Alternativa | 17 Juny, 2010 06:00
Article de Pere J. Cànaves i Cifre in memoriam d'en Pep Fusteret
JOSEP MUNTANER I CERDÀ
(Pep Fusteret)
Alcudia ,1913 – Pollença, 2010.
Heinz Kraschutzki.-al seu llibre; ” Memòries a les presons de la guerra civil a Mallorca” al capítol VIII que parla d'amistats, al primer que cita és a Josep Muntaner, i diu: “... a Can Mir disposava de bons amics. Durant un llarg temps ens reuníem cada vespre, en un grup de nou persones, per fer petar la xerrada. Posàvem algunes màrfegues de palle juntes, ens seiem en cercle i embolicàvem algunes de les mantes de llana sobre els nostres peus, que llavors entraven en calor.
Érem aquells que tendíem a una ideologia de caire “anarquista”, la qual a Alemanya és gairebé desconeguda, però que predominava a Espanya i no sols a Mallorca. Els ideòlegs d'aquesta doctrina no eren Marx ni Engels, sinó Bakunin, Krapotkin, Malatesta. Però aniria massa lluny, si volgués tractar ara i aquí d'aquest tema.
Al nostre cercle pertanyien Josep Muntaner i també Jordi Sampol. Aquest va ser afusellat després.
Així que tenim en Pep Fusteret amb vintipocs anys assegut en màrfega de palla com si fos una improvisada camilla, amb els companys de presidi debatent i veient dia sí i l'altre també com cada nit cridaven una dotzena de companys que els posaven en “llibertat”; eren les famoses “sacas” protagonitzades per elements de Falange i que acabaven a trenc d'alba amb descàrregues de fusells a la tàpia d'un cementiri o a la cuneta d'un camí. Ell mateix em referí la nit que se'n dugueren el meu padrí, Pere Josep Cànaves Salas, juntament amb Josep Seguí “Criatura “i altres dos pollencins, mentre els seus dos fills també empresonats miraven impotents, com se'n duien son pare camí del cementiri de Palma per afusellar-lo .
A l'any 1974, vaig acompanyar Guillem Gayà, (es mestre) que aleshores reorganitzava el PCE, a casa de'n Pep Fusteret. Vàrem xerrar una estona i va declinar la convidada d'organitzar-se amb el PCE, però va suggerir el nom de Biel Bufa, que l'hi pareixia la persona idònia. Guillem Gayà li demanà si conservava un dibuix a llapis que ell mateix li havia fet a la presó de can Mir, al que Pep agafant-lo pel braç, el dugué a un despatxet on hi havia el dibuix correctament emmarcat.
Pep Fusteret, un cop sortí de la presó va regentar un magatzem de productes del camp. Els dissabtes anava a Ciutat per la seva feina i discretament feia arribar alguns doblers que havien recaptat durant la setmana a l'enllaç del Socorro Rojo, per ajudar als presos que els anys 40 encara eren a les presons feixistes.
En Pep també tingué temps de manejar la ploma i ens deixà un bon aplec de llibrets de poemes i un altre de memòries, No eren blaves ni verdes les muntanyes, - petita història- que va veure la llum per primera vegada i per capítols a la revista l'Espira que editava Xesca Ensenyat. Anys més tard, al 1988, ell mateix el va editar a la Impremta Politècnica amb pròleg de Miquel Serra i el 2008 El Gall Editor el va reeditar, aquest cop amb pròleg de Pere Salas.
La seva obra poètica editada per ell mateix i impresa a Gràfiques Miramar. (l'impremta de Can Moll), és per ordre cronològic:
1980.- GOTES DE MEL, Pròleg de Bernat Cifre
1981.- FULLES I FLORS.
1983.- EL TEMPS I LA SABA, Pròleg de Miquel Bota Totxo
1986.- ROST AVALL.- Pròleg de Toni Seguí Bennassar
1990.- DES DEL RIBÀS.- Pròleg de Alexandre Ballester
1995.- FULLES DE TARDOR.- Pròleg de Ramón Rebassa Ensenyat
2003.- GAUDINT DELS NORANTA ANYS.- Pròleg de Bartomeu Vilanova
La majoria d'aquests llibres tenen il·lustracions i dibuixos de: Mateu Llobera, Paco Benages, Dolors Corbella, Pedro Juan, Pau Pericàs, Dionís Bennasser, Antoni Crespí, Rafel Covas, Sebastià Ensenyat, Carme Vicenç.
Pep Fusteret fou enterrat, un dia clar i solellat, el 7 de juny de 2010. A la seva tomba, que mira a tramuntana, hi té per capçalera les serraladas del Tomir, el puig del Cà de Miner i la cuculla de Fartaritx, hi ha el següent epitafi:
Ha vingut l'hora
de romandre aquí.
Implor al qui plora
que no plor per mí.
Al seu enterrament, discretíssim, sols familiars i amics, el seu fill Pep va llegir els versos que el seu pare havia compost amb motiu del 96è aniversari.
EN EL MEU 96 ANIVERSARI
Un nou any la garba és grossa;
el vencís casi no basta
Però el cor li sobra pasta
per donar-li una altra volta.
Si un altre jorn jo caigués,
que no hem pogués aixecar,
bon amic donem la mà
que un ajut mai és de més.
Venturós el que navega
vers el Nord que no té fi:
bé sia amb rem o amb vela
ell confia arribar-hi.
Jo mateix aquí hem teniu,
sempre guaitant una estrella,
una estrella que me diu:
temps t'esper rema qui rema.
Fins aquí has arribat: Que la terra et sigui lleugera amic Pep.
Pere J. Cànaves i Cifre.
Abril de República de 2008. Una fotografia pel record.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Juny 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 |