URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Els ben menjats no coneixen els dejuns

Alternativa | 12 Novembre, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

Ja tornam a tenir un nou article del nostre company artanenc Mariano Moragues Ribas de Pina. Ja sabeu que aquest bloc és obert a tothom que tengui res a dir. Només hi ha dues normes: No insultar ni faltar al respecte i no escriure més d'una pàgina i mitja al word. Per tota la resta, podeu escriure el que volgueu. Així que ja sabeu, enviau-nos els vostres escrits o fotografies que les publicarem encantats.

Els ben menjats no coneixen els dejuns

Els números, si no són els de les nostres butxaques, ja ens diuen poca cosa. Ens hem acostumat a fer comptabilitat de tot, també de les tragèdies: dones mortes per violència de gènere, morts d’accidents de cotxe, morts d’atemptats dels països àrabs, quantitat de gent a l’atur... Però són pocs els números tràgics que ens commouen més enllà del primer impacte. Malgrat aquest fet, pegaré un crit d’alarma, amb el número de afamegats al món: MIL MILIONS!!!  Pens que és el número més tràgic, injust i escandalós del món actual. Una de cada sis persones passen fam!!! Quina animalada!!!

El més trist i brutal és que hi ha la capacitat de produir prou aliments perquè ningú hagi de passar fam. Els contrastos són esglaiadors i ofensius: devora els afamegats nosaltres anam darrera la publicitada gastronomia sofisticada i cara, els vins de mil varietats, ens tornam esquiterells i els nins s’inflen de llepolies; devora els que moren desnodrits per força, tenim el creixement del número de bulímics i anorèxics que no volen engreixar per tal de mantenir la figureta de model, i per altra banda, l’obesitat creix per menjar massa. Devora els que passen rusca de valent, a Europa ens permetem el luxe de tirar al fems quasi el 40%  del menjar. Això, que pareix exagerat, està compost del que tiren els supermercats de productes que han tornat estantissos, el que tiren els restaurants de les sobres de cuina i clients, el que nosaltres a casa deixam dins el plat perquè ja estam tips, tot allò que deixa de aprofitar-se (p.e., aquí a Mallorca, ametlles, figues, taronges, olives, etc.)...

Els nostres avis  ens ensenyaven a besar el tros de pa que havia caigut en terra i a menjar-lo llavors fora manies. El pa dur servia per fer pancuit, raoles de pa ratllat, panfonteta... Avui caramulls de pa se’n van al fems i sols uns pocs pagesos el donen als animals. Davant aquesta tudadissa, els MIL MILIONS que han de badar la boca al vent, tenen tot el dret a la ràbia. (Per cert, la fam mata molta més gent que el terrorisme).

I ja que anam de números d’escàndol, n’afegiré un que escarrufa: 8.700.000.000.000.000 (vuit mil set-cents bilions de dòlars) ha destinat el món per salvar els bancs de la seva  mala gestió. Mentre la FAO diu que per donar menjar als que són just pell i ossos, bastarien 30.000 milions, una quantitat ínfima comparada a la fortuna destinada a salvar els bancs, que ara ja saben que a pesar de la crisi tenen superàvits de mils de milions i paguen als seus alts directius que els enfonsaren remuneracions i liquidacions fabuloses. (P.e.: Stan O’Neal del banc Merryl Lynch, un dels que s’enfonsaren, se’n dugué 161 milions de dòlars d’indemnització).

L’any 2000 un dels objectius del mil·lenni, era que el 2015 hagués finit l’extrema pobresa al món. Idò bé, el més trist és que avui estam pitjor que al 2000. Anam com el crancs.

Davant aquest desastre mundial i aquest fracàs del sistema dels “civilitzats”, encara es parla de refundar el capitalisme, insistint caparrudament amb una tesi d’Adam Smith: “De l’egoisme propi, sortirà el benestar dels altres”. Això sols ho diu qui pot posar peus davall bona taula,i està ben clar que “mals d’altres rialles són”. Sembla clar que per aquest camí els MIL MILIONS d’afamagats no trauran faves d’olla. “Berenats i dejuns no canten junts”.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Dues imatges del genial Kalvellido: http://www.kalvellido.net/
 

 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb