URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Caminant per Menorca IX... Fortalesa d'Isabel II (2a. part).

Alternativa | 11 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Seguim a la Mola, aquí teniu algunes fotos del recinte i altres de cap a l’exterior, és una pena no poder mostrar-vos fotos de l'interior dels soterranis però no tenia l’equip adequat. 

                                                                          A.R.F.V.              

 

 

 

I recordau...

 

 (Segueix)

Comissiˇ de seguiment de Ternelles

Alternativa | 10 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Al darrer ple es va aprovar la creació d’una  comissió de seguiment de l'ús públic del camí de Ternelles, amb la nostra abstenció.

No van votar en contra per que és un pas necessari per al manco fer una obertura restringida del camí però no podiem votar a favor ja que no esta d'acord amb que el camí sigui privat d'us públic, HA ESTAT, ÉS I SERÀ UN CAMÍ PÚBLICS, i tampoc estam d'acord amb les restriccions que es van aprovar al seu dia (vint persones per dia). Unes restriccions que no tenen ni els parcs nacionals.

Fa uns mesos la justícia ha desestimat el darrer recurs de casació interposat per la propietat de Ternelles (a la via segons la qual el camí és privat d'üs públic) i ara es dona un pas més ja que en compliment de les prescripcions que demanava el Tribunal Suprem ( per asegurar l´us públic idoni dels béns afectats)  l’Ajuntament al 2006   havia aprovat:

“Es creara una comissió de seguiment de l 'ús públic de Ternelles, la qual estará formada, entre d'altres, com a mínim per.· l 'Ajuntament de Pollença, el ClM, la CAIB, la Propietat, les associacions d’excursionistes locals i insulars i les entitats conservacionistes locals i insulars. Aquesta comissió es reunirà dos pics a l 'any com a mínim, per analitzar la situació del camí i adoptar, si escaus, canvies en la regulació actual ".

En compliment d’aquest acord la proposta que es va fer al darrer ple és:

1.- Que la comissió es trobi formada, com a mínim, per:

-3 representants de l'Ajuntament de Pollença (dos membres de l'equip de govern i un membre de l'oposició);

-1 representant del CIM

-1 representant de la CAIB

-1 representant de la Propietat

-1 representant de les associacions d'excursionistes locals (Secció de Muntanya)

-1 representant de les associacions d'excursionistes insulars (Grup Excursionista de Mallorca -G.E.M-)

-1 representant de les entitats conservacionistes locals (Fundació voltor)

-1 representant (de les entitats conservacionistes insulars (Grup d'Ornotologia Balear-G.O.B-).       

2n.- Traslladar el present acord a cadascuna de les entitats anomenades en 'ordinal anterior, per tal de que designin el seu representant, i ho comuniquin a l'Ajuntament de Pollença en el termini de 15 dies hàbils a comptar des de la recepció del mateíx.

Al debat vam defensar que no estam d’acord amb qualcunes de les restriccions que es van aprovar a l’anterior legislatura, a la qual no teniem representació. Aquestes restriccions eren:

1- Accés per a vianants.

2- El camí serà de la barrera d 'entrada de Ternelles fins al Castell i fins a Cala Castell.

3- En determinades èpoques de l'any es podrà restringir l 'accés al Castell del Rei, quan

l 'accés a aquesta zona posi en perill la cria del voltor.

4- El nombre màxim de visitants serà de 20 persones diàries.

5- Al llarg de l'any es podrà visitar Ternelles sis dies per setmana, tret de les èpoques de

cria del voltor (entre els mesos de febrer a maig) on l 'accés només es podrà efectuar tres dies per setmana.

6- Els grups escolars i altres, acompanyats d'un monitor, podran sol·licitar autoritzacions especials.

7- Si els motius de conservació de les especies així ho aconsellen, l 'Ajuntament podrà crear noves restriccions, degudament justificades i amb caràcter temporal.

8- No estarà permès fer foc, dur cans o altres animals (encara que vagin fermats i acompanyats) ni fer acampades al camí en cap moment de l 'any.

És clar que l’accés només ha de ser per a vianants, això inclou als amics de la propietat que han arribat a desplaçar-se en quads per les immediacions del castell del rei. S’ha d’evitar la massificació de la zona però la restricció a vint persones diàries és totalment exagerada ja que no la tenen ni els parcs nacionals. Només caldria controlar i limitar l’arribada de grups nombrosos.

Tampoc estam d’acord amb la restricció a sis dies per setmana, una restricció sense cap fonament. Respecte als tres dies en època de cria del voltor, qualcú es pot creure caminar por molestar als voltors que crien als penyals?

Les restriccions amb de tenir un fonament ecològic raonat i no respondre simplement als interessos de la propietat.

Respecte a la comissió vam defensar que la representació de l’Ajuntament hauria de ser equivalent als grups polítics que tenim representació o sigui; tres representants de l’equip de govern i dos de l’oposició. No entenem com es pot negar la representació a un grup triat democràticament per defensar les idees d’una part dels ciutadans al ple.

 Igualment vam defensar que la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts hauria de tenir representació. Tal vegada com Plataforma no poden tenir representació però si que la pot tenir qualque associació de les que formen part de la Plataforma.

El batle va defensar que no podia haver més representants a la comissió, quan l’acord parla clarament de mínims no de màxims.  També va parlar, com altres vegades, en nom de la propietat i va dir que d’aquesta manera la propietat demanaria cinc representants...

A la fí són els fets i el temps, i no les paraules, el que deixarà a cadascú al seu lloc. Ternelles ha estat, és i serà un camí públic i l’obrirem malgrats tots els entrebancs plantejats per la propietat en convivència amb les institucions.

Dilluns una vegada més teniu l’oportunitat de participar en aquesta reivindicació, així un dia podreu dir “jo vaig a ajudar a obrir aquest camí”

 

Per recordar, si voleu més informació trobareu un bon grapat d’articles sobre el camí de Ternelles a la secció de camins i espais públics.

 (Segueix)

Judicis i reconciliaciˇ hist˛rica.

Alternativa | 09 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Fa uns dies ens vàrem assabentar de la notícia de que John Demjanjuk, un pressupte criminal nazi de 89 anys, és acusat de la mort de 27.900 jueus al camp d'extermini de Soribor. Aquest ucranià serà jutjat a Munich.

Podem pensar, quina bona notícia, el judici contra els crims nazis no ha prescrit i no ha de prescriure. També podem pensar, pobret té 89 anys. Una altre postura pot ser, anem a veure que passa al judici.

Jo m'inclino per aquesta darrera opció, esperem el judici. Ara bé, la notícia és molt més que això relatat. La notícia és una mostra d'humanisme, de refer els deutes amb la història, de justícia i d'avançar molt gran. Que es jutji a un nazi pels seus crims és una cosa que per a països que han patit el nazisme no suposa cap problema, més bé és una cosa lògica. Qui l'ha feta, l'ha de pagar. I més quan son crims com aquests, que els poden anomenar contra la humanitat.

I ara, després de l'alegria despresa per la normalitat d'un judici a un dirigent nazi al que s'acusa d'haver acabat amb la vida de gairebé 28.000 persones, mire'm a casa nostra.

Aquí, a l'Estat Espanyol, gràcies a una Transició descafeïnada en que els partits d'esquerres varen claudicar a una llei d'amnistia que pareixia la panacea per a ells, però que ha resultat ser més útil per la dreta, els judicis contra els crims del franquisme són impensables.

Criminals de guerra i d'estat, assassins i botxins de persones innocents que havien comès l'error de tenir pensament propi i crític, generals i ministres furibunds que signaren sentències de mort i presó perpètua. Tots aquests han quedat absolts dels seus crims sense haver ni de passar pel confessionari ni resar un pare nostre.

I encara va més enllà la vergonya quan podem observar que els mateixos que a l'època franquista actuaren com a autèntics botxins després durant la democràcia s'han mantingut en el poder. Basta veure a Manuel Fraga: de firmador de sentències de mort a senador democràtic.

Amb tot, cal rompre les barreres de la Llei de la Memòria Històrica i dels pactes de la Transició, cal anar més enllà i jutjar, com faran a Munich, a les persones que van participar en el Genocidi Franquista. I per revenja, ni per remoure la merda, sinó per reconciliació entre les persones i amb la nostra història. 

Anomenam memòria històrica a aquell episodi i no l'anomenam història a seques, perquè encara no l'hem tancada, perquè les ferides brollen i brollaran sempre que no es faci la justícia necessària per a la reconciliació.

 

Imatge de Dionís Encinas:Abril de República 2007
 
Imatge de Jose Maria Aguirre: Abril de República 2004
 

Exigim l'immediata obertura dels camins p˙blics.

Alternativa | 08 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

    Potser siguin fruit de la ràbia les paraules que surten dels meus dits. Potser la indignació hagi arribat a tal extrem que cal escriure-la en un paper i mostrar-la a qui la vulgui llegir. Fa massa anys que arrossegam el tema dels camins públics tancats. I no només nosaltres, que no som més que una petita part, sinó tots els que lluitam per l'obertura dels camins que son del comú dels ciutadans.

    S'ha aprovat un catàleg de camins públics del municipi de Pollença, i d'això ja en fa molts mesos, i la cosa continúa igual (o pitjor) que estava. Els camins segueixen sense obrir-se. Portam anys per la via legal, fent recursos, al·legacions, esperant judicis i sentències, fent mocions, precs, preguntes... anys d'esforços amb escasses alegries i moltes decepcions. El tema és tant lent que desquícia, i més quan veus que tal vegada no s'arribi a un final feliç i lògic.

    Però la lluita continúa. Dilluns dia 12 d'Octubre hi haurà una marea de gent que anirà a l'excursió per l'obertura del camí de Ternelles. Però molta més gent es quedarà a casa seva, bé indiferent, bé servil, bé temerosa del que puguin fer-li. I aquesta és la llàstima: la por, l'"alerta a que dius", el "s'ha d'anar en bones"... 

    El camí de Ternelles (entre altres molts camins) és un camí públic. Ho demostra la documentació, el catàleg aprovat pel consistori, la memòria i els seus usos centenaris. Perquè doncs hem d'esperar a més tonteries i no obrir d'una vegada? Perquè la barrera segueix tancada després de tant de temps?

    L'únic que s'ha aconseguit fins ara ha estat embullar la troca, posar restriccions al pas pel camí (més dures que a qualsevol parc natural, Cabrera o sa Dragonera), perdre el temps i guanyar decepcions. 

    Si un camí és públic i està demostrat s'ha d'obrir. Així de senzill.

    No es pot consentir que els diners segueixin donant privilegis i callant voluntats. No pot ser que els privilegis tanquin camins i els responsables mirin cap a un altre lloc. No pot ser que un camí públic i ancestral romangui tancat amb el beneplàcit dels panxacontents que haurien de posar-hi remei.

    Que hem de fer doncs? Anar tots junts dia 12 d'octubre a Ternelles a exigir l'immediata obertura del camí tant a la propietat com als nostres governants que no hi fan res. Perdre la por, deixar-se d'històries i de contes, afrontar la injustícia i el robatori que suposa apropiar-se d'un camí públic, i dir-ho ben fort.

    Fins quan consentirem a la propietat i als polítics que en són submisos el tancament d'un camí públic?

 

Dia 12 d'octubre anirem fins al Castell del Rei, algú ve?

 

 

Margarita Comas Camps

Alternativa | 07 Octubre, 2009 07:37 | facebook.com twitter.com

Demà dijous 8 d'octubre a les 20:30 al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya conferència Margarita Comas Camp. Una vida dedicada a l'ensenyament. de Miquel A. Marqués i Miquel Cifre

Aprofitam la conferència per recordar que al ple de desembre del 2008 (veure article) es va aprovar per unanimitat la nostra moció  per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que actualment no té nom però es diu "prolongació de la Gola" i nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl i que a partir d'aquesta moció al manco el 50% dels futurs nous carrers portin nom de dona. 

Al ple de juny vam demanar si ja s'havien iniciats  els expedient per fer aquestes distincions, i el batle va contestar que encara no s'havien posat en marxa. 

És frustrant veure que després de la feina que significa aconseguir tenir representació al ple, elaborar i aconseguir l'aprovació de mocions, aquestes són tractades amb tan poc respecte per part de l'equip de govern. Ha hagut inclús mocions nostres aprovades per unanimitat que després no ha estat realitzades, com la moció a la qual s'aprovava fer un pla d'austeritat entre tots els grups polítics o congelar les despeses del capítol 2 als pressuposts del 2009. Igualment és frustant com per exemple han tardat més d'un any en fer l'aprovació inicial de  l'ordenança de mercats, i això que quan vam presentar la moció ja estava pràcticament feta.

A la fi tenim un equip de govern que llangueixi mancat d'iniciativa i d'il·lusió, mentre el municipi segueix el seu lent però inevitable enfonsament. Aquest poble necessita urgentment idees i il·lusió.

Esperam que aquesta conferència serveixi per recordar a l'equip de govern que hi ha un acord que complir.

MARGARITA COMAS CAMPS (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona.

Vinculada a la Institució Lliure d'Ensenyament, va a ser una de les principals protagonistes en la introducció de la didàctica de les Ciències a Espanya. Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva vinculació amb Pollença  és que va viure un temps a Pollença ja que es va casar amb el fotògraf Guillem Bestard  amb el que es va tenir que exiliar amb motiu de la guerra civil.

Nascuda a l'illa de Menorca, Margarida Comas va iniciar els estudis de magisteri a Mallorca. El1922 va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, i el 1928 va arribar a ser una de les primeres llicenciades en biologia, amb un expedient excepcional. El seu interès per la investigació la va portar a ampliar els estudis a París i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya va guanyar la Càtedra de Ciències Naturals de la Universitat d'Oviedo. Posteriorment va exercir com a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Tarragona; el 1931 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de la Generalitat del nou règim republicà. El 1934 va ser professora agregada de Biologia Infantil i metodologia de les Ciències de la Naturalesa a la Universitat de Barcelona; d'aquesta manera es va convertir en la primera professora de la facultat de pedagogia de la UB.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va instal·lar a Bilbao. El 1937 va emigrar a Anglaterra, on va continuar investigant dins l'àmbit acadèmic a Foxhole i a Darlington Hall. Va publicar Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931), El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931), entre d'altres.

La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.

 (Dades biogràfics trets de "mujeres de ciencias")      

 

 

Si ve de l'oposiciˇ... diguem no!

Alternativa | 06 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Des del grup PP-UMP ens han fet arribar la seva moció presentada en el plenari del 24 de setembre passat i que va ser rebutjada per UM-UNPI, PSOE i PSM i votada a favor per Alternativa i PP-UMP.

De nou tornam a votar una moció del PP i de nou l'equip de govern la rebutja per venir d'on ve. La moció és positiva, necessària i amb voluntat constructiva i de servei públic. I incomprensiblement (millor dit, si que ho comprenem) per partidisme i poca cosa més, ho han rebutjat.

Valorau vosaltres mateixos si és o no positiva la moció: 

La moció que varem [PP-UMP] dur al Ple del passat dijous 24 de setembre parteix de l'ordre de la consellera d'Educació i Cultura, del Govern de les Illes Balears de 2 de juny de 2008, per la qual es regula la implantació del Programa de reutilització  i  la creació d'un fons de llibres de text i material didàctic a l'educació primària.
 
Aquesta ordre estableix que de forma obligatòria tots els centres de primària de titularitat publica  que contin amb una participació mínima del 10 % d'alumnes inscrits han de crear un fons de libres reutilitzables de tal manera que el curs 2008-2009   començaran pel alumnes de 1r 2n  3r i 4rt i el cur 2009-10 5e i 6è.Aquesta ordre també estableix que la  finanaciació d'aquest fons partirà de la conselleria d'educació, de les famílies que participin i d'Altres persones o entitats públiques o privades que voluntàriament hi vulguin fer aportacions.
 
A Pollença tres centres públics varen posar en marxa aquest fons l'any passat,  amb una gran acceptació per part de las famílies i les associacions de pares   i de gran part del professorat. Aquest any la participació s'ha incrementa considerablement :
 
CP. Miquel Capllonch i participen 127 famílies: 65% de l'alumnat que hi pot participar
 
Joan Mas 120: prop del 50% 
 
Costa i Llobera 83: un 70%.
 
Aquesta idea d'un fons de llibres reutilitzables  es basa  amb  l'article 4 de la LOE que estableix que l'ensenyament bàsic ha de ser obligatori i gratuït. Així mateix, a l'article 88.2 es declara que l'Administració educativa ha de dotar els centres docents dels recursos necessaris per fer possible la gratuïtat dels ensenyaments de caràcter bàsic.
 
Per altre banda la creació d'aquest fons de reutilització contribueix a donar una educació de qualitat i transversal  als nostres alumnes, contribueix a conscienciar-los de  que han de tenir cura del seu material escolar, l'han de compartir  i fomenta el reciclatge i l'ús sostenible  dels materials.Per altra banda aquest fons contribueix a evitar una despesa important a moltes famílies. Aquest any els preus dels llibres procedents d'aquest fons han oscil·lat entre els 50¬ i els 90 euros. M'entres que en el mercat poden arribar a costar per un alumne prop dels 400 euros.
 
Ates l'experiència positiva  de la majoria de les escoles que han posat en marxa aquest fons  de la bona acceptació per part de tota la comunitat educativa (pares, professors i alumnes).
 
Ates el moment de crisi econòmica, que afecta a moltes de les famílies del nostre poble.

El Grup PP-UMP proposava que  l'Ajuntament de Pollença, doti a tots el centres educatius que participen d'aquest programa, d'una partida que contribueixi al finançament del fons  llibres reutilitzables. 

Perquè va votar en contra l'equip de govern d'aquesta moció?

 

 

... si ve de l'oposció!!!

Rio de Janeiro 2016. Lĺhora de Lula.

Alternativa | 05 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

            Fa pocs dies hem assistit al gran circ mediàtic que suposa l’elecció de la ciutat encarregada d’organitzar els jocs olímpics, en aquests cas els que se celebraran l’any 2016. Com tots sabeu la guanyadora ha estat Rio de Janeiro, Madrid ha arribat a la final però no ha pogut assolir el gran objectiu del seu batle Alberto Ruiz Gallardon.

            Una vegada més s’ha demostrat que l’esport és una eina propagandista molt valorada per els polítics i per el òrgans de poder. Per Copenhague han desfilat molts dels principals líders mundials i en certa forma semblà  que més que una competició per veure qui presentava el millor projecte, era una competició de carisma  entre Lula da Silva, Barack Obama  i la nostra “superestrella olímpica” Sa Majestat Don Juan Carlos. Ha estat una competició en la que tots tres tenien molt per guanyar i molt poc a perdre. Com se sap, el gran guanyador per golejada ha estat el president de Brasil.

            Als mitjans de comunicació espanyols (supòs que no els brasilers) es parla de que la candidatura més solvent era la espanyola, i que ha esta el deute històric del COI amb Sudàmerica la que ha fet tombar la balança cap ha Brasil.

            Personalment no m’ha semblat gens malament la decisió. Els jocs Olímpics i l’esport no poden ser mai un objectiu en si mateixos, és evident que els països desenvolupats sempre tindran més capacitat organitzativa. Els jocs Olímpics han de ser una eina al servei de la pau, la convivència entre els pobles, així com un mitjà per millorar la qualitat de vida dels habitats de les ciutats i dels països que organitzen aquets esdeveniments.

            Els jocs Olímpics de Barcelona van suposar un gran impuls per l’esport a tot l’estat espanyol, i en línees generals varen ser molt positius per aquest país, en un moment en que estava en ple creixement. En el cas de la candidatura de Madrid crec que els aspectes negatius eren superiors als positius.

            L’èxit de la candidatura de Madrid estava molt lligada amb la imatge  de la Casa Reial, suposava un gran impuls  per una institució tan retrògrada com és la monarquia.

També hagués estat balsàmica per dos polítics tan semblants com són Alberto Ruíz Gallardon i Jose Luís Rodriguez Zapatero, per al primer hagués suposat un gran impuls dins el seu propi partit (cosa que veient els contrincants que té no hagués estat del tot dolenta),  també una magnifica oportunitat per seguir amb els seu model econòmic de creixement basat en la especulació i el creixement insostenible, també l’oportunitat de seguir fent trapelleries tan habituals dins el món de l’esport com la del cas Palma Arena. Per al segon hagués suposat que els greus problemes de la crisis econòmica passessin a un segon pla durant uns dies.

            L’esport ha estat al servei del poder establert, sempre ha estat utilitzat com a mitjà de distracció per amagar els problemes reals i com a element propagandístic al servei dels governs ja siguin democràtics o règims dictatorials. Però també hi ha casos, tot i que menys nombrosos, en que els esdeveniments esportius han contribuït ha fins més nobles.  John  Carlin conte en el seu llibre El Factor Humano,  com Nelson Mandela va utilitzar el mundial de rugby de 1995 per contribuir a la reconciliació entre blancs i negres que va fer possible la construcció d’una nova Sudafrica.

Ara arriba l’hora de Lula da Silva. Brasil és un país en creixement, amb un potencial econòmic i uns recursos naturals indubtables, però amb grans desigualtats socials i una riquesa molt mal distribuïda. Tant de bo Lula tingui la voluntat i la capacitat per utilitzar les avantatges que donà ser seu dels jocs olímpics per construir  un Brasil molt més just, molt més solidari . Els valors de l’esport és fonamenten principalment  en el factor humà, posats a triar m’estim més la sang roja de Lula que la blava del rei Juan Carlos.

 

Joan Cifre Cerdà

 

 

Fortalesa d'Isabel II. Caminant per Menorca VIII.

Alternativa | 04 Octubre, 2009 18:00 | facebook.com twitter.com

La Mola, Fortalesa d'Isabel II.

Una impressionant obra militar la qual es construí durant vint-i-cinc anys i que una vegada acabada ja havia quedada obsoleta.

Al 1802 se firmà la pau de Amiens i així Espanya recuperà Menorca. Anys més tard francesos i anglesos entraven al port de Maó quan volien per proveir-se d'aigua i queviures i això preocupava a la corona espanyola, amés els anglesos amenaçaven amb la conquesta de l'illa si els francesos l'ocupaven.

Es va decidir reforçar la defensa del port de Maó però la reconstrucció del castell de Sant Felip no era viable i el lloc no era el més adient. Es decidí construir una fortalesa a la Mola i les obres s'iniciaren al 1848, una gran obra d'enginyeria de la que avui podem gaudir.

                                                                       A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 (Segueix)

PsoE, dir una cosa i fer una altra.

Alternativa | 04 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Espantats s'hauran quedat els rics d'aquest país quan han conegut la tremenda pujada d'impostos que van a suportar. El 49% de la major recaptació procedeix d'eliminar la deducció de 400 euros i el 44% d'augmentar l'IVA, o sigui afectarà sobre tot a les clases mitjanes i als mileuristes,  només el 7% ve de les rendes del capital (que afecta sobretot a les rendes altes). El que s'ha dit, els rics han d'estar tremolant.

De la pujada de l'IVA (a aplicar a partir del 1 de juliol) només es lliuren pa, llet, formatge, fruita, ous, hortalisses, els llibres, periòdics, medicaments i habitatges de protecció oficial. Ja sabeu us haveu de fer vegetarians i a llegir

Pujar o baixar els impostos no és ni d'esquerres ni de dretes, la qüestió és que se puja i que se baixa. Com deia Ignacio Escolar a un excel·lent article; "el impuesto hipócrita" :

Es pot optar per l'opció d'esquerres realment socialista; que els que més tenen, més paguin: baixar l'IVA per a incentivar el consum i pujar els trams alts de l'IRPF. No és un model imaginari, és el que ha fet el Regne Unit.


 Es pot optar per l'opció que ha fet el PsoE que la factura la paguin els de sempre, les classes mitjanes mentint a la gent i dient que seran els rics els que més paguin. O sigui dir una cosa i fer altra, un clàssic que es repeteix al  PsoE des del referendum de l'OTAN fins l'actualitat.

Vergara al diari público

 

El show d'Uniˇ Mallorquina

Alternativa | 03 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

  Unió Mallorquina es vol presentar moltes vegada com un partit seriós  a l’altura d’altres grans partits nacionalistes com el PNB o CIU, però el cert és que el seu nacionalisme és pura fatxada ( us imaginau a PNB o CIU votant un estatut de mínims conjuntament amb el PP i el PSOE com va fer UM, o governant amb el PP com han fet els uemites) . UM mai ha tingut els resultats electorals d’aquells partits i sobre tot mai han tingut la serietat i el seny d’aquells partits, tot el contrari; Unió Mallorquina s’ha convertit en el partit dels shows per excel·lencia. En plena crisi i quan el que demanen els ciutadans als polítics és seny, unió i eficàcia per sortir d’aquesta desastrosa situació econòmica ha arribat una “ pataleta “ més dels uemites.

En el fons està clar que el que demana Unió Mallorquina és immunitat davant la justícia, ja que el que ha portat a aquesta situació és simplement la resposta del Consell a una requeriment fet pels jutges del cas Son Oms. Molt reveladora resulta la volta de Mª Antònia Munar a la primera línia, tal vegada té por de ser la següent, per que ningú es pot creure que MAM no sabés res dels casos on han estat imputats els seus principals col·laboradors.

A l’igual que els seus companys del PP, amb el que van governar molt a gust a la legislatura més corrupta de les Balears, els uemites han optat per la teoria de la conspiració, com si tot el que ha sortit fins ara fos una invenció dels fiscals instigats pels socialistes. De paraula diuen que no volen saber res dels corruptes però a la realitat no volen col·laborar amb al justícia.

Ja no és el moment de demanar a UM reconsiderar la situació, el mal ja està fet. El pacte de govern era a les tres institucions i en aquest moment s'ha de considerar trencat. Mai és tard, ara és el moment de treure fora a un partit ple d’ imputats, i si tenen valor que es tornin a unir al seu aliat natural en política i imputats.

Diuen els uemites que no es sentien còmodes al Consell, qui fa molt de temps no s'havia de sentir còmode amb aquesta gent són el PSOE i el BLOC.

 - Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Ca'n DomegeCas Son Oms Bartomeu Vicens.

 
- Cas Ca'n Domege; Miquel Nadal
 

 
Cas peatge, Antoni Pascual, Gonzalo Aguiar .
 
 
Cas Ca'n Domege: Miquel Angel Flaquer 
 
 
- Cas Son Oms: Maximilià Morales
 
 
Cas Son Oms: Damià Nicolau
 

 

 

Nova den˙ncia de brutor a Formentor

Alternativa | 02 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Un ciutadà ens ha fet arribar aquestes fotografies i el següent comentari:

Aquest cap de setmana passat vaig anar a la creveta i me va fer vergonya veure la quantitat de basura que hi havia a n´aquest lloc emblemàtic de Pollença i pel que diariament passen mils de turistes.

No podem més que agraïr-li la molèstia que s'ha pres i la confiança que ha dipositat en nosaltres. Fet això, cal dir que des del nostre punt de vista, aquest ciutadà, no ha fet més que expressar un sentir general. Fa poc temps era un company artanenc qui ens feia arribar la denúncia: Brutor a balquena romp la bellesa 

Formentor no pot permetrès el luxe d'estar bruta. És un dels majors atractius turístics, no només pels turistes que venen a estiuejar a Pollença, sinó per tot el turisme en general. Cal recordar que el Colomer és la foto més turística de la nostra illa.

Però no hem de ser demagogs. Qui té la culpa de tot això? En primer lloc el culpable és qui, sense escrúpols, tira el plàstic, paper o botella al terra. Però un cop brut, l'ajuntament s'hauria d'encarregar de netejar-ho, no?

Per la nostra part fem el que podem per a que fets com aquest no es tornin a repetir. Per això vàrem fer les següents preguntes al plenari:

Ens han arribat queixes de la brutor (botelles de plàstic, llaunes, llosques, bosses...)al Mirador de la Creveta del cap de Formentor. S’haurien de cercar solucions per un lloc tant emblemàtic del municipi; es podrien posar algunes papereres aquí i allà, a la vorera de tot el recorregut. Fet això, es podria posar un bon cartell que demani no tirar brutor, i si és precís amenaçar amb una multa als que embrutin. Tampoc estaria de demés un excusat mòbil. Per altre part volem saber si el propietari del vehicle blanc Renault de matrícula XXXXXX, aparcat al començament del recorregut, té llicència per vendre tota casta de begudes i llepolies.

Gestiˇ participativa dels espais

Alternativa | 01 Octubre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Al darrer ple va ser rebutjada la nostra moció relativa a la definició participativa dels usos dels espais públics, pels vots en contra de l'equip de govern, el grup PP-UMP i nosaltres vam votar a favor. 

Al municipi hi ha diversos espais públics sense un ús definit totalment en aquest moment; l'antic Col·legi Miquel Capllonch del Port, part de les illetes, Can Llobera, Puig Santuïri...

Respecte a l'antic col·legi Miquel Capllonch per exemple només s'ha decidit el que anirà a la planta baixa, es traslladen la biblioteca i oficines municipals del Port i això permetrà l'ampliació del centre de salud. El que encara no s'ha definit és el que anirà al primer pis. La seva imaginació no ha anat més enfora de dir que faran "sales polivalents" que és el mateix que no dir res.

A la part municipal de les illetes hi ha hagut converses amb la Conselleria de Medi Ambient de fer un centre interpretatiu de la Serra de Tramuntana.

A Can Llobera anys després de la seva compra encara no es sap que es pensa fer.

Al Puig de Santuïri es va cedir una part a l'associació de caçadors i la resta segueix molt  desaprofitat .

Nosaltres seguim defensant un nou model polític de combinació de  la democràcia representativa i la participativa.  I pensam que seria molt positiu per la cohesió social que entre tots; polítics, tècnics, entitats, veïns decidim de manera participada quins volem que siguin els usos dels  espais públics, per tal d'incorporar-los al projecte definitiu.

Com hem comentat a altres articles processos similars s'han realitzat amb gran èxit a altres municipis com el Figaró- Montmany ,on van ser els ciutadans el que van decidir els usos de l'antic Casino del poble amb un procés de tres fases:

1.- Informació de les  les limitacions i condicionaments dels espais. Cal considerar tres punt bàsics, garantir la seguretat, l'accessibilitat i la funcionalitat.

2.- Realització de  tallers de participació per la reflexió i debat de les propostes dels ciutadans, les associacions i  l'Ajuntament. Sistematització  de la informació recollida, anàlisis de les propostes realitzades i  de la seva viabilitat tècnica i econòmica.

3.- Decisió per consens l'ús dels espais amb tots els agents que s'han implicat al procés.

Pensam que aquest procés seria molt positiu per la cohesió social i augmentar el respecte als bens públics. Als tallers de participació tothom seria conscient de les diferents necessitats, problemes i desig dels col·lectius del poble. D'aquesta manera tothom es sentiria part del procés i de la decisió final, el que ajudaria a sentir l'espai públic com una cosa seva i facilitaria el respecte al mateix.

 

Per exemple al Figaró Montmany l'antic Casino després d'un procés participatiu, al que va col·laborar la Universitat Autònoma de Barcelona va sortir un Hotel d'entitats; un espai autogestionat on cada associació té una bústia, una taquilla-armari per guardar documentació, hi ha un magatzem comú, una sala de reunions, un despatx, un plafó d'informació... Molt més lògic que donar un espai a cada associació i sobre tot una ajuda a establir més contactes entre les mateixes associacions.

En resum si l'altra moció rebutjada del catàleg de llocs de treball intentava millorar la gestió dels recursos humans,aquesta anava en la línia de millorar els recursos immobles municipals. En temps de crisi i amb l'actual situació econòmica del municipi és fonamental aprofitar al màxim el que tenim i entre altres coses reduir l'excés de lloguers actual. A l'igual que l'altra moció es tractava també d'acabar amb la política de clientelisme que reparteix espais, subvencions i ajudes segons es tingui bo o no.

Cartell de la conferència que vam fer al 2006, a la secció democràcia participativa podeu trobar més articles sobre el tema.

 

 

 (Segueix)
«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb