URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Coll de SÝller a Cala Carbˇ

Alternativa | 31 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui publicam fotografies de l'excursió reivindicativa d'aquest passat dissabte convocada per la Plataforma pro Camins Públics Oberts amb motiu del tancament dels camins públics de can Botana i del Coll de Síller al que hem donat suport des d'Alternativa per Pollença.

A pesar de l'aprovació per unanimitat del catàleg de camins d’ús públic de Pollença la inactivitat de l'equip de govern permet que passada ja la meitat de la legislatura encara no s'hagi obert cap dels nombrosos camins públics usurpats per particulars. Ens tobam tancats camíns publics utilitzats durant segles, desaprofitant a més a més el seu atractiu com a reclam turísitic.

Seguirem lluitant amb la Plataforma per recuperar el que és de tothom i pel nostre dret a gaudir dels espais públics. 

 Els cavallistes assistents a l'excursió no van poder-la fer, ja que la barrera impedia el seu pas.

 
Els diumenges hi ha una gran activitat de caça a la zona i sembla una zona de guerra.
 
 
Podeu veure les excel·lents fotografies de Biel Perello a :

http://picasaweb.google.es/bielperello/SillerCalaCarbo2009?authkey=Gv1sRgCID-_JPboOf0DA&feat=directlink

En format diapos:
http://picasaweb.google.es/bielperello/SillerCalaCarbo2009?authkey=Gv1sRgCID-_JPboOf0DA#slideshow/5375713145873552306

Al final de l'excursió vam trobar una planta nova que ha aparegut recentmen a Cala Carbó. Biel Perelló l'ha idenfificat com  Datura inoxia (es diu capsa de punxes a Catalunya, a les Illes no ha trobat cap nom)...

 (Segueix)

Formentor es el Palma Arena del PSOE

Alternativa | 30 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Pels que no vareu tenir la oportunitat de llegir l'article que Matías Vallés va dedicar a Formentor diumenge passat al Diario de Mallorca, aquí el teniu reproduit. Dona per una bona reflexió dominical.


Formentor es el Palma Arena del PSOE

MATÍAS VALLÉS La función primordial del periodismo no consiste en contar lo que nadie sabe, sino en divulgar lo que todos saben pero prefieren que no se haga público. Ustedes han llegado a esta página esperando otro sermón sobre el Palma Arena, pero ya hablamos sobradamente de James Matas durante el cuatrienio 2003-2007. Aun reconociendo que las cantidades robadas por cargos de su Govern centuplican nuestras previsiones más salvajes, hoy gobierna nominalmente Sant Francesc d´Antich, a quien nadie recuerda.
La península de Formentor es el Palma Arena del PSOE y allegados, con Villa Cortina como monumento a la confirmación de que los socialistas hubieran destruido Mallorca con el mismo ímpetu que la derecha, pero llegaron tarde. La mansión de Alfonso Cortina, con más impacto paisajístico que el hotel Formentor, fue contestada urbanísticamente en un expediente que se paseó por diversas dependencias del Consell Inmobiliario de Mallorca, presidido por Francina Armengol, sin que ningún cargo político se atreviera a mancillarlo.
Pues bien, mientras esto escribo, la empresa de jardinería del compañero sentimental de Armengol trabaja con denuedo en el adecentamiento vegetal de Villa Cortina. Qué coincidencia, ¿no? Trasiego a gran escala de pinos que requieren cantidades ingentes de agua, y demás artificios para disimular un mamotreto que ha horrorizado incluso a los madrileños que navegan por los contornos. ¿Se refiere a esto el PSOE, cuando
habla de crecimiento sostenible?
Las menciones a la jardinería de Villa Cortina irritan sobremanera a Francina Armengol, por lo que hay que seguir publicándolas. La presidenta del Consell piensa que estas noticias dañan los intereses de su pareja, por no hablar de sus posibilidades de apuñalar a Antich y ser la candidata al Govern en 2011. En cambio, nosotros pensamos que, desgraciadamente, estas líneas sobre su pasividad institucional estimulan ambos negocios. ¿Quién se atreverá a discutir las facturas presentadas?
Por mucho que lo intente, no podrá usted destruir Mallorca salvo que se encomiende a las personas adecuadas, y ahora ya podemos hablar del menos dañino de los dos Palmas Arenas con la conciencia tranquila. Continúa la polémica sobre el hecho de que los responsables del velódromo llevaran una sola mano esposada al ser trasladados ante el juez, un lance que fascina a los periodistas especializados en el uso de juguetes eróticos. Dado que el Jefe Superior de Policía es químico, y sensible por tanto a argumentos matemáticos, sólo ha de plantearse que el quinteto que evaporó presuntamente diez mil millones de pesetas con ambas manos sueltas, con una extremidad engrilletada hubiera volatilizado cinco mil. Por tanto, su encadenamiento supuso un ahorro sustancial para las arcas públicas.
Me llama Ramon Socias y, dado que no ha prodigado las explicaciones sobre su actuación en los esposamientos del Palma Arena, aquí viene las que me esbozó: "Enseguida vi que el PP iba a aprovechar las imágenes para hablar de persecución, y que lo iba a hacer a nivel nacional, por eso quise evitarlo. No puedo dar órdenes a los policías que efectuaron el traslado, pero creo que sí puedo dirigirme al jefe superior. Me parece excesivo esposarlos unos a otros, y con la mano derecha, cuando en casos así se suele permitir que se coloquen una prenda de vestir sobre las muñecas". Es decir, se alinea con las tesis del PP para evitar la
manipulación del PP, no sé si esto conseguiremos venderlo.
Del mismo modo que Dios utiliza a Darwin para sus chapuzas, el PP dispone de José María Rodríguez. En su cruzada a favor de Rafael Durán, el incombustible amigo de Eugenio Hidalgo propuso una manifestación de militantes, simpatizantes y altos cargos del PP ante la delegación del Gobierno de Socias, durante las jornadas de detención de sus correligionarios. Ya hemos asistido a mamarrachadas similares en otros casos de corrupción. Rodríguez estaba tan enardecido que de nada sirvió la llamada mediadora de Javier Palma Arenas, a quien
despachó sin contemplaciones. El secretario general del PP de Matas se enfurecía con un ojo puesto en Duran y el otro en su propia promoción a la presidencia del partido en Palma. Se aproxima la Convergència Palmesana de Josep Maria Rodríguez y Carles Delgado, dentro o fuera del PP, lo cual obliga a preguntarse
quién manda en el hexapartito popular.
A estas alturas, nadie ignora que el arquitecto del Palma Arena responde por García Ruiz. ¿Quién es el arquitecto de Villa Cortina en Formentor? Oh casualidad, García Ruiz. ¿Y quién es el arquitecto del museo del Baluard? García Ruiz. ¿Y quién es el arquitecto de la muy confortable sede del PP balear? García Ruiz.
Como dicen en inglés, conecten la línea de puntos. Sólo pido que no cambie de opinión sobre su seguro servidor ninguna de las personas a las que Luis García Ruiz instruyó por toda Mallorca sobre mi satánica idiosincrasia y mi sustancial vileza, un tiempo que podría haber invertido en abaratar los mil quinientos millones de pesetas públicas percibidos por la vigilancia de obras del velódromo. Un gabinete de arquitectos que paga análisis de sangre, debe haber una metáfora en todo esto.
Me llama Marisa Berenson. Vayamos con el párrafo gastronómico. (Confiamos en que no pretenda seguir sin desvelarnos qué le dijo la divina actriz y modelo). ¿Acaso ustedes me contarían su conversación privada con Marisa Berenson o, en su caso, con Pierce Brosnan? Sigamos con la crisis en el imperio culinario del famoso restaurante de la CostaNord. Resacón en Las Vegas es una corrosiva mezcla de El gran Lebowski y los hermanos Marx. En cuanto a
 nemigos públicos, puede ser la película más perfecta jamás rodada, en ningún momento se te pasa por la cabeza la hipótesis de que no te hallas en 1933. También es inhumana, como todo el cine de Michael Mann.
Desde que la vi, amo a Marion Cotillard, todavía no me ha llamado.

La baja política mallorquina escandaliza a Europa. El artista Rudolf A. Schwizgebel –Rudy para los clientes– ha ilustrado desde ses Salines el libro El rosario de escándalos y corrupción, donde recoge los hitos de los casos que nos entretienen. Reproducimos la imagen que lleva por título "El juez inspecciona el Palma Arena en busca de irregularidades". La vergüenza aumenta cuando te lo relata un extranjero.

Reflexión dominical detectivesca: "La moraleja de Millennium: El bien tampoco es la solución".

 

Villa Cortina... aquesta modesta casa de Formentor.

EL BEB╔ AIDO... REFRESCANT EL MES DĺAGOST (VII)

Alternativa | 29 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Si alguna cosa ha fet bé la Ministra d’Igualtat ha estat posar a la seva contra gent de totes les ideologies ja siguin progressistes o conservadors.

Na Bibiana Aido en va amollar una de bona i va ser dir que un fetus de 12 setmanes no és un esser viu. Un grup de vuit professionals, metges , psicòlegs, etc. de presumpta ideologia conservadora , han creat “EL BEBÉ AIDO” que no és més que una petita figura de devers 4 centímetres de grandària que representa això que nega la Ministra, què el fetus de 12 setmanes és un petit esser viu de 4 centímetres.

No és la intenció d’aquest article discutir la llei de l’avortament, sempre he dit que un avortament és un fracàs de tota la societat per no haver sabut inculcar a la parella causant del fet, què hi ha diversos mètodes anticonceptius per no haver de matar la al no nat, però tampoc podem dur desgraciats al mon, aquest és el gran drama, i na Bibiana Aido ha aconseguit que l’avortament sigui com tenir un constipat o una cefalea, i és pugui evitar amb una píndola posant a la mateixa alçada un virus a un embrió o fetus humà.

Bibiana dimiteix, has vulgaritzat una de les més difícils decisions que pot tenir una dona o parella, que és el seu desig de seguir endavant amb un embaràs d’un fetus sa, l’altre disbarat és que  aquesta modificació de la llei hauria de venir del Ministeri de Sanitat o del Ministeri de Justícia, mai d’aquest invent d’en ZP.

VISCA EL BEBE AIDO

MIQUEL SÁNCHEZ

 

 

Foto de la pàgina Bebe-Aido: http://www.bebe-aido.com

 

PerquŔ el BorbonÝssim Major duu barba?

Alternativa | 28 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquests dies d'estiu, com cada any, gaudim a Mallorca de la família reial. Tot i que tenc tendència a pensar que son ells els que gaudeixen de nosaltres i no a l'inrevés. Bé, que més dóna, el fet és que son per aquí.

Les pàgines dels diaris i les revistes en van plenes. Els netíssims (no de "límpios" tot i que no dubto de que es rentin, sinó de sobrinos amb superlatiu ja que tot el referent a la família reial s'ha d'escriure amb aquest tipus d'escriptura, si més no en comparança amb el que ens costa, que és moltíssim) fan surf amb estel (skysurf), la reina es retarda una mica en la recepció de'n ZP i amés fa bromes als periodistes...

El més sorprenent que he trobat en tot això ha estat la notícia de que el Borboníssim Major no s'afeita. Els mitjans parlen del seu "look" estiuenc i una mica deixat. Això m'ha fet reflexionar el perquè de la barba del rei. És estiu i si els mitjans pretesament seriosos en parlen, perquè no escriure un article al mitjà més seriós, després del Punt Informatiu, que conec? Doncs aquí van les meves indagacions mentals per als lectors d'Urxella:

Pequè duu barba el Rei:

1- Son vacances i fa peresa afeitar-se.

2- Hi ha crisi a la Casíssima Reial i no volen una despesa excessiva en locions d'afeitar (també podria comprar loció marca Hacendado o Eroski, però no fa per ell)

3- No hi ha crisi, però és un gest solidàri cap a tots els obrers que hi ha en atur, sobretot cap aquells que les mesures del govern deixen fora de la prolongació del subsidi.

4- La crisi dels 40 que li ha arribat tard, i al no poder-se comprar un cotxe esportiu, ja en té de sobres de cotxes, li ha pegat per deixar-se un "look" més Hippy.

5- Vol cridar l'atenció o esterioritzar un problema psicològic i empra la barba com a via d'escapament i de cridar l'atenció. 

6- El seu barber oficial i de confiança, en cas de tenir-ne, ha quebrat o té vacances. La qüestió és que no el pot afeitar. I ell solet no s'ho farà. Ja ho diu el refrany: Els nins i els borbons no s'afeiten sols. (M'ho he inventat, però no queda malament).

7- Si no té barber també pot haver passat que el que li duu la compra a casa, el que condueix el cotxe del que duu la compra, el que fa la llista de la compra, el que fa el xec al portador de qui ha de comprar, el que planxa els trajes a tots aquests o qualsevol persona de la "cadena de compra" de la casa reial estigui de vacances o malalt i no li ha pogut comprar els estris necessaris per a l'afeitament.

8- S'ha deixat barba per a que no el reconeguin quan passeja per Mallorca (cosa que dubto perquè els cotxassos i els iotassos canten molt, i els homes de negre que van al seu voltant també).

9- Perquè li ha donat la gana.

De totes elles la que m'inclino a descartar ràpidament és l'última. Té poder per decidir que vol i que no un rei? jo crec que no. I si pot, no crec que ho faci, no li paguen per pensar.

Per cert, a algú li importa realment?

VISCA LA REPÚBLICA!

 

Aquí es pot veure la polèmica barba.

 

Article dedicat a Miquel Sánchez i Joan Ramon Veterà.

RESPECTEU ELS UNIFORMES... REFRESCANT EL MES DĺAGOST (VI)

Alternativa | 27 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquest dies posteriors als atemptats terroristes que en tingut a Mallorca ens hem trobat amb uniformes de color verd corresponents a la Guardia Civil i els que heu voltat per Palma o rodalies heu vist també els uniformes de color blaus de la Policia Nacional, ben segur que heu tingut un gran respecte per les persones que duien aquests uniformes i ningú ha discutit les serves ordres ni les seves indicacions que us han fet als controls de carreteres i camins.

El cos de voluntaris de Protecció Civil no és un cos que vagi armat com poden anar les forces abans esmentades o la mateixa Policia Local, el cos de Voluntaris de Protecció Civil és un cos de voluntaris que s’ha preparat per unes tasques especifiques de primers auxilis o donar una ma als serveis d’emergències com poden ser bombers, guàrdies forestals entre altres.

Les passades festes de la Patrona molt de vosaltres textualment es vareu fotre de les indicacions dels voluntaris de Protecció Civil de Pollença i dels seus companys d’altres pobles i d’una altre illa que varen venir a donar-los una ma amb la tasca del dissabte de la Patrona, a molt de vosaltres els membres d’aquest cos un varen donar indicacions de que no pixéssiu al carrer  que anéssiu als banys instal·lats per les festes al carrer, no vareu fer cas, aquest voluntaris varen d’haver viure situacions dantesques com ninetes pixant al mig del carrer i que quan es recriminava  la seva actitud encara sortien com salvatges amb qualque insult pel mig. I fins i tot varen haver de sofrir un acte de vandalisme al seu cotxe oficial com va ser que tot l’equip d’emergències que duien damunt va ser llançat al terra davant el PAC de Pollença, avorrits que estaven els nins o nines.

Ja sabem que el que avui vespre és membre del cos de Voluntaris de Protecció Civil, demà serà el teu mecànic, fuster o llanterner, però això no canvia res, quan el teu company, amic o simplement conegut, perquè a un poble com Pollença ens coneixem tots, es posa l’uniforme taronja i negre de Protecció Civil es converteix amb una persona que li deus tot el respecte com  pot ser un Policia Local o un Guardia Civil, ara ja sabem que és molt “xulo” davant els amics o la parella fer-se el valent davant aquests voluntaris d’uniforme ridícul, perquè aquest color taronja predominat és just perquè els puguis veure en el moment que tu els necessites.

Un poquet de respecte a les persones que just et volen ajudar.   

 Miquel Sánchez


De la web sanitaris BPI

Brutor al camÝ de can Lloberines.

Alternativa | 26 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim dues mostres de l'incivisme humà enviades per un ciutadà conscient. Com sabeu, a aquest bloc podeu fer arribar les vostres queixes, suggerències, fotografies, articles... el que volgueu. I així ho ha fet aquesta ciutadà.

Les dues fotografies reflexen molt bé un problema que pareix endèmic al nostre poble: la gent embruta i les autoritats poca cosa hi fan. Hem de dir que el culpable d'això no és el batlle ni els regidors, tampoc els treballadors públics, sinó la gent sense consciència que és capaç de deixar aquestes bosses aquí sense tenir gens de remordiments ni miraments cap al comú.

Aquest ciutadà afirma haver recollit i tirat aquestes bosses de fems. Al dia següent n'hi tornava a haver. Es veu que el "porc" que ho havia deixat va pensar que li farien net cada dia.

Des d'aquí volem agraïr al ciutadà que ens ha fet arribar les fotografies i esperam que més gent ho faci, ja que només amb la pressió social i popular farem que als que ho fan se'ls caigui la cara de vergonya i no ho tornin fer, ja que altres vies nosaltres no tenim.

http://picasaweb.google.com/alternativaeuev/ArticlesAgost09#5373482625704711154



http://picasaweb.google.com/alternativaeuev/ArticlesAgost09#5373482631516278098

Per enviar escrits, queixes, fotos, etc... podeu fer-ho a eurxell@yahoo.es o alternativaperpollenca@gmail.com

El CamÝ de Can Botana i el camÝ del Port de Pollenša a Cala Carbˇ.

Alternativa | 25 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Amb motiu del tancament dels camins públics de can Botana i del Coll de Síller dissabte dia 29 a les 16.30 la Plataforma pro Camins Públics Oberts ha convocat una excursió reivindicativa a la que des d'Alternativa per Pollença donam el màxim suport. Perquè no pot ser que els camins públics siguin tancats. Perquè no pot ser que l'ajuntament de Pollença no hi faci res per obrir-los.

A continuació un article de la plataforma sobre els anomenats camins:

El Camí de Can Botana i el camí del Port de  Pollença a Cala Carbó.

El camí de Can Botana està inclòs al catàleg de camins d’ús públic de Pollença amb el numero 87, aprovat pel Consistori Pollencí de manera definitiva.

Aquest camí consta amb documentació al catàleg de camí rural i també dins el projecte de senyalització de camins, val a dir que el 21 de Abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Juan Alberti Enseñat; Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà, feien declaració jurada davant notari que feren arribar a l’Ajuntament, on declaraven recórrer el camí del Port de Pollença a Cala Sant Vicens pel Coll de Siller, que a més pareix enllaçar amb el de Can Botana, actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg el del Port de Pollença a Cala Carbó(82) i el Camí de Siller al Coll de Siller (135).

 

 

 

Si començam el recorregut pel camí de can Botana podem enllaçar amb el camí denominat de Cala Sant Vicens al Port de Pollença i arribar al Coll de Siller i d’aquesta manera fer el recorregut de Sant Vicens al Port de Pollença, partint del camí de Can Botana.

Actualment encara es conserven algunes fites que marcaven el camí,  que comunicava Cala Sant Vicens amb el Port de Pollença.

A l’obra Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador que reflecteix la realitat cultural del segle XIX es troba alguna referència al camí, com exemple parlant de la connexió, trobem: “... més curt és el camí del coll de Siller, on des de Can Botana arribam al Port de Pollença en menys de mitja hora...”,  estimació de temps un poc agosarada, tot sigui dit.

Des de Cala Sant Vicens iniciarem la sortida per arribar al Port de Pollença.

L’encant d’un camí que durant una època recent serví com a pas de pescadors, a més el seu interès excursionista fan que aquest sigui un camí a conservar i aprofitar el seu atractiu per promoure el coneixement dels nostres joves, a més de servir com a reclam per un turisme alternatiu al de “sol i platja” que sembla imposar-se de cada vegada més al municipi de Pollença.

Cal recordar que al PGOU del 1991, el camí de cala Carbó al Port de Pollença fou marcat com a camí per a vianants, seria bo que el camí íntegre fos conservat i promogut pel consistori

Per tot això seria bo que s’acceleressin les tasques per tal de incloure tot el catàleg de camins del municipi al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), a més de dins el Catàleg de Bens del Municipi.

El lliure gaudir dels bens públics és un dret dels ciutadans i les autoritats competents han de saber preservar-lo.

Plataforma Pro Camins Públics i Oberts.

Aquí teniu una sèrie de fotografies que va fer Biel Perelló l'excursió de fa dos anys i que te penjades a : http://picasaweb.google.es/bielperello/CalaCarbNoTPreu/   Val la pena mirar-les totes. Aquí n'em seleccionat unes poques ja que no s'ha d'abusar de la feina dels altres, i amés perquè val la pena la visita a l'anterior enllaç i a http://foto.webverd.com/ les fotos que hi trobareu son maravelloses, e veritat, no deixeu de visitar aquests enllaços.

 

 

 

Massa funcionaris?

Alternativa | 24 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Deiem, benvolguts lectors, que segons un estudi acurat de les declaracions de la renda, els empresaris a Espanya ingressen una mitja de 6.000€ menys que els treballadors assalariats.

Cap altra país de la EU es troba en aquesta situació, i per cert Espanya és també  l’estat de la Comunitat Europea-15 que gasta menys en recollir impostos, el 0,06% (tax collection), cinc vegades menys que Suècia (032%)..

Aquesta actitud esta perjudicant la qualitat de vida de les classes populars d’Espanya i de les seves comunitats autònomes. Aquestes tenen la responsabilitat de gestionar els seus estats de benestar amb fons que son clarament insuficients. La xifra que l’Estat ha fixat per cobrir els seus dèficits (9000 milions d’euros) es clarament insuficient. Mentrestant, continua la filosofía de no augmentar els impostos( excepte els indirectes tabac i hidrocarburs) . Aquesta situació, si continua, es potencialment inestable politicament. Es ben coneguda la situació de que, a mes desigualdad, major criminalitat y major descohesió social.

España es, després de  els Estats Units el país amb majors desigualtats de renda a la OCDE, es el país que gasta mes en policia i seguretat sent igualment després dels Estats Units, el país que te un percentatge major d’aquesta despesa (2’1% del PIB, EEUU 2,2%) . En canvi , Noruega amb un 0,9%, Suècia amb un 1,3% i Dinamarca amb el 0’9% son els països que tenen menys despesa en policia i seguretat, i també menys desigualtats.

Tal volta Espanya hauria de corregir  les excessives desigualtats  socials mitjançant polítiques fiscals progressives, amb increments notables del seu estat de benestar, escassament desenvolupat. Això implicaria una major carrega fiscal, incrementant aixì la protecció social, que permetria  una reducció de la excessiva protecció policial. No dubtem que Espanya requereix una reforma de la Administració Pública, però no en el sentit de reduir l’excessiu baix empleament en el seu sector públic.

 

Joan Ramon Bosch (JRV)

 

Excursiˇ Coll de SÝller a Cala Carbˇ.

Alternativa | 23 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui, dia de descans senyorial, aprofitarem per regalar aquest conte a tots els que incansablement lluiten pel bé comú, sigui diumenge o dilluns. A tots ells va dirigit, i especialment a la Plataforma Pro Camins Públics que ha convocat una excursió pel camí tancat del Coll de Síller. Un camí públic de cents d'anys. Ja em perdonareu les possibles errades històriques.


Començava a fosquejar i la barca estava amarrada i a raser dels temporals. Ja era hora de partir cap a casa amb la pesca d’avui.

Enfilant-se costa amunt, tot carregat de senalles de palma plenes fins a les totes de peix, va fer un alè mirant la cima. Si no m’espavilo encara se’m farà fosc –va dir-se mentalment.

No tenia por de perdre’s, aquell camí se’l sabia de memòria. Eren massa anys anant i venint per aquell traçat. El seu pare, que al cel sia, contava que feia ja molts anys el camí era quasi impracticable. Pocs eren els que com ell havien d’anar a la Cala St. Vicenç a pescar des del Moll. I que en aquells anys havies de fer el cap viu per agafar el bon camí perquè sinó, camp a través, podies pegar dins qualque sementer i corries el perill que et fessin fora a base d’escopetades.

Ara el camí, de tant d’anar i venir pescadors que feinegen a la Cala, és bo. Sovint trobes homes que van i venen a l’entrada de la fosca carregats de peix cap a les seves cases. Caminen en silenci entre els crits incessants dels grills a l’estiu i el vent de terrany que abandona la terra i s’endinsa cap el mar.

El més dur és arribar a d’alt del coll. Però un cop a d’alt ja veus els llums d’oli a les finestres de moltes cases. Fins i tot pots distingir la teva. I ja començant a baixar imagines el que et trobaràs per sopar. La forta olor del peix que dus a l’esquena és dissimula entre la costum i el flaire imaginari del que t’espera damunt la taula.

Aquests molls que duc avui, uns collons els vendré! Ben enfarinats i fregits amb oli ben calent, acompanyats d’un bon tassó de vi i una llesca de pa, això soparé avui.

Al baixar per la costa és fàcil sentir belar els cabrits que criden a les seves mares. Per aquestes contrades n’hi ha molts de cabrits. Potser dissabte o diumenge n’agafi algun, ara que venen les festes.

El camí passa per la vora de les cases, i és inevitable trobar-te l’amo en Mariano assegut a la porxada prenent la fresca. Bon vespre Miquel, et diu. I, sabent que passaries, ja et té preparat el tassó de vi. Com ha anat avui? Que dus res de bo per deixar? Si? Idò ja va bé. Jes, du-te’n quatre tomàtigues per na Maria estarà contenta. I els xics, bé? Idò així m’agrada. Au, adéu i fins demà.

Les cases son molt antigues, n’hi ha que diuen que son del temps dels moros. Però encara s’aguanten gràcies a la feina de’n Mariano que se’n cuida de les cases, dels sementers i de les ovelles. I així i tot te’l trobes cada vespre disposat a donar el que té i a fer la xarredeta amb tots els que per allà passen. Tothom sempre té una mica de peix i un poc de conversa per en Mariano.

Arribant a baix, cansat del dia i del camí, ja només penses en descarregar el peix que demà hauràs de vendre. Avui no et pots queixar, la cosa ha anat bé. Molls, cap-roigs, pagells, déntols i uns quants serrans grossos per fer brou.

A casa ja hi ha na Maria impacient. Com cada dia ella espera nerviosa, pensant-se viuda pel mar com tantes altres dones que hi ha al Moll. El mar fa forat i tapa deia sempre la seva mare quan parlava del seu pare que havia estat mariner i un matí va partir cap a cala Boquer i ja mai més va tornar. Però l’alegria de veure en Miquel entrar per la porta dissipava tota angoixa i la convertia en somriure.

Ajudat per ella descarregaven el peix i el col·locaven dins caixons a dins una habitació fresca. Demà l’anirien a vendre pels carrers, ella i els xics, i havia de fer bona presència. Ell com cada dia aniria coll amunt fins a Cala Carbó on tenia el botet i sortiria a pescar esperant que la mar estàs tranqui-la i la pesca fos abundant.


 

AnÓlisi sintÓctic... Refrescant el mes d'agost (V)

Alternativa | 22 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

El dimecres és dia de mercat al Port de Pollença

Comencem l’anàlisi sintàctic:

El = article determinat masculí (ho sent Bibiana) singular
dimecres = nom comú masculí singular
és = tercera persona singular del verb ser o ésser
dia = nom comú masculí singular
de = preposició
mercat = nom comú masculí singular
al = contracció de la preposició “a” i de l’article determinat masculí singular “el”
Port = nom propi masculí singular
de = preposició
Pollença = nom propi singular
 

El mes d’agost el Port de Pollença té molt de trànsit.

Comencem l’anàlisi sintàctic:

El = article determinat masculí singular
mes = nom comú masculí singular
de = preposició
agost = nom comú masculí singular
el = article determinat masculí singular
Port =nom propi masculí singular
de = preposició
Pollença = nom propi singular
té = tercera persona singular del verb tenir, veu activa
molt = adverbi de quantitat
de = preposició
trànsit = nom comú masculí singular
I s

i ara lliguem les dues frases amb la conjunció copulativa “i” ens queda:

El dimecres és dia de mercat al Port de Pollença i el mes d’agost el Port de Pollença té molt de trànsit.

I llegint aquesta frase ens demanem: Qui va ser el cervell que va donar l’ordre de pintar les marques vials de la rodona del “GELATS VALLS (el fanal) dimecres dia 19 de d’agost dematí i es va formar un “caos circulatori” de proporcions bíbliques ??????

MIQUEL SÁNCHEZ

Desclassificaciˇ de Formentor: qŘestiˇ de voluntats.

Alternativa | 21 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Para Cerdà la desclasificación que defiende uno de los propietarios, respaldada –según él– desde EU/EV, es inviable. "El Consistorio no podría asumir las indemnizaciones derivadas de esta medida" que, en su opinión, no tiene nada que ver con Es Guix..

           Aquestes eren les paraules que es publicaren el passat dimecres al Diario de Mallorca en motiu d’una reunió dels propietaris de parcel·les de Formentor.L’alcalde menciona a EU-EV referint-se al que venim demanant de fa un temps, la desclassificació de Formentor. Per a ell el fet és inviable per motius econòmics i no té res a veure amb es Guix. Tot és qüestió de voluntat.És cert que la mesura seria costosa, però no ho ha de ser per l’Ajuntament, sinó que hi ha mecanismes diversos per a que sigui el Govern o el Consell qui ho pagui. Recordem el decret de mesures urgents i la llei de protecció que ha desclassificat molts indrets de l’illa, entre ells la zona alta del Vilà o els costers de Cala Carbó. Ha suposat o suposarà una gran despesa a l’Ajuntament de Pollença? No.Però no siguem demagogs. Despesa no n’hi haurà, però si que es deixarien d’ingressar uns diners per construcció d’obres majors que son molts llépols a ulls d’un consistori que no pensa retallar ni un duro de la seva despesa.

Ara ve la pregunta, val la pena gastar-se els diners dels contribuents en desclassificar Formentor? Segons nosaltres si. Segons la resta de partits municipals no. No és una qüestió de diners, sinó de voluntat. Si des de l’equip de govern es volgués es cercarien solucions per fer-ho. Però queda clar que no ho faran.

 
          L’altre argument de que no té res a veure Formentor amb es Guix és molt senzill. Les similituds entre Es Guix i Formentor des del punt de vista de protecció ambiental són evidents: Els dos són Paratge Pintoresc (Decret 984 de 24 de març de 1972), Paisatge protegit ( Pla provincial d'Ordenació de Balears aprovat el 4 d'abril de 1973) Bé d'Interès Cultural (DT 8ª de la llei 16/1985) i Àrea d'Assentament dins Paisatge d'Interès (art.5.1 de la llei 1991), i es troben envoltants d'una Àrea Natural d'Especial Interès, protegida per la Llei d'Espais Naturals.

          A més a més Formentor ha merescut la qualificació de paisatge Protegit i àrea d'interès florístic ( Norma 3 del PGOU i informe d'ICONA de 1984) i d'Espai Natural especialment protegit (POOT).Amés tan Es Guix com Formentor varen ser qualificats com Sòl urbà als anys 90, però ni un ni altre disposaven a l’entrada en vigor de la Llei d’Espais Naturals cap instrument de desenvolupament urbanístic. Ni es Guix, ni Formentor disposen de tots els serveis necessàries per a  que els terrenys tenguin la consideració de solar. Però tan l'Ajuntament d'Escorca com el de Pollença han donat llicències condicionades a la simultània urbanització.

          I encara més, per desclassificar es Guix, el Consell ha considerat que per la llicència calia la prèvia autorització de Patrimoni Històrica l'esser qualificat com Paratge Pintoresc i tenir la condició de Bé d'Interès Cultural, i que igualment ha considerat que feia falta un Pla Especial de Protecció exclusiu del paratge. I que la disparitat de criteris del Consell ha restat molt clara al cas de l'obra  a la parcela 50 A de a Formentor, ja que quan l'Ajuntament va ordenar la incoació d'expedient de revocació de la llicència al no tenir la prèvia autorització de Patrimoni Històric, el Consell va informar a l'Ajuntament de que no calia la mateixa autorització de Patrimoni que si que considera necessària a es Guix. D'aquesta manera es va facilitar la legalització de les obres.

          Creiem que tot passa per la voluntat dels polítics de protegir un paratge tan important com Formentor. Arguments n’hi ha de sobres. Ara bé, si l’alcalde no ho vol veure (o no li interessa) és una altre cosa. Nosaltres seguim fermes en la creença de que Formentor no ha de ser urbanitzat més del que està. Vivim d’un turisme paisatgístic i per això la foto més famosa de Mallorca és el Colomer. Que vendrem quan aquest illot sigui urbanitzat?

Aquest és el xaletet de Cortina que no n'hi ha per tant segons els propietaris.

Reflexions estiuenques.

Alternativa | 20 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

 

La noticia de la detenció de Pepote Ballester per el cas del Palma Arena no ha estat una sorpresa,  però la veritat es que ha estat impactant i trist veure ha un Pollencí que ens havia enorgullit amb el seu èxit a les Olimpíades d’ Atlanta en una situació tan trista e indigna.  Cal no avançar esdeveniments i ser respectuosos amb  la presumpció d’innocència, per això no aprofundirem en la figura de Pepote, però m’agradaria fer algunes reflexions:

 

La primera tracta sobre la tendència que té aquesta societat a cercar referents per idolatrar. Tenim la mala costum de cercar en els altres les virtuts que desitjaríem trobar en el nostre interior. Els esportistes són un clar exemple d’això, és vera que sovint ens ensenyen i ens mostren virtuts com l’ esperit d’autosuperació, la constància etc. Però la realitat és que són essers humans com tots els altres amb les seves virtuts i els seus defectes que és veuen engrandits per la seva popularitat i per el sensacionalisme dels mitjans de comunicació. En aquesta societat ens encanta aixecar ídols per desprès enfonsar-los. -No vos crida l’atenció per una banda la quantitat de gent que és dedica a esperar als esportistes als aeroports o als voltant dels estadis? – Unes vegades per animar-los i d’altres per increpar-los o insultar-los.

 

L’altre reflexió té que veure amb la relació evident que hi ha entre el món de l’esport i la especulació. S’ha parlat molt aquest estiu dels fitxatges de Florentino Pérez, hi havia dos punts de vista, uns que trobaven indecent gastar aquestes quantitats de diners sobretot en època de crisis i els altres que ho consideren una inversió i que s’hi generen el que és paga per ells ben invertits estan.

 

Personalment no estic d’acord ni amb uns ni amb els altres. Trob una mica simplista escandalitzar-se per aquets fitxatges en concret i no fer-ho per altres objectes d’especulació com obres d’art, espectacles musicals, pel·lícules de cinema, xalets o mansions i tot el relacionat amb objectes de luxe que tenen un valor més especulatiu que real. La veritat és que vivim en un món on la riquesa està  molt mal distribuïda, però seria bo fer un anàlisi més rigorós i veure que el que cal canviar és el sistema econòmic en sí i no  escandalitzar-nos per accions concretes o puntuals. Tot i això si que m’agradaria destacar com a fet vergonyós el tractament fiscal que reben les estrelles estrangeres de l’esport que tributen tan sols un 24 % de les rentes que es generen a Espanya.  Això, sobretot en l’actual crisis és indecent i impresentable.

 

Per acabar, és evident hem de canviar la política que és fa relacionada amb les grans inversions en infraestructures ja siguin esportives, culturals o de qualsevol tipus i que estan basades més en la especulació els interessos d’un pocs que no en l’interès general dels ciutadans.

 

 Deixant el cas del Palma Arena pels jutjats i centrant-nos en  el nostre Municipi cal vigilar casos com  per exemple el  del futur auditori. La experiència de casos com el del Palma  Arena ens han de servir perquè futures inversions no constin més del que han de costar, cal tenir en compte no sols el que val fer-les sinó també les repercussions i el manteniment que genera el seu funcionament. També cal la màxima transparència per evitar que es converteixin en altres casos de corrupció.

Joan Cifre

PALMA ARENA... REFRESCANT EL MES DĺAGOST (IV)

Alternativa | 19 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

 

Quan hem vist detinguts a tots el responsables d’esports de la passada legislatura m’he convençut de que el PALMA ARENA és un lloc destinat a fer esport.

Quan LA SALLE MAÓ ara VIVE MENORCA va ascendí a la lliga ACB de basquet, l’equip menorquí es va veure a la necessitat de comptà amb un pavelló amb els requeriments de l’ACB, amb una capacitat mínima crec de 5.000 espectadors entre altres requisits. Després d’uns comentaris malintencionats que deien que la plaça ACB seria per l’illa de Mallorca augmentant ja de per sí el mall rollo entre illes (d’això em xerrarem un altre dia). Però no, al Govern presidit per Jaume Matas no li va faltà temps per construir un nou i flamant pavelló, anomenat “Bintaufa” i que va ser construït en temps record.

A partir de la construcció del pavelló de “Bintaufa” tothom es va veure amb el dret de tenir un pavelló com el de Maó, i la cosa es va complicar quan el Fisiomedia Manacor va ascendí també a la màxima categoria del futbol-sala espanyol i va reclamar el seu “Bintaufa”, ja que la lliga nacional de futbol-sala també exigeix als equips que els pavellons tinguin un requisits, no com l’ACB però els suficients per no poder jugar al seu pavelló habitual de Manacor, tres quarts del mateix va passar amb les al·lotes del Joventut Mariana de Sóller, però la diferència va ser que el pavelló solleric quedava habilitat para la màxima categoria del basquet femení amb una raonable inversió.

El canvi de govern de 2007 va dur que es modifiquessin els paràmetres per accedir a les subvencions de la Fundació Illes Esport, aquest canvis de paràmetres va fer que els clubs d’elit fossin els més perjudicats amb aquest canvis i els seus dirigents sortissin pel mitjans de comunicació posant el crit al cel. A Manacor el batle envers de posar seny quan la situació econòmica començava a ser complicada, va recolzar les peticions del Fisiomedia Manacor de que li fessin un nou pavelló a Manacor, i del Govern just varen poder traure un “ja vorem” i el varen convidar a començar la temporada al Palma Arena, cosa que no va agradar al conjunt manacorí perquè estava massa enfora de Manacor i varen arribar a un acord amb l’Ajuntament d’Inca per utilitzar el ja de per sí saturat pavelló inquer, millor va anar la cosa per les solleriques que si varen tenir el seu pavelló adaptat però amb un retard considerable.

Però el Palma Arena tenia trampa, ja que els seus inquilins massa sovint havien de peregrinar per la geografia mallorquina cercant inclús pavellons d’escoles privades o col·legis públics perquè el Palma Arena estava ocupat per una mostra de brodats, per no dir de vestit d’època i altres activitats que res tenien a veure amb l’esport, la excusa era una suposada rendibilitat que havia de tenir d’instal·lació pel seu manteniment, que era molt costós. Resumint, una instal·lació esportiva per no poder ser utilitzada esportivament.

El Palma Arena hauria de ser just per l’esport, però ara a l’estiu sí se li podria traure aquesta rendibilitat amb concerts i mostres de brodats, ja que l’activitat esportiva minva molt per aquestes dates. També s’hauria de reparar les instal·lacions de Son Moix que varen ser arrasades per una tempesta fa uns anys i que encara romanen sense solució.

I Pollença ??? De moment aquest problema no el tenim però si a algun equip de Pollença se li ocorre pujar a categoria nacional ja tindrem el “berenar” armat, la solució seria que el Govern comences a pensar en dues instal·lacions homologables més, una al Llevant i un altre al nord de l’illa, però que just fossin per equips professionals i similars deixant els poliesportius municipals pels ciutadans i equips locals que són el que els han pagat i els necessiten.

Miquel Sánchez

 

 

 

REORGANIZAR EL AYUNTAMIENTO DE POLLENăA

Alternativa | 18 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim un interessant article de Santiago per començar un debat. Ja sabeu que si voleu escriure ho podeu fer sense cap tipus de censura enviant els escrits a eurxella@yahoo.es


REORGANIZAR EL AYUNTAMIENTO DE POLLENÇA

Llevamos ya varios años con un caos instalado en nuestro ayuntamiento. Presupuestos irreales, los cuales se aprueban prácticamente a finales de año, áreas que apenas generan actividad, una atención al ciudadano no correcta, etc, etc.

 

Creo, muy sinceramente, que ha llegado el momento de programar de nuevo los servicios municipales y las áreas de representación de los mismos. Los problemas económicos, que afectan muy directamente al ayuntamiento y a sus arcas, así lo requieren. Necesitamos un plan para optimizar la administración local. Propondría una reorganización a todos los niveles, sobretodo reorganizar los niveles de supervisión de los trabajos realizados.

 

Cuando un ciudadano acude al ayuntamiento lo que quiere es ser bien atendido, sobretodo con amabilidad y respeto. Esto, desgraciadamente y salvo excepciones no ocurre de manera correcta en estos momentos en nuestro ayuntamiento. Para poner un ejemplo sencillo, nadie supervisa el trato que dan los trabajadores municipales al ciudadano. Creo necesario una buena formación para mejorar el servicio al ciudadano.

 

Bajo mi punto de vista es urgente optimizar la organización municipal. Hay que reducir costes, pero siempre de manera cualitativa, esto significa aumentar la productividad y mantener los servicios necesarios.

 

Quizás esa sea la clave, aumentar la productividad de los trabajadores del ayuntamiento. Insisto, hay que reorganizar, hay que supervisar, hay que incentivar y hay que formar a nuestros trabajadores.

 

En cuanto a las áreas, a las regidurías, creo necesario una reorganización de las mismas. Previa a esta reorganización (necesaria y urgente) cabe la realización de un Plan Estratégico que supone, esencialmente dos cosas:

 

Primero: definir el modelo de municipio que queremos a medio y largo plazo en todas sus vertientes: urbanística, productiva y cultural.

Segunda: sentar las bases de elaboración de ese modelo conjuntamente con todos los agentes sociales del municipio de Pollença. En definitiva, se trata de diseñar entre todos, un municipio competente y líder. Una Pollença más próspera y habitable para los de dentro, y una Pollença más atractiva, en un sentido más amplio para los de fuera.

 

Gracias.

 

Santiago

 

 

 

 

TELEVISIË SENSE FRONTERES

Alternativa | 17 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

La darrera assemblea que ALTERNATIVA PER POLLENÇA va celebrar a més de menjar-nos un bon tros de pollastre amb trampó i una síndria, es va decidir recolzar la Iniciativa Legislativa Popular anomenada TELEVISIÓ SENSE FRONTERES.

TELEVISIÓ SENSE FRONTERES és una iniciativa legislativa popular nascuda al País Valencià que intenta entrar al Congrés desl Diputats de Madrid un projecte de llei, pel qual, administrativament es simplificarien els tràmits perquè les emissions de les televisions autonòmiques puguin ser sintonitzades a altres Comunitats Autònomes que també tinguin la mateixa llengua reconeguda oficialment, i no ser necessària la famosa reciprocitat, què no és més que un permís mutu per l´intercanvi de canals entre governs i comunitats És a dir, a partir d'aquesta llei ja no caldrà la bona voluntat dels governs autonòmics en fer acords per deixar-se veure les televisions, sinó que seria l'estat qui ho decidiria per llei. Així als territoris de parla catalana, per exemple, seria obligatori veure els canals en català dels diferents territoris sense haver de passar pels governs de les diferents autonomies i les seves problemàtiques internes, recelos, etc.

Aquesta iniciativa ha nascut pel entrebancs que està posant el Govern Autonòmic del País Valencià per poder emetre els senyals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, volem recordar que el Govern del Sr. Camps no just no recolza les emissions dels canals “catalans” a València, si no que a més ha clausurat i precintat els equips emissors de diverses associacions culturals deixant “a les fosques” a la població.

La nostra assemblea va reconèixer que aquesta ILP no resol el problema principal, que són els dret exclusius que tenen firmats amb productores i valorats segons la població que cobreixen les televisions autonòmiques, aquests dret hauran de ser abonats per les televisions, i es podria donar la situació que per exemple a Balears estiguéssim pagant dos pics pel mateix programa. El que volem dir és que el problema de  "veure" TV3 igual que a Catalunya no es resol amb aquesta llei, sinó que és un problema de diners: TV3 paga uns diners per cada possible espectador que vegi un programa o esdeveniment esportiu a qui té els drets d'aquest. I TV3 no està disposada a pagar pels televidents de les Balears ni del País Valencià. Tampoc estan disposats a pagar els drets cap de les dues autonomies. Per posar un exemple, per veure la Fórmula 1 per TV3 hauríem de pagar la part d'audiència de les Balears i també la pagam per IB3. No és absurd pagar dos cops? Tot plegat és un problema de duros que va molt més enllà de la Iniciativa Legislativa Popular a que donem suport.

Per això volem veure TV3 però pagar tot just una vegada pel mateix programa.

 


 

 

Basta! La tortura no Ús art ni cultura.

Alternativa | 16 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

 

 

 
Que més se pot dir...
 

 

MASSA FUNCIONARIS A ESPANYA?

Alternativa | 15 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Existex una opinió generalitzada, a vegades interessada dins els ambients conservadors i lliberals economicistes, però també en algun d’esquerres, de que el sector públic a l’Estat Espanyol està sobre dimensionat, que l’Administració Pública es massa gran.

Recentment, han aparegut articles, a l’edició de El Pais titulat “Funcinarios” i un altre a El Periódico, titulat “ La cifra de funcionarios se acerca a la de empresarios”. Els articles son fruit d’una percepció errònia  bastant generalitzada que necessita una correcció. Les xifres que apareixen a dits articles corresponen al nombre de persones que treballen als Serveis Públics, tan al Govern Central, Autonòmics o municipis, i inclouen els propis de l’estat del benestar: sanitat, educació, serveis socials, escoles d’infància, serveis domiciliaris,  vivenda social, i els serveis generals: correus, transports públics, policia, recollida de fems, subministraments varis,  etc.

Aquests empleats tenen varis tipus de contractes, sent  el  funcionarial una minoria(28%).

Seria lògic que el número de persones que treballen al sector públic sigui major que el nombre d’empresaris i autònoms. Així passa a tots els països de la UE-15(grup de països que te un nivell de desenvolupament semblant al nostre). En realitat, Espanya es el país europeu on hi ha mes empresaris i autònoms que treballadors dels sector públic.

De la població activa, el % es major de empresaris i autònoms (10,64%) que el percentatge de la UE-15(9,78%), i el percentatge de població activa que treballa al sector públic es de tan sols 9%, un dels mes baixos de la UE-15, amb un promedi de 16%. I als països Escandinaus, es el 26% a Dinamarca, 22% Suècia, 19% Finlàndia, països amb la economía mes eficient i emprenedora de la OCDE(Darrer informe de Economic Policy Institute, de Washington). Una situació semblant es dona a Catalunya, on el nombre de empleats públics es fins i tot, menor.  Per tant, el sector públic esta subdesenvolupat i no sobre-dimensionat. 

La major causa del subdesenvolupament del sector públic es la falta d’ingressos a l’Estat, conseqüència  de la limitada càrrega fiscal, de les mes baixes de la UE. (Orgull d’alguns dirigents del PSOE!) I una de les causes es l’enorme frau fiscal, segon la pròpia Agència Tributària: 2008, 88.617 milions de €, frau a l’Agència Tributària 58676 milions i a la Seguretat Social 29.941 milions. Així, a Espanya es gasten 58.000 milions menys dels que s’haurien de gastar per arribar a la xifra de despesa pública per càpita segons el nivell de desenvolupament de l’Estat. La  major part del frau procedeix del mon  empresarial i financer. Segons les declaracions de la renda, els empresaris ingressen uns 6000€ menys que els assalariats. Cap altra país de la UE es troba en aquesta situació.

Un altra dia parlarem de les  repercussions d’aquesta situació a l’estat del benestar i seguretat ciutadana.

 

Joan Ramon Bosch (JRV)

 


 

 

EL FESTIVAL DE POLLENăA DESAFINA... REFRESCANT EL MES DĺAGOST (II)

Alternativa | 14 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

  Crec que si fem una enquesta a 200 pollencins i pollencines sobre si el FESTIVAL ha de seguir malgrat costi una “doblerada”, més d’un 95% dels enquestat contestarien afirmativament, ara si desprès s’afegeix la pregunta “per què”, manco d’un 5% ens donaria uns motius vàlids, i els demés no sabrien el “per què” o ens parlarien del prestigi que dona el concert arreu del mon a Pollença.

Del prestigi parlarem, segons l’Enciclopèdia Catalana el mot “prestigi” té dues definicions:

1-     Allò que colpeix l'esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat.

2-     Ascendent, influència, deguda a èxits anteriors, a la reputació adquirida. Una persona d'un gran prestigi per la seva erudició.

Queda ben clar que el “prestigi” al que es referirien els enquestats seria al definit en segon lloc.

El FESTIVAL de Pollença serveix perquè alguns ciutadans i ciutadanes de la nostra vila, puguin passejar pel mon dient que al seu poble tenen un FESTIVAL que reuneix cada any artistes  destacats del mon de la música, aquests ciutadans es dediquen a les lletres i a l’art principalment, però pel pollencí corrent això és una despesa que comença a ser molt feixuga i que no li reporta cap benefici palpable.

Si el nostre FESTIVAL tingués tant de prestigi com diuen, els dies de concert tindríem un visitants selectes que anirien a al manco a l’Hotel Formentor o a l’Hotel Illa d’Or, doncs no, no tenim aquests visitants, per tant turísticament el FESTIVAL no reporta o reporta uns beneficis mínims al poble i ja sabem que de moment si es parla de turisme es parla “d’economia absoluta”.

De moment el FESTIVAL serveix per gastar doblers que no reporten res pràctic al municipi, just un prestigi que només és reconegut a uns ambients selectes, però la veritat és que la temporada cada vegada és més curta i els turistes duen manco doblers per gastar.

I d’això, Té la culpa el FESTIVAL ??? No, es clar que no, però ja està bé de bufades i afirmacions sense cap tipus de rigor.

I ara una de les meves peces preferides:

Montagues & Capulets de Romeo i Julieta del compositor rus Sergei Prokofiev, aquesta versió em va sorprendre molt perquè tot just és a piano.

 

Miquel Sánchez

 

 

 

 


 

El cas ermita del Calvari (2)

Alternativa | 13 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Primer de tot cal refrescar la memòria del cas Ermita del Calvari: Al local aferrat a l'ermita del Calvari hi viu un donat, Carlos i la seva família. Aquest s'encarrega d'obrir l'ermita i tenir-ho tot ben net. Per a la seva subsistència també podia obrir el bar del costat. Però fa uns mesos fou acomiadat del bar (el tema el duu CCOO als jutjats) i també van intentar fer-lo fora de la casa. Tot sembla ser que per interessos especulatius, cosa que desvirtuaria el Calvari tal i com el coneixem.

Anteriors articles sobre el tema.

Després d'haver continuat investigant i haver parlat amb els veïns del Calvari, l'aparent responsable de l'intent de desvirtuació i desfiguració del Calvari sembla que és l'artista alemana Rebeca Horn, veïna i propietària de la casa colindant amb l'Ermita del Calvari. En paraules dels veïns Rebeca Horn des de que va comprar la finca colindant va voler utiltizar l'ermita i el seu entorn al seu antull sense tenir el més mínim respecte pel que representa el monument de l'ermita pel poble de Pollença.

Segons els mateixos veïns ens han denunciat a un escrit, Rebecca Horn  va cercar un testaferro, el seu administrador: el constructor Joan Segui, i els dos han utilitzat la concessió del donat per intentar reformar la casa per fer un restaurant.

Els veïns denuncien que hi va anar una quadrilla d'obrers d'Alemanya i ells suposen que amb la intenció de fer les obres de manera il·legal sense llicència (cosa que no poden provar). Igualment van intentar sobornar al donat per que s'anés de la casa i quan no ho van aconseguir el van amenaçar.

El darrer capítol fou l'acomiadament del donat del bar que hi ha a la mateixa casa i que era el seu mitjà de subsitència. Aquest acomiodament es troba als jutjats, però el donat amb el suport de veïns i de la familia de Ca'n Pontico no ha abandonat la seva casa i segueix obrint i mantenint l'ermita en perfecte estat.

Davant de tota aquesta situació Alternativa per Pollença (A) mostra tot el seu suport al donat i als veïns denunciants i demana a l'esglèsia que per respecte al que significa l'ermita pel poble de Pollença, deixi sense efecte el contracte que té amb el constructor Joan Seguí, ja que és una perversió del sentit original de la donació. Aquest sentit original de cuidar del lloc s'ha de recuperar. La casa i el kiosk de la seva planta baixa han de tornar a ser pel donat i la seva  família, sense intermediaris i sense fer un negoci que pugui desvirtuar el Calvari.

 

 

 

Uns pressuposts municipals irreals... (I).

Alternativa | 12 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Començam una sèrie d'articles dedicats a la presentació dels Pressupostos Municipals pel 2009. Als següents articles parlarem dels ingressos, les despeses i la mentida que son aquests pressuposts.


 

L’any passat el batle va justificar la contractació d’una empresa per fer l’assessorament al pressupost dient que era important poder iniciar l’any 2009 amb un pressupost enllestit. Enhorabona, amb aquest assessorament i per 20.000 euros de res, han aconseguir avançar un plenari en la presentació dels pressuposts respecte a l’any passat. És una pena que a l’igual que l’any passat hagin triat aquest horari pel ple (11.00 del matí), sinó estic segur que la sala estaria plena de gom a gom per aplaudir la seva gestió.

També li donam l’enhorabona al regidor d’Hisenda per complir la seva paraula donada als plens i fer nombroses reunions amb els representants dels grups de l’oposició per tractar les línies generals del pressuposts. Igualment li volem donar les gràcies per haver-nos donat aquesta documentació dels pressuposts només tres dies abans del ple i haver-nos entretengut amb una prosa tan fantàstica aquests dies de festa. Supòs que es nota que és irònic, no?

A pesar del nou mesos de retard la precipitació final ha estat penosa, precipitació que es pot veure tant en la redacció de l’informe econòmico-financer com en el cas de la plantilla que no s’ha lliurat als representants sindicals pel seu coneixement.

Per acabar els agraïments, gràcies també per donar-nos amb temps la memòria de l’empresa privada que els ha assessorat per la preparació d’aquests pressuposts (amb un cost de 20.880 euros). Tenim la idea, errònia segurament de que aquesta memòria ha estat pagada amb doblers públics, però com no ens l’han deixat consultar igual l’equip de govern la vol pagar de la seva butxaca.

Una vegada més sembla molt clar que només segueixen els consells dels tècnics de la casa quan els interessa. Només cal llegir l’informe d’intervenció per adonar-se de forma molt precisa de les deficiències d’aquest pressupost.

Per començar teòricament aquest pressupost preveu un superàvit que no arriba a 70.000 euros (66.574, 32 euros) quan el lògic seria que aquest superàvit fos més de mig milió d’euros (540.000 euros), per cobrir el romanent negatiu de tresoreria que encara tenim per aquella quantitat. Tampoc sembla el més prudent fer un augment de les despeses de quasi un 20% sense contar les inversions extraordinàries (amb aquestes seria d’un 35,08%).

 

 

Imatge de: http://www.blocmuseros.org
 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb