defensar la directiva retorn, la regulació dels paradisos fiscals (oblidant que a la Unió Europea hi ha paradisos fiscals) i les ajudes als bancs (oblidant que s’han fet sense cap contrapartida).
Només va intentar entrar en debat amb Fiol a un tema nacional; quan va culpar a la llei del sòl de 1998 aprovada al govern Aznar de la crisi actual. Es va diferènciar també per no parlar de l'energia nuclear (de moment).
Ramon Quetglas d’Entesa (Coalició Europa dels Pobles).
Va subratllar la importància de que els pobles sense estats tinguin representació al parlament europeu , entre altres va citar la defensa del català com llengua oficial a la Unió Europea, i canviar la nova normativa europea sobre material pirotècnic que posa en perill els actes de foc mediterranis . També va a criticar el dèficit democràtic de la Unió Europea i la directiva Bolkestein que afavoreix l’aparició de grans superfícies i perjudica al petit comerç.
David Abril d'IU-ICV
Va defensar la necessitat d'una altra Europa i de recuperar l’Europa del Benestar. Els dos grans partits ens han llevat a la crisi actual al posar “la competivitat neoliberal per damunt sostenibilitat i cohesió social. A l’Unió Europea actual es parla de les 65 hores quan l’objectiu haurien de ser les 35 hores.. Tenim un banc europeu independent i reaccionari sense cap control democràtic... Com va dir David educació i sanitat no son drets sinó serveis.
Vull destaca dos exemples concrets de l’actual model europeu defensat per PP-PSOE que va exposar David:
- Els preus industrials a Balears van experimentar un augment del 9,1% Com? Que perquè pugen els preus industrials en temps de crisi? Idò perquè les Illes Caiman, un paradís fiscal, són la principal destinació de les “nostres” exportacions industrials, en aquest cas en forma de vaixells de luxe que no serveixen per altra cosa que per blanquejar diners… I és que la crisi no afecta a tothom per igual, i n’hi ha que en treuen profit!! Gràcies a politiques que emparen això.
- Ja ha hagut empresaris que s’han avançat al que suposarà la Directiva Bolkestein ( hi ha despatxos de missers especializats al tema) . L'any passat a Eivissa un hotel va donar treball a 300 ciutadans txecs, amb contractes signats en aquell país sota les condicions i amb els salaris locals. Una actuació que, de generalitzar-se a partir del 2010, pot tenir un resultat "nefast.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Maig 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |