URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Excursió Coll de Síller a Cala Carbó.

Alternativa | 23 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui, dia de descans senyorial, aprofitarem per regalar aquest conte a tots els que incansablement lluiten pel bé comú, sigui diumenge o dilluns. A tots ells va dirigit, i especialment a la Plataforma Pro Camins Públics que ha convocat una excursió pel camí tancat del Coll de Síller. Un camí públic de cents d'anys. Ja em perdonareu les possibles errades històriques.


Començava a fosquejar i la barca estava amarrada i a raser dels temporals. Ja era hora de partir cap a casa amb la pesca d’avui.

Enfilant-se costa amunt, tot carregat de senalles de palma plenes fins a les totes de peix, va fer un alè mirant la cima. Si no m’espavilo encara se’m farà fosc –va dir-se mentalment.

No tenia por de perdre’s, aquell camí se’l sabia de memòria. Eren massa anys anant i venint per aquell traçat. El seu pare, que al cel sia, contava que feia ja molts anys el camí era quasi impracticable. Pocs eren els que com ell havien d’anar a la Cala St. Vicenç a pescar des del Moll. I que en aquells anys havies de fer el cap viu per agafar el bon camí perquè sinó, camp a través, podies pegar dins qualque sementer i corries el perill que et fessin fora a base d’escopetades.

Ara el camí, de tant d’anar i venir pescadors que feinegen a la Cala, és bo. Sovint trobes homes que van i venen a l’entrada de la fosca carregats de peix cap a les seves cases. Caminen en silenci entre els crits incessants dels grills a l’estiu i el vent de terrany que abandona la terra i s’endinsa cap el mar.

El més dur és arribar a d’alt del coll. Però un cop a d’alt ja veus els llums d’oli a les finestres de moltes cases. Fins i tot pots distingir la teva. I ja començant a baixar imagines el que et trobaràs per sopar. La forta olor del peix que dus a l’esquena és dissimula entre la costum i el flaire imaginari del que t’espera damunt la taula.

Aquests molls que duc avui, uns collons els vendré! Ben enfarinats i fregits amb oli ben calent, acompanyats d’un bon tassó de vi i una llesca de pa, això soparé avui.

Al baixar per la costa és fàcil sentir belar els cabrits que criden a les seves mares. Per aquestes contrades n’hi ha molts de cabrits. Potser dissabte o diumenge n’agafi algun, ara que venen les festes.

El camí passa per la vora de les cases, i és inevitable trobar-te l’amo en Mariano assegut a la porxada prenent la fresca. Bon vespre Miquel, et diu. I, sabent que passaries, ja et té preparat el tassó de vi. Com ha anat avui? Que dus res de bo per deixar? Si? Idò ja va bé. Jes, du-te’n quatre tomàtigues per na Maria estarà contenta. I els xics, bé? Idò així m’agrada. Au, adéu i fins demà.

Les cases son molt antigues, n’hi ha que diuen que son del temps dels moros. Però encara s’aguanten gràcies a la feina de’n Mariano que se’n cuida de les cases, dels sementers i de les ovelles. I així i tot te’l trobes cada vespre disposat a donar el que té i a fer la xarredeta amb tots els que per allà passen. Tothom sempre té una mica de peix i un poc de conversa per en Mariano.

Arribant a baix, cansat del dia i del camí, ja només penses en descarregar el peix que demà hauràs de vendre. Avui no et pots queixar, la cosa ha anat bé. Molls, cap-roigs, pagells, déntols i uns quants serrans grossos per fer brou.

A casa ja hi ha na Maria impacient. Com cada dia ella espera nerviosa, pensant-se viuda pel mar com tantes altres dones que hi ha al Moll. El mar fa forat i tapa deia sempre la seva mare quan parlava del seu pare que havia estat mariner i un matí va partir cap a cala Boquer i ja mai més va tornar. Però l’alegria de veure en Miquel entrar per la porta dissipava tota angoixa i la convertia en somriure.

Ajudat per ella descarregaven el peix i el col·locaven dins caixons a dins una habitació fresca. Demà l’anirien a vendre pels carrers, ella i els xics, i havia de fer bona presència. Ell com cada dia aniria coll amunt fins a Cala Carbó on tenia el botet i sortiria a pescar esperant que la mar estàs tranqui-la i la pesca fos abundant.


 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb