Alternativa | 31 Agost, 2009 06:00
Avui publicam fotografies de l'excursió reivindicativa d'aquest passat dissabte convocada per la Plataforma pro Camins Públics Oberts amb motiu del tancament dels camins públics de can Botana i del Coll de Síller al que hem donat suport des d'Alternativa per Pollença.
A pesar de l'aprovació per unanimitat del catàleg de camins d’ús públic de Pollença la inactivitat de l'equip de govern permet que passada ja la meitat de la legislatura encara no s'hagi obert cap dels nombrosos camins públics usurpats per particulars. Ens tobam tancats camíns publics utilitzats durant segles, desaprofitant a més a més el seu atractiu com a reclam turísitic.
Seguirem lluitant amb la Plataforma per recuperar el que és de tothom i pel nostre dret a gaudir dels espais públics.
Els cavallistes assistents a l'excursió no van poder-la fer, ja que la barrera impedia el seu pas.
Al final de l'excursió vam trobar una planta nova que ha aparegut recentmen a Cala Carbó. Biel Perelló l'ha idenfificat com Datura inoxia (es diu capsa de punxes a Catalunya, a les Illes no ha trobat cap nom)...
Alternativa | 30 Agost, 2009 06:00
Pels que no vareu tenir la oportunitat de llegir l'article que Matías Vallés va dedicar a Formentor diumenge passat al Diario de Mallorca, aquí el teniu reproduit. Dona per una bona reflexió dominical.
Formentor es el Palma Arena del PSOE
MATÍAS VALLÉS La función primordial del periodismo no consiste en contar lo que nadie sabe, sino en divulgar lo que todos saben pero prefieren que no se haga público. Ustedes han llegado a esta página esperando otro sermón sobre el Palma Arena, pero ya hablamos sobradamente de James Matas durante el cuatrienio 2003-2007. Aun reconociendo que las cantidades robadas por cargos de su Govern centuplican nuestras previsiones más salvajes, hoy gobierna nominalmente Sant Francesc d´Antich, a quien nadie recuerda.
La península de Formentor es el Palma Arena del PSOE y allegados, con Villa Cortina como monumento a la confirmación de que los socialistas hubieran destruido Mallorca con el mismo ímpetu que la derecha, pero llegaron tarde. La mansión de Alfonso Cortina, con más impacto paisajístico que el hotel Formentor, fue contestada urbanísticamente en un expediente que se paseó por diversas dependencias del Consell Inmobiliario de Mallorca, presidido por Francina Armengol, sin que ningún cargo político se atreviera a mancillarlo.
Pues bien, mientras esto escribo, la empresa de jardinería del compañero sentimental de Armengol trabaja con denuedo en el adecentamiento vegetal de Villa Cortina. Qué coincidencia, ¿no? Trasiego a gran escala de pinos que requieren cantidades ingentes de agua, y demás artificios para disimular un mamotreto que ha horrorizado incluso a los madrileños que navegan por los contornos. ¿Se refiere a esto el PSOE, cuando
habla de crecimiento sostenible?
Las menciones a la jardinería de Villa Cortina irritan sobremanera a Francina Armengol, por lo que hay que seguir publicándolas. La presidenta del Consell piensa que estas noticias dañan los intereses de su pareja, por no hablar de sus posibilidades de apuñalar a Antich y ser la candidata al Govern en 2011. En cambio, nosotros pensamos que, desgraciadamente, estas líneas sobre su pasividad institucional estimulan ambos negocios. ¿Quién se atreverá a discutir las facturas presentadas?
Por mucho que lo intente, no podrá usted destruir Mallorca salvo que se encomiende a las personas adecuadas, y ahora ya podemos hablar del menos dañino de los dos Palmas Arenas con la conciencia tranquila. Continúa la polémica sobre el hecho de que los responsables del velódromo llevaran una sola mano esposada al ser trasladados ante el juez, un lance que fascina a los periodistas especializados en el uso de juguetes eróticos. Dado que el Jefe Superior de Policía es químico, y sensible por tanto a argumentos matemáticos, sólo ha de plantearse que el quinteto que evaporó presuntamente diez mil millones de pesetas con ambas manos sueltas, con una extremidad engrilletada hubiera volatilizado cinco mil. Por tanto, su encadenamiento supuso un ahorro sustancial para las arcas públicas.
Me llama Ramon Socias y, dado que no ha prodigado las explicaciones sobre su actuación en los esposamientos del Palma Arena, aquí viene las que me esbozó: "Enseguida vi que el PP iba a aprovechar las imágenes para hablar de persecución, y que lo iba a hacer a nivel nacional, por eso quise evitarlo. No puedo dar órdenes a los policías que efectuaron el traslado, pero creo que sí puedo dirigirme al jefe superior. Me parece excesivo esposarlos unos a otros, y con la mano derecha, cuando en casos así se suele permitir que se coloquen una prenda de vestir sobre las muñecas". Es decir, se alinea con las tesis del PP para evitar la
manipulación del PP, no sé si esto conseguiremos venderlo.
Del mismo modo que Dios utiliza a Darwin para sus chapuzas, el PP dispone de José María Rodríguez. En su cruzada a favor de Rafael Durán, el incombustible amigo de Eugenio Hidalgo propuso una manifestación de militantes, simpatizantes y altos cargos del PP ante la delegación del Gobierno de Socias, durante las jornadas de detención de sus correligionarios. Ya hemos asistido a mamarrachadas similares en otros casos de corrupción. Rodríguez estaba tan enardecido que de nada sirvió la llamada mediadora de Javier Palma Arenas, a quien
despachó sin contemplaciones. El secretario general del PP de Matas se enfurecía con un ojo puesto en Duran y el otro en su propia promoción a la presidencia del partido en Palma. Se aproxima la Convergència Palmesana de Josep Maria Rodríguez y Carles Delgado, dentro o fuera del PP, lo cual obliga a preguntarse
quién manda en el hexapartito popular.
A estas alturas, nadie ignora que el arquitecto del Palma Arena responde por García Ruiz. ¿Quién es el arquitecto de Villa Cortina en Formentor? Oh casualidad, García Ruiz. ¿Y quién es el arquitecto del museo del Baluard? García Ruiz. ¿Y quién es el arquitecto de la muy confortable sede del PP balear? García Ruiz.
Como dicen en inglés, conecten la línea de puntos. Sólo pido que no cambie de opinión sobre su seguro servidor ninguna de las personas a las que Luis García Ruiz instruyó por toda Mallorca sobre mi satánica idiosincrasia y mi sustancial vileza, un tiempo que podría haber invertido en abaratar los mil quinientos millones de pesetas públicas percibidos por la vigilancia de obras del velódromo. Un gabinete de arquitectos que paga análisis de sangre, debe haber una metáfora en todo esto.
Me llama Marisa Berenson. Vayamos con el párrafo gastronómico. (Confiamos en que no pretenda seguir sin desvelarnos qué le dijo la divina actriz y modelo). ¿Acaso ustedes me contarían su conversación privada con Marisa Berenson o, en su caso, con Pierce Brosnan? Sigamos con la crisis en el imperio culinario del famoso restaurante de la CostaNord. Resacón en Las Vegas es una corrosiva mezcla de El gran Lebowski y los hermanos Marx. En cuanto a
nemigos públicos, puede ser la película más perfecta jamás rodada, en ningún momento se te pasa por la cabeza la hipótesis de que no te hallas en 1933. También es inhumana, como todo el cine de Michael Mann.
Desde que la vi, amo a Marion Cotillard, todavía no me ha llamado.
La baja política mallorquina escandaliza a Europa. El artista Rudolf A. Schwizgebel –Rudy para los clientes– ha ilustrado desde ses Salines el libro El rosario de escándalos y corrupción, donde recoge los hitos de los casos que nos entretienen. Reproducimos la imagen que lleva por título "El juez inspecciona el Palma Arena en busca de irregularidades". La vergüenza aumenta cuando te lo relata un extranjero.
Reflexión dominical detectivesca: "La moraleja de Millennium: El bien tampoco es la solución".
Alternativa | 29 Agost, 2009 06:00
Si alguna cosa ha fet bé la Ministra d’Igualtat ha estat posar a la seva contra gent de totes les ideologies ja siguin progressistes o conservadors.
Na Bibiana Aido en va amollar una de bona i va ser dir que un fetus de 12 setmanes no és un esser viu. Un grup de vuit professionals, metges , psicòlegs, etc. de presumpta ideologia conservadora , han creat “EL BEBÉ AIDO” que no és més que una petita figura de devers 4 centímetres de grandària que representa això que nega la Ministra, què el fetus de 12 setmanes és un petit esser viu de 4 centímetres.
No és la intenció d’aquest article discutir la llei de l’avortament, sempre he dit que un avortament és un fracàs de tota la societat per no haver sabut inculcar a la parella causant del fet, què hi ha diversos mètodes anticonceptius per no haver de matar la al no nat, però tampoc podem dur desgraciats al mon, aquest és el gran drama, i na Bibiana Aido ha aconseguit que l’avortament sigui com tenir un constipat o una cefalea, i és pugui evitar amb una píndola posant a la mateixa alçada un virus a un embrió o fetus humà.
Bibiana dimiteix, has vulgaritzat una de les més difícils decisions que pot tenir una dona o parella, que és el seu desig de seguir endavant amb un embaràs d’un fetus sa, l’altre disbarat és que aquesta modificació de la llei hauria de venir del Ministeri de Sanitat o del Ministeri de Justícia, mai d’aquest invent d’en ZP.
VISCA EL BEBE AIDO
MIQUEL SÁNCHEZ
Alternativa | 28 Agost, 2009 06:00
Aquests dies d'estiu, com cada any, gaudim a Mallorca de la família reial. Tot i que tenc tendència a pensar que son ells els que gaudeixen de nosaltres i no a l'inrevés. Bé, que més dóna, el fet és que son per aquí.
Les pàgines dels diaris i les revistes en van plenes. Els netíssims (no de "límpios" tot i que no dubto de que es rentin, sinó de sobrinos amb superlatiu ja que tot el referent a la família reial s'ha d'escriure amb aquest tipus d'escriptura, si més no en comparança amb el que ens costa, que és moltíssim) fan surf amb estel (skysurf), la reina es retarda una mica en la recepció de'n ZP i amés fa bromes als periodistes...
El més sorprenent que he trobat en tot això ha estat la notícia de que el Borboníssim Major no s'afeita. Els mitjans parlen del seu "look" estiuenc i una mica deixat. Això m'ha fet reflexionar el perquè de la barba del rei. És estiu i si els mitjans pretesament seriosos en parlen, perquè no escriure un article al mitjà més seriós, després del Punt Informatiu, que conec? Doncs aquí van les meves indagacions mentals per als lectors d'Urxella:
Pequè duu barba el Rei:
1- Son vacances i fa peresa afeitar-se.
2- Hi ha crisi a la Casíssima Reial i no volen una despesa excessiva en locions d'afeitar (també podria comprar loció marca Hacendado o Eroski, però no fa per ell)
3- No hi ha crisi, però és un gest solidàri cap a tots els obrers que hi ha en atur, sobretot cap aquells que les mesures del govern deixen fora de la prolongació del subsidi.
4- La crisi dels 40 que li ha arribat tard, i al no poder-se comprar un cotxe esportiu, ja en té de sobres de cotxes, li ha pegat per deixar-se un "look" més Hippy.
5- Vol cridar l'atenció o esterioritzar un problema psicològic i empra la barba com a via d'escapament i de cridar l'atenció.
6- El seu barber oficial i de confiança, en cas de tenir-ne, ha quebrat o té vacances. La qüestió és que no el pot afeitar. I ell solet no s'ho farà. Ja ho diu el refrany: Els nins i els borbons no s'afeiten sols. (M'ho he inventat, però no queda malament).
7- Si no té barber també pot haver passat que el que li duu la compra a casa, el que condueix el cotxe del que duu la compra, el que fa la llista de la compra, el que fa el xec al portador de qui ha de comprar, el que planxa els trajes a tots aquests o qualsevol persona de la "cadena de compra" de la casa reial estigui de vacances o malalt i no li ha pogut comprar els estris necessaris per a l'afeitament.
8- S'ha deixat barba per a que no el reconeguin quan passeja per Mallorca (cosa que dubto perquè els cotxassos i els iotassos canten molt, i els homes de negre que van al seu voltant també).
9- Perquè li ha donat la gana.
De totes elles la que m'inclino a descartar ràpidament és l'última. Té poder per decidir que vol i que no un rei? jo crec que no. I si pot, no crec que ho faci, no li paguen per pensar.
Per cert, a algú li importa realment?
VISCA LA REPÚBLICA!
Aquí es pot veure la polèmica barba.
Article dedicat a Miquel Sánchez i Joan Ramon Veterà.
Alternativa | 27 Agost, 2009 06:00
Aquest dies posteriors als atemptats terroristes que en tingut a Mallorca ens hem trobat amb uniformes de color verd corresponents a la Guardia Civil i els que heu voltat per Palma o rodalies heu vist també els uniformes de color blaus de la Policia Nacional, ben segur que heu tingut un gran respecte per les persones que duien aquests uniformes i ningú ha discutit les serves ordres ni les seves indicacions que us han fet als controls de carreteres i camins.
El cos de voluntaris de Protecció Civil no és un cos que vagi armat com poden anar les forces abans esmentades o la mateixa Policia Local, el cos de Voluntaris de Protecció Civil és un cos de voluntaris que s’ha preparat per unes tasques especifiques de primers auxilis o donar una ma als serveis d’emergències com poden ser bombers, guàrdies forestals entre altres.
Les passades festes de la Patrona molt de vosaltres textualment es vareu fotre de les indicacions dels voluntaris de Protecció Civil de Pollença i dels seus companys d’altres pobles i d’una altre illa que varen venir a donar-los una ma amb la tasca del dissabte de la Patrona, a molt de vosaltres els membres d’aquest cos un varen donar indicacions de que no pixéssiu al carrer que anéssiu als banys instal·lats per les festes al carrer, no vareu fer cas, aquest voluntaris varen d’haver viure situacions dantesques com ninetes pixant al mig del carrer i que quan es recriminava la seva actitud encara sortien com salvatges amb qualque insult pel mig. I fins i tot varen haver de sofrir un acte de vandalisme al seu cotxe oficial com va ser que tot l’equip d’emergències que duien damunt va ser llançat al terra davant el PAC de Pollença, avorrits que estaven els nins o nines.
Ja sabem que el que avui vespre és membre del cos de Voluntaris de Protecció Civil, demà serà el teu mecànic, fuster o llanterner, però això no canvia res, quan el teu company, amic o simplement conegut, perquè a un poble com Pollença ens coneixem tots, es posa l’uniforme taronja i negre de Protecció Civil es converteix amb una persona que li deus tot el respecte com pot ser un Policia Local o un Guardia Civil, ara ja sabem que és molt “xulo” davant els amics o la parella fer-se el valent davant aquests voluntaris d’uniforme ridícul, perquè aquest color taronja predominat és just perquè els puguis veure en el moment que tu els necessites.
Un poquet de respecte a les persones que just et volen ajudar.
Miquel Sánchez
De la web sanitaris BPI
Alternativa | 26 Agost, 2009 06:00
Aquí tenim dues mostres de l'incivisme humà enviades per un ciutadà conscient. Com sabeu, a aquest bloc podeu fer arribar les vostres queixes, suggerències, fotografies, articles... el que volgueu. I així ho ha fet aquesta ciutadà.
Les dues fotografies reflexen molt bé un problema que pareix endèmic al nostre poble: la gent embruta i les autoritats poca cosa hi fan. Hem de dir que el culpable d'això no és el batlle ni els regidors, tampoc els treballadors públics, sinó la gent sense consciència que és capaç de deixar aquestes bosses aquí sense tenir gens de remordiments ni miraments cap al comú.
Aquest ciutadà afirma haver recollit i tirat aquestes bosses de fems. Al dia següent n'hi tornava a haver. Es veu que el "porc" que ho havia deixat va pensar que li farien net cada dia.
Des d'aquí volem agraïr al ciutadà que ens ha fet arribar les fotografies i esperam que més gent ho faci, ja que només amb la pressió social i popular farem que als que ho fan se'ls caigui la cara de vergonya i no ho tornin fer, ja que altres vies nosaltres no tenim.
http://picasaweb.google.com/alternativaeuev/ArticlesAgost09#5373482625704711154
Per enviar escrits, queixes, fotos, etc... podeu fer-ho a eurxell@yahoo.es o alternativaperpollenca@gmail.com
Alternativa | 25 Agost, 2009 06:00
Amb motiu del tancament dels camins públics de can Botana i del Coll de Síller dissabte dia 29 a les 16.30 la Plataforma pro Camins Públics Oberts ha convocat una excursió reivindicativa a la que des d'Alternativa per Pollença donam el màxim suport. Perquè no pot ser que els camins públics siguin tancats. Perquè no pot ser que l'ajuntament de Pollença no hi faci res per obrir-los.
A continuació un article de la plataforma sobre els anomenats camins:
El Camí de Can Botana i el camí del Port de Pollença a Cala Carbó.
El camí de Can Botana està inclòs al catàleg de camins d’ús públic de Pollença amb el numero 87, aprovat pel Consistori Pollencí de manera definitiva.
Aquest camí consta amb documentació al catàleg de camí rural i també dins el projecte de senyalització de camins, val a dir que el 21 de Abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Juan Alberti Enseñat; Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà, feien declaració jurada davant notari que feren arribar a l’Ajuntament, on declaraven recórrer el camí del Port de Pollença a Cala Sant Vicens pel Coll de Siller, que a més pareix enllaçar amb el de Can Botana, actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg el del Port de Pollença a Cala Carbó(82) i el Camí de Siller al Coll de Siller (135).
Si començam el recorregut pel camí de can Botana podem enllaçar amb el camí denominat de Cala Sant Vicens al Port de Pollença i arribar al Coll de Siller i d’aquesta manera fer el recorregut de Sant Vicens al Port de Pollença, partint del camí de Can Botana.
Actualment encara es conserven algunes fites que marcaven el camí, que comunicava Cala Sant Vicens amb el Port de Pollença.
A l’obra Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador que reflecteix la realitat cultural del segle XIX es troba alguna referència al camí, com exemple parlant de la connexió, trobem: “... més curt és el camí del coll de Siller, on des de Can Botana arribam al Port de Pollença en menys de mitja hora...”, estimació de temps un poc agosarada, tot sigui dit.
Des de Cala Sant Vicens iniciarem la sortida per arribar al Port de Pollença.
L’encant d’un camí que durant una època recent serví com a pas de pescadors, a més el seu interès excursionista fan que aquest sigui un camí a conservar i aprofitar el seu atractiu per promoure el coneixement dels nostres joves, a més de servir com a reclam per un turisme alternatiu al de “sol i platja” que sembla imposar-se de cada vegada més al municipi de Pollença.
Cal recordar que al PGOU del 1991, el camí de cala Carbó al Port de Pollença fou marcat com a camí per a vianants, seria bo que el camí íntegre fos conservat i promogut pel consistori
Per tot això seria bo que s’acceleressin les tasques per tal de incloure tot el catàleg de camins del municipi al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), a més de dins el Catàleg de Bens del Municipi.
El lliure gaudir dels bens públics és un dret dels ciutadans i les autoritats competents han de saber preservar-lo.
Plataforma Pro Camins Públics i Oberts.
Aquí teniu una sèrie de fotografies que va fer Biel Perelló l'excursió de fa dos anys i que te penjades a : http://picasaweb.google.es/bielperello/CalaCarbNoTPreu/ Val la pena mirar-les totes. Aquí n'em seleccionat unes poques ja que no s'ha d'abusar de la feina dels altres, i amés perquè val la pena la visita a l'anterior enllaç i a http://foto.webverd.com/ les fotos que hi trobareu son maravelloses, e veritat, no deixeu de visitar aquests enllaços.
Alternativa | 24 Agost, 2009 06:00
Cap altra país de la EU es troba en aquesta situació, i per cert Espanya és també l’estat de la Comunitat Europea-15 que gasta menys en recollir impostos, el 0,06% (tax collection), cinc vegades menys que Suècia (032%)..
Aquesta actitud esta perjudicant la qualitat de vida de les classes populars d’Espanya i de les seves comunitats autònomes. Aquestes tenen la responsabilitat de gestionar els seus estats de benestar amb fons que son clarament insuficients. La xifra que l’Estat ha fixat per cobrir els seus dèficits (9000 milions d’euros) es clarament insuficient. Mentrestant, continua la filosofía de no augmentar els impostos( excepte els indirectes tabac i hidrocarburs) . Aquesta situació, si continua, es potencialment inestable politicament. Es ben coneguda la situació de que, a mes desigualdad, major criminalitat y major descohesió social.
España es, després de els Estats Units el país amb majors desigualtats de renda a la OCDE, es el país que gasta mes en policia i seguretat sent igualment després dels Estats Units, el país que te un percentatge major d’aquesta despesa (2’1% del PIB, EEUU 2,2%) . En canvi , Noruega amb un 0,9%, Suècia amb un 1,3% i Dinamarca amb el 0’9% son els països que tenen menys despesa en policia i seguretat, i també menys desigualtats.
Tal volta Espanya hauria de corregir les excessives desigualtats socials mitjançant polítiques fiscals progressives, amb increments notables del seu estat de benestar, escassament desenvolupat. Això implicaria una major carrega fiscal, incrementant aixì la protecció social, que permetria una reducció de la excessiva protecció policial. No dubtem que Espanya requereix una reforma de la Administració Pública, però no en el sentit de reduir l’excessiu baix empleament en el seu sector públic.
Joan Ramon Bosch (JRV)
Alternativa | 23 Agost, 2009 06:00
Avui, dia de descans senyorial, aprofitarem per regalar aquest conte a tots els que incansablement lluiten pel bé comú, sigui diumenge o dilluns. A tots ells va dirigit, i especialment a la Plataforma Pro Camins Públics que ha convocat una excursió pel camí tancat del Coll de Síller. Un camí públic de cents d'anys. Ja em perdonareu les possibles errades històriques.
Començava a fosquejar i la barca estava amarrada i a raser dels temporals. Ja era hora de partir cap a casa amb la pesca d’avui.
Enfilant-se costa amunt, tot carregat de senalles de palma plenes fins a les totes de peix, va fer un alè mirant la cima. Si no m’espavilo encara se’m farà fosc –va dir-se mentalment.
No tenia por de perdre’s, aquell camí se’l sabia de memòria. Eren massa anys anant i venint per aquell traçat. El seu pare, que al cel sia, contava que feia ja molts anys el camí era quasi impracticable. Pocs eren els que com ell havien d’anar a la Cala St. Vicenç a pescar des del Moll. I que en aquells anys havies de fer el cap viu per agafar el bon camí perquè sinó, camp a través, podies pegar dins qualque sementer i corries el perill que et fessin fora a base d’escopetades.
Ara el camí, de tant d’anar i venir pescadors que feinegen a la Cala, és bo. Sovint trobes homes que van i venen a l’entrada de la fosca carregats de peix cap a les seves cases. Caminen en silenci entre els crits incessants dels grills a l’estiu i el vent de terrany que abandona la terra i s’endinsa cap el mar.
El més dur és arribar a d’alt del coll. Però un cop a d’alt ja veus els llums d’oli a les finestres de moltes cases. Fins i tot pots distingir la teva. I ja començant a baixar imagines el que et trobaràs per sopar. La forta olor del peix que dus a l’esquena és dissimula entre la costum i el flaire imaginari del que t’espera damunt la taula.
Aquests molls que duc avui, uns collons els vendré! Ben enfarinats i fregits amb oli ben calent, acompanyats d’un bon tassó de vi i una llesca de pa, això soparé avui.
Al baixar per la costa és fàcil sentir belar els cabrits que criden a les seves mares. Per aquestes contrades n’hi ha molts de cabrits. Potser dissabte o diumenge n’agafi algun, ara que venen les festes.
El camí passa per la vora de les cases, i és inevitable trobar-te l’amo en Mariano assegut a la porxada prenent la fresca. Bon vespre Miquel, et diu. I, sabent que passaries, ja et té preparat el tassó de vi. Com ha anat avui? Que dus res de bo per deixar? Si? Idò ja va bé. Jes, du-te’n quatre tomàtigues per na Maria estarà contenta. I els xics, bé? Idò així m’agrada. Au, adéu i fins demà.
Les cases son molt antigues, n’hi ha que diuen que son del temps dels moros. Però encara s’aguanten gràcies a la feina de’n Mariano que se’n cuida de les cases, dels sementers i de les ovelles. I així i tot te’l trobes cada vespre disposat a donar el que té i a fer la xarredeta amb tots els que per allà passen. Tothom sempre té una mica de peix i un poc de conversa per en Mariano.
Arribant a baix, cansat del dia i del camí, ja només penses en descarregar el peix que demà hauràs de vendre. Avui no et pots queixar, la cosa ha anat bé. Molls, cap-roigs, pagells, déntols i uns quants serrans grossos per fer brou.
A casa ja hi ha na Maria impacient. Com cada dia ella espera nerviosa, pensant-se viuda pel mar com tantes altres dones que hi ha al Moll. El mar fa forat i tapa deia sempre la seva mare quan parlava del seu pare que havia estat mariner i un matí va partir cap a cala Boquer i ja mai més va tornar. Però l’alegria de veure en Miquel entrar per la porta dissipava tota angoixa i la convertia en somriure.
Ajudat per ella descarregaven el peix i el col·locaven dins caixons a dins una habitació fresca. Demà l’anirien a vendre pels carrers, ella i els xics, i havia de fer bona presència. Ell com cada dia aniria coll amunt fins a Cala Carbó on tenia el botet i sortiria a pescar esperant que la mar estàs tranqui-la i la pesca fos abundant.
Alternativa | 22 Agost, 2009 06:00
El dimecres és dia de mercat al Port de Pollença
Comencem l’anàlisi sintàctic:
El = article determinat masculí (ho sent Bibiana) singular
dimecres = nom comú masculí singular
és = tercera persona singular del verb ser o ésser
dia = nom comú masculí singular
de = preposició
mercat = nom comú masculí singular
al = contracció de la preposició “a” i de l’article determinat masculí singular “el”
Port = nom propi masculí singular
de = preposició
Pollença = nom propi singular
El mes d’agost el Port de Pollença té molt de trànsit.
Comencem l’anàlisi sintàctic:
El = article determinat masculí singular
mes = nom comú masculí singular
de = preposició
agost = nom comú masculí singular
el = article determinat masculí singular
Port =nom propi masculí singular
de = preposició
Pollença = nom propi singular
té = tercera persona singular del verb tenir, veu activa
molt = adverbi de quantitat
de = preposició
trànsit = nom comú masculí singularI s
i ara lliguem les dues frases amb la conjunció copulativa “i” ens queda:
El dimecres és dia de mercat al Port de Pollença i el mes d’agost el Port de Pollença té molt de trànsit.
I llegint aquesta frase ens demanem: Qui va ser el cervell que va donar l’ordre de pintar les marques vials de la rodona del “GELATS VALLS (el fanal) dimecres dia 19 de d’agost dematí i es va formar un “caos circulatori” de proporcions bíbliques ??????
MIQUEL SÁNCHEZ
Alternativa | 21 Agost, 2009 06:00
Para Cerdà la desclasificación que defiende uno de los propietarios, respaldada –según él– desde EU/EV, es inviable. "El Consistorio no podría asumir las indemnizaciones derivadas de esta medida" que, en su opinión, no tiene nada que ver con Es Guix..
Aquestes eren les paraules que es publicaren el passat dimecres al Diario de Mallorca en motiu d’una reunió dels propietaris de parcel·les de Formentor.L’alcalde menciona a EU-EV referint-se al que venim demanant de fa un temps, la desclassificació de Formentor. Per a ell el fet és inviable per motius econòmics i no té res a veure amb es Guix. Tot és qüestió de voluntat.És cert que la mesura seria costosa, però no ho ha de ser per l’Ajuntament, sinó que hi ha mecanismes diversos per a que sigui el Govern o el Consell qui ho pagui. Recordem el decret de mesures urgents i la llei de protecció que ha desclassificat molts indrets de l’illa, entre ells la zona alta del Vilà o els costers de Cala Carbó. Ha suposat o suposarà una gran despesa a l’Ajuntament de Pollença? No.Però no siguem demagogs. Despesa no n’hi haurà, però si que es deixarien d’ingressar uns diners per construcció d’obres majors que son molts llépols a ulls d’un consistori que no pensa retallar ni un duro de la seva despesa.
Ara ve la pregunta, val la pena gastar-se els diners dels contribuents en desclassificar Formentor? Segons nosaltres si. Segons la resta de partits municipals no. No és una qüestió de diners, sinó de voluntat. Si des de l’equip de govern es volgués es cercarien solucions per fer-ho. Però queda clar que no ho faran.
A més a més Formentor ha merescut la qualificació de paisatge Protegit i àrea d'interès florístic ( Norma 3 del PGOU i informe d'ICONA de 1984) i d'Espai Natural especialment protegit (POOT).Amés tan Es Guix com Formentor varen ser qualificats com Sòl urbà als anys 90, però ni un ni altre disposaven a l’entrada en vigor de la Llei d’Espais Naturals cap instrument de desenvolupament urbanístic. Ni es Guix, ni Formentor disposen de tots els serveis necessàries per a que els terrenys tenguin la consideració de solar. Però tan l'Ajuntament d'Escorca com el de Pollença han donat llicències condicionades a la simultània urbanització.
I encara més, per desclassificar es Guix, el Consell ha considerat que per la llicència calia la prèvia autorització de Patrimoni Històrica l'esser qualificat com Paratge Pintoresc i tenir la condició de Bé d'Interès Cultural, i que igualment ha considerat que feia falta un Pla Especial de Protecció exclusiu del paratge. I que la disparitat de criteris del Consell ha restat molt clara al cas de l'obra a la parcela 50 A de a Formentor, ja que quan l'Ajuntament va ordenar la incoació d'expedient de revocació de la llicència al no tenir la prèvia autorització de Patrimoni Històric, el Consell va informar a l'Ajuntament de que no calia la mateixa autorització de Patrimoni que si que considera necessària a es Guix. D'aquesta manera es va facilitar la legalització de les obres.
Creiem que tot passa per la voluntat dels polítics de protegir un paratge tan important com Formentor. Arguments n’hi ha de sobres. Ara bé, si l’alcalde no ho vol veure (o no li interessa) és una altre cosa. Nosaltres seguim fermes en la creença de que Formentor no ha de ser urbanitzat més del que està. Vivim d’un turisme paisatgístic i per això la foto més famosa de Mallorca és el Colomer. Que vendrem quan aquest illot sigui urbanitzat?
Alternativa | 20 Agost, 2009 06:00
La noticia de la detenció de Pepote Ballester per el cas del Palma Arena no ha estat una sorpresa, però la veritat es que ha estat impactant i trist veure ha un Pollencí que ens havia enorgullit amb el seu èxit a les Olimpíades d’ Atlanta en una situació tan trista e indigna. Cal no avançar esdeveniments i ser respectuosos amb la presumpció d’innocència, per això no aprofundirem en la figura de Pepote, però m’agradaria fer algunes reflexions:
La primera tracta sobre la tendència que té aquesta societat a cercar referents per idolatrar. Tenim la mala costum de cercar en els altres les virtuts que desitjaríem trobar en el nostre interior. Els esportistes són un clar exemple d’això, és vera que sovint ens ensenyen i ens mostren virtuts com l’ esperit d’autosuperació, la constància etc. Però la realitat és que són essers humans com tots els altres amb les seves virtuts i els seus defectes que és veuen engrandits per la seva popularitat i per el sensacionalisme dels mitjans de comunicació. En aquesta societat ens encanta aixecar ídols per desprès enfonsar-los. -No vos crida l’atenció per una banda la quantitat de gent que és dedica a esperar als esportistes als aeroports o als voltant dels estadis? – Unes vegades per animar-los i d’altres per increpar-los o insultar-los.
L’altre reflexió té que veure amb la relació evident que hi ha entre el món de l’esport i la especulació. S’ha parlat molt aquest estiu dels fitxatges de Florentino Pérez, hi havia dos punts de vista, uns que trobaven indecent gastar aquestes quantitats de diners sobretot en època de crisis i els altres que ho consideren una inversió i que s’hi generen el que és paga per ells ben invertits estan.
Personalment no estic d’acord ni amb uns ni amb els altres. Trob una mica simplista escandalitzar-se per aquets fitxatges en concret i no fer-ho per altres objectes d’especulació com obres d’art, espectacles musicals, pel·lícules de cinema, xalets o mansions i tot el relacionat amb objectes de luxe que tenen un valor més especulatiu que real. La veritat és que vivim en un món on la riquesa està molt mal distribuïda, però seria bo fer un anàlisi més rigorós i veure que el que cal canviar és el sistema econòmic en sí i no escandalitzar-nos per accions concretes o puntuals. Tot i això si que m’agradaria destacar com a fet vergonyós el tractament fiscal que reben les estrelles estrangeres de l’esport que tributen tan sols un 24 % de les rentes que es generen a Espanya. Això, sobretot en l’actual crisis és indecent i impresentable.
Per acabar, és evident hem de canviar la política que és fa relacionada amb les grans inversions en infraestructures ja siguin esportives, culturals o de qualsevol tipus i que estan basades més en la especulació els interessos d’un pocs que no en l’interès general dels ciutadans.
Deixant el cas del Palma Arena pels jutjats i centrant-nos en el nostre Municipi cal vigilar casos com per exemple el del futur auditori. La experiència de casos com el del Palma Arena ens han de servir perquè futures inversions no constin més del que han de costar, cal tenir en compte no sols el que val fer-les sinó també les repercussions i el manteniment que genera el seu funcionament. També cal la màxima transparència per evitar que es converteixin en altres casos de corrupció.
Joan Cifre
Alternativa | 19 Agost, 2009 06:00
Quan hem vist detinguts a tots el responsables d’esports de la passada legislatura m’he convençut de que el PALMA ARENA és un lloc destinat a fer esport.
Quan LA SALLE MAÓ ara VIVE MENORCA va ascendí a la lliga ACB de basquet, l’equip menorquí es va veure a la necessitat de comptà amb un pavelló amb els requeriments de l’ACB, amb una capacitat mínima crec de 5.000 espectadors entre altres requisits. Després d’uns comentaris malintencionats que deien que la plaça ACB seria per l’illa de Mallorca augmentant ja de per sí el mall rollo entre illes (d’això em xerrarem un altre dia). Però no, al Govern presidit per Jaume Matas no li va faltà temps per construir un nou i flamant pavelló, anomenat “Bintaufa” i que va ser construït en temps record.
A partir de la construcció del pavelló de “Bintaufa” tothom es va veure amb el dret de tenir un pavelló com el de Maó, i la cosa es va complicar quan el Fisiomedia Manacor va ascendí també a la màxima categoria del futbol-sala espanyol i va reclamar el seu “Bintaufa”, ja que la lliga nacional de futbol-sala també exigeix als equips que els pavellons tinguin un requisits, no com l’ACB però els suficients per no poder jugar al seu pavelló habitual de Manacor, tres quarts del mateix va passar amb les al·lotes del Joventut Mariana de Sóller, però la diferència va ser que el pavelló solleric quedava habilitat para la màxima categoria del basquet femení amb una raonable inversió.
El canvi de govern de 2007 va dur que es modifiquessin els paràmetres per accedir a les subvencions de la Fundació Illes Esport, aquest canvis de paràmetres va fer que els clubs d’elit fossin els més perjudicats amb aquest canvis i els seus dirigents sortissin pel mitjans de comunicació posant el crit al cel. A Manacor el batle envers de posar seny quan la situació econòmica començava a ser complicada, va recolzar les peticions del Fisiomedia Manacor de que li fessin un nou pavelló a Manacor, i del Govern just varen poder traure un “ja vorem” i el varen convidar a començar la temporada al Palma Arena, cosa que no va agradar al conjunt manacorí perquè estava massa enfora de Manacor i varen arribar a un acord amb l’Ajuntament d’Inca per utilitzar el ja de per sí saturat pavelló inquer, millor va anar la cosa per les solleriques que si varen tenir el seu pavelló adaptat però amb un retard considerable.
Però el Palma Arena tenia trampa, ja que els seus inquilins massa sovint havien de peregrinar per la geografia mallorquina cercant inclús pavellons d’escoles privades o col·legis públics perquè el Palma Arena estava ocupat per una mostra de brodats, per no dir de vestit d’època i altres activitats que res tenien a veure amb l’esport, la excusa era una suposada rendibilitat que havia de tenir d’instal·lació pel seu manteniment, que era molt costós. Resumint, una instal·lació esportiva per no poder ser utilitzada esportivament.
El Palma Arena hauria de ser just per l’esport, però ara a l’estiu sí se li podria traure aquesta rendibilitat amb concerts i mostres de brodats, ja que l’activitat esportiva minva molt per aquestes dates. També s’hauria de reparar les instal·lacions de Son Moix que varen ser arrasades per una tempesta fa uns anys i que encara romanen sense solució.
I Pollença ??? De moment aquest problema no el tenim però si a algun equip de Pollença se li ocorre pujar a categoria nacional ja tindrem el “berenar” armat, la solució seria que el Govern comences a pensar en dues instal·lacions homologables més, una al Llevant i un altre al nord de l’illa, però que just fossin per equips professionals i similars deixant els poliesportius municipals pels ciutadans i equips locals que són el que els han pagat i els necessiten.
Miquel Sánchez
Alternativa | 18 Agost, 2009 06:00
Aquí tenim un interessant article de Santiago per començar un debat. Ja sabeu que si voleu escriure ho podeu fer sense cap tipus de censura enviant els escrits a eurxella@yahoo.es
REORGANIZAR EL AYUNTAMIENTO DE POLLENÇA
Llevamos ya varios años con un caos instalado en nuestro ayuntamiento. Presupuestos irreales, los cuales se aprueban prácticamente a finales de año, áreas que apenas generan actividad, una atención al ciudadano no correcta, etc, etc.
Creo, muy sinceramente, que ha llegado el momento de programar de nuevo los servicios municipales y las áreas de representación de los mismos. Los problemas económicos, que afectan muy directamente al ayuntamiento y a sus arcas, así lo requieren. Necesitamos un plan para optimizar la administración local. Propondría una reorganización a todos los niveles, sobretodo reorganizar los niveles de supervisión de los trabajos realizados.
Cuando un ciudadano acude al ayuntamiento lo que quiere es ser bien atendido, sobretodo con amabilidad y respeto. Esto, desgraciadamente y salvo excepciones no ocurre de manera correcta en estos momentos en nuestro ayuntamiento. Para poner un ejemplo sencillo, nadie supervisa el trato que dan los trabajadores municipales al ciudadano. Creo necesario una buena formación para mejorar el servicio al ciudadano.
Bajo mi punto de vista es urgente optimizar la organización municipal. Hay que reducir costes, pero siempre de manera cualitativa, esto significa aumentar la productividad y mantener los servicios necesarios.
Quizás esa sea la clave, aumentar la productividad de los trabajadores del ayuntamiento. Insisto, hay que reorganizar, hay que supervisar, hay que incentivar y hay que formar a nuestros trabajadores.
En cuanto a las áreas, a las regidurías, creo necesario una reorganización de las mismas. Previa a esta reorganización (necesaria y urgente) cabe la realización de un Plan Estratégico que supone, esencialmente dos cosas:
Primero: definir el modelo de municipio que queremos a medio y largo plazo en todas sus vertientes: urbanística, productiva y cultural.
Segunda: sentar las bases de elaboración de ese modelo conjuntamente con todos los agentes sociales del municipio de Pollença. En definitiva, se trata de diseñar entre todos, un municipio competente y líder. Una Pollença más próspera y habitable para los de dentro, y una Pollença más atractiva, en un sentido más amplio para los de fuera.
Gracias.
Santiago
Alternativa | 17 Agost, 2009 06:00
La darrera assemblea que ALTERNATIVA PER POLLENÇA va celebrar a més de menjar-nos un bon tros de pollastre amb trampó i una síndria, es va decidir recolzar la Iniciativa Legislativa Popular anomenada TELEVISIÓ SENSE FRONTERES.
TELEVISIÓ SENSE FRONTERES és una iniciativa legislativa popular nascuda al País Valencià que intenta entrar al Congrés desl Diputats de Madrid un projecte de llei, pel qual, administrativament es simplificarien els tràmits perquè les emissions de les televisions autonòmiques puguin ser sintonitzades a altres Comunitats Autònomes que també tinguin la mateixa llengua reconeguda oficialment, i no ser necessària la famosa reciprocitat, què no és més que un permís mutu per l´intercanvi de canals entre governs i comunitats És a dir, a partir d'aquesta llei ja no caldrà la bona voluntat dels governs autonòmics en fer acords per deixar-se veure les televisions, sinó que seria l'estat qui ho decidiria per llei. Així als territoris de parla catalana, per exemple, seria obligatori veure els canals en català dels diferents territoris sense haver de passar pels governs de les diferents autonomies i les seves problemàtiques internes, recelos, etc.
Aquesta iniciativa ha nascut pel entrebancs que està posant el Govern Autonòmic del País Valencià per poder emetre els senyals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, volem recordar que el Govern del Sr. Camps no just no recolza les emissions dels canals “catalans” a València, si no que a més ha clausurat i precintat els equips emissors de diverses associacions culturals deixant “a les fosques” a la població.
La nostra assemblea va reconèixer que aquesta ILP no resol el problema principal, que són els dret exclusius que tenen firmats amb productores i valorats segons la població que cobreixen les televisions autonòmiques, aquests dret hauran de ser abonats per les televisions, i es podria donar la situació que per exemple a Balears estiguéssim pagant dos pics pel mateix programa. El que volem dir és que el problema de "veure" TV3 igual que a Catalunya no es resol amb aquesta llei, sinó que és un problema de diners: TV3 paga uns diners per cada possible espectador que vegi un programa o esdeveniment esportiu a qui té els drets d'aquest. I TV3 no està disposada a pagar pels televidents de les Balears ni del País Valencià. Tampoc estan disposats a pagar els drets cap de les dues autonomies. Per posar un exemple, per veure la Fórmula 1 per TV3 hauríem de pagar la part d'audiència de les Balears i també la pagam per IB3. No és absurd pagar dos cops? Tot plegat és un problema de duros que va molt més enllà de la Iniciativa Legislativa Popular a que donem suport.
Per això volem veure TV3 però pagar tot just una vegada pel mateix programa.
Alternativa | 16 Agost, 2009 06:00
Alternativa | 15 Agost, 2009 06:00
Existex una opinió generalitzada, a vegades interessada dins els ambients conservadors i lliberals economicistes, però també en algun d’esquerres, de que el sector públic a l’Estat Espanyol està sobre dimensionat, que l’Administració Pública es massa gran.
Recentment, han aparegut articles, a l’edició de El Pais titulat “Funcinarios” i un altre a El Periódico, titulat “ La cifra de funcionarios se acerca a la de empresarios”. Els articles son fruit d’una percepció errònia bastant generalitzada que necessita una correcció. Les xifres que apareixen a dits articles corresponen al nombre de persones que treballen als Serveis Públics, tan al Govern Central, Autonòmics o municipis, i inclouen els propis de l’estat del benestar: sanitat, educació, serveis socials, escoles d’infància, serveis domiciliaris, vivenda social, i els serveis generals: correus, transports públics, policia, recollida de fems, subministraments varis, etc.
Aquests empleats tenen varis tipus de contractes, sent el funcionarial una minoria(28%).
Seria lògic que el número de persones que treballen al sector públic sigui major que el nombre d’empresaris i autònoms. Així passa a tots els països de la UE-15(grup de països que te un nivell de desenvolupament semblant al nostre). En realitat, Espanya es el país europeu on hi ha mes empresaris i autònoms que treballadors dels sector públic.
De la població activa, el % es major de empresaris i autònoms (10,64%) que el percentatge de la UE-15(9,78%), i el percentatge de població activa que treballa al sector públic es de tan sols 9%, un dels mes baixos de la UE-15, amb un promedi de 16%. I als països Escandinaus, es el 26% a Dinamarca, 22% Suècia, 19% Finlàndia, països amb la economía mes eficient i emprenedora de la OCDE(Darrer informe de Economic Policy Institute, de Washington). Una situació semblant es dona a Catalunya, on el nombre de empleats públics es fins i tot, menor. Per tant, el sector públic esta subdesenvolupat i no sobre-dimensionat.
La major causa del subdesenvolupament del sector públic es la falta d’ingressos a l’Estat, conseqüència de la limitada càrrega fiscal, de les mes baixes de la UE. (Orgull d’alguns dirigents del PSOE!) I una de les causes es l’enorme frau fiscal, segon la pròpia Agència Tributària: 2008, 88.617 milions de €, frau a l’Agència Tributària 58676 milions i a la Seguretat Social 29.941 milions. Així, a Espanya es gasten 58.000 milions menys dels que s’haurien de gastar per arribar a la xifra de despesa pública per càpita segons el nivell de desenvolupament de l’Estat. La major part del frau procedeix del mon empresarial i financer. Segons les declaracions de la renda, els empresaris ingressen uns 6000€ menys que els assalariats. Cap altra país de la UE es troba en aquesta situació.
Un altra dia parlarem de les repercussions d’aquesta situació a l’estat del benestar i seguretat ciutadana.
Joan Ramon Bosch (JRV)
Alternativa | 14 Agost, 2009 06:00
Del prestigi parlarem, segons l’Enciclopèdia Catalana el mot “prestigi” té dues definicions:
1- Allò que colpeix l'esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat.
2- Ascendent, influència, deguda a èxits anteriors, a la reputació adquirida. Una persona d'un gran prestigi per la seva erudició.
Queda ben clar que el “prestigi” al que es referirien els enquestats seria al definit en segon lloc.
El FESTIVAL de Pollença serveix perquè alguns ciutadans i ciutadanes de la nostra vila, puguin passejar pel mon dient que al seu poble tenen un FESTIVAL que reuneix cada any artistes destacats del mon de la música, aquests ciutadans es dediquen a les lletres i a l’art principalment, però pel pollencí corrent això és una despesa que comença a ser molt feixuga i que no li reporta cap benefici palpable.
Si el nostre FESTIVAL tingués tant de prestigi com diuen, els dies de concert tindríem un visitants selectes que anirien a al manco a l’Hotel Formentor o a l’Hotel Illa d’Or, doncs no, no tenim aquests visitants, per tant turísticament el FESTIVAL no reporta o reporta uns beneficis mínims al poble i ja sabem que de moment si es parla de turisme es parla “d’economia absoluta”.
De moment el FESTIVAL serveix per gastar doblers que no reporten res pràctic al municipi, just un prestigi que només és reconegut a uns ambients selectes, però la veritat és que la temporada cada vegada és més curta i els turistes duen manco doblers per gastar.
I d’això, Té la culpa el FESTIVAL ??? No, es clar que no, però ja està bé de bufades i afirmacions sense cap tipus de rigor.
I ara una de les meves peces preferides:
Montagues & Capulets de Romeo i Julieta del compositor rus Sergei Prokofiev, aquesta versió em va sorprendre molt perquè tot just és a piano.
Miquel Sánchez
Alternativa | 13 Agost, 2009 06:00
Primer de tot cal refrescar la memòria del cas Ermita del Calvari: Al local aferrat a l'ermita del Calvari hi viu un donat, Carlos i la seva família. Aquest s'encarrega d'obrir l'ermita i tenir-ho tot ben net. Per a la seva subsistència també podia obrir el bar del costat. Però fa uns mesos fou acomiadat del bar (el tema el duu CCOO als jutjats) i també van intentar fer-lo fora de la casa. Tot sembla ser que per interessos especulatius, cosa que desvirtuaria el Calvari tal i com el coneixem.
Anteriors articles sobre el tema.
Després d'haver continuat investigant i haver parlat amb els veïns del Calvari, l'aparent responsable de l'intent de desvirtuació i desfiguració del Calvari sembla que és l'artista alemana Rebeca Horn, veïna i propietària de la casa colindant amb l'Ermita del Calvari. En paraules dels veïns Rebeca Horn des de que va comprar la finca colindant va voler utiltizar l'ermita i el seu entorn al seu antull sense tenir el més mínim respecte pel que representa el monument de l'ermita pel poble de Pollença.
Segons els mateixos veïns ens han denunciat a un escrit, Rebecca Horn va cercar un testaferro, el seu administrador: el constructor Joan Segui, i els dos han utilitzat la concessió del donat per intentar reformar la casa per fer un restaurant.
Els veïns denuncien que hi va anar una quadrilla d'obrers d'Alemanya i ells suposen que amb la intenció de fer les obres de manera il·legal sense llicència (cosa que no poden provar). Igualment van intentar sobornar al donat per que s'anés de la casa i quan no ho van aconseguir el van amenaçar.
El darrer capítol fou l'acomiadament del donat del bar que hi ha a la mateixa casa i que era el seu mitjà de subsitència. Aquest acomiodament es troba als jutjats, però el donat amb el suport de veïns i de la familia de Ca'n Pontico no ha abandonat la seva casa i segueix obrint i mantenint l'ermita en perfecte estat.
Davant de tota aquesta situació Alternativa per Pollença (A) mostra tot el seu suport al donat i als veïns denunciants i demana a l'esglèsia que per respecte al que significa l'ermita pel poble de Pollença, deixi sense efecte el contracte que té amb el constructor Joan Seguí, ja que és una perversió del sentit original de la donació. Aquest sentit original de cuidar del lloc s'ha de recuperar. La casa i el kiosk de la seva planta baixa han de tornar a ser pel donat i la seva família, sense intermediaris i sense fer un negoci que pugui desvirtuar el Calvari.
Alternativa | 12 Agost, 2009 06:00
Començam una sèrie d'articles dedicats a la presentació dels Pressupostos Municipals pel 2009. Als següents articles parlarem dels ingressos, les despeses i la mentida que son aquests pressuposts.
L’any passat el batle va justificar la contractació d’una empresa per fer l’assessorament al pressupost dient que era important poder iniciar l’any 2009 amb un pressupost enllestit. Enhorabona, amb aquest assessorament i per 20.000 euros de res, han aconseguir avançar un plenari en la presentació dels pressuposts respecte a l’any passat. És una pena que a l’igual que l’any passat hagin triat aquest horari pel ple (11.00 del matí), sinó estic segur que la sala estaria plena de gom a gom per aplaudir la seva gestió.
També li donam l’enhorabona al regidor d’Hisenda per complir la seva paraula donada als plens i fer nombroses reunions amb els representants dels grups de l’oposició per tractar les línies generals del pressuposts. Igualment li volem donar les gràcies per haver-nos donat aquesta documentació dels pressuposts només tres dies abans del ple i haver-nos entretengut amb una prosa tan fantàstica aquests dies de festa. Supòs que es nota que és irònic, no?
A pesar del nou mesos de retard la precipitació final ha estat penosa, precipitació que es pot veure tant en la redacció de l’informe econòmico-financer com en el cas de la plantilla que no s’ha lliurat als representants sindicals pel seu coneixement.
Per acabar els agraïments, gràcies també per donar-nos amb temps la memòria de l’empresa privada que els ha assessorat per la preparació d’aquests pressuposts (amb un cost de 20.880 euros). Tenim la idea, errònia segurament de que aquesta memòria ha estat pagada amb doblers públics, però com no ens l’han deixat consultar igual l’equip de govern la vol pagar de la seva butxaca.
Una vegada més sembla molt clar que només segueixen els consells dels tècnics de la casa quan els interessa. Només cal llegir l’informe d’intervenció per adonar-se de forma molt precisa de les deficiències d’aquest pressupost.
Per començar teòricament aquest pressupost preveu un superàvit que no arriba a 70.000 euros (66.574, 32 euros) quan el lògic seria que aquest superàvit fos més de mig milió d’euros (540.000 euros), per cobrir el romanent negatiu de tresoreria que encara tenim per aquella quantitat. Tampoc sembla el més prudent fer un augment de les despeses de quasi un 20% sense contar les inversions extraordinàries (amb aquestes seria d’un 35,08%).
Alternativa | 11 Agost, 2009 06:00
Alternativa per Pollença és un partit MUNICIPALISTA perquè, tot i tenir la consciencia oberta a l’esdevenir mundial, incideix en política estrictament des del municipi de Pollença. I un fet prou destacable, no forma part de cap superestructura de partit a nivells més elevats: Alternativa per Pollença és sobirana per si mateixa, sense ordres, polítiques, ni normes imposades des d’alt.
Alternativa per Pollença és ASSEMBLEARIA des del moment que el seu òrgan de decisió màxim és l’Assemblea de tots els militants i simpatitzants. Un cop al mes l’assemblea es reuneix per a tractar els temes que afecten al municipi i els temes relacionats amb el plenari municipal mensual. De les conclusions tretes de l’Assemblea se’n pren bona nota i son les polítiques que s’han de seguir. Amés, també es fa un repàs dels temes que portam entre mans. La informació és el primer. Seguint aquesta premissa, les accions encomanades o voluntàriament fetes pels membres d’Alternativa per Pollença en el període entre assemblees son comunicades al coordinador. Això serveix, no per centralitzar l’acció política, sinó perquè el coordinador informa cada pocs dies de les accions, problemàtiques i feines per fer i fetes pels membres de l’assemblea, a tots els militants a través de correus electrònics informatius.
Aquests correus electrònics que s’envien als militants son una altre eina de participació assembleària ja que en ells es poden discutir els punts que en ells s’exposen per tal de no haver-nos de reunir en més freqüència, cosa molt difícil al ser una organització prou gran.
Per tant, nosaltres no comptam amb comitès de savis, comitès executius ni coordinadors que decideixen per a tothom, sinó que l’Assemblea, constantment informada i demanada (ja sigui per correu electrònic o per l’assemblea mensual) és el vertader motor d’Alternativa per Pollença.
Això necessita de militants actius, cosa que fa que la militància en aquest partit no sigui tan fàcil com en altres, però que per altre part permet expressar la seva opinió i iniciatives a tots els militants per igual. I encara més, el grau d’obligació en la realització de feines és inexistent ja que és voluntària l’acció política dels militants. Tot això ens ha dut a que només tenim els càrrecs que legalment em de tenir: un coordinador, encarregat de la difusió de la informació interna; una tresorera que porta els comptes; un secretari que no té cap funció; i un regidor que fa de portaveu.
Així que ja sabeu, si voleu participar d’un partit transparent i participatiu on se vos escolti sincerament, on se vos tengui en compte, on no se vos amagui res i sigueu part d’ell al nivell que vosaltres trieu... estarem encantats de comptar amb vosaltres.
Pdt: Una cosa a tenir en compte, i que no puc deixar de mencionar, és que vam decidir que “de les Assemblees mensuals alguna cosa de profit n’em de treure”, i això sempre passa: fem uns sopars per xupar-se els dits!
Pdt2: També he de comentar que les Assemblees no son encontres rígids amb límit de temps i petició de paraules, sinó que hi ha rialles i bon rollo: ens agrada la política, però no som masoquistes ni amargats, més bé al contrari
Alternativa | 10 Agost, 2009 06:00
Puuuummm, així acaben les festes de La Patrona cada any, l’explosió del darrer coet posa punt i final a una setmana de celebracions que enguany amb la tonteria de les espases inclosa, m’han agradat, i això que no he gaudit de moltes d’elles per motius laborals.
Mig en broma mig en serio vaig crear un grup a FACEBOOK anomenat “jo també vull tenir vacances per les festes de La Patrona”. Malgrat no hagi tingut moltes adhesions ni molts de comentaris si vull recalcar que La Patrona esta dissenyada principalment per ser gaudida intensament a altes hores del vespre, cosa impossible pels els que ens d’aixecar a les sis i pico de la matinada i estar vuit o les hores que facin falta a un lloc de feina. M’ha agradaria que aquest grup, què ja us avanç que seguirà actiu, fos la llavor per intentar fer qualque acte per l’anomenada segona edat (de 25 fins a 65 anys més o manco) ja que el dia és pels nins i la tercera edat i la matinada pels joves deixant a la segona edat sense cap possibilitat de gaudir d’un acte que no sigui una exposició o comèdia estiuenca.
Com he dit més a dalt, m’ha agradaria que el grup de FACEBOOK fos una llavor, però també m’agradaria que aquest article també ho sigui per fer un pensament entre tots.
També una dedicatòria a tots el que durant aquestes festes ni s’han pogut atracar a Pollença ja sigui per motius laborals o d’infermetat, i moltes però que moltes gràcies a tots el pollencins i residents (també pollencins si ells ho volen) què durant aquestes festes han fet feina perquè aquest poble pugui seguir funcionant mentre nosaltres fèiem l’indi, perdó el moro, pels carrers de Pollença.
Miquel Sánchez
Alternativa | 09 Agost, 2009 18:53
Ara, que ningú vengui dient que si Alternativa per Pollença recolza els independentistes violents perquè no és veritat, recolzem a tots el homes i dones de pau que són obligats a viure a un estat del que no es senten membres i també als homes i dones de pau que també es senten membres d’aquest estat però que reconeixen que el seu veïnat té dret a elegir el seu estat, bandera i llengua sense cap tipus d’intimidació feta per cap grup terrorista o partit polític.
Sembla que quan pots ensumar la pólvora a prop de tu, vius el problema més de prop i aleshores els veus molt més clar. Ara només desitjar que la Policia detingui aquest escamot terrorista quan més aviat millor
Alternativa | 09 Agost, 2009 06:00
Restes de caça a Fartàritx. Sense comentaris.
Alternativa | 08 Agost, 2009 06:00
Diuen que les crisis són necessàries ja que en fan reaccionar davant les errades, tot i que molt sovint la reacció arriba massa tard. La situació del Port de Pollença comença a ser més que preocupant, i molt més ho és la falta de reacció del nostre ajuntament i de la població en general.
El Port de Pollença, avanç lloc emblemàtic està perdent tot el seu encant. No és tracta de donar tota la culpa a na Francisca Ramón, ni a Martí Ochogabia , ni a Joan Rull, ni a l’actual equip de govern, la responsabilitat és una mica de tots, ja que els governants els triem nosaltres i la situació del “Moll”ja fa estona que du un mal camí.
Passejar per el passeig Anglada Camarasa em produeix una mescla de vergonya, frustració. No puc entendre que un lloc tan important per un municipi turístic com el nostre resti tan abandonat i sobretot tan brut. Em preocupa molt que per part de l’ajuntament no es faci res, em preocupa molt el silenci de l’associació de veïns o d’un partit com Unió Mollera Pollencina que se suposa que ha de mirar per els interessos del Port de Pollença i que actualment sembla no existir (clar que veient el que feren quan governaven....) , però encara em preocupa més el passotisme dels propis comerciants que no reaccionen davant aquesta situació preocupats tan sols del seu redol. Em deman on són aquells que fa uns anys protestaren i varen aconseguir fer fora a uns venedors ambulants i artistes de carrer que donaven vida al passeig, tot i la seva situació possiblement il·legal, perquè no alcen les seves veus ara per denunciar la situació de degradació del passeig? Una situació molt més perjudicial per la nostra economia.
Són moltes les coses que hem de canviar al Port de Pollença si volem recuperar una mica de l’esplendor perdut, platges, zones verdes, oferta de qualitat en els serveis, neteja... L’egoisme i l’individualisme ens ha fet perdre la perspectiva, els arbres no ens deixen veure el bosc.
Tots vivim d’un producte que es diu Pollença, una part important d’aquest producte és el Port de Pollença i dins el Port el passeig Anglada Camarasa és un lloc estratègic i molt important si és que volem seguir vivint del Turisme.
JOAN CIFRE
Alternativa | 07 Agost, 2009 06:00
- S’ha fet l’estudi de condicionament de la Cala Sant Vicenç que es troba al pacte de l’equip de govern? En cas de resposta negativa, quan es pensa fer?
- R. Contesta el Regidor Sr. Plomer dient que la Cala no es pot considerar un element aïllat del municipi; es realitzen diverses reunions amb els STM, àrea de medi ambient, àrea de serveis i es van adoptant mesures i altres no per qüestions tècniques o manca de pressupost.
- . Volem una explicació detallada de l’acord amb els concessionaris de les platges que ha estat publicitat a la premsa. Segons aquestes notícies enguany no es demanaran unes millores concretes a canvi de que es mantinguin els llocs de feina durant tota la temporada, donada l'actual situació de "crisi turística". Els concessionaris han presentat qualsevol documentació per demostrar com les afecta la crisi? Quin va ser el seu plantejament? Quan de llocs de feina es pensaven llevar? Aquest acord s’ha fet per escrit?
R. Contesta el Regidor Sr. Plomer dient que ja existien les previsions de crisi a l’inici de la temporada i que aquestes previsions han estat certes pel que es va prendre aquesta decisió sense eliminar cap servei sinó que les millores s’han aplaçat.
-. Quan es pensa fer la reforma del camp de futbet del Port? el retard és de cinc anys.
R. Contesta el Regidor Sr. Ramon que l’empresa ja ha pres les mides per dur el material la setmana que ve. Més d’un mes després seguim igual
-. Ens han fet cas i a la plaça Joan Cerdà han llevat un balancí que era massa a prop del bord de l’edifici, el que voliam saber on és aquest balancí? S’ha instalat altre lloc?
R. Contesta el Sr. Batle que s’ha retirat però que ara desconeix on està. Aquestes coses s’haurien de controlar, aquest mobiliari no és precisament barat.
-. Quan s’activara el Patronat d'Esports Municipal de Pollença, quan es reunira l'Assemblea Consultiva del Patronat. Quines reunions s'han fet i perque no s'informa?
R. Contesta el Regidor Sr. Ramon que en brevetat i que no s’han fet reunions.
Precs i preguntes que vam fer oralment al ple de juny:
1. Demanam que s'ens doni amb la major celeritat possible tota la informació respecte als contractes i plecs de condicions de les empreses que vam demanar al mes de novembre.
Ja els tenim, ja hem fet una moció al ple de juliol i seguim fent feina al tema.
2. Hem demanat i reiteram a aquest ple la petició de l'informe emès per l'àrea de Medi Ambient en dat 17-04-09 sobre l'estudi interdesciplinar i integral de les platges de la Cala Sant Vicenç d el'IMEDEA.
Ja el tenim i hem fet un article sobre el tema; l’arena de Cala Barques.
3. Demanam petició i respostes que s'han enviat a la Conselleria de Medi ambient sobre els plans tècnics del vedat de caça del municipi per poder actuar davant del defensor del poble. Només ens han donat la resposta referent al vedat del Puig de Santuiri, on la Conselleria diu que no té cap objecció en donar còpia del pla tècnic al president de la Societat de caçadors de Pollença i que ha de ser el president qui ha de sol·licitar còpia per l’Ajuntament.
4. Seguim demanant que al carrer Cadernera es col·loqui la senyalització adequada, i no els cons actuals que incompleixen les ordenances municipals.
R. Contesta la Regidora Sra. Ramon que segurament hi haurà una modificació en el carrer Cadernera (Gotmar). En aquest moment s’ha tancat el carrer en les dues direccions, no ens han informat sobre que es farà finalment a aquest carrer.
5. Tornam a demanar que es posin bandes de reducció de velocitat entre la Plaça de Seglars i Calvari.
R. Contesta el Sr. Batle que es vol dur a terme un pla més ambiciós per a peotonitzar
la zona, pel que s’estan cercant ajuts econòmics al respecte. Aquest pla no hauria de ser una excusa per col·locar aquestes bandes i evitar una desgràcia,.
6. A l'acta de la Junta de govern de 21 d'abril 2009 surten subvencions de l'any 2008 als club de la tercer edat i a AFAMA, ens ha cridat l’atenció que no hi hagi cap subvenció a PRODIS. Ens poden explicar els criteris que han seguit per donar aquestes subvencions?
R. Contesta la Regidora Sra. Ramon que Prodis ha rebut una quantitat de doblers mitjançant altres activitats i contractacions mitjançant acords presos amb anterioritat envers de ser concedida una subvenció pròpiament
7. També sabem que l’Ajuntament té un important deute amb PRODIS, ens podien dir quan i com pensen solucionar aquest problema? També volem saber per qué no s’ha col·laborat més amb PRODIS per aconseguir l’obertura de local de la plaça Joan Cerdà? Després vam portar aquest tema a la premsa i na Francisca va dir que haviem de haver-la demanat abans, cosa que com podeu comprovar a l’acta ja haviem fet. Hauriau de venir al ple per veure la seva manca d’atenció.
8. Volem saber si la vorera per creuar la rotonda de gall es pensa deixar d’aquesta manera. No és té pensat fer una vorera a la sortida del poble?
R. Contesta el Sr. Batle que, podria ser, que no quedi emplaçat allà definitivament perquè es preveu connectar amb via Argentina, enrevoltar el municipi i arribar a la rodona de ca’n Berenguer. O sigui que durant anys restarà d’aquesta manera.
9. A diferents plens hem demanat l'obertura d'expedients d'infracció urbanística pels rètols publicitaris a sòl rústic, se’ns va dir que el zelador feia feina, volem saber si ja s’ha obert cap expedient?
Sense Resposta.
10. Segons el PiP, perquè la TDT pugui arribar a Sant Vicenç l'Ajuntament haurà de fer una inversió (comprar un terrenys) perquè el Govern instal·li l’equipament corresponent, fins aquí està clar. Per altra part, perquè no serveix l'actual situació del reemissor analògic que té Abertis Telecom a dalt de Ca'n Botana?
Sense Resposta.
11. A la plaça Miquel Capllonch del Moll quan es fan tasques de càrrega i descàrrega, alguns proveïdors llancen els bidons de cervesa al terra sense cap tipus d'amortidor, això fa que el trespol es rompi i fa molt mal efecte, caldria repartir una "circulars" als negocis de la zona perquè això no pasi, alguns cambres també fan "redolar" el bidó amb el mateix resultat.
R. Contesta la Regidora Sra. Ramon que tenen una manera de descarregar que dificulta poder controlar-ho perquè considera que també hi hauria d’haver la col·laboració dels restauradors al respecte.
Alternativa | 06 Agost, 2009 06:00
I més preguntes del ple de juny, resposta en vermell.
- Quina solució s’ha adoptat per la regulació dels treballadors del Festival de Pollença?
Contesta el regidor de cultura Tomeu Cifre. - Enguany s’ha optat per una solució provisional mitjançant beques i gratificacions extraordinàries. Aquest tema és dels que més ens ha impactat de l’Ajuntament, a pesar de trobar-nos al 48 Festival de Pollença la situació administrativa d’aquest és prou irregular.
- Què s’ha respost als comerciants del mercat de plaça respecte a la seva petició d’un aplaçament del pagament anual de les taxes?
Contesta el regidor d’hisenda Juanjo Mir. És una qüestió que es tracta de forma individualitzada per part de la Intervenció; qualsevol ciutadà pot demanar el fraccionament de deutes pendents amb una sèrie de condicions. Un altre exemple de manca de motivació no són capaços de donar solucions diferents a una situació de crisi com l’actual
- S’ha iniciat ja l’expedient per a la dedicació del carrer prolongació Gola a la Sra Margarita Comas Camps, aprovat per unanimitat al ple del 5 de desembre de l’any passat?
Contesta el batle. No encara no s'ha de posar en marxa. Moltes de les mocions que hem aconseguit aprovar encara no s’han realitzat, penós.
- A la darrera versió del pressupost hi ha qualque partida per la realització del pla bàsic d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques aprovat per unanimitat al ple del 15 d’octubre del 2007.
Contesta la regidora de Serveis Socials Francisca Ramon. L’Ajuntament es va adherir a la tasca conjunta que es realitza des del Consell de Mallorca, essent un tema ambiciós; l’arquitecte municipal assisteix a les reunions que es duen a terme però no hi ha hores d’ara una partida específica . Des de l’àrea de serveis sí que es treballa rebaixant les voravies. Una manca total de planificació i d’ambició per fer aquesta feina.
- Al ple de setembre del 2008 es va aprovar per unanimitat la realització de manera conjunta amb els agents econòmics i socials del municipi d’un pla estratègic de desenvolupament local i un pacte local per l’ocupació. S’ha fet alguna cosa a aquet tema? Quan es pensa fer?
Contesta el regidor d’hisenda Juanjo Mir. S’ha fet molt poca cosa; sí que ens hem acollit a la política del govern autonòmic i es preveu que per setembre/octubre hi hagi una convocatòria de subvencions per a contractar a persones en situació d’atur; bàsicament és un problema de finançament. La passivitat davant la crisi és simplement terrorífica .
- Respecte a la informació apareguda a la premsa local de que l’Ajuntament es troba a punt de la fallida econòmica, voliam saber:
La quantitat aproximada de l’import de factures impagades que hi ha a l’Ajuntament
Per quina quantitat es plantegen concertar un nou crèdit per sortir del problema de liquides?
Contesta el regidor d’hisenda Juanjo Mir. No hi ha cap inconvenient en què accedeixi al llistat que hi ha a l’àrea d’Intervenció respecte les factures impagades. Per altra banda, es preveu concertar una operació de crèdit per la quantia del romanent de tresoreria negatiu; aquesta operació depèn de la realització d’un pla econòmic que demostri la viabilitat i la capacitat de l’entitat local per retornar el crèdit. Finalment parlavam de pràcticament un milió d’euros. Qui cobrarà dels 400.000 euros del prestam de Colonya? No hi haurà parts i quarts? Estarem atents.
- Respecte al monument al pescador que demana insistentment el senyor Miquel Ferrer. S’ha valorat fer-ho?
Contesta el batle. S’han fet les gestions oportunes, mantenint diverses reunions als efectes d’aconseguir finançament al respecte. Miquel Ferrer “Marjo” havia dit a una de les seves peticions que cap regidor havia demanat mai per aquest tema al ple. Una pena que ens hagi abandonat sense haver vist aquest monument.
Del blog Historias de la Historia.
Alternativa | 05 Agost, 2009 06:00
Abans d'ahir van començar les obres per realitzar passos de vianants elevats a la primera línia del Moll, per obligar als cotxes a reduir la seva velocitat, hi ha previst sis pasos; dos de sortida en direcció a Formentor i quatre a l'entrada.
Aquests passos ens semblen una bona mesura però el que ens sembla molt desencertat és que aquestes obres es realitzin a principi del mes d'agost a una temporada tan complicada com aquesta. Sembla que l'equip de govern no content amb els perjudicis que va suposar pels veïns la desastrosa prova de peatonització, un lamentable experiment durant sis mesos que va perjudicar als comerços de la Primera Línia del Port, ara vol premiar-les amb unes obres en plena temporada i crisi.
Ha hagut temps de sobra abans d'agost per fer aquestes obres, sobre tot si haguessin fet cas, ja fa un any, a l'agost del 2008, a l'informe de l'inspector cap de policia local Jaume Martorel, on demanava, abans de fer cap peatonització, una reordenació de la circulació donant prioritat als vianants (bandes reductores, passos de vianants, etc) amb reducció permanent de la velocitat a 30 km/h. Igualment hem de recordar que la prova es va llevar al mes d'abril, i que la decisió de llevar-la s'havia pres ja abans, amb la qual cosa havia temps suficient per fer aquestes obres abans de que ens trobassin en plena temporada.
Una vegada més no entenem com es poden precipitar d'aquesta manera a un tema que ja havia d'haver estat estudiat i planificat abans d'acabar la segona fase de la via de circumval·lació.
El pla de mobilitat que hauria d'haver estat la primera cosa feta s'ha iniciat fa uns mesos a la Junta de govern del 2 de juny es va aprovar l'adjudicació provisional del contracte de serveis per a la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible a l'empresa "Podarcis SL" per un import un total de 49.582'18 ¬ .
Més val tard que mai però la veritat que pensam que les coses es podien fer millor, com hem dit altres vegades fa falta fer les coses d'una altra manera, amb il·lusió, escoltant als ciutadans i planificant de manera racional les coses. No és tan complicat.
A la categoria "la peatonització del Port " podeu trobar tota una sèrie d'articles sobre el tema
Primera part de la nostra moció demanant la fi de la prova pilot per a peatonitzar la primera línia del Port i realització d'un pla de mobilitat
Alternativa | 04 Agost, 2009 06:00
Sí, ha realitzat la inspecció però encara no s’ha demanat el final d’obra, s’intervindrà quan ho sol·licitin.
Creu que ja té final d’obra (ho comprovarà) i, per altra banda, no s’ha fet cap revisió d’ofici atès que les revisions es duen a terme quan existeixen extrems molt substanciats, si no se’n podrien fer sempre.
Pensam que a aquest cas fa falta una revisió de la llicència i així l'hem demanat.
No consta cap petició de llicència però si que també han observat aquests moviments.
Ja vam fer un article sobre el tema "Fer negoci al calvari" i seguim fent feina al mateix
Encara no s’ha imposat cap sanció però la policia municipal ja ha aixecat actes d’inspecció per excés d’ocupació; també hi ha reduccions d’ocupació respecte anys anteriors.
La veritat que nosaltres no hem vist aquesta reducció i vosaltres?
S’han de contestar les al·legacions i també revisar l’ordenança; segurament hi haurà un altre termini d’exposició pública.
No s'ha fet, la gerència del cadastre encara no ha fet l'informe, per que s'està fent amb cura.
- Quin personal té la regidora delegada del Moll, na Francisca Ramon,al seu càrrec? Per què el regidor Jaume Plomer del seu grup diu que no té personal al seu càrrec?
- Si la regidora delegada del Moll fa una feina de coordinació entre àrees, i el regidor del seu grup Jaume Plomer diu que no és responsable de les deficiències de manteniment denunciades al Port de Pollença. Qual és el problema? La regidora no dona les ordres pertinents o el regidor de serveis no fa la seva feina?
- És cert que el batle va adoptar la decisió de realitzar l’experiència pilot de semipeatonització al Port sense informar als seus socis de govern (declaracions del regidor Jaume Plomer que surten publicade al diari Ultima Hora del passat 16 de juny )
- Després de tota aquesta polèmica i de que s’hagin lliurat més de 500 signatures que demanen la dimissió de la Delegada del Port, Senyora Francisca Ramon. Què decisions s’ha pres per solucionar els problemes denunciats al Port ?
La regidora Sra. Francisca Ramon té la confiança total de l’equip de govern i fa feina conjuntament amb totes les àrees atès que els assumptes del moll afecten a tots; es destinarà una partida econòmica més grossa i es realitzaran més reunions entre els regidors/es per obtenir més coordinació.
El regidor Jaume Plomer no va contestar a les preguntes per que les seves declaracions, les va fer com secretari no com regidor !
Genial i real com la vida mateixa... Manel Fontdevila
Alternativa | 03 Agost, 2009 06:00
Precs del ple de juny 1.
Va respondre el regidor de medi ambient Jaume Plomer; Des de l’àrea de Camins i Medi Ambient s’han realitzat diverses actuacions: recollida de brutor, neteja, etc ... i es va tancar el pas rodat. Després ens han informat que ja no surt aigua a la font, hem demanat per la raó d'aquesta sequera al ple de juliol
El batle va dir que l'havia llegit literalment en el passat plenari però suposava que em passarien còpia del mateix. Encara no ens han donat còpia, va ser un informe molt complet que volem publicar.
Alternativa | 02 Agost, 2009 06:00
Per la nostra part ens hem fet aquest replantejament i pensam que volem un poble molt diferent a l'actual, un poble on la il·lusió i l'optimisme d'aquest dies de festa s'estengui en el temps.
Salut per gaudir de la festa.
Alternativa | 01 Agost, 2009 06:00
La festa és un retorn imaginari cap a un cert igualitarisme.
Al darrer ple de dijous vam fer dues preguntes relatcionades amb les festes.
Per què s’ha decidit enguany no fer espases de moro a la fusteria de Can Patriarca?
La resposta del regidor de festes en Michel va ser que s'utilitzaran les de l'any passat; 500 espeses, que segons ell han de ser suficients Va argumentar que als cristians no se'ls dona res i que molta de gent guarda l'espasa.
- L’Ajuntament paga o no a IB3 per la retransmissió del simulacre?
Va respondre el batle; no paga per la retransmissió però sí que paga 2000 euros per possar la caratula de l'Ajuntament, per publicitat institucional
Publicam els resultat de l'enquesta que hem fet aquests dies.
La pregunta era:
De fa uns anys IB3 dona el simulacre de moros i cristians per la televisió, hi ha diferents opinions sobre aquest fet, uns estan a favor i altres estan en contra, el cert i segur és que el simulacre es pot veure per tota Europa pel satèl·lit HISPASAT ens agradaria saber la teva
opinió. Trobes positiu que el simulacre sigui televisat per televisió ?
Votos Totales: 60
A. Sí, és una bona promoció per Pollença, a més tota la gent de Pollença pot veure els millors moments del simulacre sense cap tipus de molèstia 33 vots 55%
B. No, per culpa de la televisió sempre hi ha quatre que volen sortir per la pantalla i posen en
problemes als protagonistes (Joan Mas, Dragut i l'Ajuntament Vella) 9 vots 15%
C. Sí, s'ha de televisar malgrat els quatre que fan el malbé al simulacre 8 vots 13.33%
D. No, el simulacre és un acte dels i pels pollencins, la televisió just fa que hagi més
massificació 9 vots 15%
E. No sap / No contesta 1 vot 1.67%
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Agost 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |