Alternativa | 14 Juliol, 2009 06:00
L’organització ecologista Greenpeace va presentar recentment el seu informe anual, "Destrucción a toda costa 2009", us recomenam la seva lectura.
Greenpeace ha detacat a les Balears, al menys 14 espais naturals protegits amenaçats, ha comptabilitzat 79 casos de corrupció urbanística, amb 25 imputats, 18 d’ells càrrecs públics. També denuncien la forta pressió sobre els recursos, i els elevats indicadors de consum energètic i d’aigua, fruit d’un model turístic i de desenvolupament que hauria de canviar.
L’informe destaca que en tot just quatre dècades, el nombre de visitants s'ha multiplicat per 40 fins a sobrepassar els 13 milions anuals, el que suposa un 1,2% de tot el turisme internacional. No obstant això, i segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears, l'èxit macroeconòmic no es correspon amb una millor qualitat de vida per a la societat local. L'abandó de l'agricultura i la industrialització turística de cada racó de l'arxipèlag, unit a la seva dependència de les autopistes financeres de la globalització econòmica, han dut a les Balears a un estat crític.
El paradigma d'aquesta bogeria està en el turisme d'urbanització fixa o
residencial. Les Illes Balears van experimentar l'assentament de ciutadans principalment alemanys, anglesos i espanyols des de l'inici dels anys noranta. El sector de la construcció aporta un 10% del ValorAfegit Brut i ocupa a un 15% de la població activa (xifra que augmenta amb la contractació il·legal, especialitzada en la construcció
residencial). La Inversió Estrangera Directa immobiliària i de la construcció ronda els 50 milions d'euros anuals, procedents en un 30% de paradisos fiscals. Es calcula que fins a un 44% dels turistes s'allotgen en oferta il·legal, sense autorització de l'administració turística ni pagament d'impostos.
Els inconvenients socials d’aquest model són: l'increment del preu de l'habitatge, de fins al 25% anual; la sobredimensió de les infraestructures a càrrec de l'erari públic; la pèrdua de llocs de treball qualificats i de negoci en la hoteleria i la restauració; el tancament de l'accés públic al territori; la pèrdua de terres de cultiu i la “elitización” de l'espai. En les Illes Balears un 39% dels habitatges no són d'ús principal.
Segons la Universitat de les Illes Balears, la construcció d'urbanitzacions i segones residències suposa un intens consum de sòl i territori, per ser una ocupació extensiva i ineficient. El 45% de l'energia consumida es destina al transport, per a estades més curtes i freqüents, i el 40% al consum elèctric.
En Balears hi ha més vehicles que habitants i el consum d'aigua arriba a els 500 litres per habitant (el doble de la mitjana nacional), a causa de l'abundància de jardins i piscines. Altre exemple del desequilibri ambiental està que Balears té una taxa de producció de residus de més d'una tona per habitant i any, la més alta d'Espanya. (...)
La major demanda d'energia ha provocat l'ampliació del proveïment energètic amb centrals de producció elèctrica (1.600 megavatis procedents en un 80% de la crema de carbó sud-africà).
(...) Finalment, l'augment de la quantitat d'escombraries ha suposat un increment de la incineració de residus sòlids urbans, que supera el 40% en el cas de Mallorca. Aquesta tècnica emet gasos contaminants que agreugen el canvi climàtic i posen en risc la salut. Provoca altes concentracions de dioxines i en 2007 va generar més de 108.000 tones de cendres i escòries d'elevada toxicitat amb metalls pesats (cadmi, plom, mercuri, crom i coure).
Respecta a Pollença, l'informe destaca
- El cas Pla Territorial de Mallorca (PTM), presumpte entramat de corrupció polític-empresarial d'UM i el PP, actualment als tribunals. Recordem que Pollença participava de les àrees de reconversió Territorial ( hotel Don Pedro- Campos i Cala Carbó - Ullal)
- La positiva protecció de Cala Carbó.
- Respecte a Formentor, l’informe diu que resulta incomprensible que es mantengui com sòl urbà ja que la seva situació és com la del Guix (Escorca)desclassificat pel Consell.Un espai que, no disposa dels serveis necessaris per a ser classificat com urbanitzable, que és Paratge Pintoresc (1973), Bé d'Interès Cultural (1985) i s'engloba en terreny protegit. Greenpeace denúncia com en l'actualitat se segueixen construint xalets i l'hotel Formentor està ampliant la seva superfície.
- Respecte a la Gola. L’informe destaca que durant dècades, els veïns han reivindicat la recuperació de la zona humida de la Gola, pràcticament l'única zona verge de la primera línia del Port de Pollença, un autèntic pulmó verd enmig de l'urbanisme turístic i residencial que s’havia convertit en abocador. Greenpeace denúncia que l’elevat pressuposts del Consorci de la Gola que en teoria era per recuperar la zona humida s’ha utiltizat en part per coses com fer un aparcament sobre la mateixa zona humida.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Juliol 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |