URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

A prop˛sit dĺAntonio Gramsci (II)

Alternativa | 31 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Segona part de l'article del nostre company i doctor en filosofia Tomeu Sales sobre Gramsci i la validesa de la seva teorització avui en dia. Una reflexió que, com a mínim, pot portar polèmica.

A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Per acabar, sols m’agradaria introduir entre les idees, teories i conceptes de Gramsci, dos dels seus principals conceptes. És tracta del concepte de «hegemonia» i el de «bloc històric». Dos conceptes que s’entrellacen entre sí, que pertanyen a la seva reformulació del materialisme històric i que ens poden ajudar a pensar el present des de la tradició de l’esquerra alternativa. Per Gramsci el grup dominant que sotmet al grup o grups dominats o explotats, no exerceix el seu domini sempre de forma directa (ús de la força física) sinó que utilitza una sèrie de mecanismes indirectes de domini que fan que l’ús de la força directa sigui per ells el seu darrer recurs. Aquest conjunt de mecanismes de domini indirecte determinen a l’individu i a la col·lectivitat d’una forma no conscient. Aquest mecanisme està compost d’idees, conceptes, concepcions del món, valors, etc., que s’interioritzen i se fan com a propis pels individus al llarg del procés de socialització. Seria el que Gramsci anomena cultura o ideologia (distanciant-se del sentit despectiu que dona K. Marx a aquesta paraula).

La hegemonia seria doncs la conjuntura d’una determinada cultura i una sèrie de mecanisme de poder directa o institucionalitzat que serveixen per dominar i perpetuar el domini d’un grup social o classe social sobre un altre. Per tant, perquè la classe dominada pugi rompre el jou que la subordina a la classe dominant, no sols ha de conquerir el poder polític o l’Estat, sinó que també ha de formular una nova «cultura»; és a dir, s’ha de trencar amb la cultura i les idees dominants d’una època per poder recobrar la llibertat i la igualtat. Així, front a la hegemonia burgesa (que al llarg de la història ha tingut diverses formes) Gramsci proposa una hegemonia alternativa, dels oprimits, dels subordinats. Aquesta idea d’una nova hegemonia, que no és sols conquesta dels mecanismes de poder directa, entronca amb la seva idea de què l’ordre moral està relacionat amb l’odre intel·lectual. Fins que no hi hagi un estímul al canvi d’idees, de concepcions del món, etc. (canvi intel·lectual), l’assolir llocs de poder per part de representats o membres de l’esquerra alternativa, no servirà per canviar els valors i els comportaments socials (canvi moral). Així, pel present, Gramsci ens mostra que la lluita de l’esquerra alternativa no sols ha de ser institucional, sinó també social i cultural. La lluita contra l’hegemonia burgesa o contrahegemònica és pluridimensional i gradual. Se pot fer tan bona feina contrahegemònica dins un grup d’amics, un grup de voluntaris, a la feina diària, com en un partit polític. No obstant, això no ha de servir per desactivar la militància política, i la vida de Gramsci n’és un exemple del que vull expressar. Gramsci va militar i ajudà a articular des de baix el PCI, encara que ell n’era molt conscient que això sols era un dels molts camps de batalla contra l’hegemonia burgesa liberal. El que crec que vol expressar Gramsci és que la militància política no se redueix a militància en partits polítics, encara que no se l’exclou.

Un altre concepte central a l’obra de Gramsci és l’idea del «bloc històric». Front a algunes versions simplistes i reduccionistes del materialisme històrics de Marx que s’estilaven a l’època, Gramsci és conscient de què la societat moderna està constituïda per dues grans classes socials (els burgesos i els proletaris), però aquestes no són classes homogènies. Dintre del seu sí s’hi donen divisions o fraccions de classe, que en un determinat moment històric poden mostrar l’oposició a propostes d’una altre fracció de la seva pròpia classe. Per entendre-ho millor posem un exemple. La burgesia mallorquina està constituïda a grans trets per dues grans fraccions (encara que n’hi ha més): la burgesia de la construcció i la burgesia que prové de l’hostaleria.  Aquests dos grups socials constitueixen dues fraccions diferenciades d’una sola classe; la burgesia. I com ho sabem, dons perquè comparteixen un interès general de classe. La prova; intenteu pujar els impostos directes i sobre la propietat, veureu que automàticament les dues fraccions de la  classe burgesa se posen d’acord per lluitar contra la mesura, recorrent a tots els medis que tinguin al seu abast. En canvi, si hipotèticament se proposés urbanitzar gran part de la Serra de Tramuntana, els constructors se posicionarien a favor, mentre que molts de hotelers se posicionarien en contra. Per què? Doncs perquè un dels valors que venen els hotelers al vendre les seves ofertes és el paisatge de Mallorca. Si  el destruïm, doncs cada cop més la seva oferta perd valor front a altres destinacions. Així, tenim que davant d’algunes propostes els diferents grups socials que composen una classe social s’articulen de forma unitària, mentre que davant d’altres no.

Per tant, i tornant a Gramsci, si el que interessa és rompre una hegemonia històrica determinada, les forces subordinades no s’han de dividir, sinó tot el contrari, crear un bloc històric nacional. Bloc històric nacional que en alguns casos pot integrar elements o fraccions de la classe burgesa més «liberals» amb elements o fraccions de la classe dels treballadors o no treballadors. És a dir, que l’alternativa a l’hegemonia (cultura i poder) dominant d’un moment sols se pot aconseguir ajuntant les diferents forces que la qüestionin i pugin crear una hegemonia alternativa.  Transposant aquesta reflexió teòrica al  moment actual, dir que el bloc històric nacional que ha d’enfrontar-se a l’hegemonia neoliberal-conservadora dominant a hores d’ara, ha de venir per part dels treballadors, dels aturats, dels estudiants, dels exclosos, dels ecologistes, dels feministes, dels pacifistes, dels nacionalistes progressistes, etc.  El bloc històric alternatiu està encara per construir, però ha de ser el suficientment ampli i heterogeni per poder enderrocar l’hegemonia burgesa que des de fa més de dos segles ha anat travestint-se per perpetuar-se.  Aquesta reflexió ens ve d’anell al dit per referir-nos a la recent escissió d’Esquerra Unida a les Illes Balears. Més enllà de les diferents causes que puguin explicar aquesta escissió i que la majoria tenim diferents versions a les nostres mans, la negativa d’assumir un plantejament autònom de la organització a les illes respecte a la organització estatal ha estat un dels principals motius. El problema és la miopia, oportunisme i d’immobilisme de la gestió d’aquesta crisis per part dels aparells estatals i els seus quadres fels a les illes, front a plantejaments nous, que intenten adaptar-se a la realitat històrica-concreta de les illes. La gestió de la crisis i la posterior escissió de les forces de l’esquerra alternativa que estaven integrades en EU no ha fet més que col·locar cada un al seu lloc i cada personatge ha quedat auto-definit a través de les seves actuacions i discursos.  Els que han actuat de forma sectària, tancant-se reafirmativament, acrítics i de forma ahistòrica seran incapaços, des de la meva humil perspectiva de proporcionar, impulsar i activar un bloc històric contra-hegemònic. Sols els qui s’obrin, els que parteixin de plantejaments concrets i reals, els qui tinguin capacitat creativa i perspectiva àmplia podran articular un nou subjecte polític encarregat d’obrir pas a la contra-hegemonia, encara que hagin de portar a sobre algunes rèmores del passat. Així, des de la meva particular perspectiva, els d’Iniciativa d’Esquerres són els més capaços d’afrontar aquesta nova tasca i encarnar nous valors i noves pautes d’acció político-estratègica.

Esper que aquestes línees  estimulin a més d’un en l’aprofundiment tant de la figura com de l’obra de A. Gramsci. Un personatge de final tràgic, de vida turmentada, però de principis  i de compromisos fermes. Un home de carn i os que va posar el millor de sí per lluitar contra les injustícies i va sacrificar la seva vida personal per objectius que anaven molt més enllà dels objectius particulars i individuals de l’home real.

Tomeu Sales

Cartell electoral del Partit Comunista Italià (1946)
Tret de: http://www.artehistoria.jcyl.es

A prop˛sit dĺAntonio Gramsci (I)

Alternativa | 30 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Publicam la primera part (demà publicarem la segona i darrera) d'un article del nostre company Tomeu Sales. La veritat és que la lucidesa de la seva reflexió i la trasposició dels conceptes teòrics de Gramsci a la realitat actual fan d'aquest article una eina molt vàlida per a la reflexió i el debat.

A propòsit d’Antonio Gramsci

                Aquest estiu, com molts d’altres, després d’anar acabant les tasques que se deixen al llarg de l’hivern, un se relaxa i descansa. Els dies passen, se dorm més, se surt més, se passeja més i també se llegeix més. Se recuperen lectures que al llarg de l’hivern, o bé per falta de temps o bé per la seva particularitat, no han pogut ser abordades. Quans de nosaltres no tenim una pila de llibres sobre la nostra taula? Estan allà, els hi va passant el temps a sobre, la pols... Cada vegada que els veus pareix que te criden, «au va, agafem», però la disciplina  i la rutina ordinària ens ho impedeixen. Però de cop, en les nostres vides, succeeix allò esperat. Un període de temps, relativament llarg, on aquests  llibres, temes o reflexions pendents al llarg de l’any poden ser recuperades.

                Bé idò, aquest estiu ha estat la seva. Tenia un llibre de Francisco Fernández Buey sobre Gramsci (Leyendo a Gramsci, Ed., Viejo Topo), que feia molta estona que estava sobre la taula i que me feia moltes ganes llegir. Ha resultat ser una lectura molt agradable, instructiva i que m`ha donat a pensar molt.

                Antonio Gramsci fou fundador del partit comunista italià (el famós PCI) i primer secretari general. Una persona altament sensible, amb idees pròpies, que defugia dels sectarismes i el dogmatisme propis d’alguns líders comunistes de la dècada dels 20 i 30. Gramsci neix en el sí d’una família de pagesos a la seva estimada Sardenya. Estudiant destacat, és enviat a Torí per estudiar filologia italiana. Els seus anys universitaris són recordats per ell com anys on entra  en contacta amb les idees revolucionàries. Molt introvertit, aviat troba en l’activitat política una via d’escapament i de socialització. Aquests primers anys de formació universitària coincideixen amb el naixement de l’ocupació de fàbriques per part dels consells de treballadors a Torí. Gramsci, admirat, segueix de ben a prop aquest experiment revolucionari. Abandona els seus estudis universitaris, summament formals per una persona tan inquieta com ell, i se converteix en el principal cronista i teòric del moviment obrer dels consells. Els seus  articles en Il Grido del Popolo i l’Ordine Nuovo entre 1917 i 1920 són un clar exemple. Aquest articles ajuden a clarificar i justificar moltes de les propostes i pràctiques revolucionàries del moviment obrer torinès.

                El juny de 1922 Gramsci se trasllada a Moscou per participar en la II Conferència del Executiu ampliat de la Internacional Comunista. D’allà sortirà com a dirigent de la III Internacional Comunista, però a més de Moscou s’endurà quelcom més: el seu amor, Julia Schucht. Gramsci patia una greu malaltia, que en aquella època fou diagnosticada com a «anèmia cerebral». Aquesta li produïa forts mal de caps, convulsions, marejos i depressions fortes. Ell combatia aquestes afeccions amb l’aprofundiment constant en el seu rigorós treball intel·lectual. Gramsci arriba a Moscou en un estat deplorable. Tal, que després de la reunió ha de ser ingressat en un sanatori per recuperar-se. És allí on coneix a Julia Schucht, que guardava a la seva germana malalta. Comença així, uns dels romanços  més inestable, conflictiu i tràgic mai conegut. Julia era una dona altament sensible, amb una bona formació (Pianista de professió que parlava italià perfectament, ja que va haver de ser exil·liada a Ginebra amb els seus pares durant el règim autoritari, regressiu i repressor del Zar de Rússia)i revolucionari, però, amb algun tipus de patologia mental, que la feia tendent a la depressió. Així, se troben i s’enamoren dues persones semblants. Per Gramsci, Julia serà l’amor de la seva vida. Fruit d’aquest amor, nasqueren dos fills; Delio i Guiliano. La relació entre Julia i Gramsci fou una relació a distància i epistolar. Bàsicament se van veure tres cops amb la seva vida i durant períodes de temps molt breus.

Després de recuperar-se, Gramsci és enviat a Viena per la III Internacional, amb l’objectiu d’organitzar i estructurar la resistència feixista a Itàlia. La vida dels revolucionaris no fou fàcil, com podem veure. La Revolució estava molt per damunt de les qüestions privades, encara que Gramsci sempre creia que l’amor reforçava la vida individual al crear un equilibri i donar una intensitat major a  les altres passions i els altres sentiments. EL homes som un tot unitari, que no ens podem parcel·lar ni fragmentar sense alienar-nos. Per tant, Gramsci entenia que sense estimar a algú difícilment se pot estimar a la col·lectivitat i abraçar així les doctrines revolucionaries, llibertàries i igualitàries. Gramsci entronca amb l’idea de la política clàssica o republicana, clarament expressada per Aristòtil. Tan per un com per l’altre, entre ètica (comportament individual, valors individuals i idea d’allò que és bo i allò que no ho és) no s’oposa a la política (comportament col·lectiu, valors compartits, el bé comú), sinó que se complementen. La política no és més que l’ètica col·lectiva. Així, el canvi revolucionari cap a una societat més igualitari, no vendrà sols del canvi de les estructures institucionals de poder, sinó que ha de venir del canvi de la mentalitat, els valors i els comportaments individuals, per conformar una col·lectivitat solidaria i on el bé comú està per damunt de l’interès i el bé individual. Així, la política se converteix en una pedagogia social per Gramsci. Crec que avui en dia, l’esquerra alternativa ha de prendre nota d’aquesta reflexió i recuperar aquesta vella idea de la política. No se poden usar les mateixes estratègies i tàctiques que els partits de dreta, sinó que la política per l’esquerra és ètica col·lectiva.

Tomeu Sales

Imatge de: http://alvaropampa.blogspot.com

Continua més avall...

 (Segueix)

Trescant pel mˇn (XCIV) Racˇ d'en Borges.

Alternativa | 29 Agost, 2010 05:07 | facebook.com twitter.com

Ja fa un temps que ens digueren que hi havia una publicació que se deia Caminant per Mallorca per el que pensàrem que havíem de canviar el nom d’aquesta categoria.

Al mateix temps de fer el canvi de nom, pensàrem que estaria bé unificar les numeracions  dels articles de Mallorca i els de Menorca. Això permetrà que els propers de Menorca se puguin anar intercalant amb els de Mallorca sense embullar-nos massa.

Ja que és possible que surtin articles d’altres zones més llunyanes, havíem de cercar un nom que ens obrís una mica més el camp d’actuació. Si ningú no diu que aquest nom ja l’usa qualcú, el que creiem que pot estar bé és  Trescant pel món esper no haver-lo de canviar.  

 

El racó d’en Borges.

En aquest temps, un bon lloc per anar a passar un dia pot ser el racó den Boges. És una zona on hi ha bon accés a la mar, és relativament pla i té ombra. També s’hi pot gaudir de bones vistes: cap Pinar, la talaia d’Alcúdia i la Victòria; cala Marès, la Fortalesa i la resta de la badia de Pollença.

En el Caló s’ha d’agafar la paret seca que havia de servir per a posar-hi la canonada per al subministrament d’aigua a Formentor, que no s’usà i s’optà per dur-la per el Barcuix de cap a la Creveta. Aviat aquesta paret desapareix i s’han de seguir unes fites fins que llavors hi tornam a trobar un altre tram que acaba just al racó. Si hi ha bona mar, se pot gaudir d’un bany a les clares aigües o d’una observació del fons marí que segur que resulta molt interessant.

 

                                                                                                                 A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

La cosa ve dĺenrera ferm

Alternativa | 28 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim un nou article del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Com sempre, tocant un tema interessant i polèmic.

La cosa ve d'enrera ferm

Quan els que tenim més de 50 anys miram cap enrera i veiem el que estudiàrem de la nostra història, ens trobam que en realitat l’únic fet important que apareixia els llibres de text era la conquesta de Mallorca per Jaume I, presentat com si fos part de la reconquesta castellana. Eren set o vuit retxes dins el llibre de “Historia de España”. 

Això fou tot el que estudiàrem de la història de Mallorca. Ens mutilaren la nostra història, la suplantaren  per la seva, fent-nos creure que la nostre era la d’ells i que nosaltres no en teníem, ens volgueren esborrar la memòria, a fi d’amagar-nos la veritat.

 

El mateix feren amb la nostre llengua: més de 200 anys de persecució, dejecció  i proscripció, intentant esvair-la. Els que tenim més de 50 anys en tota la nostra escolaritat mai estudiàrem el català, ni la seva literatura (ni sabíem si en teníem) i tampoc llegírem mai en català, per això esdevinguérem analfabets en la nostra llengua.

 

Vet aquí dues claus per dominar un poble: salpar-li la historia i la llengua. El més trist és que molts s’acostumaren a la injustícia; sense afinar fressa de res, els aglapiren davall la llova parada de l’alienació, l’acomplexament i l’autodenigració, complint l’objectiu de l’instrucció secreta contra el català del Fiscal del Consejo de Castilla  (1716) “de manera de conseguir el efecto sin que se note el cuidado”.

 

En Franco va seguir reblint el clau durant 40 anys, amb abstinència de història i llengua pròpies i amb una embafada de “Formación del Espíritu Nacional”, d’àguiles imperials, de “Una grande y libre”... I ara toca al PP seguir les seves petjades i les d’en Felip V amb un altre “decret de nova planta”, un poc dissimuladet amb la cooficilitat i el bilingüisme. Es tracta de matar la vaca per desmamar el vadell.

 

Per acabar-ho de confitar, l’allau de peninsulars que vengueren devers els anys 50, va constituir una vertadera invasió, que amb allò de “esto es España”, “habla cristiano”, “no me hables  en tu dialecto”..., sense témer-se’n ajudaren a embrutar més la pesquera. Molts d’ells desprès de d’anys i anys a Mallorca no han estat capaços de parlar el mallorquí, perquè les ompliren el boll d’imperialisme lingüístic i molts de mallorquins feren i fan la farina blana i més embullats que un escarabat entre borres, es begueren la ideologia centralista.

 

Si no volem seguir essent anorreats i deixar-nos colcar, és ben hora d’obrir els ulls perquè no ens donin cresta per ballesta, lligar caps per descobrir les martingales que hem patit amb la manipulació de l’historia i el maltracte que ha rebut la nostre llengua. ¿Hem quedar mans fentes mirant com esfondren la nostra identitat i cultura?

 

Mariano Moragues

 

Turisme III.

Alternativa | 27 Agost, 2010 05:57 | facebook.com twitter.com

Seguim amb la sèrie d'articles de Miquel Sánchez sobre el turisme a Pollença i la seva problemàtica.

TURISME (III)

2- UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA INADEQUADA

Abans de tot una pregunta, Què passaria si els alemanys tanquessin les seves industries de automòbils, industries pesades o les seves industries químiques i les arrendessin a xinesos, romanesos, etc ??? La resposta al final

Viatgem amb la màquina del temps cap els anys 60 i 70 a Pollença, qui va tenir la sort de ser propietari o de tenir el capital per adquirir un local al Port de Pollença i més a la primera línia de mar varen ser els primers en donar-se compte de l’arribada de turisme de masses, on per preus que triplicaven els normal als bars del poble per aquelles dates varen fer un doblers que mai haguessin pogut imaginar, però no penseu que tot allò va venir tot solet, tota la família es posava a fer feina al bar, restaurant o tenda de “souvenirs” a més, algun treballador de temporada de la península també feia feina durant tota la temprada alta, qui no recorda quan durant el mesos de març i abril ens arribaven “nins nous” a la nostra escola, i a més algun cap de setmana el Port s’omplia de mariners del Estat Units d’Amèrica de permís on “one coke, one dolar”.

Què ha passat ??? Per què s’ha romput aquesta dinàmica ??? On són els pollencins que duien tot aquesta activitat turística ???

En el meu cas, als anys setanta al Port va haver un fet, l’escola que havia a l’Aeròdrom Militar de Pollença es va tancar i els fills del militars, què en aquells anys havia molt més que ara, varen venir a l’escola del Port de Pollença principalment, a la nostra aula eren just 10 nins i “vint i pico” de nines, per tant va ser molt natural fer altres amistats amb aquells nous nins de totes les edats que varen començar aquell curs. A l’estiu venien els seus amics i familiars de Madrid i altres indrets a passar les vacacions a “la base”, i quan ells parlaven dels seu futur, parlaven d’Universitat, d’Enginyeria i altres carreres o ocupacions que mai havien sentit per aquí.

Els doblers que varen fer els nostres padrins i els nostres pares han servit per donar-nos aquest estudis que abans era impossible ni tan sols somiar o conèixer. Ara el fill del cambrer, del cuiner o de la cambrera de pisos, ja no vol ser com el seu pare o la seva mare  ara són missers, arquitectes, enginyers etc.  La tradició familiar queda rompuda i el local queda disponible per arrendar, naturalment hi ha excepcions però poc a poc i sense pausa aquest fet es va generalitzant, sense comptar amb el nombre important del locals comercials que s’han construït o habilitat durant aquest darrers anys.

Aquest locals són ocupats per restaurants xinesos, restaurants exòtics i altres franquícies de menjar ràpid que han fet que el Port de Pollença hagi perdut en moltes zones aquell “ambient mariner” que tenia un temps, a més algun conegut meu mallorquí que encara té un restaurant em diu que no pot tenir empleats pollencins perquè li demanen la setmana de La Patrona de vacances, per tant hi ha un petit rebuig a fer feina com un temps renunciant a tot durant sis o set mesos, malgrat la temporada efectiva a minvat a tres mesos com molt.

Sembla que a l’hostaleria com a l’església li estan faltant vocacions, per això dic que l’oferta complementària és inadequada per un lloc que vol ser cap davanter a l’industria turística, però com em deia el propietari d’un d’aquest locals, si no l’arrend a ells estaria buit. 

3. PORT DE POLLENÇA I LA CALA. PERFIL DELS TURISTES ACTUALS.

Al Port de Pollença i a La Cala el perfil dels turistes actuals que venen a allotjar-se al seus hotels o apartaments  són d’una família britànica amb fills i que està estalviant tot l’any per venir a passar una setmana o dues de sol i platja ...

(continuarà)

Miquel Sánchez

Articles anteriors:

-Indústries sense clients (Turisme II)

- Tot inclàs (Turisme I)

Fotografia de la Cala des de l'aire de Hans Monheim, més fotografies a http://www.hansmonheim.com/

╔s lĺeducaciˇ, est˙pid!

Alternativa | 26 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim un nou article de la nostra articulista de luxe, na María Antonia Valdivielso (Toñi). Esperam que vos agradi i ja sabeu que si voleu escriure qualsevol article o enviar-nos alguna fotografia només ho heu de fer enviant-ho a alternativaperpollenca@gmail.com

.

És l’educació, estúpid!

 

Dos exemples, un d’una comunitat governada pel PP i l’altre d’una governada pel PSOE poden ser un botó de mostra perquè ens adonem de cap on anam en educació.

 

Una amiga meva, professora a Madrid, té una filla a primària. Com que ella creu en l’educació pública, a diferència del que fan molts d’altres professors, duia la filla a un col·legi públic del seu barri. L’any passat, a final de curs, la mestra de la nina la va cridar i li va dir que, amb mal al cor, li havia d’aconsellar que tregués la nina del centre perquè era l’única espanyola de la classe, i el fet d’haver-se de dedicar a alumnes nouvinguts o amb altres problemàtiques feia que la filla de la meva amiga no pogués avançar com ho faria a una classe sense tants d’immigrants. La meva amiga va canviar la nina d’escola. Ara la duu a una escola concertada del mateix barri, on els únics estrangers que hi van són anglesos, alemanys i qualque americà, però del Nord.

 

Aquest cas és una mostra del que està passant al nostre sistema educatiu. L’educació pública s’està convertint en una espècie d’assistència social, amb uns centres-guetos a les ciutats, mentre que l’ensenyament concertat, pagat amb els impostos de tots, selecciona el seu alumnat i posa traves econòmiques a fi de dificultar l’entrada d’alumnes difícils.

 

Una altra amiga, aquesta professora a Andalusia, em va explicar el sistema que tenen allà per cobrir les baixes del professorat. Cada institut disposa, depenent de la grandària del centre, d’un nombre d’hores de substitució que cobreix la Consejería. És el director qui decideix com s’administren aquestes hores; quan s’han esgotat aquestes hores, les baixes no es poden cobrir. El sistema és tan pervers que el que fan els responsables dels instituts és guardar-se les hores per a final de curs –quan més baixes es produeixen- o per aquells docents que ja saben que tenen certa tendència a posar-se malalts. Així, alumnes de primer de batxillerat, o de tercer o quart d’ESO, o aquells que cursen assignatures minoritàries, veuen com les baixes dels seus professors en general no es cobreixen, perquè el director guarda aquelles hores per als de segon de batxillerat (la Selectivitat obliga), o per al primer cicle d’ESO, que com que fan més renou, tendeixen a distorsionar més el normal funcionament de les classes.

 

Tot això es complementa amb l’anomenat quadern de classe, una programació dia per dia que els professors han de lliurar a direcció a començament de curs, de forma que el professor de guàrdia indica als alumnes què han de fer a classe, quan el professor titular no hi és, cobrint així l’expedient: els alumnes estan atesos i sembla que fan feina, encara que un professor de llatí hagi de fer com si fes una classe de matemàtiques de primer de batxillerat.

 

Com ja he dit, es tracta d’un sistema pervers, que dóna carta d’entitat al que part de la societat reclama: els instituts acaben convertint-se en guarderies. No es tracta que els alumnes es formin, es tracta que no molestin. I per aquesta raó, és igual tenir a un aula tancats 25 que 35 alumnes, que és el que començarà a passar a partir d’aquest setembre aquí. A tots els centres s’ha reduït el nombre de professors, la qual cosa suposarà una major càrrega lectiva per a tot el claustre i, el que encara és més important, un augment del nombre d’estudiants a cada classe; aixó és, i així ho assenyalen els estudis, un factor fonamental a l’hora de rebre ensenyament, aquell en què es basa un altíssim grau d’èxit o fracàs escolar.

 

I mentre es desmantella l’ensenyament públic, els dos principals partits espanyols es varen dedicar a negociar un pacte educatiu que, fins i tot abans de ser paper banyat, era una vaga declaració d’intencions que no gosava tocar els problemes més greus de la nostra educació.

 

Ara ja han arribat els retalls a l’educació. En Zapatero ha repetit que les partides dedicades a aquestes qüestions no es retallarien i que, fins i tot, s’havien incrementat el nombre d’alumnes becats. És possible que la segona afirmación sigui veritat, però que els retalls han arribat a les escoles i els instituts públics no és menys cert.

 

Amb aquests dos exemples, reals, vull fer una reflexió sobre el que ens estant fent i el que ens faran, sobre els riscos que es perceben i sobre la poca importància que els dos grans partits donen a la qüestió cabdal de la formació. Parafrasejant l’assessor  d’un president nord-americà, allò que és fonamental per al nostre desenvolupament, la millor inversió de futur, “és l’educació, estúpid”.

Imatge de: http://versus.civiblog.org

L'ajuntament de Pollenša perd els diners del Fons de Cooperaciˇ Local per la mala prÓctica dels seus governants.

Alternativa | 25 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Des d'Alternativa per Pollença volem denunciar públicament la nostra indignació màxima en quant a la deixadesa i descontrol municipal en la seva part econòmica. Primer de tot va ser el retard de 9 mesos en la presentació dels pressuposts municipals. Després fou la falsetat d'aquests pressuposts amb partides d'ingressos inflades. Més tard foren les múltiples operacions de crèdits extrajudicials que s'usen de forma fraudulenta. I ara, amb una situació econòmica municipal insostenible, amb un deute de molts milions d'euros amb els bancs, ens hem assabentat de que Pollença no rebrà Fons de Cooperació Local degut a que des de l'Ajuntament no s'han presentat degudament justificades les despeses de l'any anterior.

L'agost tots els municipis de les illes cobren el Fons de Cooperació Local, dependents de la Conselleria d'Interior, per tal d'alleugerir la situació econòmica de les institucions locals i corregir els possibles desequilibris pressupostaris entre municipis, per invertir-los en allò que considerin més oportú. Alguns exemples son: Llucmajor 390.169 euros, Manacor 436.346 euros, Marratxí 361.327 euros, Inca 330.167 euros i Alcúdia 226.121 euros, entre molts altres. Pollença 0 euros.

Com es pot tenir tant descontrol? com es poden deixar perdre subvencions i diners degut a la mala gestió? com es pot ser tan deixat en la contabilitat? o és que no son justificables les despeses i per això no s'han pogut presentar degudament?

En una situació com l'actual, en la que molts proveedors no cobren de l'ajuntament, que s'han hagut de retallar nombroses partides i abandonat molts projectes, és intolerable el deixar d'ingressar uns diners que ajudarien en part a sostenir la greu situació econòmica del consistori.

Des d'Alternativa per Pollença demanam als nostres governants pollencins que si estan cançats o son incapaços de fer la seva feina ben feta i en benefici del poble, que si no son capaços de governar un poble amb un mínim de coherència i feina ben feta, que ho deixin, que se'n vagin a casa seva i donin pas a gent nova que sigui capaç, almenys, de justificar les despeses.

A Pollença més que preocupar-se pels diners, dormen.
 

 

Endevinalla: quŔ va anar a fer n'Ansar a Melilla?

Alternativa | 24 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Endevinalla: què va anar a fer n'Ansar a Melilla?

Tenim el luxe i el plaer de contar amb els dibuixos inèdits de Miquel Trias
amb el seu socarrant sentit de l'humor.

PORT DE POLLENăA: QUALQUE COSA HA DE CANVIAR

Alternativa | 23 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

            Ja fa molts d'anys que el Port ha deixat de ser el que era, tot i això fins ara l'abundància ha fet que no ens donasim compte d'aquest procés de degradació. Hem crescut sense cap tipus de planificació ni ordre, hem anat donant cada vegada pitjor serveis. Fins ara tot això era igual perquè els turistes seguien venint.

            Els locals comercials han anat adquirint un preus desorbitats, al mateix temps l'ajuntament els hi ha pujat les taxes i els imposts de forma brutal però no s'han preocupat de fer complir les ordenances referents a l'ocupació de la via pública, tot i que desde Alternativa ho em denunciat constantment.

            Imatges com les de les fotos que mostram més abaix no són tolerables tant desde un punt de vista estètic com desde un punt de vista de la seguretat.

            El Port de Pollença, la Cala San Vicenç i tot el municipi de Pollença segueix essent un espai meravellós, tenim tot el potencial del món per tornar a ser un referent turístic, sols cal tornar a fer les coses amb una mica de gust i amb una mica de sentit comú.

            La situació actual de l'ajuntament no permet  les grans inversions que tan li agrada prometre al nostre batle, però si  una millor gestió dels espais públics. Més neteja, més serietat amb el control de l'ocupació de la via pública i eliminar xapuces com les que es poden veure a les fotos i de les quals en podem trobar cada dia mils d'exemples.

            L'equip de govern actual ha demostrat de forma reiterada la seva manca de compromís amb el Port de Pollença, això es pot solucionar fàcilment en les properes eleccions. Però això no és suficient, entre tots ens hem de esforçar per tornar a fer del Port un lloc agradable, envejat no sols per l'entorn en el que es troba sinó per la qualitat dels seus serveis.

 

 
 

 

Caminant per Mallorca (LXXXII). Castell de Bellver.

Alternativa | 22 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

 

Una joia del Mediterrani, l’únic a l’estat espanyol i un dels quatre d’ Europa amb planta rodona, algú diu que se prengué model del castell d’Heròdium a Palestina. El que sí és cert, és que serví de model per a construir el de Michelstetten, a la baixa Àustria. L’estil és el gòtic català.

Situat a un turó d’uns 140 metres té unes molt bones vistes, d’aquí el seu nom: -bell veer-.

El castell de Bellver el féu construir Jaume II, rei de Mallorca, les obres duraren uns nou anys. El castell medieval i el fossat són de 1320, en èpoques posteriors s’afegiren altres elements: al segle XVI el segon recinte i el contra fossat, en el segle XVIII s’amplià amb un altre recinte, aquest en forma d’estrella que era característic de les fortaleses d’aquell temps. No és bo d’apreciar perquè està molt deteriorat, esperem que algun dia se recuperi el que queda que no hagi estat destruït per la carretera i l’aparcament.

La majestuosa torre de l’homenatge era el darrer lloc on podien refugiar-se si el castell era ocupat per l’enemic, estava preparada per emmagatzemar queviures i aigua. Tenia dos ponts llevadissos, un de cap al terrat del castell i un altre de cap al segon recinte, que en el seu dia era l’exterior.

Aquesta torre marcava el nord, les altres tres torres més petites marcaven  els altres punts cardinals i els guaitells marcaven els punts entremitjos.

El pati d’armes està construït sobre la cisterna que és de grans dimensions, tot el conjunt és d’una gran bellesa, són molts els detalls arquitectònics que mostren l’intenció d’emprar  el castell  per a residència de la noblesa,  a més de recinte defensiu.

                                                                                                                A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                        procedent de la xarxa

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

De la Cala al carrer Talaia. Precs i preguntes i 2.

Alternativa | 21 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

 I més preguntes del ple de juny.

- Ens costa que el batle i els regidors de serveis i de la Cala Sant Vicenç han acumulat a aquesta legislatura un bon grapat de queixes i denúncies de veïns de la Cala Sant Vicenç que fins el moment no han rebut resposta. Quan pensen fer els citats alguna cosa per fer totes les petites millores que han demanat els veïns respecte al estat d’alguns solar, a l’abandonament de les zones enjardinades, brutícia, mal estats dels carrers, de la il·luminació... No pensen que hi ha alguna cosa que no es fa bé per part de l’àrea de serveis a la Cala Sant Vicenç? Els homes assignats per l’àrea de serveis a la mateixa Cala són els més adients, són suficients...? La majoria d’aquest temes no són costosos de fer i millorarien l’aspecte de la  Cala Sant Vicenç, una cosa ben necessària.

Segons el batle fan el que poden. Segons el regidor de la Cala; hi ha poques queixes ( pas de peatons, problemes d’aigua... poca cosa més). Hi ha molt de queixes i han fet molt poquet. Per cert que respecte als treballadors de la Cala al ple no es va respondre a la nostra pregunta però després s'han encarregat d'encalentir-les contra nosaltres.

- Quan es pensen fer totes les reunions que tenim pendents: per parlar de la disciplina urbanística, per parlar de com ens afectaran les retallades  previstes pel govern central i autonòmic, adaptació PGOU al PT...

El batle va dir que era urgent i que fariam les reunions d' adaptació del PGOU i de les infraccions. Es veu que el seu concepte d'urgència és peculiar, no hem fet les reunions i s'han adoptat acords urbanístics a l'Ullal i Formentor sense informar a l'oposició.

- El batle es pot informar de la reunió que va mantenir amb diferents associacions del Port? Peticions que ens van fer, compromisos adoptats...

Es vol mantenir el dialeg amb aquestes associacions i es van tractar temes especifics com la promoció del turisme. Excloure a l'oposició d'aquestes reunions no sembla una bona idea, cal més consens i més idees.

- Com es troba l’aprovació de l’adjudicació definitiva dels contractes de subministrament d’aigua.

S'ha fet l'esborrany plec clàusules tècniques per fer el  negociat. Quna sigui definitiu me  pasaran. De moment no m'han passat res i han renovat el contracte a Arguta. Ja podeu veure que el batle també fa de sísí als plens.

-Per què s'han aturat les obres de substitució de la renovació de les xarxes d'aigua potable? Les renovacions efectuades, i les previstes, ho son d'acord amb la normativa europea, que prescriu que el subministrament als edificis, ho sigui amb pressió suficient, de tal forma que no precisi cisternes intermitges, entre les habitatges i la xarxa?

Sense resposta. El tema de l'aigua es veu que no el volen comentar a un ple

- Com es troba el nou plec de condicions per la contractació de la jardineria? I de l’enllumenat públic?

A la jardineria ja s'ha fet l'i nventari i les bases tècniques ja tenen propostes; divisió en fraccions, valoracions intensitat...

A l'enllumenat públic quasi s'ha fet ja  l’inventari. 

- Quin és el pla de formació dels becaris del Festival de Música?  Com és regularan i planificaran aquestes beques per què realment serveixen per desenvolupar amb la pràctica els coneixements teòrics adquirits durant els estudis?

Tenien reunions amb el comitè d’empresa i van dir que havien arribat a acords.

- Quin criteri va seguir el regidor de serveis per proposar a la Conselleria de Medi Ambient l’empresa que va fer al 2009 el programa de neteja als torrents?

Cap criteri, és un contracte de la Conselleria de Medi Ambient. Es veu que casualment la Conselleria va contractar a l'empresea del gendre d'en Martí

- Ens podien explicar a que correspon el pagament de 1.130 € a un entitat anomenada "Nuestro padre Jesús de la sentencia" a la Junta de Govern del 20 d’abril?  Banda de cornetes del reis de Pollença.

- Ens podien raonar en plena crisi les dues factures de dos sopars aprovedes a la Junta de Govern de 4 de maig; 1.369,00 i 627,00 euros ? Consideren raonables aquestes despeses en plena crisis?

Són els sopars dels colaboradors  del pi i reis de Pollença, i dels esponsors i organitzadors de la mitja marató.

- L'Associació de Veïns del Port de Pollença ha fet ja el primer pagament del seu deute?

Ja han fet el primer pagament.

- A la junta de govern del dia 18 de maig un ciutadà demana el fraccionament de un deute en sis pagaments, li diuen que sí, però li apliquen el 5%, interés legal + 25% (4% + 1%), en canvi a l'associació de veïns just l'interés legal el 4%. Per què aquesta diferència?

El regidor d'hisenda va dir que no va presentar aval, aquesta és la diferència

- Al carrer Talaia del Port de Pollença hi ha dos contenidors on s’acumula la brutícia tan de dins com als costats. Ens han informat que aquests contenidors són utilitzat per l’empresa que fa la neteja viària del Port. Igualment aquesta empresa fa net les màquines a la mateixa zona.  Ens han informat que aquests fets ja han estat posats en coneixement de l’Ajuntament. Quan i com pensa actuar l’Ajuntament per solucionar aquests problemes?

El regidor de medi ambient va dir que l’averiguarà

 

Els contenidors de la pregunta.

 

 

 

Participau. precs i preguntes 1.

Alternativa | 20 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Precs i preguntes que vam fer al ple de juny, la majoria ens han arribat de ciutadans. Ja sabeu esperam els vostres suggeriments, precs i preguntes per a futurs plens a aquest blog, a alternativaperpollenca@gmail.com o al facebook.

Al ple de juny i juliol hem seguit demanant per l’access a l 'aqueducte-canonada que porta l'aigua des de la font de l'Algaret, dins Ternelles, fins a Pollença, que es veu impossibilitat a la major part de trams, per l'instal·lació de llargs trams de fil ferrada. Situació que ha estat denunciada des de 2001 i que imposibilita saber si hi ha fuites dins aquest tram de canonada d'uns 1600 metres, ni si hi ha veïnats que puguin agafar aigua de forma fraudulenta. I tot això a pesa de que la junta de Govern de 12 de gener de 2005, va prendre l'acord de iniciar els treballs per establir la servitut d’aqüeducte.

Per què no s’ha solucionat aquest tema? Es pensa prendre alguna mesura per solucionar-ho?  Tal volta seria convenient determinar per aquest aqüeducte la declaració de BIC, talment s'ha fet a Palma amb la Font de la Vila.

Ja portam tres plens seguits sense resposta a aquesta pregunta que hem presentat per escrit com marca la llei. Per què es riuen de la democràcia i dels seus propis acords? Què tenen que amagar?

- Quan es triaran els suplents pels representants a l'escola de música, residència, patronat turisme... Fa mesos que vam comunicar els nostres suplents a una comissió informativa per que teòricament s’havia de portar al ple i fins avui.

Igual que l'anterior,  ens dona la impressió que quan vam veure a qualqu dels nostres suplents es van a espantar. El rigor i la feina ben feta els posa nerviosos.

- Quan es pensen obrir els banys del parc de Cecil Metel es troben tancats fa setmanes? Es pensen arreglar els jocs espenyats d’aquest parc?

El regidor de serveis va respondre que els banys ja estaven oberts,encara que espenyats i que s’arreglarien.

Precs.

- Demanam la dimissió del regidor de serveis o el seu cessament per part del batle, pel seu incompliment de la llei de contractació públic. Mentre es mantenguin les irregularitats i el regidor, nosaltres seguirem fent aquest prec.

- Demanam que es torni a posar la placa del monòlit dedicat als presoners republicans que feren el camí de Coves Blanques (Cala Sant Vicenç) i les excavacions per les bateries d'artilleria, fa mesos que no hi és, només hi ha el suport rovellat.

- Demanam la reparació o retirada de l’altaveu que no funciona mai del carrer Hora cantonada Monti-Sion.

-Demanam que s’ens facilitin de manera regular i sense haver fer la petició cada ple, les actes del Consell d'Administració d'Emser. Segueixen sense donar-nos aquesta informació.

- Demanam que es solucionin les infraccions que ha denunciat el personal d’EMSER a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, abans de que es presentin denuncies davant inspecció del Treball.

- Demanam que apliquin l’ordenança d’ocupació de la via pública actualment vigent. La seva inoperància a aquest tema ha convertit a alguns llocs del municipi en la selva

- Demanam es tanquin i es facin nets els solars que hi ha entre els carrer Talaia i Colomer (on hi ha un vertader abocador) al costat del bosquet de bòquer.

- Ja que hi ha pares que tenen problemes  per no haver estades els dies de setembre abans de començar el nou curs. Demanam que es cerquin activitats que no siguin massa costoses. El regidor d'esport va dir que s'intentaria donar solució a aquest tema

- Demanam que s’arreglin les instal·lacions elèctriques en mal estat que són molt perilloses  i n’hi ha a la plaça Miquel Capllonch, a Gotmar, al carrer al costat del bosquet de Bòquer.... Exemple d'aquest plec que ens va fer arribar un ciutadà.

 


-

Documentaciˇ Ternelles i ple extraordinari

Alternativa | 19 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

  Avui a les 11 del matí la Plataforma Pro Camins Públics i oberts registran a l'Ajuntament una instància on recollen de manera general tots els documents presentats per tal de defensar la titularitat pública del camí de Ternelles (document a la continuació de l'article). En aquesta entrega, serà en Antoni Gorries, que ha fet una gran tasca en la recollida de documentació en aquest camí.
 
A banda de l'instància que presenten, Antoni Gorries durà tota la documentació que s'ha possat a disposició dels serveis jurídics de l'Ajuntament, que consta de vuit arxius amb les copies dels documents i  informara de tota aquesta documentació.
 

Aprofitam per donar una vegada més l'enhorabona a la Plataforma i a Toni Gorries que fan una feinada desinteressada en defensa dels camins públics 


Demà divendres ple extraordinari, en un dia i a una hora intempestiva; a les 12:00,no vagi a ser que algú vagi al ple.

                                                                  ORDRE DEL DIA

1r.- Adjudicació definitiva del Servei Públic de Neteja Viària.

  Es rebutjen els recursos de les altres empreses concursants i s'adjudica el servei públic de neteja viària a la UTE formada per les empreses Llabrés Feliu S.A, Amer e Hijos S.A i Bartolomé Adrover e Hijos S.L. A Alternativa defensam la gestió pública del servei públics, sobre tot d'un tan bàsic i fonamental com la neteja viària. Una vegada que l'equip de govern va mantenir la privatització de la gestió d'aquest servei, el que ens resta es controlar el compliment rigorós del plec de condicions i rentabilitzar per tots els ciutadans la fort inversió que es fa a aquest tema tàn bàsic.

No està de més recordar que va ser en novembre de 2008 quan  Alternativa va descobrir que la deficient neteja viària del Port de Pollença la feia una empresa sense contracte i sense control (veure article). Situació que s'ha mantengut fins ara (a Pollença fa temps que també va acabar el  seu contracte). Hem de recordar que es segueix mantenint la facturació irregular d'empreses dels familiars del regidors de serveis Martí Ochogavía (jardineria i servei elèctric) a més d'altres com la grúa, manteniment bombes impulsores depuradora del Port... Tot plegat és immoral, injustificable i suficient per que a qualsevol país mitjanament civilitzat aquests polítics que diuen ens governen haguessin dimitit i s'haguesin anat a ca seva. Esperem que això sigui una realitat en maig amb els vots dels ciutadans.

2n.- Aprovació, si procedeix, de la documentació tècnica per tal de complimentar les prescripcions assenyalades a l’acord d’aprovació definitiva de l’adaptació  del PGOU al POOT adoptat pel Ple del Consell de Mallorca a la sessió de 05-05-2008.

Aquest punt va ser retirat al ple passat  davant de la nostra petició de que es donés més temps a l'assessor jurídic per que pogués fer un informe més acurat del tema. L'assesor jurídic ens va explicar que el seu informe no podia ser més detallat per que no havia participat del procés d'adaptació.

També vam demanar explicacions sobre com es troba l'expedient d'infracció urbanística en una zona ANEI (Área Natural de Especial Interés) d'un dels propietaris que fa una cessió gratuïta d'un solar a Formentor sense cap contraprestació. Un ainfracció d'aquest tipus és un delicte que ha de ser comunicada a fiscalia i no ens consta que s'hagi fet.Hem demanat còpia del mateix.

A pesar de la importància del tema i que es presenta exactament igual a la Comissió Informativa no eren ni el regidor d'urbanisme, ni l'arquitecte municipal que són les persones que han guisat aquest acord.

 


Toni Gorrias a una de les excursions reivindicatives per la Carretera vella  de Pollença a Lluc, encara tancada. Per desgràcia actualment Toni només ha pogut fer aquesta excursió fins la famosa barrera de l'Empaltada, ja que l'accés  s'ha de fer per un botador  discriminant a la gent discapacitada. Esperam que amb la feina seva i de tothom aconseguir recuperar el que és públic.

 

 

 (Segueix)

Industries sense clients (Turisme II).

Alternativa | 18 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

TURISME (II)

   Seguim amb els articles dedicats al turisme, a l’anterior article varem fer un petita descripció del que és el nomenat “tot inclòs” que sembla que serà la forma de comercialització dominant turísticament parlant a Port de Pollença, ara esbrinarem les causes d’haver acabat d’aquesta manera que són molt diverses.

1.- INDUSTRIES SENSE CLIENTS

   Els hotels del Port de Pollença no tenen clients, exceptuant l’Hotel Miramar del que hem parlarem un altre dia, els hotels de Port de Pollença han deixat la seva comercialització en mans de unes empreses situades als països d’origen dels turistes, que són els touroperadors,  quan arriba a l’hotel, el Sr. Smith, la Sra. Müller o el Sr. Lefebre, aquest noms just interessen a l’hotel per la fitxa de Policia o per fer la factura corresponent al touroperador, no té altre tipus d’interès. A més, envers de rebre als clients el director del mateix o un persona en rellevància a l’establiment, resulta que la benvinguda també la dona un representant de l’empresa comercialitzadora, que por ser sigui la primera vegada que és al Port de Pollença, o va venir de més jove i l’únic que coneix és el camí que havia de fer des de la platja al seu hotel o apartament i els bar de copes, possiblement no coneix res més  del poble ni de Mallorca, mentre i a més segueix les directrius que li dona el touroperador amb el seu pla de negoci, els directors del hotels envers de rebre els seus clients com cal, es barallen amb els caps de secció, per si s’està posant massa tonyina al menú, o massa  lleixiu per fer la neteja, patètic.

Tenim molt de professionals a la nostra illa per donar la benvinguda al nostres establiments, donar-los una sèrie de consells per gaudir no només del nostre municipi, i també de la resta de l’illa, a més de aconsellar-los  en gastronomia per posar un exemple, aquest professionals són el guies oficials, un altre col·lectiu molt maltractat per l’ intrusisme i altres problemes que sembla ningú voler solucionar, per una quantitat econòmica raonable donaríem als clients que arriben al Port de Pollença una benvinguda de categoria, que a ben segur faria que els clients volguessin deixar l’hotel per descobrir totes les meravelles que tenim i no voler quedar a l’hotel per inflar-se de cervesa o gin-tonic, malgrat que hi ha clients que venen per fer això precisament, beure com xots.

Per això està fora de lloc la frase que va dir el President Antich a la premsa:

“L’hosteleria no podrà absorbir l’atur de la construcció”.

Sr. President, l’hostaleria no necessita picapedrers amb atur, necessita grans professionals, des de el primer “marmitó de cuina”  fins al “cap de la mateixa”, sense aquesta mentalitat ens enfonsarem sense remei.

2.- UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA INADEQUADA (no dic ni obsoleta, ni cara)

(Continuará)

 Miquel Sánchez.

Del blog Viaje a la sostenibilidad. Otro turismo es posible.

 


Avui a les 12h a Ràdio Pollença (107.9 FM) podreu sentir al nostre regidor Pepe Garcia.

Fa pudor a l'Ullal 5.

Alternativa | 17 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

El divendres el nou  president d'UM i  el batle de Pollença van fer públic el seu suport a urbanitzar la zona humida de l’Ullal. Igualment a la premsa s'ha parlat d'unes negociacions del batle amb els propietaris. (mundo 14 d'agost i 15 d'agost).El que és cert és que els 13 propietaris de les parcel·les al costat del Carrer Cadernera (zona B) es volen desvincular de l’especulació urbanística de la zona humida del Prat de l’Ullal (Zona A) i  han fet unes al·legacions en aquest sentit al departament de Territori del Consell Insular de Mallorca.

Pensam que d’UM, amb el suport del regidors del PSOE i el PP -UMP locals estan jugant amb foc. I que aquest estranys i segurament il·legals artificis urbanístics, plagat de mentides, que s'inventen per intentar urbanitzar la zona humida de l’Ullal, ens recorda totalment als que han acabat amb molt de dirigents del PP i UM davant dels jutges.

 A les al·legacions presentades pels propietaris de Cadernera donen el seu recolzament a la proposta de supressió de l’ART-10.1 que  pretenia eliminar un sector de sòl urbà de Cala Carbó traslladant l’edificabilitat a la zona de l’Ullal (Port de Pollença), ja que aquests propietaris  mai han acceptat la inclusió de les finques de la seva propietat dins una àrea de reconversió territorial, en la que hi ha interessos immobiliaris completament aliens als seus. Recordam que cap partit  té cap problema en pasar a urbanitzable  el sol  rústic al costat del carrer Cadernera d’aquests propietaris. Uns solars que no afecten a la zona humida, que es troben totalment envoltats de solars ubans i que realment podien ajudar a millorar els equipaments i infraestructures de la zona. Per què es neguen a separar dues zones que no tenen continuitat?

Igualment  rebutgen l’al·legació al Consell Insular aprovada al darrer ple per l’equip de govern municipal amb el suport del grup PP-UMP, que persisteix en mantenir una vinculació directa dels 13 propietats del sector de Cadenera amb la propietat dels terrenys de la zona humida del Prat de l’Ullal. Aquesta al·legació  proposa al CIM fer l’ART directa 10.1 l’Ullal – 1ª línia del Port de Pollença, i establir un nou creixement  del sector de l’Ullal com a Sòl Urbanitzable,  a canvi de la  peatonització i embelliment de la primera línia del Port de Pollença. Un proposta de més que dubtosa  legalitat (no va acompanyada de cap informe jurídic  , en la que  s’imputa al sòl urbanitzable de nova creació a l’Ullal, el haver d’assumir, obligatòriament, els costos de l’embelliment i peatonització de la 1ª línia del Port de Pollença (es parla de sis milions d’euros); intervenció que  representa una millora directa per a les edificacions de primera línia, que resultarien enormement beneficiades sense haver d’assumir cap tipus de despesa.

En resum l'ART Zona de l'Ullal-peatonització primera línia del Port, proposada a la seva al·legació al Consell , per l'equip de govern amb el suport del grup PP-UMP al darrer ple no té el suport de la majoria dels propietaris afectats. Aquest tema està tan ple de mentides i d'especulació que put.

 

Cr˛nica d'un tancament anunciat.

Alternativa | 16 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

El divendres passat vam tenir una comissió informativa en la que s'ens va informar que la piscina coberta del Port de Pollença es troba tancada  des del 3 d'agost per que es va tallar l'electricitat per un deute de 20.000 euros de l'empresa que la gestiona amb la companya electrica. Fins aquests dia no s'ens havia donat cap informació sobre un problema que evidenments no és nou i que al que s'ha deixat arribar al límit de tancar la piscina. Una pisicna que va ser inagurada fa poc més d'un any( l'1 de març del 2009)

  Per desgràcia una vegada més el temps ens ha donat la raó (només haveu de llegir els nostres articles anteriors sobre el tema). Al ple de maig del 2008 vam dir textualment; "Ja veurem com termina tot, ens fa molt de por  aquest tema ja que  totes les piscines municipals són molt deficitàries i a la situació actual  pot ser un  forat negre  molt perillós per les arques municipals. Aquest com el tema de l'Auditori hauria de ser un tema de Mancomunitat..." I deiam això  per què només s'havia d'observar el que passava a les piscines de Santa Margalida (tancada), Inca, Alcúdia i Sa Pobla (totes amb problemes). Al que al cas del Port s'unia una construcció de la piscina amb deficiències i la gestió de l'àrea d'esport que tampoc ajudava (encara esperam el patronat d'esport que el regidor va anuncia que funcionaria a finals del 2007).

Durant tota la legislatura no ens hem cansat de defensar des del principi una gestió pública de la piscina i que aquestes obres s'havien de fer mancomunades. La resposta de l'equip de govern va ser negar els problemes de la piscina, privatitzar la seva gestió i eliminar la Mancomunitat del Nord. I  ara .... 

A diversos plens també havíem denunciat  que  la  piscina coberta era un cúmul de despropòsits  degut  a la falta de previsió i a la ineptitud política. Una constant a a Pollença , es va dient sí, sí a tot i fent i desfent segons l'aire ,les eleccions, els possibles vots,el amic o familiar al que es vulgui beneficiar. D'aquesta manera es fa una piscina al Port i al poc temps es decideix cobrir-la (1,200.000 euros). Però   l'obra es fa de tal manera que la teulada s'orienta cap al Nord dificultant l'aprofitament de  l'energia solar, és més a un ple en resposta a una pregunta nostra el batle va defensar que es va fer així pels vents de  la Canal de Boquer i que era impossible instal·lar plaques fotovoltaiques... Ara és una de les obres previstes al segon plan E. En un principi s'havia previst fer un gimnàs, l'experiència d'altres piscines ja demostrava que sense instal·lacions complementàries les piscines cobertes no eren rentables, però finalment no es va fa el gimnàs. El problema és que les calderes per encalentir l'aigua fan impossible d'utilització de la sala en teoria destinada a gimnàs, ja que la calor produïda eleva la temperatura de totes les sales a temperatures extremes.

El deute amb la companya elèctrica (20.000 euros ) al que ha arribat l'empresa concessionària pensam que també te a veure amb la deficient obra realitzada. Algalia esport havia fet un calcul del consum elèctric fonamentat en les piscines que gestionen a altres pobles com Porreres (on hi ha sales d'activitats, musculació, spinning, padel...), però el problema és que al Port de Pollença el consum elèctric és el doble, ja que l'estructura de la piscina fa que la bomba de calor per deshumificar, ventilar i encalentir ha d'estar en funcionament constantment

 Evidentment no es pot tornar darrera la deficient construcció ni la decisió de no mancomunar construccions com aquesta. Arribats a aquest punt el que s'hauria de fer immediatament és pagar el deute amb la companya elèctrica per posar en marxa la maquinària, i evitar el deterior de la piscina, rescatar la gestió (l'empresa ja ha demanat la rescissió del contracte) i que en setembre es pugui reprendre l'activitat amb normalitat. Però clar tot això seria possible a un Ajuntament a una situació econòmica normal..

 Al manco esperam que el que ha passat a la piscina i també a l'escoleta municipal del Port (que no obrirà fins al gener per falta de doblers) pugui servir d'exemple per no caure al mateix error construint el megalòman projecte de l'auditori d'en Moneo. Fa falta més seny i ser més racional, l'època de fer un auditori com una piscina coberta a cada municipi ha passat, si el batle vol passar a la posteritat que sigui per la seva gestió no per fer obres per les que després no hi ha recursos per mantenir i gestionar.

Veure  anteriors articles.

El jutge, el refugi i la piscina (juny 2007)

La piscina coberta del Port (maig 2008).

El despropòsit de la piscina coberta(juny 2008)

Aquesta piscina és una ruina (juliol 2008).

Privatizant 1 (novembre 2008)

Privatizant (nov 2008) 2

No serà fàcil gestionar la piscina (febrer 2009)

 

Quan tornarem a veure aquesta imatge?

 

 

Caminant per Mallorca (LXXXI). Salobrar de Campos.

Alternativa | 15 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

L’ hivern passat férem una sortida per el salobrar de Campos per a observar aus, va ser molt interessant, vérem abundants cullerots, flamencs, cap blaus, avisadors, galls favers, gallinetes d’aigua, etc. També poguérem veure part del sistema de canals, comportes i estacions de bombeig, que mantenien i mantenen encara avui, els nivells d’aigua adients a una part de les explotacions salineres.

A tota la zona humida la planta que predomina és la salicòrnia. Un temps s’utilitzava per a extreure-li el potassi per a fabricar sabó. Avui en dia no s’utilitza massa però pot ser diferent en el futur.

Amb l’avantatge de que se pot regar amb aigua salada, alguns països l’estan cultivant per produir biodièsel. Dóna molt de rendiment i amb les tècniques de segona generació no s’ha d’emprar aigua per a la fabricació.

També l’empren a l’Argentina per a fabricar pinsos per a bestiar i s’han trobat que baixa considerablement el colesterol de la carn. Molt interessant.

A més, hi ha alguns importants cuiners que ja l’inclouen al seus plats. Una planta amb molt de futur.

Passant a un altre tema, veureu una foto d’un escut que està a la paret d’un aljub prop del salobrar, té la data de 1671 però el curiós és que l’animalet que hi ha no és un ós, com a l’escut actual de Campos,  sinó un porc. No sé quan s’inventaren el de l’ós però no crec que sigui molt antic.

                                                                                                        A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LluminÓries, pistes tennis,museu, Tto Cittadini...

Alternativa | 14 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern de juny  (respectant la llei de protecció de dades).

 Junta de Govern de l'1 de juny.

 Es va aprovar la proposta del regidor de l’àrea de Serveis Sr. Marti Ochogavia Mayol per l’adquisició de lluminàries per l’enllumenat de la via pública ;16 lluminàries per a la Cala de Sant Vicenç i 6 per a Pollença. Pressupost presentat per l’entitat  Dielectro Balear per import de 8.217,88 €Seguim esperant la regularització de la contractació a l'enllumenat públic.

Es va aprovar  la proposta presentada pel Regidor  de l’àrea d’Esports Sr. Miquel Ramon Amengual relativa al manteniment de les pistes de tennis del poliesportiu de Pollença i del Port de Pollença. L’objecte del contracte és la prestació del servei pel manteniment mensual, per un termini de 6 mesos (de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2010) de la gespa artificial de les instal·lacions esportives de l’Ajuntament de Pollença a realitzar per l’empresa “Sergal 2008 S.L.”pressupost per import de 9.155,57€.

A la Junta del 15 de juny

  Es va aprovar la prorroga del contracte  de consultoria i assistència tècnica dels treballs de coordinació, assessorament i dinamització del Museu Municipal de Pollença.

Es va aprovar la proposta del Sr. Batle  per tal de donar continuïtat a l’exposició-homenatge que dur a terme cada any amb motiu de la Fira al Museu de Pollença. Aquest any és el 50 aniversari de la mort de l’artista Tito Cittadini. i es farà una exposició homenatge amb un pressupost de 6.300 €.

 Tito Cittadini. La Caleta (1916).

 

 

 

Tot incl˛s. Turisme (I).

Alternativa | 13 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

TURISME (I)

Comencem una sèrie d’articles dedicats al turisme, m’hagués agradat començar d’una altra forma, no era l’article que tenia preparat ni molt manco, però el dia de la Patrona varem haver de berenar  amb la notícia que establiments del Port de Pollença també comercialitzaran les seves places en la modalitat de “tot inclòs”.

El “tot inclòs” és una modalitat de contractació turística en la que el client de l’establiment adquireix una sèrie de serveis a més dels típics com allotjament, berenar, dinar i sopar, el que fan es pagar una “tarifa plana” per poder gaudir dels serveis extres que posa l’establiment a la seva disposició, com poden ser bars, restaurant, etc.

El “tot inclòs” va néixer quan a gran extensions de terreny que no havien estat explotades turísticament, companyies hoteleres de tot el mon posaven a disposició dels seus un grans complexos turístics, això feia que just hagués l’oferta del hoteler a la zona, i a vegades a això s’havia d’afegir una inseguretat ciutadana envoltant la “zona d’oci” que feia que els turistes no haguessin de dur doblers a les butxaques. Naturalment, aquest no és el nostre cas, el nostre ha vingut per petició expressa dels clients, molt d’ells amb nins petits s’estimen més dur pagades totes les vacances per no endur-se’n sorpreses ja que no podem suportat els preus de l’oferta complementaria.

Al contrari del que pensen molts, el “tot inclòs” no l’interessa gaire a l’hoteler, ja que té els clients ficats tot el dia al seu establiment amb un major consum d’aigua, electricitat i altres serveis exteriors, que no són compensats pel sobrepreu que es fa pagar a l’agència o touroperador.

ÉS TAN DOLENT AIXÒ.

Bo, no és , però és un toc d’atenció que les coses no es fan relativament bé, malgrat hi ha turistes adscrits al “tot inclòs” siguin quines siguin les opcions oferides.

(Continuarem)

Miquel Sánchez

La globalització al turisme.

 


 

 

No cal especular a l'Ullal 4.

Alternativa | 11 Agost, 2010 22:56 | facebook.com twitter.com

A les al·legacions aprovades al darrer ple (pdf) s'ha venut que urbantizar la zona humida de l'Ullal solucionaria el tema de la peatonització i embelliment de la primera línia del Port, però evidentment les coses es poden fer d'una altra manera.

El primer que hem de dir és que mai s'hauria d'haver fet la prova de semipeatonització que va fer l'equip de govern, com es va fer; sense cap ni peus i que va crear uns problemes i una controversia innecessària. El primer que s'hauria d'haver fet és un pla de mobilitat seriós i després prendre la decisió corresponent. No contents amb haver perdut un temps preciós i haver creat oposició on no havia, després  han continuat amb la seva línia de crear problemes innecessaris i tudar dobles públics contractant a l'empresa del nebod de na Francisca. Ara amb les al·legacions on parlen de peatonitzar demostren quina importància li donen al pla de mobilitat, quan el pla recomana mantenir la circulació en sentit cap a Alcúdia. A la fi un desgavell darrera un altre desgavell.

Si parlam de continuitat urbana i de fer vials a la zona el primer que hauria de fer el regidor d'urbanisme és solucionar el tema de l'hotel Pollensa Park, li vam demanar al ple de com es trobava aquest tema i no va dir res. Fem una mica d'història aquest hotel va ser construït en la dècada dels anys 60 a terra rústic de la segona línia del Port de Pollença. La legalització d'aquest hotel implica una compensació a l'Ajuntament en forma de cessió de 4.120 metres quadrats de zona verda i uns altres 11.480 metres quadrats de vials. La propietat de l'hotel ha de construir un nou carrer amb la dotació de serveis inclosa, ha de presentar un projecte de legalització i pagar el deu per cent del valor del solar a l'Ajuntament en concepte d'aprofitament mig. 

 Igualment cap partit té problemes en pasar a urbanitzable  el sol  rústic al costat del carrer Cadernera. Uns solars que no afecten a la zona humida i que es troben totalment envoltats de solars ubans i que  podien ajudar a millorar els equipaments i infraestructures (viàries i de mobilitat de la zona). Si tots els partits estam d'acord en aquest punt la pregunta seria per que l'arquitecte municipal i el regidor d'urbanisme s'empenyen en unir el destí d'aquest solars als de la zona humida?

 

 

 

 Les al·legacions també es justifiquen per "la necessitat de l'embelliment de la primera línia. L'arquitecte parla de l'anarquia i manca d'ordenació dels porxos i rètols dels establiments". Un tema pel que evidentment no cal urbanitzar res sinó que simplement l'Ajuntament poses una mica d'ordre... Però clar si no el fa al tema de l'ocupació de la via pública, menys el farà a aquest tem.

  En resum el que cal és fer una feina seriosa i consensuada, pensant en el bé comú i deixar de fer operacions estranyes d'urbanisme a la carta.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb