Alternativa | 31 Agost, 2010 06:00
Segona part de l'article del nostre company i doctor en filosofia Tomeu Sales sobre Gramsci i la validesa de la seva teorització avui en dia. Una reflexió que, com a mínim, pot portar polèmica.
A propòsit d’Antonio Gramsci (II)
Per acabar, sols m’agradaria introduir entre les idees, teories i conceptes de Gramsci, dos dels seus principals conceptes. És tracta del concepte de «hegemonia» i el de «bloc històric». Dos conceptes que s’entrellacen entre sí, que pertanyen a la seva reformulació del materialisme històric i que ens poden ajudar a pensar el present des de la tradició de l’esquerra alternativa. Per Gramsci el grup dominant que sotmet al grup o grups dominats o explotats, no exerceix el seu domini sempre de forma directa (ús de la força física) sinó que utilitza una sèrie de mecanismes indirectes de domini que fan que l’ús de la força directa sigui per ells el seu darrer recurs. Aquest conjunt de mecanismes de domini indirecte determinen a l’individu i a la col·lectivitat d’una forma no conscient. Aquest mecanisme està compost d’idees, conceptes, concepcions del món, valors, etc., que s’interioritzen i se fan com a propis pels individus al llarg del procés de socialització. Seria el que Gramsci anomena cultura o ideologia (distanciant-se del sentit despectiu que dona K. Marx a aquesta paraula).
La hegemonia seria doncs la conjuntura d’una determinada cultura i una sèrie de mecanisme de poder directa o institucionalitzat que serveixen per dominar i perpetuar el domini d’un grup social o classe social sobre un altre. Per tant, perquè la classe dominada pugi rompre el jou que la subordina a la classe dominant, no sols ha de conquerir el poder polític o l’Estat, sinó que també ha de formular una nova «cultura»; és a dir, s’ha de trencar amb la cultura i les idees dominants d’una època per poder recobrar la llibertat i la igualtat. Així, front a la hegemonia burgesa (que al llarg de la història ha tingut diverses formes) Gramsci proposa una hegemonia alternativa, dels oprimits, dels subordinats. Aquesta idea d’una nova hegemonia, que no és sols conquesta dels mecanismes de poder directa, entronca amb la seva idea de què l’ordre moral està relacionat amb l’odre intel·lectual. Fins que no hi hagi un estímul al canvi d’idees, de concepcions del món, etc. (canvi intel·lectual), l’assolir llocs de poder per part de representats o membres de l’esquerra alternativa, no servirà per canviar els valors i els comportaments socials (canvi moral). Així, pel present, Gramsci ens mostra que la lluita de l’esquerra alternativa no sols ha de ser institucional, sinó també social i cultural. La lluita contra l’hegemonia burgesa o contrahegemònica és pluridimensional i gradual. Se pot fer tan bona feina contrahegemònica dins un grup d’amics, un grup de voluntaris, a la feina diària, com en un partit polític. No obstant, això no ha de servir per desactivar la militància política, i la vida de Gramsci n’és un exemple del que vull expressar. Gramsci va militar i ajudà a articular des de baix el PCI, encara que ell n’era molt conscient que això sols era un dels molts camps de batalla contra l’hegemonia burgesa liberal. El que crec que vol expressar Gramsci és que la militància política no se redueix a militància en partits polítics, encara que no se l’exclou.
Un altre concepte central a l’obra de Gramsci és l’idea del «bloc històric». Front a algunes versions simplistes i reduccionistes del materialisme històrics de Marx que s’estilaven a l’època, Gramsci és conscient de què la societat moderna està constituïda per dues grans classes socials (els burgesos i els proletaris), però aquestes no són classes homogènies. Dintre del seu sí s’hi donen divisions o fraccions de classe, que en un determinat moment històric poden mostrar l’oposició a propostes d’una altre fracció de la seva pròpia classe. Per entendre-ho millor posem un exemple. La burgesia mallorquina està constituïda a grans trets per dues grans fraccions (encara que n’hi ha més): la burgesia de la construcció i la burgesia que prové de l’hostaleria. Aquests dos grups socials constitueixen dues fraccions diferenciades d’una sola classe; la burgesia. I com ho sabem, dons perquè comparteixen un interès general de classe. La prova; intenteu pujar els impostos directes i sobre la propietat, veureu que automàticament les dues fraccions de la classe burgesa se posen d’acord per lluitar contra la mesura, recorrent a tots els medis que tinguin al seu abast. En canvi, si hipotèticament se proposés urbanitzar gran part de la Serra de Tramuntana, els constructors se posicionarien a favor, mentre que molts de hotelers se posicionarien en contra. Per què? Doncs perquè un dels valors que venen els hotelers al vendre les seves ofertes és el paisatge de Mallorca. Si el destruïm, doncs cada cop més la seva oferta perd valor front a altres destinacions. Així, tenim que davant d’algunes propostes els diferents grups socials que composen una classe social s’articulen de forma unitària, mentre que davant d’altres no.
Per tant, i tornant a Gramsci, si el que interessa és rompre una hegemonia històrica determinada, les forces subordinades no s’han de dividir, sinó tot el contrari, crear un bloc històric nacional. Bloc històric nacional que en alguns casos pot integrar elements o fraccions de la classe burgesa més «liberals» amb elements o fraccions de la classe dels treballadors o no treballadors. És a dir, que l’alternativa a l’hegemonia (cultura i poder) dominant d’un moment sols se pot aconseguir ajuntant les diferents forces que la qüestionin i pugin crear una hegemonia alternativa. Transposant aquesta reflexió teòrica al moment actual, dir que el bloc històric nacional que ha d’enfrontar-se a l’hegemonia neoliberal-conservadora dominant a hores d’ara, ha de venir per part dels treballadors, dels aturats, dels estudiants, dels exclosos, dels ecologistes, dels feministes, dels pacifistes, dels nacionalistes progressistes, etc. El bloc històric alternatiu està encara per construir, però ha de ser el suficientment ampli i heterogeni per poder enderrocar l’hegemonia burgesa que des de fa més de dos segles ha anat travestint-se per perpetuar-se. Aquesta reflexió ens ve d’anell al dit per referir-nos a la recent escissió d’Esquerra Unida a les Illes Balears. Més enllà de les diferents causes que puguin explicar aquesta escissió i que la majoria tenim diferents versions a les nostres mans, la negativa d’assumir un plantejament autònom de la organització a les illes respecte a la organització estatal ha estat un dels principals motius. El problema és la miopia, oportunisme i d’immobilisme de la gestió d’aquesta crisis per part dels aparells estatals i els seus quadres fels a les illes, front a plantejaments nous, que intenten adaptar-se a la realitat històrica-concreta de les illes. La gestió de la crisis i la posterior escissió de les forces de l’esquerra alternativa que estaven integrades en EU no ha fet més que col·locar cada un al seu lloc i cada personatge ha quedat auto-definit a través de les seves actuacions i discursos. Els que han actuat de forma sectària, tancant-se reafirmativament, acrítics i de forma ahistòrica seran incapaços, des de la meva humil perspectiva de proporcionar, impulsar i activar un bloc històric contra-hegemònic. Sols els qui s’obrin, els que parteixin de plantejaments concrets i reals, els qui tinguin capacitat creativa i perspectiva àmplia podran articular un nou subjecte polític encarregat d’obrir pas a la contra-hegemonia, encara que hagin de portar a sobre algunes rèmores del passat. Així, des de la meva particular perspectiva, els d’Iniciativa d’Esquerres són els més capaços d’afrontar aquesta nova tasca i encarnar nous valors i noves pautes d’acció político-estratègica.
Esper que aquestes línees estimulin a més d’un en l’aprofundiment tant de la figura com de l’obra de A. Gramsci. Un personatge de final tràgic, de vida turmentada, però de principis i de compromisos fermes. Un home de carn i os que va posar el millor de sí per lluitar contra les injustícies i va sacrificar la seva vida personal per objectius que anaven molt més enllà dels objectius particulars i individuals de l’home real.
Tomeu Sales
Alternativa | 30 Agost, 2010 06:00
Publicam la primera part (demà publicarem la segona i darrera) d'un article del nostre company Tomeu Sales. La veritat és que la lucidesa de la seva reflexió i la trasposició dels conceptes teòrics de Gramsci a la realitat actual fan d'aquest article una eina molt vàlida per a la reflexió i el debat.
A propòsit d’Antonio Gramsci
Aquest estiu, com molts d’altres, després d’anar acabant les tasques que se deixen al llarg de l’hivern, un se relaxa i descansa. Els dies passen, se dorm més, se surt més, se passeja més i també se llegeix més. Se recuperen lectures que al llarg de l’hivern, o bé per falta de temps o bé per la seva particularitat, no han pogut ser abordades. Quans de nosaltres no tenim una pila de llibres sobre la nostra taula? Estan allà, els hi va passant el temps a sobre, la pols... Cada vegada que els veus pareix que te criden, «au va, agafem», però la disciplina i la rutina ordinària ens ho impedeixen. Però de cop, en les nostres vides, succeeix allò esperat. Un període de temps, relativament llarg, on aquests llibres, temes o reflexions pendents al llarg de l’any poden ser recuperades.
Bé idò, aquest estiu ha estat la seva. Tenia un llibre de Francisco Fernández Buey sobre Gramsci (Leyendo a Gramsci, Ed., Viejo Topo), que feia molta estona que estava sobre la taula i que me feia moltes ganes llegir. Ha resultat ser una lectura molt agradable, instructiva i que m`ha donat a pensar molt.
Antonio Gramsci fou fundador del partit comunista italià (el famós PCI) i primer secretari general. Una persona altament sensible, amb idees pròpies, que defugia dels sectarismes i el dogmatisme propis d’alguns líders comunistes de la dècada dels 20 i 30. Gramsci neix en el sí d’una família de pagesos a la seva estimada Sardenya. Estudiant destacat, és enviat a Torí per estudiar filologia italiana. Els seus anys universitaris són recordats per ell com anys on entra en contacta amb les idees revolucionàries. Molt introvertit, aviat troba en l’activitat política una via d’escapament i de socialització. Aquests primers anys de formació universitària coincideixen amb el naixement de l’ocupació de fàbriques per part dels consells de treballadors a Torí. Gramsci, admirat, segueix de ben a prop aquest experiment revolucionari. Abandona els seus estudis universitaris, summament formals per una persona tan inquieta com ell, i se converteix en el principal cronista i teòric del moviment obrer dels consells. Els seus articles en Il Grido del Popolo i l’Ordine Nuovo entre 1917 i 1920 són un clar exemple. Aquest articles ajuden a clarificar i justificar moltes de les propostes i pràctiques revolucionàries del moviment obrer torinès.
El juny de 1922 Gramsci se trasllada a Moscou per participar en la II Conferència del Executiu ampliat de la Internacional Comunista. D’allà sortirà com a dirigent de la III Internacional Comunista, però a més de Moscou s’endurà quelcom més: el seu amor, Julia Schucht. Gramsci patia una greu malaltia, que en aquella època fou diagnosticada com a «anèmia cerebral». Aquesta li produïa forts mal de caps, convulsions, marejos i depressions fortes. Ell combatia aquestes afeccions amb l’aprofundiment constant en el seu rigorós treball intel·lectual. Gramsci arriba a Moscou en un estat deplorable. Tal, que després de la reunió ha de ser ingressat en un sanatori per recuperar-se. És allí on coneix a Julia Schucht, que guardava a la seva germana malalta. Comença així, uns dels romanços més inestable, conflictiu i tràgic mai conegut. Julia era una dona altament sensible, amb una bona formació (Pianista de professió que parlava italià perfectament, ja que va haver de ser exil·liada a Ginebra amb els seus pares durant el règim autoritari, regressiu i repressor del Zar de Rússia)i revolucionari, però, amb algun tipus de patologia mental, que la feia tendent a la depressió. Així, se troben i s’enamoren dues persones semblants. Per Gramsci, Julia serà l’amor de la seva vida. Fruit d’aquest amor, nasqueren dos fills; Delio i Guiliano. La relació entre Julia i Gramsci fou una relació a distància i epistolar. Bàsicament se van veure tres cops amb la seva vida i durant períodes de temps molt breus.
Després de recuperar-se, Gramsci és enviat a Viena per la III Internacional, amb l’objectiu d’organitzar i estructurar la resistència feixista a Itàlia. La vida dels revolucionaris no fou fàcil, com podem veure. La Revolució estava molt per damunt de les qüestions privades, encara que Gramsci sempre creia que l’amor reforçava la vida individual al crear un equilibri i donar una intensitat major a les altres passions i els altres sentiments. EL homes som un tot unitari, que no ens podem parcel·lar ni fragmentar sense alienar-nos. Per tant, Gramsci entenia que sense estimar a algú difícilment se pot estimar a la col·lectivitat i abraçar així les doctrines revolucionaries, llibertàries i igualitàries. Gramsci entronca amb l’idea de la política clàssica o republicana, clarament expressada per Aristòtil. Tan per un com per l’altre, entre ètica (comportament individual, valors individuals i idea d’allò que és bo i allò que no ho és) no s’oposa a la política (comportament col·lectiu, valors compartits, el bé comú), sinó que se complementen. La política no és més que l’ètica col·lectiva. Així, el canvi revolucionari cap a una societat més igualitari, no vendrà sols del canvi de les estructures institucionals de poder, sinó que ha de venir del canvi de la mentalitat, els valors i els comportaments individuals, per conformar una col·lectivitat solidaria i on el bé comú està per damunt de l’interès i el bé individual. Així, la política se converteix en una pedagogia social per Gramsci. Crec que avui en dia, l’esquerra alternativa ha de prendre nota d’aquesta reflexió i recuperar aquesta vella idea de la política. No se poden usar les mateixes estratègies i tàctiques que els partits de dreta, sinó que la política per l’esquerra és ètica col·lectiva.
Tomeu Sales
Continua més avall...
(Segueix)Alternativa | 29 Agost, 2010 05:07
Ja fa un temps que ens digueren que hi havia una publicació que se deia Caminant per Mallorca per el que pensàrem que havíem de canviar el nom d’aquesta categoria.
Al mateix temps de fer el canvi de nom, pensàrem que estaria bé unificar les numeracions dels articles de Mallorca i els de Menorca. Això permetrà que els propers de Menorca se puguin anar intercalant amb els de Mallorca sense embullar-nos massa.
Ja que és possible que surtin articles d’altres zones més llunyanes, havíem de cercar un nom que ens obrís una mica més el camp d’actuació. Si ningú no diu que aquest nom ja l’usa qualcú, el que creiem que pot estar bé és Trescant pel món esper no haver-lo de canviar.
El racó d’en Borges.
En aquest temps, un bon lloc per anar a passar un dia pot ser el racó den Boges. És una zona on hi ha bon accés a la mar, és relativament pla i té ombra. També s’hi pot gaudir de bones vistes: cap Pinar, la talaia d’Alcúdia i la Victòria; cala Marès, la Fortalesa i la resta de la badia de Pollença.
En el Caló s’ha d’agafar la paret seca que havia de servir per a posar-hi la canonada per al subministrament d’aigua a Formentor, que no s’usà i s’optà per dur-la per el Barcuix de cap a la Creveta. Aviat aquesta paret desapareix i s’han de seguir unes fites fins que llavors hi tornam a trobar un altre tram que acaba just al racó. Si hi ha bona mar, se pot gaudir d’un bany a les clares aigües o d’una observació del fons marí que segur que resulta molt interessant.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 28 Agost, 2010 06:00
Aquí tenim un nou article del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Com sempre, tocant un tema interessant i polèmic.
La cosa ve d'enrera ferm
Quan els que tenim més de 50 anys miram cap enrera i veiem el que estudiàrem de la nostra història, ens trobam que en realitat l’únic fet important que apareixia els llibres de text era la conquesta de Mallorca per Jaume I, presentat com si fos part de la reconquesta castellana. Eren set o vuit retxes dins el llibre de “Historia de España”.Això fou tot el que estudiàrem de la història de Mallorca. Ens mutilaren la nostra història, la suplantaren per la seva, fent-nos creure que la nostre era la d’ells i que nosaltres no en teníem, ens volgueren esborrar la memòria, a fi d’amagar-nos la veritat.
El mateix feren amb la nostre llengua: més de 200 anys de persecució, dejecció i proscripció, intentant esvair-la. Els que tenim més de 50 anys en tota la nostra escolaritat mai estudiàrem el català, ni la seva literatura (ni sabíem si en teníem) i tampoc llegírem mai en català, per això esdevinguérem analfabets en la nostra llengua.
Vet aquí dues claus per dominar un poble: salpar-li la historia i la llengua. El més trist és que molts s’acostumaren a la injustícia; sense afinar fressa de res, els aglapiren davall la llova parada de l’alienació, l’acomplexament i l’autodenigració, complint l’objectiu de l’instrucció secreta contra el català del Fiscal del Consejo de Castilla (1716) “de manera de conseguir el efecto sin que se note el cuidado”.
En Franco va seguir reblint el clau durant 40 anys, amb abstinència de història i llengua pròpies i amb una embafada de “Formación del Espíritu Nacional”, d’àguiles imperials, de “Una grande y libre”... I ara toca al PP seguir les seves petjades i les d’en Felip V amb un altre “decret de nova planta”, un poc dissimuladet amb la cooficilitat i el bilingüisme. Es tracta de matar la vaca per desmamar el vadell.
Per acabar-ho de confitar, l’allau de peninsulars que vengueren devers els anys 50, va constituir una vertadera invasió, que amb allò de “esto es España”, “habla cristiano”, “no me hables en tu dialecto”..., sense témer-se’n ajudaren a embrutar més la pesquera. Molts d’ells desprès de d’anys i anys a Mallorca no han estat capaços de parlar el mallorquí, perquè les ompliren el boll d’imperialisme lingüístic i molts de mallorquins feren i fan la farina blana i més embullats que un escarabat entre borres, es begueren la ideologia centralista.
Si no volem seguir essent anorreats i deixar-nos colcar, és ben hora d’obrir els ulls perquè no ens donin cresta per ballesta, lligar caps per descobrir les martingales que hem patit amb la manipulació de l’historia i el maltracte que ha rebut la nostre llengua. ¿Hem quedar mans fentes mirant com esfondren la nostra identitat i cultura?
Mariano Moragues
Alternativa | 27 Agost, 2010 05:57
Seguim amb la sèrie d'articles de Miquel Sánchez sobre el turisme a Pollença i la seva problemàtica.
TURISME (III)
2- UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA INADEQUADA
Abans de tot una pregunta, Què passaria si els alemanys tanquessin les seves industries de automòbils, industries pesades o les seves industries químiques i les arrendessin a xinesos, romanesos, etc ??? La resposta al final
Viatgem amb la màquina del temps cap els anys 60 i 70 a Pollença, qui va tenir la sort de ser propietari o de tenir el capital per adquirir un local al Port de Pollença i més a la primera línia de mar varen ser els primers en donar-se compte de l’arribada de turisme de masses, on per preus que triplicaven els normal als bars del poble per aquelles dates varen fer un doblers que mai haguessin pogut imaginar, però no penseu que tot allò va venir tot solet, tota la família es posava a fer feina al bar, restaurant o tenda de “souvenirs” a més, algun treballador de temporada de la península també feia feina durant tota la temprada alta, qui no recorda quan durant el mesos de març i abril ens arribaven “nins nous” a la nostra escola, i a més algun cap de setmana el Port s’omplia de mariners del Estat Units d’Amèrica de permís on “one coke, one dolar”.
Què ha passat ??? Per què s’ha romput aquesta dinàmica ??? On són els pollencins que duien tot aquesta activitat turística ???
En el meu cas, als anys setanta al Port va haver un fet, l’escola que havia a l’Aeròdrom Militar de Pollença es va tancar i els fills del militars, què en aquells anys havia molt més que ara, varen venir a l’escola del Port de Pollença principalment, a la nostra aula eren just 10 nins i “vint i pico” de nines, per tant va ser molt natural fer altres amistats amb aquells nous nins de totes les edats que varen començar aquell curs. A l’estiu venien els seus amics i familiars de Madrid i altres indrets a passar les vacacions a “la base”, i quan ells parlaven dels seu futur, parlaven d’Universitat, d’Enginyeria i altres carreres o ocupacions que mai havien sentit per aquí.
Els doblers que varen fer els nostres padrins i els nostres pares han servit per donar-nos aquest estudis que abans era impossible ni tan sols somiar o conèixer. Ara el fill del cambrer, del cuiner o de la cambrera de pisos, ja no vol ser com el seu pare o la seva mare ara són missers, arquitectes, enginyers etc. La tradició familiar queda rompuda i el local queda disponible per arrendar, naturalment hi ha excepcions però poc a poc i sense pausa aquest fet es va generalitzant, sense comptar amb el nombre important del locals comercials que s’han construït o habilitat durant aquest darrers anys.
Aquest locals són ocupats per restaurants xinesos, restaurants exòtics i altres franquícies de menjar ràpid que han fet que el Port de Pollença hagi perdut en moltes zones aquell “ambient mariner” que tenia un temps, a més algun conegut meu mallorquí que encara té un restaurant em diu que no pot tenir empleats pollencins perquè li demanen la setmana de La Patrona de vacances, per tant hi ha un petit rebuig a fer feina com un temps renunciant a tot durant sis o set mesos, malgrat la temporada efectiva a minvat a tres mesos com molt.
Sembla que a l’hostaleria com a l’església li estan faltant vocacions, per això dic que l’oferta complementària és inadequada per un lloc que vol ser cap davanter a l’industria turística, però com em deia el propietari d’un d’aquest locals, si no l’arrend a ells estaria buit.
3. PORT DE POLLENÇA I LA CALA. PERFIL DELS TURISTES ACTUALS.
Al Port de Pollença i a La Cala el perfil dels turistes actuals que venen a allotjar-se al seus hotels o apartaments són d’una família britànica amb fills i que està estalviant tot l’any per venir a passar una setmana o dues de sol i platja ...
(continuarà)
Miquel Sánchez
Articles anteriors:
-Indústries sense clients (Turisme II)
Fotografia de la Cala des de l'aire de Hans Monheim, més fotografies a http://www.hansmonheim.com/
Alternativa | 26 Agost, 2010 06:00
Aquí tenim un nou article de la nostra articulista de luxe, na María Antonia Valdivielso (Toñi). Esperam que vos agradi i ja sabeu que si voleu escriure qualsevol article o enviar-nos alguna fotografia només ho heu de fer enviant-ho a alternativaperpollenca@gmail.com
.
És l’educació, estúpid!
Dos exemples, un d’una comunitat governada pel PP i l’altre d’una governada pel PSOE poden ser un botó de mostra perquè ens adonem de cap on anam en educació.
Una amiga meva, professora a Madrid, té una filla a primària. Com que ella creu en l’educació pública, a diferència del que fan molts d’altres professors, duia la filla a un col·legi públic del seu barri. L’any passat, a final de curs, la mestra de la nina la va cridar i li va dir que, amb mal al cor, li havia d’aconsellar que tregués la nina del centre perquè era l’única espanyola de la classe, i el fet d’haver-se de dedicar a alumnes nouvinguts o amb altres problemàtiques feia que la filla de la meva amiga no pogués avançar com ho faria a una classe sense tants d’immigrants. La meva amiga va canviar la nina d’escola. Ara la duu a una escola concertada del mateix barri, on els únics estrangers que hi van són anglesos, alemanys i qualque americà, però del Nord.
Aquest cas és una mostra del que està passant al nostre sistema educatiu. L’educació pública s’està convertint en una espècie d’assistència social, amb uns centres-guetos a les ciutats, mentre que l’ensenyament concertat, pagat amb els impostos de tots, selecciona el seu alumnat i posa traves econòmiques a fi de dificultar l’entrada d’alumnes difícils.
Una altra amiga, aquesta professora a Andalusia, em va explicar el sistema que tenen allà per cobrir les baixes del professorat. Cada institut disposa, depenent de la grandària del centre, d’un nombre d’hores de substitució que cobreix la Consejería. És el director qui decideix com s’administren aquestes hores; quan s’han esgotat aquestes hores, les baixes no es poden cobrir. El sistema és tan pervers que el que fan els responsables dels instituts és guardar-se les hores per a final de curs –quan més baixes es produeixen- o per aquells docents que ja saben que tenen certa tendència a posar-se malalts. Així, alumnes de primer de batxillerat, o de tercer o quart d’ESO, o aquells que cursen assignatures minoritàries, veuen com les baixes dels seus professors en general no es cobreixen, perquè el director guarda aquelles hores per als de segon de batxillerat (la Selectivitat obliga), o per al primer cicle d’ESO, que com que fan més renou, tendeixen a distorsionar més el normal funcionament de les classes.
Tot això es complementa amb l’anomenat quadern de classe, una programació dia per dia que els professors han de lliurar a direcció a començament de curs, de forma que el professor de guàrdia indica als alumnes què han de fer a classe, quan el professor titular no hi és, cobrint així l’expedient: els alumnes estan atesos i sembla que fan feina, encara que un professor de llatí hagi de fer com si fes una classe de matemàtiques de primer de batxillerat.
Com ja he dit, es tracta d’un sistema pervers, que dóna carta d’entitat al que part de la societat reclama: els instituts acaben convertint-se en guarderies. No es tracta que els alumnes es formin, es tracta que no molestin. I per aquesta raó, és igual tenir a un aula tancats 25 que 35 alumnes, que és el que començarà a passar a partir d’aquest setembre aquí. A tots els centres s’ha reduït el nombre de professors, la qual cosa suposarà una major càrrega lectiva per a tot el claustre i, el que encara és més important, un augment del nombre d’estudiants a cada classe; aixó és, i així ho assenyalen els estudis, un factor fonamental a l’hora de rebre ensenyament, aquell en què es basa un altíssim grau d’èxit o fracàs escolar.
I mentre es desmantella l’ensenyament públic, els dos principals partits espanyols es varen dedicar a negociar un pacte educatiu que, fins i tot abans de ser paper banyat, era una vaga declaració d’intencions que no gosava tocar els problemes més greus de la nostra educació.
Ara ja han arribat els retalls a l’educació. En Zapatero ha repetit que les partides dedicades a aquestes qüestions no es retallarien i que, fins i tot, s’havien incrementat el nombre d’alumnes becats. És possible que la segona afirmación sigui veritat, però que els retalls han arribat a les escoles i els instituts públics no és menys cert.
Amb aquests dos exemples, reals, vull fer una reflexió sobre el que ens estant fent i el que ens faran, sobre els riscos que es perceben i sobre la poca importància que els dos grans partits donen a la qüestió cabdal de la formació. Parafrasejant l’assessor d’un president nord-americà, allò que és fonamental per al nostre desenvolupament, la millor inversió de futur, “és l’educació, estúpid”.
Alternativa | 25 Agost, 2010 06:00
Des d'Alternativa per Pollença volem denunciar públicament la nostra indignació màxima en quant a la deixadesa i descontrol municipal en la seva part econòmica. Primer de tot va ser el retard de 9 mesos en la presentació dels pressuposts municipals. Després fou la falsetat d'aquests pressuposts amb partides d'ingressos inflades. Més tard foren les múltiples operacions de crèdits extrajudicials que s'usen de forma fraudulenta. I ara, amb una situació econòmica municipal insostenible, amb un deute de molts milions d'euros amb els bancs, ens hem assabentat de que Pollença no rebrà Fons de Cooperació Local degut a que des de l'Ajuntament no s'han presentat degudament justificades les despeses de l'any anterior.
L'agost tots els municipis de les illes cobren el Fons de Cooperació Local, dependents de la Conselleria d'Interior, per tal d'alleugerir la situació econòmica de les institucions locals i corregir els possibles desequilibris pressupostaris entre municipis, per invertir-los en allò que considerin més oportú. Alguns exemples son: Llucmajor 390.169 euros, Manacor 436.346 euros, Marratxí 361.327 euros, Inca 330.167 euros i Alcúdia 226.121 euros, entre molts altres. Pollença 0 euros.
Com es pot tenir tant descontrol? com es poden deixar perdre subvencions i diners degut a la mala gestió? com es pot ser tan deixat en la contabilitat? o és que no son justificables les despeses i per això no s'han pogut presentar degudament?
En una situació com l'actual, en la que molts proveedors no cobren de l'ajuntament, que s'han hagut de retallar nombroses partides i abandonat molts projectes, és intolerable el deixar d'ingressar uns diners que ajudarien en part a sostenir la greu situació econòmica del consistori.
Des d'Alternativa per Pollença demanam als nostres governants pollencins que si estan cançats o son incapaços de fer la seva feina ben feta i en benefici del poble, que si no son capaços de governar un poble amb un mínim de coherència i feina ben feta, que ho deixin, que se'n vagin a casa seva i donin pas a gent nova que sigui capaç, almenys, de justificar les despeses.
Alternativa | 24 Agost, 2010 06:00
Endevinalla: què va anar a fer n'Ansar a Melilla?
Alternativa | 23 Agost, 2010 06:00
Ja fa molts d'anys que el Port ha deixat de ser el que era, tot i això fins ara l'abundància ha fet que no ens donasim compte d'aquest procés de degradació. Hem crescut sense cap tipus de planificació ni ordre, hem anat donant cada vegada pitjor serveis. Fins ara tot això era igual perquè els turistes seguien venint.
Els locals comercials han anat adquirint un preus desorbitats, al mateix temps l'ajuntament els hi ha pujat les taxes i els imposts de forma brutal però no s'han preocupat de fer complir les ordenances referents a l'ocupació de la via pública, tot i que desde Alternativa ho em denunciat constantment.
Imatges com les de les fotos que mostram més abaix no són tolerables tant desde un punt de vista estètic com desde un punt de vista de la seguretat.
El Port de Pollença, la Cala San Vicenç i tot el municipi de Pollença segueix essent un espai meravellós, tenim tot el potencial del món per tornar a ser un referent turístic, sols cal tornar a fer les coses amb una mica de gust i amb una mica de sentit comú.
La situació actual de l'ajuntament no permet les grans inversions que tan li agrada prometre al nostre batle, però si una millor gestió dels espais públics. Més neteja, més serietat amb el control de l'ocupació de la via pública i eliminar xapuces com les que es poden veure a les fotos i de les quals en podem trobar cada dia mils d'exemples.
L'equip de govern actual ha demostrat de forma reiterada la seva manca de compromís amb el Port de Pollença, això es pot solucionar fàcilment en les properes eleccions. Però això no és suficient, entre tots ens hem de esforçar per tornar a fer del Port un lloc agradable, envejat no sols per l'entorn en el que es troba sinó per la qualitat dels seus serveis.
Alternativa | 22 Agost, 2010 06:00
Una joia del Mediterrani, l’únic a l’estat espanyol i un dels quatre d’ Europa amb planta rodona, algú diu que se prengué model del castell d’Heròdium a Palestina. El que sí és cert, és que serví de model per a construir el de Michelstetten, a la baixa Àustria. L’estil és el gòtic català.
Situat a un turó d’uns 140 metres té unes molt bones vistes, d’aquí el seu nom: -bell veer-.
El castell de Bellver el féu construir Jaume II, rei de Mallorca, les obres duraren uns nou anys. El castell medieval i el fossat són de 1320, en èpoques posteriors s’afegiren altres elements: al segle XVI el segon recinte i el contra fossat, en el segle XVIII s’amplià amb un altre recinte, aquest en forma d’estrella que era característic de les fortaleses d’aquell temps. No és bo d’apreciar perquè està molt deteriorat, esperem que algun dia se recuperi el que queda que no hagi estat destruït per la carretera i l’aparcament.
La majestuosa torre de l’homenatge era el darrer lloc on podien refugiar-se si el castell era ocupat per l’enemic, estava preparada per emmagatzemar queviures i aigua. Tenia dos ponts llevadissos, un de cap al terrat del castell i un altre de cap al segon recinte, que en el seu dia era l’exterior.
Aquesta torre marcava el nord, les altres tres torres més petites marcaven els altres punts cardinals i els guaitells marcaven els punts entremitjos.
El pati d’armes està construït sobre la cisterna que és de grans dimensions, tot el conjunt és d’una gran bellesa, són molts els detalls arquitectònics que mostren l’intenció d’emprar el castell per a residència de la noblesa, a més de recinte defensiu.
A.R.F.V.
procedent de la xarxa
(Segueix)
Alternativa | 21 Agost, 2010 06:00
I més preguntes del ple de juny.
- Ens costa que el batle i els regidors de serveis i de la Cala Sant Vicenç han acumulat a aquesta legislatura un bon grapat de queixes i denúncies de veïns de la Cala Sant Vicenç que fins el moment no han rebut resposta. Quan pensen fer els citats alguna cosa per fer totes les petites millores que han demanat els veïns respecte al estat d’alguns solar, a l’abandonament de les zones enjardinades, brutícia, mal estats dels carrers, de la il·luminació... No pensen que hi ha alguna cosa que no es fa bé per part de l’àrea de serveis a la Cala Sant Vicenç? Els homes assignats per l’àrea de serveis a la mateixa Cala són els més adients, són suficients...? La majoria d’aquest temes no són costosos de fer i millorarien l’aspecte de la Cala Sant Vicenç, una cosa ben necessària.
Segons el batle fan el que poden. Segons el regidor de la Cala; hi ha poques queixes ( pas de peatons, problemes d’aigua... poca cosa més). Hi ha molt de queixes i han fet molt poquet. Per cert que respecte als treballadors de la Cala al ple no es va respondre a la nostra pregunta però després s'han encarregat d'encalentir-les contra nosaltres.
Sense resposta. El tema de l'aigua es veu que no el volen comentar a un ple
- Quin és el pla de formació dels becaris del Festival de Música? Com és regularan i planificaran aquestes beques per què realment serveixen per desenvolupar amb la pràctica els coneixements teòrics adquirits durant els estudis?
Tenien reunions amb el comitè d’empresa i van dir que havien arribat a acords.
Cap criteri, és un contracte de la Conselleria de Medi Ambient. Es veu que casualment la Conselleria va contractar a l'empresea del gendre d'en Martí
- Ens podien explicar a que correspon el pagament de 1.130 € a un entitat anomenada "Nuestro padre Jesús de la sentencia" a la Junta de Govern del 20 d’abril? Banda de cornetes del reis de Pollença.
- Ens podien raonar en plena crisi les dues factures de dos sopars aprovedes a la Junta de Govern de 4 de maig; 1.369,00 i 627,00 euros ? Consideren raonables aquestes despeses en plena crisis?
Són els sopars dels colaboradors del pi i reis de Pollença, i dels esponsors i organitzadors de la mitja marató.
- L'Associació de Veïns del Port de Pollença ha fet ja el primer pagament del seu deute?
Ja han fet el primer pagament.
- A la junta de govern del dia 18 de maig un ciutadà demana el fraccionament de un deute en sis pagaments, li diuen que sí, però li apliquen el 5%, interés legal + 25% (4% + 1%), en canvi a l'associació de veïns just l'interés legal el 4%. Per què aquesta diferència?
El regidor d'hisenda va dir que no va presentar aval, aquesta és la diferència
- Al carrer Talaia del Port de Pollença hi ha dos contenidors on s’acumula la brutícia tan de dins com als costats. Ens han informat que aquests contenidors són utilitzat per l’empresa que fa la neteja viària del Port. Igualment aquesta empresa fa net les màquines a la mateixa zona. Ens han informat que aquests fets ja han estat posats en coneixement de l’Ajuntament. Quan i com pensa actuar l’Ajuntament per solucionar aquests problemes?
El regidor de medi ambient va dir que l’averiguarà
Els contenidors de la pregunta.
Alternativa | 20 Agost, 2010 06:00
Precs i preguntes que vam fer al ple de juny, la majoria ens han arribat de ciutadans. Ja sabeu esperam els vostres suggeriments, precs i preguntes per a futurs plens a aquest blog, a alternativaperpollenca@gmail.com o al facebook.
Al ple de juny i juliol hem seguit demanant per l’access a l 'aqueducte-canonada que porta l'aigua des de la font de l'Algaret, dins Ternelles, fins a Pollença, que es veu impossibilitat a la major part de trams, per l'instal·lació de llargs trams de fil ferrada. Situació que ha estat denunciada des de 2001 i que imposibilita saber si hi ha fuites dins aquest tram de canonada d'uns 1600 metres, ni si hi ha veïnats que puguin agafar aigua de forma fraudulenta. I tot això a pesa de que la junta de Govern de 12 de gener de 2005, va prendre l'acord de iniciar els treballs per establir la servitut d’aqüeducte.
Per què no s’ha solucionat aquest tema? Es pensa prendre alguna mesura per solucionar-ho? Tal volta seria convenient determinar per aquest aqüeducte la declaració de BIC, talment s'ha fet a Palma amb la Font de la Vila.
Ja portam tres plens seguits sense resposta a aquesta pregunta que hem presentat per escrit com marca la llei. Per què es riuen de la democràcia i dels seus propis acords? Què tenen que amagar?
- Quan es triaran els suplents pels representants a l'escola de música, residència, patronat turisme... Fa mesos que vam comunicar els nostres suplents a una comissió informativa per que teòricament s’havia de portar al ple i fins avui.
Igual que l'anterior, ens dona la impressió que quan vam veure a qualqu dels nostres suplents es van a espantar. El rigor i la feina ben feta els posa nerviosos.
- Quan es pensen obrir els banys del parc de Cecil Metel es troben tancats fa setmanes? Es pensen arreglar els jocs espenyats d’aquest parc?
El regidor de serveis va respondre que els banys ja estaven oberts,encara que espenyats i que s’arreglarien.
Precs.
- Demanam la dimissió del regidor de serveis o el seu cessament per part del batle, pel seu incompliment de la llei de contractació públic. Mentre es mantenguin les irregularitats i el regidor, nosaltres seguirem fent aquest prec.
- Demanam que apliquin l’ordenança d’ocupació de la via pública actualment vigent. La seva inoperància a aquest tema ha convertit a alguns llocs del municipi en la selva
- Ja que hi ha pares que tenen problemes per no haver estades els dies de setembre abans de començar el nou curs. Demanam que es cerquin activitats que no siguin massa costoses. El regidor d'esport va dir que s'intentaria donar solució a aquest tema
- Demanam que s’arreglin les instal·lacions elèctriques en mal estat que són molt perilloses i n’hi ha a la plaça Miquel Capllonch, a Gotmar, al carrer al costat del bosquet de Bòquer.... Exemple d'aquest plec que ens va fer arribar un ciutadà.
-
Alternativa | 19 Agost, 2010 06:00
Avui a les 11 del matí la Plataforma Pro Camins Públics i oberts registran a l'Ajuntament una instància on recollen de manera general tots els documents presentats per tal de defensar la titularitat pública del camí de Ternelles (document a la continuació de l'article). En aquesta entrega, serà en Antoni Gorries, que ha fet una gran tasca en la recollida de documentació en aquest camí.
A banda de l'instància que presenten, Antoni Gorries durà tota la documentació que s'ha possat a disposició dels serveis jurídics de l'Ajuntament, que consta de vuit arxius amb les copies dels documents i informara de tota aquesta documentació.
Aprofitam per donar una vegada més l'enhorabona a la Plataforma i a Toni Gorries que fan una feinada desinteressada en defensa dels camins públics
Demà divendres ple extraordinari, en un dia i a una hora intempestiva; a les 12:00,no vagi a ser que algú vagi al ple.
ORDRE DEL DIA
1r.- Adjudicació definitiva del Servei Públic de Neteja Viària.
Es rebutjen els recursos de les altres empreses concursants i s'adjudica el servei públic de neteja viària a la UTE formada per les empreses Llabrés Feliu S.A, Amer e Hijos S.A i Bartolomé Adrover e Hijos S.L. A Alternativa defensam la gestió pública del servei públics, sobre tot d'un tan bàsic i fonamental com la neteja viària. Una vegada que l'equip de govern va mantenir la privatització de la gestió d'aquest servei, el que ens resta es controlar el compliment rigorós del plec de condicions i rentabilitzar per tots els ciutadans la fort inversió que es fa a aquest tema tàn bàsic.
No està de més recordar que va ser en novembre de 2008 quan Alternativa va descobrir que la deficient neteja viària del Port de Pollença la feia una empresa sense contracte i sense control (veure article). Situació que s'ha mantengut fins ara (a Pollença fa temps que també va acabar el seu contracte). Hem de recordar que es segueix mantenint la facturació irregular d'empreses dels familiars del regidors de serveis Martí Ochogavía (jardineria i servei elèctric) a més d'altres com la grúa, manteniment bombes impulsores depuradora del Port... Tot plegat és immoral, injustificable i suficient per que a qualsevol país mitjanament civilitzat aquests polítics que diuen ens governen haguessin dimitit i s'haguesin anat a ca seva. Esperem que això sigui una realitat en maig amb els vots dels ciutadans.
2n.- Aprovació, si procedeix, de la documentació tècnica per tal de complimentar les prescripcions assenyalades a l’acord d’aprovació definitiva de l’adaptació del PGOU al POOT adoptat pel Ple del Consell de Mallorca a la sessió de 05-05-2008.
Aquest punt va ser retirat al ple passat davant de la nostra petició de que es donés més temps a l'assessor jurídic per que pogués fer un informe més acurat del tema. L'assesor jurídic ens va explicar que el seu informe no podia ser més detallat per que no havia participat del procés d'adaptació.
També vam demanar explicacions sobre com es troba l'expedient d'infracció urbanística en una zona ANEI (Área Natural de Especial Interés) d'un dels propietaris que fa una cessió gratuïta d'un solar a Formentor sense cap contraprestació. Un ainfracció d'aquest tipus és un delicte que ha de ser comunicada a fiscalia i no ens consta que s'hagi fet.Hem demanat còpia del mateix.
A pesar de la importància del tema i que es presenta exactament igual a la Comissió Informativa no eren ni el regidor d'urbanisme, ni l'arquitecte municipal que són les persones que han guisat aquest acord.
Toni Gorrias a una de les excursions reivindicatives per la Carretera vella de Pollença a Lluc, encara tancada. Per desgràcia actualment Toni només ha pogut fer aquesta excursió fins la famosa barrera de l'Empaltada, ja que l'accés s'ha de fer per un botador discriminant a la gent discapacitada. Esperam que amb la feina seva i de tothom aconseguir recuperar el que és públic.
(Segueix)
Alternativa | 18 Agost, 2010 06:00
TURISME (II)
Seguim amb els articles dedicats al turisme, a l’anterior article varem fer un petita descripció del que és el nomenat “tot inclòs” que sembla que serà la forma de comercialització dominant turísticament parlant a Port de Pollença, ara esbrinarem les causes d’haver acabat d’aquesta manera que són molt diverses.
1.- INDUSTRIES SENSE CLIENTS
Els hotels del Port de Pollença no tenen clients, exceptuant l’Hotel Miramar del que hem parlarem un altre dia, els hotels de Port de Pollença han deixat la seva comercialització en mans de unes empreses situades als països d’origen dels turistes, que són els touroperadors, quan arriba a l’hotel, el Sr. Smith, la Sra. Müller o el Sr. Lefebre, aquest noms just interessen a l’hotel per la fitxa de Policia o per fer la factura corresponent al touroperador, no té altre tipus d’interès. A més, envers de rebre als clients el director del mateix o un persona en rellevància a l’establiment, resulta que la benvinguda també la dona un representant de l’empresa comercialitzadora, que por ser sigui la primera vegada que és al Port de Pollença, o va venir de més jove i l’únic que coneix és el camí que havia de fer des de la platja al seu hotel o apartament i els bar de copes, possiblement no coneix res més del poble ni de Mallorca, mentre i a més segueix les directrius que li dona el touroperador amb el seu pla de negoci, els directors del hotels envers de rebre els seus clients com cal, es barallen amb els caps de secció, per si s’està posant massa tonyina al menú, o massa lleixiu per fer la neteja, patètic.
Tenim molt de professionals a la nostra illa per donar la benvinguda al nostres establiments, donar-los una sèrie de consells per gaudir no només del nostre municipi, i també de la resta de l’illa, a més de aconsellar-los en gastronomia per posar un exemple, aquest professionals són el guies oficials, un altre col·lectiu molt maltractat per l’ intrusisme i altres problemes que sembla ningú voler solucionar, per una quantitat econòmica raonable donaríem als clients que arriben al Port de Pollença una benvinguda de categoria, que a ben segur faria que els clients volguessin deixar l’hotel per descobrir totes les meravelles que tenim i no voler quedar a l’hotel per inflar-se de cervesa o gin-tonic, malgrat que hi ha clients que venen per fer això precisament, beure com xots.
Per això està fora de lloc la frase que va dir el President Antich a la premsa:
“L’hosteleria no podrà absorbir l’atur de la construcció”.
Sr. President, l’hostaleria no necessita picapedrers amb atur, necessita grans professionals, des de el primer “marmitó de cuina” fins al “cap de la mateixa”, sense aquesta mentalitat ens enfonsarem sense remei.
2.- UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA INADEQUADA (no dic ni obsoleta, ni cara)
(Continuará)
Miquel Sánchez.
Del blog Viaje a la sostenibilidad. Otro turismo es posible.
Avui a les 12h a Ràdio Pollença (107.9 FM) podreu sentir al nostre regidor Pepe Garcia.
Alternativa | 17 Agost, 2010 06:00
El divendres el nou president d'UM i el batle de Pollença van fer públic el seu suport a urbanitzar la zona humida de l’Ullal. Igualment a la premsa s'ha parlat d'unes negociacions del batle amb els propietaris. (mundo 14 d'agost i 15 d'agost).El que és cert és que els 13 propietaris de les parcel·les al costat del Carrer Cadernera (zona B) es volen desvincular de l’especulació urbanística de la zona humida del Prat de l’Ullal (Zona A) i han fet unes al·legacions en aquest sentit al departament de Territori del Consell Insular de Mallorca.
Pensam que d’UM, amb el suport del regidors del PSOE i el PP -UMP locals estan jugant amb foc. I que aquest estranys i segurament il·legals artificis urbanístics, plagat de mentides, que s'inventen per intentar urbanitzar la zona humida de l’Ullal, ens recorda totalment als que han acabat amb molt de dirigents del PP i UM davant dels jutges.
A les al·legacions presentades pels propietaris de Cadernera donen el seu recolzament a la proposta de supressió de l’ART-10.1 que pretenia eliminar un sector de sòl urbà de Cala Carbó traslladant l’edificabilitat a la zona de l’Ullal (Port de Pollença), ja que aquests propietaris mai han acceptat la inclusió de les finques de la seva propietat dins una àrea de reconversió territorial, en la que hi ha interessos immobiliaris completament aliens als seus. Recordam que cap partit té cap problema en pasar a urbanitzable el sol rústic al costat del carrer Cadernera d’aquests propietaris. Uns solars que no afecten a la zona humida, que es troben totalment envoltats de solars ubans i que realment podien ajudar a millorar els equipaments i infraestructures de la zona. Per què es neguen a separar dues zones que no tenen continuitat?
Igualment rebutgen l’al·legació al Consell Insular aprovada al darrer ple per l’equip de govern municipal amb el suport del grup PP-UMP, que persisteix en mantenir una vinculació directa dels 13 propietats del sector de Cadenera amb la propietat dels terrenys de la zona humida del Prat de l’Ullal. Aquesta al·legació proposa al CIM fer l’ART directa 10.1 l’Ullal – 1ª línia del Port de Pollença, i establir un nou creixement del sector de l’Ullal com a Sòl Urbanitzable, a canvi de la peatonització i embelliment de la primera línia del Port de Pollença. Un proposta de més que dubtosa legalitat (no va acompanyada de cap informe jurídic , en la que s’imputa al sòl urbanitzable de nova creació a l’Ullal, el haver d’assumir, obligatòriament, els costos de l’embelliment i peatonització de la 1ª línia del Port de Pollença (es parla de sis milions d’euros); intervenció que representa una millora directa per a les edificacions de primera línia, que resultarien enormement beneficiades sense haver d’assumir cap tipus de despesa.
En resum l'ART Zona de l'Ullal-peatonització primera línia del Port, proposada a la seva al·legació al Consell , per l'equip de govern amb el suport del grup PP-UMP al darrer ple no té el suport de la majoria dels propietaris afectats. Aquest tema està tan ple de mentides i d'especulació que put.
Alternativa | 16 Agost, 2010 06:00
El divendres passat vam tenir una comissió informativa en la que s'ens va informar que la piscina coberta del Port de Pollença es troba tancada des del 3 d'agost per que es va tallar l'electricitat per un deute de 20.000 euros de l'empresa que la gestiona amb la companya electrica. Fins aquests dia no s'ens havia donat cap informació sobre un problema que evidenments no és nou i que al que s'ha deixat arribar al límit de tancar la piscina. Una pisicna que va ser inagurada fa poc més d'un any( l'1 de març del 2009)
Per desgràcia una vegada més el temps ens ha donat la raó (només haveu de llegir els nostres articles anteriors sobre el tema). Al ple de maig del 2008 vam dir textualment; "Ja veurem com termina tot, ens fa molt de por aquest tema ja que totes les piscines municipals són molt deficitàries i a la situació actual pot ser un forat negre molt perillós per les arques municipals. Aquest com el tema de l'Auditori hauria de ser un tema de Mancomunitat..." I deiam això per què només s'havia d'observar el que passava a les piscines de Santa Margalida (tancada), Inca, Alcúdia i Sa Pobla (totes amb problemes). Al que al cas del Port s'unia una construcció de la piscina amb deficiències i la gestió de l'àrea d'esport que tampoc ajudava (encara esperam el patronat d'esport que el regidor va anuncia que funcionaria a finals del 2007).
Durant tota la legislatura no ens hem cansat de defensar des del principi una gestió pública de la piscina i que aquestes obres s'havien de fer mancomunades. La resposta de l'equip de govern va ser negar els problemes de la piscina, privatitzar la seva gestió i eliminar la Mancomunitat del Nord. I ara ....
A diversos plens també havíem denunciat que la piscina coberta era un cúmul de despropòsits degut a la falta de previsió i a la ineptitud política. Una constant a a Pollença , es va dient sí, sí a tot i fent i desfent segons l'aire ,les eleccions, els possibles vots,el amic o familiar al que es vulgui beneficiar. D'aquesta manera es fa una piscina al Port i al poc temps es decideix cobrir-la (1,200.000 euros). Però l'obra es fa de tal manera que la teulada s'orienta cap al Nord dificultant l'aprofitament de l'energia solar, és més a un ple en resposta a una pregunta nostra el batle va defensar que es va fer així pels vents de la Canal de Boquer i que era impossible instal·lar plaques fotovoltaiques... Ara és una de les obres previstes al segon plan E. En un principi s'havia previst fer un gimnàs, l'experiència d'altres piscines ja demostrava que sense instal·lacions complementàries les piscines cobertes no eren rentables, però finalment no es va fa el gimnàs. El problema és que les calderes per encalentir l'aigua fan impossible d'utilització de la sala en teoria destinada a gimnàs, ja que la calor produïda eleva la temperatura de totes les sales a temperatures extremes.
El deute amb la companya elèctrica (20.000 euros ) al que ha arribat l'empresa concessionària pensam que també te a veure amb la deficient obra realitzada. Algalia esport havia fet un calcul del consum elèctric fonamentat en les piscines que gestionen a altres pobles com Porreres (on hi ha sales d'activitats, musculació, spinning, padel...), però el problema és que al Port de Pollença el consum elèctric és el doble, ja que l'estructura de la piscina fa que la bomba de calor per deshumificar, ventilar i encalentir ha d'estar en funcionament constantmentEvidentment no es pot tornar darrera la deficient construcció ni la decisió de no mancomunar construccions com aquesta. Arribats a aquest punt el que s'hauria de fer immediatament és pagar el deute amb la companya elèctrica per posar en marxa la maquinària, i evitar el deterior de la piscina, rescatar la gestió (l'empresa ja ha demanat la rescissió del contracte) i que en setembre es pugui reprendre l'activitat amb normalitat. Però clar tot això seria possible a un Ajuntament a una situació econòmica normal..
Al manco esperam que el que ha passat a la piscina i també a l'escoleta municipal del Port (que no obrirà fins al gener per falta de doblers) pugui servir d'exemple per no caure al mateix error construint el megalòman projecte de l'auditori d'en Moneo. Fa falta més seny i ser més racional, l'època de fer un auditori com una piscina coberta a cada municipi ha passat, si el batle vol passar a la posteritat que sigui per la seva gestió no per fer obres per les que després no hi ha recursos per mantenir i gestionar.
Veure anteriors articles.
El jutge, el refugi i la piscina (juny 2007)
La piscina coberta del Port (maig 2008).
El despropòsit de la piscina coberta(juny 2008)
Quan tornarem a veure aquesta imatge?
Alternativa | 15 Agost, 2010 06:00
L’ hivern passat férem una sortida per el salobrar de Campos per a observar aus, va ser molt interessant, vérem abundants cullerots, flamencs, cap blaus, avisadors, galls favers, gallinetes d’aigua, etc. També poguérem veure part del sistema de canals, comportes i estacions de bombeig, que mantenien i mantenen encara avui, els nivells d’aigua adients a una part de les explotacions salineres.
A tota la zona humida la planta que predomina és la salicòrnia. Un temps s’utilitzava per a extreure-li el potassi per a fabricar sabó. Avui en dia no s’utilitza massa però pot ser diferent en el futur.
Amb l’avantatge de que se pot regar amb aigua salada, alguns països l’estan cultivant per produir biodièsel. Dóna molt de rendiment i amb les tècniques de segona generació no s’ha d’emprar aigua per a la fabricació.
També l’empren a l’Argentina per a fabricar pinsos per a bestiar i s’han trobat que baixa considerablement el colesterol de la carn. Molt interessant.
A més, hi ha alguns importants cuiners que ja l’inclouen al seus plats. Una planta amb molt de futur.
Passant a un altre tema, veureu una foto d’un escut que està a la paret d’un aljub prop del salobrar, té la data de 1671 però el curiós és que l’animalet que hi ha no és un ós, com a l’escut actual de Campos, sinó un porc. No sé quan s’inventaren el de l’ós però no crec que sigui molt antic.
A.R.F.V.
Alternativa | 14 Agost, 2010 06:00
Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern de juny (respectant la llei de protecció de dades).
Junta de Govern de l'1 de juny.
Es va aprovar la proposta del regidor de l’àrea de Serveis Sr. Marti Ochogavia Mayol per l’adquisició de lluminàries per l’enllumenat de la via pública ;16 lluminàries per a la Cala de Sant Vicenç i 6 per a Pollença. Pressupost presentat per l’entitat Dielectro Balear per import de 8.217,88 €Seguim esperant la regularització de la contractació a l'enllumenat públic.
Es va aprovar la proposta presentada pel Regidor de l’àrea d’Esports Sr. Miquel Ramon Amengual relativa al manteniment de les pistes de tennis del poliesportiu de Pollença i del Port de Pollença. L’objecte del contracte és la prestació del servei pel manteniment mensual, per un termini de 6 mesos (de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2010) de la gespa artificial de les instal·lacions esportives de l’Ajuntament de Pollença a realitzar per l’empresa “Sergal 2008 S.L.”pressupost per import de 9.155,57€.
Es va aprovar la prorroga del contracte de consultoria i assistència tècnica dels treballs de coordinació, assessorament i dinamització del Museu Municipal de Pollença.
Es va aprovar la proposta del Sr. Batle per tal de donar continuïtat a l’exposició-homenatge que dur a terme cada any amb motiu de la Fira al Museu de Pollença. Aquest any és el 50 aniversari de la mort de l’artista Tito Cittadini. i es farà una exposició homenatge amb un pressupost de 6.300 €.
Tito Cittadini. La Caleta (1916).
Alternativa | 13 Agost, 2010 06:00
TURISME (I)
Comencem una sèrie d’articles dedicats al turisme, m’hagués agradat començar d’una altra forma, no era l’article que tenia preparat ni molt manco, però el dia de la Patrona varem haver de berenar amb la notícia que establiments del Port de Pollença també comercialitzaran les seves places en la modalitat de “tot inclòs”.
El “tot inclòs” és una modalitat de contractació turística en la que el client de l’establiment adquireix una sèrie de serveis a més dels típics com allotjament, berenar, dinar i sopar, el que fan es pagar una “tarifa plana” per poder gaudir dels serveis extres que posa l’establiment a la seva disposició, com poden ser bars, restaurant, etc.
El “tot inclòs” va néixer quan a gran extensions de terreny que no havien estat explotades turísticament, companyies hoteleres de tot el mon posaven a disposició dels seus un grans complexos turístics, això feia que just hagués l’oferta del hoteler a la zona, i a vegades a això s’havia d’afegir una inseguretat ciutadana envoltant la “zona d’oci” que feia que els turistes no haguessin de dur doblers a les butxaques. Naturalment, aquest no és el nostre cas, el nostre ha vingut per petició expressa dels clients, molt d’ells amb nins petits s’estimen més dur pagades totes les vacances per no endur-se’n sorpreses ja que no podem suportat els preus de l’oferta complementaria.
Al contrari del que pensen molts, el “tot inclòs” no l’interessa gaire a l’hoteler, ja que té els clients ficats tot el dia al seu establiment amb un major consum d’aigua, electricitat i altres serveis exteriors, que no són compensats pel sobrepreu que es fa pagar a l’agència o touroperador.
ÉS TAN DOLENT AIXÒ.
Bo, no és , però és un toc d’atenció que les coses no es fan relativament bé, malgrat hi ha turistes adscrits al “tot inclòs” siguin quines siguin les opcions oferides.
(Continuarem)
Miquel Sánchez
La globalització al turisme.
Alternativa | 11 Agost, 2010 22:56
A les al·legacions aprovades al darrer ple (pdf) s'ha venut que urbantizar la zona humida de l'Ullal solucionaria el tema de la peatonització i embelliment de la primera línia del Port, però evidentment les coses es poden fer d'una altra manera.
El primer que hem de dir és que mai s'hauria d'haver fet la prova de semipeatonització que va fer l'equip de govern, com es va fer; sense cap ni peus i que va crear uns problemes i una controversia innecessària. El primer que s'hauria d'haver fet és un pla de mobilitat seriós i després prendre la decisió corresponent. No contents amb haver perdut un temps preciós i haver creat oposició on no havia, després han continuat amb la seva línia de crear problemes innecessaris i tudar dobles públics contractant a l'empresa del nebod de na Francisca. Ara amb les al·legacions on parlen de peatonitzar demostren quina importància li donen al pla de mobilitat, quan el pla recomana mantenir la circulació en sentit cap a Alcúdia. A la fi un desgavell darrera un altre desgavell.
Si parlam de continuitat urbana i de fer vials a la zona el primer que hauria de fer el regidor d'urbanisme és solucionar el tema de l'hotel Pollensa Park, li vam demanar al ple de com es trobava aquest tema i no va dir res. Fem una mica d'història aquest hotel va ser construït en la dècada dels anys 60 a terra rústic de la segona línia del Port de Pollença. La legalització d'aquest hotel implica una compensació a l'Ajuntament en forma de cessió de 4.120 metres quadrats de zona verda i uns altres 11.480 metres quadrats de vials. La propietat de l'hotel ha de construir un nou carrer amb la dotació de serveis inclosa, ha de presentar un projecte de legalització i pagar el deu per cent del valor del solar a l'Ajuntament en concepte d'aprofitament mig.
Igualment cap partit té problemes en pasar a urbanitzable el sol rústic al costat del carrer Cadernera. Uns solars que no afecten a la zona humida i que es troben totalment envoltats de solars ubans i que podien ajudar a millorar els equipaments i infraestructures (viàries i de mobilitat de la zona). Si tots els partits estam d'acord en aquest punt la pregunta seria per que l'arquitecte municipal i el regidor d'urbanisme s'empenyen en unir el destí d'aquest solars als de la zona humida?
Les al·legacions també es justifiquen per "la necessitat de l'embelliment de la primera línia. L'arquitecte parla de l'anarquia i manca d'ordenació dels porxos i rètols dels establiments". Un tema pel que evidentment no cal urbanitzar res sinó que simplement l'Ajuntament poses una mica d'ordre... Però clar si no el fa al tema de l'ocupació de la via pública, menys el farà a aquest tem.
En resum el que cal és fer una feina seriosa i consensuada, pensant en el bé comú i deixar de fer operacions estranyes d'urbanisme a la carta.
Alternativa | 11 Agost, 2010 06:00
Al ple de juliol haviem presentat una moció demanant fer una ordenança municipal amb l’objectiu de l’estalvi d’energia i l’optimització de la despesa d’energia elèctrica en l’enllumenat nocturn del municipi. Al mateix temps es tracta de preservar al màxim la foscor del cel per tal de contemplar les estrelles i també la protecció del medi ambient nocturn, sobretot vora les zones humides i boscoses. Finalment la vam retirar ja que l'Ajuntament al adaptar el PGOU al POOT té l'obligació de fer una ordenança d'aquest tipus, encara que com a multitud de temes la passivitat i immobilisme de l'equip de govern a aquest tema és total.
A més del tema medi ambiental no hem d'oblidar el tan necessari estalvi energètic (només hem de veure les factures d'electricitat de l'Ajuntament ) als temps de crisi actual. Aquesta és un inversió que suposaria un estalvi. Algunes experiències realitzades a altres municipis permeten estimar que l'estalvi energètic derivat d'un correcte enllumenat públic és molt important. Per exemple a Figueres, l'aplicació del Pla director per a l'estalvi energètic en l'enllumenat ha suposat un estalvi mig del 44% de la despesa energètica. Xifres similars s'obtenen en el cas de la Ley del Cielo de las Islas Canarias: l'estalvi se situa entre el 40% i el 60%.
A més a més als darrers anys ha hagut importants avanços al tema de l’enllumenat amb l’aparició de les bombetes digitals o de tecnologia led que són més respectuoses amb la nocturnitat i que aprofiten millor l’energia; amb més vida útil (45.000 hores), amb un 80 % menys de consum que les bombetes incandescents. Crec que mereix la pena fer una inversió en canviar tecnologia que en alguns casos té més de quaranta anys, ja hi ha un poble Olmedo (Valladolid) on s’utilitzen bombetes digitals LED 100% i al que ens podem dirigir per demanar tota la informació que necessitem. Hem d’afegir que aquest tema a més a més ha hagut subvencions anuals per desenvolupar el tema i que les empreses que estan implantant aquesta tecnologia estam segurs que serien receptives a col·laborar aun projecte municipal
En contra de la idea arrelada de que més llum equival a una millor il·luminació ambiental, s'ha de dir que la major part de les vegades això no és cert.. Un excés de flux lluminós té tota una sèrie de conseqüències pernicioses, com la dificultat de l'adaptació de la visió en sortir de l'àrea il·luminada, l'enlluernament dintre i fora de l'àrea en qüestió, i la formació de cortines de llum que impedeixen la percepció de l'exterior de l'àrea des del seu interior. Per tot això, els nivells d'il·luminació s'haurien d'adaptar en cada cas a les característiques pròpies de cada població (o de la zona de la població), mitjançant la regulació horària i estacional del règim de funcionament, la limitació de la intrusió lumínica, l'enlluernament i la difusió cap el cel, tenint sempre en compte un disseny correcte de la instal·lació (evitant emissions directes per damunt de l'horitzontal, és a dir, cap al cel) i la distribució espectral de les làmpades utilitzades (evitant que aquestes emetin fora del rang on l'ull humà és sensible a la radiació lumínica).
El concepte de Contaminació Lumínica i els problemes associats ja han estat reconeguts per molts organismes i institucions arreu del Món. Des de la UNESCO i la NASA fins la nostra pròpia comunitat que va decretar un llei fa cinc anys de protecció del mitja nocturn. I aquestes institucions ens marquen els criteris bàsics per reduir aquest tipus de contaminació i de despesa com son: evitar l’emissió de llum cap al cel, utilitzar lluminàries i bombetes adequades, establir horaris de reducció del flux lumínic...
La contaminació lumínica és un problema molt greu, tot i que en poques ocasions es tengui en compte, com s’ha demostrat a l'aparcament fet a la Gola, on s’ha incomplit una norma bàsica per evitar la major part de la contaminació lumínica és que les faroles no tirin rajos de llum més amunt de la línia de l'horitzó. Els record que més enfora d’un parc la Gola és una zona humida i que la biodiversitat depèn tant de les hores de dia com de les hores de nit. La majoria d'insectes, que son el motor de la vida vegetal i animal per ser els pol·linitzadors de les flors i l'aliment de molts ocells i altres insectes, son d'hàbits nocturns. Però les barreres de llum projectat al cel els desorienten en el seu camí i veuen alterats els seus hàbits nocturns (reproducció, migracions, etc.). Aquesta circumstància es veu agreujada per la important quantitat de radiació ultraviolada emesa cap al cel des dels nuclis urbans, invisible per l'ull humà, però molt perceptible per la major part dels insectes nocturns, dels que depenen tan els seus depredadors naturals com espècies vegetals que obren les seves flors a la nit.
Per últim, l'increment de la llum emesa des dels nuclis urbans porta a una major lluminositat del fons del cel nocturn, que dificulta -sinó impossibilita- l'observació del cel nocturn, suposant una pèrdua cultural i paisatgística de valor incalculable, segons reconeix la Unesco a la seva Carta dels drets de les generacions futures. Aquesta pèrdua es fa patent amb el desconeixement que el jovent actual té de la bellesa del cel nocturn.
La llum del dia és per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar el cel - ("Al cel", Verdaguer, 1896)
Fa uns dies ens va arribar aquesta fotografia denúncia presa a les 4:30 de la matinada, a 1 quilòmetre des del mar; una llum halògena de milers de watts es projecta damunt de la badia de Formentor. Encara que és difícil confirmar l'origen d'aquesta llum la darrera informació que ens va donar un veí és que l'origen de la llum és villa Cortina i que es tracta d'una estàtua de Bernadí Roig composta de neons i que durant tres o quatre dies va estar en marxa a tota potència per que era necessari per després regular la seva intensitat.
Rajos de llum com aquest afecten molt a tot l'entorn natural i destorben la biodiversitat del lloc, especialment de les espècies marines.
Alternativa | 10 Agost, 2010 06:00
És una llàstima veure l'estat d'abandonament del Port en tot el seu conjunt. Ni els centenars de persones que sortiren al carrer, ni les mocions, precs i preguntes han fet reaccionar a un equip de govern que cada dia més està esgotat, sense idees i sense ganes de treballar per un municipi el qual necessita "mà de metge".
És clar que per solucionar coses com aquestes no cal un estudi de la Universitat, ni es solucionen urbanitzant la zona humida de l'Ullal.
A la galeria del "ojo crítico" del Diario de Mallorca podeu trobar més fotografies denúncies (4,5,6) del Port de Polleça.
També podeu trobar i enviar fotografies al perfil de facebook "Pollencins alçau-vos!"
Alternativa | 09 Agost, 2010 06:00
Com ja vam dir hi ha alternatives a l'especulació-destrucció a l'Ullal. A les al·legacions presentades on es justifica la destrucció de la zona humida de l'Ullal és diu:
el Port de Pollença te pendents transformacions profundes de reconversió per tal de restablir la qualitat ambiental turística i econòmica, de la que en gaudir en el passat i que en aquest moments està sèriament qüestionadaques.
El que és una bogeria és dir que la "qualitat ambiental" augmentaria destruint la zona humida de l'Ullal. Sol i platja hi ha a molt de llocs, una de les coses (a més de la seva cultura i història) que és únic de Pollença és el seu paisatges i riquesa d'ecosistemes. En aquest sentit tenim tres zones humides; la Gola, l'Ullal i l'albufereta, tres valors que hauríem de saber estimar, recuperar i potenciar com es mereixen. Aquest és el camí per restablir la qualitat turística, i no fer més urbanitzacions destruint zones humides a llocs on ni tan sols hi ha el serveis més bàsics.
A la Gola s'ha fet una gran inversió, tudant molt de doblers, amb actuacions més que discutibles i convertint una zona humida en el parc més car de Mallorca... Ara cal posar seny, aprofitar la inversió feta i convertir-la en el centre d'interpretació, formació ambiental i acollida en el Port de tots aquells que volen gaudir de la natura. Caldria recuperar el projecte que es va elaborar als anys 90 de recuperar per a usos educatius i interpretatius les zones humides del nord de la Illa. A Pollença a més també tenim el potencial humà per fer aquesta feina amb gent com Biel Perelló o Pere Tomàs Vives entre altres. A més tenim l' exemple i model a seguir a s'albufera on es van rebre 95.000 visitants al 2009.
A l'albufereta amb molt menys doblers que a l Gola s'ha fet una actuació molt interessant que hauria de servir de model a l'Ullal, retirant entre 30 mil i 50 mil metres cúbics de farcit i runes del prat de Can Cullerassa i tornant el seu espai natural a la maresma, 31 hectàrees de la reserva natural. No està de més recordar que als anys setanta una promotora sueca pretenia convertir aquesta en una macrourbanització de luxe, la Venècia Mallorquina, que es va evitar amb la protecció de l'aiguamoll arran de l'aprovació de la Llei natural d'espais protegits.
La zona humida del prat de l'Ullal evidentment es troba actualment deteriorada, però és totalment recuperable i la seva alteració és reversible si es posen en marxa projectes de restauració. L'experiència demostra que les zones humides es poden recuperar ràpidament i sense grans inversions. El que no té cap sentit es fer una nova urbanització a la zona humida i vendre la idea de que aquesta urbanització seria la solució a la primera línia del Port. El que realment tendria m si s'arribés a fer aquesta urbanització seria una zona urbana molt degradada, amb un excés de densitat i una manca de serveis evidents... Urbanitzacions com aquesta ja tenim massa, zones humides com l'Ullal poques.
L'ullal.
Alternativa | 08 Agost, 2010 06:00
Un animalet espectacular que dóna molta activitat i posa un toc de color a les basses i els safaretjos durant l’estiu, a més és un gran depredador, tant a l’estat de nimfa com al d’adult i això fa que sigui un bon controlador de les colònies de moscards.
A la finca pública de Binifaldó s’hi fan activitats relacionades amb la serra de tramuntana i la natura en general. Fa alguns dissabtes tinguérem el plaer de rebre unes interessants explicacions del biòleg Samuel Pinya i posteriorment fer un recorregut per a observar libèl·lules a llocs on hi ha aigua. També poguérem veure molts d’altres animalets ja que és molta la vida a un espai amb aigua, per petit que sigui.
Les libèl·lules són a la terra de fa uns 250 milions d’anys, hi ha fòssils d’alguna que tenia 75 centímetres d’envergadura, m’imagín el renou que devia fer quan passava.
Actualment en tenim a tot el món 6000 espècies, a Mallorca n’hi ha una vintena. La més espectacular, l’Anax imperator, és aquesta més grosseta amb tonalitats blavoses els mascles i verdoses les femelles que per la seva mida se li poden veure els detalls de les ales o els seus grans ulls compostos.
Ens crida l’atenció la manera de volar, ho pot fer endavant, endarrere, a dalt, a baix, pot estar estàtic i fer tota classe de girs.
Fa una posta de uns 500 ous, la vida de la nimfa pot ser de cinc anys però en el seu estat adult només viu fins que arriba el hivern.
A.R.F.V.
-No vaig aconseguir fotos presentables de libèl·lules, la majoria de les que vos he posat són manllevades.
(Segueix)
Alternativa | 07 Agost, 2010 06:00
Article i dibuix de Miquel Trias sobre un tema polèmic, esperam les vostres opinions. Ja sabeu que aquest blog està obert als vostres articles que podeu enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Que hi trobau? Ens prohibeixen el "boteion", ara que el jovent havia trobat la manera d'esquivar els alts preus de les begudes als locals tradicionals. Amenaçats per la caverna empresarial turística els polítics porucs de la Sala aproven una mesura tan poc democràtica com aquesta. I llavors diuen que no són partidaris de prohibir? quan els convé prohibeixen i si no s'abstenen v.g. el cas del bullfight a Catalunya.
Diuen que ho fan perquè els joves participants en aquesta activitat fan brutor, renou, molestant els veïnats i cauen en el vici i en la perdició. Bon cabal! vol dir que els de les terraces de bars i restaurants no en fan de renou i brutor? Heu vist els contenidors de fems de devora la Llotja? Heu sentit les converses de molts de decibels dels clients dels restaurants quan ha xarumbat un poc de vi, del bo, això si? Aquí el que passa és que els propietaris de fotumbos de menjar, veure i altres gresques no volen competència "deslleial", ja els va bé que els jovent s'engati i faci trull a una discoteca, és a dir que "faci gasto", com diu el batle de Felanitx (PP és clar) defensant n'Aznar, allà on toca, és a dir al seu local.
On són les manifestacions contra el renou, gateres i brutor dels balnearis de s'Arenal i Can Pastilla de Punta Balena, Bierstrasse i altres llocs característics dels gran hipermercat turístic que és Mallorca?
Els que ara es queixen de l'escàndol que fan els joves de la Botellada, són els que no han vacil·lat en destruir l'illa, apostant pel turisme espardenyer. Destrucció en l'aspecte territorial i cultural — us heu fixat en els noms d'hotels i urbanitzacions? per a un bon exemple d'ambdós aspectes teniu l'hotel Don Pedro a la cala de Sant Vicenç—.
I per acabar, un suggeriment: si el problema és el renou, que acotin una zona lluny dels habitatges —v.g. Moll Vell—i el problema serà mort. I sí és la brutor que posin més contenidors i si és la seguretat que posin més policia, quan els convé ja en troben i si no mirau quanta en posen per a la seguretat dels personatges importants que ens visiten.
I posats a treure profit de tot, la botellada es podria convertir en un atractiu turístic, com una festa alcohòlica tradicional o una revetla d'estiu. Agafau els turistes als hotels, posau-los dins uns camiona i passejau-los per totes les zones d'oci nocturn lliure, i convidau-los a beure i a participar en l'alegria del jovent mallorquí de butxaques escurades.
Alternativa | 06 Agost, 2010 06:00
Avui seguirem amb el tema de l'al·legació que fa referència a l'Ullal.
Al Pla Territorial quan es parlava de l'ART Cala Carbó - l'Ullal resta clar que l'objectiu era evitar la urbanització de Cala Carbó, mentre que de l'Ullal simplement s'indica que " no seria problemàtic d'urbanitzar (oblidant l'existència de la zona humida) i que s'ajudaria a donar continuïtat a la trama urbana". Però ara a les al·legacions, signades per l'arquitecte municipal Rafel Balaguer, urbanitzar l'Ullal es converteix en un objectiu fonamental i s'ha venut a alguns membres de la plataforma que va organitzar la manifestació al Port de Pollença com una espècia de solució màgica als problemes del Port:
"el Port de Pollença te pendents transformacions profundes de reconversió per tal de restablir la qualitat ambiental turística i econòmica, de la que en gaudir en el passat i que en aquest moments està sèriament qüestionada"
Per acabar de vendre "el regal" de la urbanització de la zona humida de l'Ullal es proposa que els propietaris paguen la peatonització del Port de Pollença, demostrant fins quin punt tenen en compte el pla de mobilitat que no recomena aquesta opció, i a més haurien de pagar l'embelleciment de la primera línia amb un pla de millora i ordenació dels porxos i retols. Una proposta que legalment sembla inviable.
A les al·legacions podem afegir el que es va publicar al Diario de Mallorca on es parla només d'un promotor que estaria disposat a posar el sis milions d'euros que diu l'Ajuntament costaria peatonitzar i embellir la primera línia. Suposavam que el sis milions havien sortit d'un estudi de taxació o d'un projecte fet per l'arquitecte municipal del que parla la notícia, però no s'ens ha mostrat res d'això.
A la mateixa notícia el batle i regidor d'urbanisme deia que la zona humida restaria al marge de la urbanització i que s'integraria en la mateixa. El que és cert és que l'al·legació no va acompanyada de cap documentació o pla que demostri aquesta possibilitat i observant el pla de la zona humida de l'Ullal i el projectat no ens surten els números.
A la fi la manca de serietat del tema és total i tot plegat és una cortina de fum electoral. Es presenten unes al·legacions inviables, es ven un futur meravellós si s'urbanitza la zona humida de l'Ullal i quan el Consell ho tombe el batle ja podrà fer el seu habitual exercici de donar la culpa a altres. Al darrer article parlarem de com es podien haver fet les coses i no s'han fet.La zona humida de l'Ullal que està en tràmits d'incorporació en el Pla Hidrològic per part de la conselleria de Medi Ambient és un valor afegit del municipi que hem de recuperar no destruir.
Alternativa | 05 Agost, 2010 06:00
Al darrer ple l'equip de govern amb el suport del grup PP- UMP van aprovar fer al·legacions a la eliminació de les àrees de reconversió territorial (ART)a Pollença. Tan el PSM com nosaltres vam votar en contra.
1. Antecedents.
Les ARTS són l'urbanisme a la carta que es va inventar UM. Una sèrie d'operacions per traslladar drets urbanístics d'un punt a un altre que en aquest moment investiga la Justícia, amb representants polítics d’UM i PP imputats.
Al cas de Pollença existien dues ART d'actuació directa:
1.- L'àrea de reconversió territorial (ART) Cala Carbó-l'Ullal, que tenia com objectiu evitar l'edificació de Cala Carbó traslladant la seva edificació a l'Ullal.
2.- L'altra era l'ART que a canvi de la demolició de l'Hotel D.Pedro a la Cala Sant Vicenç ( més l'hotel Rocamar de Sóler) establia un creixement desmesurat a Campos.
2.- Cala Carbó -Ullal.
L' ART Cala Carbó - l'Ullal va deixar de tenir sentit quan la Llei de Mesures Urgents per a un Desenvolupament Territorial Sostenible va protegir Cala Carbó i va classificar el seu sòl urbà no edificat como zona ANEI (Área Natural de Especial Interès). Una decisió que ha salvat de la destrucció total a Cala Carbó però que l'arquitecte municipal a les al·legacions presentades es permeteix qualificar de "decisió precipitada i poc reflexiva" !!!
A l'ART es van unir dues zones sense continuïtat ; una al costat del carrer Cadernera que no afecta a la zona humida (B) i una altra que afecta a la zona humida de l'Ullal (A) . D'aquesta manera els petits propietaris del solars que no afecten a la zona humida es van convertir en la pràctica en "ostatges" sotmesos a molt de pressions i manipulacions per part dels polítics i del promotor que hi ha darrer de l'intent d'urbanitzar la zona humida de l'Ullal.
L'especulació ha arribat al punt de que ja s'han venunt pisos a una finaçera danesa (notícia del diari el mundo del 18 de maig) i s'ha encarregat i fet un estudi a un professor de la Universitat de València per demostrar la manca de valor de la zona humida de l'Ullal i facilitar la seva urbanització.
Tot plegat evidentment no fa pensar precisament en una operació neta i pensada en el benefici comú com s'ha volgut vendre.
El 3 de juny el Ple del Consell Insular de Mallorca amb els vots del PSOE, PP i BLOC va eliminar les 19 àrees de reconversió territorial (ART) del Pla Territorial de Mallorca. Però sorprenentment al darrer ple com hem comentat els regidors del PSOE i el PP locals es van unir a UM per presentar al·legacions al que els mateixos havien presentat i donat suport al Consell.
A una al·legació es demana al Consell fer els estudis pertinents per articular algun mecanisme de Reconversió Territorial que permeti la demolició de l'Hotel D. Pedro a la Cala Sant Vicenç, deixant les places hoteleres a la Cala i transformant el Solar en Espai Lliure Públic. Evidentment aquesta al·legació ens sembla bé i l'hauriem donat suport si s'hagués votat per separat, encara que cuestionam l'estudi de valor que fa l'arquitecte i els 8,324.000 euros en els que es valora l'Hotel. Al mateix es parla dels expedients d'infracció urbanística que té l'hotel sense tenir en compte els ‘privilegis' donat pel govern als hotelers i que permet durant quatre anys modernitzar i fer ampliacions del 10% de la superfície en hotels que feren obres irregulars en el passat. A més, possibilita que els establiments puguin ser esbucats i tornats a pujar sense perdre altures.
Si parlam de l'altra al·legació el que resta molt clar ara és que l'ART Cala Carbó-Ullal interessava més a UM com una manera d'urbanitzar la zona humida de l'Ullal que com una forma de salvar Cala Carbó. No és sorprèn el suport del PP a operacions urbanístiques com aquesta (per alguna cosa aquests dos partits tenen un bon grapat d'imputats per casos de corrupció relacionats amb l'urbanisme), el que si resulta sorprenent és el suport dels regidors del PSOE i UMP a aquest moviment.
Alternativa | 04 Agost, 2010 06:00
El nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà ("Jove") ens ha tornat a regalar un article. Aquest cop sobre una problemàtica que pareix eterna, el tancament de camins públics, sobre tot per culpa d'uns polítics que posen totes les traves possibles a fer complir la llei i reobrir aquests camins usurpats. Ja sebeu que si voleu escriure només heu d'enviar els vostres articles a alternativaperpollenca@gmail.com
Un catàleg incomplet.
El 25 de Setembre de 2008 el plenari de l’Ajutament va aprovar el catàleg de camins del municipi i va ser publicat al BOIB núm. 153 de 30 d’Octubre de 2008.
Dins aquest acord hi havia el compromis d’incloure el catàleg dins l’inventari de béns, fet que de moment ni es plantegen.
Entre els punts destaca:
1r.- Desestimar les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública del Catàleg de camins del terme municipal de Pollença, de conformitat amb els informes emesos a tal efecte.
Sorprèn perquè quedava pendent d’un expedient d’invetigació diversos camins, i entre ells el Camí vell de Lluc, a dia d’avui aquests expedients d’investigació estan en blanc, o només tenen alguna documentació aportada per la plataforma pro camins públics, l’ajuntament no ha fet res.
2n.- Aprovar definitivament el Catàleg de camins del terme municipal de Pollença, incloent-hi tots els camins respecte dels quals no s’ha plantejat controvèrsia durant el tràmit d’informació pública, així com tots aquells camins que, tot i haver-se presentat al·legacions en contra, es recomana la seva inclusió en l’informe tècnic emès a l’efecte en data 18.06.08, fent-ho extensiu també al camí (núm. 1)de Ternelles/camí de lHorta/Camí del Castell del Rei, amb inici a la carretera c710 de Pollença a Andratx, km. 08 i final en el castell del Rei i a Cala Castell, reflectint el traçat que consta reproduït en el Plano 1, Hoja nº 1, Red viaria general y estructura orgànica del territorio dels Planos de Ordenación del PGOU de Pollença, tot completant-lo, si fos el cas, amb la cartografia del Govern Balear actualitzada, escala 1: 5000, que recomana inorme. Sort que el camí de ternelles era dins el catàleg. Perquè sinó el nostre batle en lloc de posar-se nerviós el dia de l’excursió reivindicativa, hagués dit que no podiem fer l’excursió...
3r.- Estudiar la possibilitat i viabilitat de subscriure un conveni amb la propietat de les cases de Bòquer i els propietaris de Lassarell, per tal de substituir l’actual pas per la clasta de les cases per un altre lloc habilitat a l’efecte, per fer compatible l’ús públic del camins i l’ús privatiu dels propietaris. No entenem aquesta proposta de Lassarell, quan el propietari no ha alegat res, i de fet alegat contràriament a la desviació del camí, qualsevol malpensat diria que és per poder justificar alguns desviaments estranys.
Aquestes són algunes mostres de la desídia de l’administració municipal en la defensa dels camins del municipi, per cert, sembla ser que des de la Direcció Insular de Medi Ambient s’ha comunicat al propietari de l’Empeltada la invalidesa del conveni que segons ell li permet el tancament de la fina, així dons seria interessant que la ruta de pedra en sec tanques el xaragall habilitat, i obris el camí corresponent. També seria interessant que l’Ajuntament fes cames per recuperar aquest camí, a no ser que no els despreocupi dels béns públics que es troben dins el municipi de Pollença.
Alternativa | 03 Agost, 2010 06:00
Un espai públic que està totalment abandonat per l'ajuntament (un altre dels molts que hi ha) és can Sionet. Can Sionet és l'espai que hi ha uns metres més a d'alt del col·legi Montisión, amb una plaça, un dipòsit, un aparcament i unes quantes pasteres amb vegetació.
Aquest espai, el qual visiten molts turistes a diari al creure que es tracta d'un accés al Calvari, hauria d'estar ben cuidat i pel contrari trobam una placeta descuidada a nivell de jardins, bruta, amb rajoles que salten i plena de clivells...
Per altre banda també hi ha un pal de Gesa que no té cap ús, ni te cap fil, que es mou. Esperem que un dia no caiqui sobre una persona o un cotxe. Així com també hi ha les restes d'arena d'un fogueró del passat St. Antoni que no es retiraren, restes d'enderrocs, bordillos romputs i escampats pel lloc...
I una de les coses més greus de totes és que d'ençà de finals de març, en que es va canviar a l'horari d'estiu, dues de les 5 faroles de la Placeta romanen enceses a partir de les 19 h., amb el sol encara ben potent !!!... les altres dues faroles "per sort" estan espanyades fa mesos. Aquesta és la "política d'estalvi energètic" del nostre Ajuntament, ni pensen en re-ajustar els programadors de l'enllumenat públic...
Fins i tot un veí ens ha comentat que ell mateix es dedica a podar el racó de vegetació de la pastera de l'entrada, per guanyar un lloc més d'aparcament i per poder veurer-hi bé quan surts cul enrere...
Però no tota la culpa és de l'administració ja que, al ser un lloc apartat i brut, la gent aprofita per passejar-hi els cans i no haver de recollir els escrements. Hi ha una màxima que tot propietari d'animals hauria de tenir ben clara: "El ca és teu, la merda també", per a major civisme i convivència. També és poden trobar preservatius escampats com bolets per la zona. I no és poca la gent que deixa fems de gran tamany vora dels contenidors que allà hi ha i que hauria de dur a la deixalleria (amb un cartell informatiu de l'ajuntament tal vegada podríem evitar la major part d'aquests "trastos").
La imatge en general és d'abandonament i de brutor. Una imatge que centenars de turistes contemplen i que no seria difícil de millorar amb un poc de ganes. Fins i tot, l'esbucament de les cases en runes que hi ha al fons seria una molt bona mesura (que pensam que ja estava prevista però que no s'ha fet) per millorar aquesta imatge.
Fotografia cedida per Biel Perelló.
Alternativa | 02 Agost, 2010 06:00
Alternativa per Pollença vos desitja un bon dia de la Patrona a tots.
I volem aprofitar per donar les gràcies i l'enhorabona per la gran feina que fan a tota la Tropa de cornetes i tambors del Soldà. Sense ells la festa no seria la mateixa.
També volem donar-los els molts d'anys, enguany ja en fan 10!!!!
Vos recomanam que, si encara no el teniu, no deixeu de comprar el nou CD de la Tropa: 17 o 18 cançons en 10 pistes per a tenir Patrona tot l'any, i per molts pocs euros!!!
Salut, alegria i bon humor!
Alternativa | 01 Agost, 2010 06:00
Deià és un raconet incomparable però que ens donarà tema per a una altra ocasió. Avui ens dedicarem a algunes parts de la seva ribera.
De la part baixa parteix un camí, que en un agradable passeig, ens duu de cap a la Cala. Una platja pedregosa i d’aigües clares, si la mar no està moguda. Avui en dia té més cases però antigament només n’hi havia un grapat on hi habitaven els pescadors.
No fa tant Deià vivia de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Les parades que arriben fins el caire dels penya-segats, per petites que siguin, estan condicionades amb rampes o escalonades per a que la bístia hi pogués accedir per a fer les feines agrícoles. Moure-se per els caminets que passen per les parades, en ocasions a considerable altura i ran de mar, és una agradable experiència.
De tant en tant, trobam alguna escaleta que ens permet baixar fins a la mar on hi solem trobar qualque escar, algun construït molt sòlidament i amb curiosos detalls. Una bona zona on dedicar-se a fer passes i contemplar tot el que se posa a l’abast dels nostres sentits.
A.R.F.V.
(Segueix)
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Agost 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |