Alternativa | 08 Desembre, 2009 07:00
- No mesclem política i esport- És un comentari bastant estès entre la població i sobretot entre els esportistes professionals quan se'ls demana per qualque qüestió incòmoda relacionada amb un conflicte de tipus polític. Aquesta és una resposta per sortir del pas però que té molt poc a veure amb la realitat ja que, com quasi tot en aquesta vida, l'esport no es pot deslligar de la política.
Cal deixar clar la diferència entre el que és esport i el que és activitat física. L'esport és tota aquella activitat física institucionalitzada (federacions, clubs), que té un conjunt de regles clarament definides i de qualque forma implica competició ( ja sigui contra un mateix o contra els altres). L'activitat física és senzillament la realització de tots aquells moviments naturals que realitza una persona i que té com a resultat un consum d'energia, quan aquests moviments es realitzen amb la finalitat de millorar la nostra salut o el nostre estat físic l'anomenam condicionament físic.
L'esport com s'entén avui en dia ha nascut i s'ha desenvolupat dins els context d'una societat capitalista i ha estat sempre un element que ha contribuït a mantenir el sistema amb les seves coses positives i negatives. Per altra banda, també és cert que els països comunistes van fer i han fet utilització clara de l'esport per defensar el seu model enfront als països capitalistes. La paradoxa és que van utilitzar una eina capitalista per enfrontar-se a en aquest sistema evidenciant així una de les moltes contradiccions del bloc comunista.
Recentment el govern Basc han sol·licitat que les seleccions espanyoles de futbol i bàsquet juguin un partit amistós a Euskadi, cosa que no ha estat ben vista per els sectors nacionalistes que s'ho prenen com una provocació. Tampoc entenen els nacionalistes espanyols les continues reivindicacions que arriben sobretot des de Catalunya demanant que la selecció Catalana pugui jugar competicions oficials. Tant uns com els altres son conscients de la força que té l'esport dins la societat actual.
En el llibre El factor humano de John Carlin s'evidencia la força que té l' esport com a eina política. El llibre ens conta com Nelson Mandela va iniciar una estratègia de “seducció dels seus enemics”. Va proposar-se convèncer als intransigents governants del apartheid de que el país sols podia avançar eliminant aquest sistema racista i crear un model polític democràtic i no excloent. Mandela va dedicar molt de temps a estudiar als seus adversaris, va preocupar-se per aprendre la seva llengua i va veure en la passió que sentien per el rugbi una oportunitat per apropar-se a ells. Li va servir en un primer moment per rompre el gel amb els seus carcellers, aconseguir millores en la seva situació penitenciaria i finalment la llibertat. Més endavant, ja com a president d'un país inestable i encara dividit per l'odi racial va veure en l'esport un eina valuosa per aconseguir la reconciliació entre blancs i negres. El rugbi sempre havia estat l'esport dels blancs per excel·lència, fins al punt de que quan jugava la selecció sud-africana els negres recolzaven en tot el seu cor a les seleccions estrangeres. Així i tot, Nelson Mandela va apostar per l'organització del mundial de rugbi de 1995. Gracies al seu carisma,a la seva intel·ligència i perseverança Nelson Mandela va convèncer als seus perque recolzassin incondicionalment l'equip nacional (en el qual sols hi havia un jugador de color). La victòria final va ser celebrada per tot el país (blancs i negres) canviant així el curs de la història. Recentment aquesta història ha estat duita al cinema de la ma del director Clin Eastwood i l'actor Morgam Freeman.
Que l' esport i la política van de la mà en tenim mil d'exemples cada dia a tots els nivells. Al voltant de l'esport és mouen grans quantitats de diners tant a nivell professional ( drets de imatge, grans instal·lacions esportives etc), això fa que sigui un terreny abonat per la especulació. No fa molt varem veure a Francisco Camps i Rita Barberá fent de xofers de Fernando Alonso, el cas del Palma Arena segueix el su procés amb Jaume Matas com a principal imputat. Clubs com el Barça o el Madrid han viscut situacions internes no massa clares, per no parlar de la situació del propi Real Mallorca. Al mateix temps l'esport de base passa per moments vertaderament difícils.
L'esport aixeca passions sovint irracionals i això fa que sigui una eficaç eina de manipulació i no sempre ben utilitzada. Mandela la va utilitzar per una finalitat lloable, i ho va fer amb èxit. Desgraciadament líders amb la seva intel·ligència i capacitat apareixen molt de tarda en tarda.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Desembre 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |