URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La llum del dia Ús per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar el cel

Alternativa | 11 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Al ple de juliol haviem presentat una moció demanant fer una ordenança municipal amb l’objectiu de l’estalvi d’energia i l’optimització de la despesa d’energia elèctrica en l’enllumenat nocturn del municipi. Al mateix temps es tracta de preservar al màxim la foscor del cel per tal de contemplar les estrelles i també la protecció del medi ambient nocturn, sobretot vora les zones humides i boscoses. Finalment la vam retirar ja que l'Ajuntament  al adaptar el PGOU al POOT té l'obligació de fer una ordenança d'aquest tipus, encara que com a multitud de temes la passivitat i immobilisme de l'equip de govern a aquest tema és total.

A més del tema medi ambiental no hem d'oblidar el tan necessari estalvi energètic (només hem de veure les factures d'electricitat de l'Ajuntament ) als temps de crisi actual. Aquesta és un inversió que suposaria un estalvi. Algunes experiències realitzades a altres municipis permeten estimar que l'estalvi energètic derivat d'un correcte enllumenat públic és molt important. Per exemple a Figueres,  l'aplicació del Pla director per a l'estalvi energètic en l'enllumenat ha suposat un estalvi mig del 44% de la despesa energètica. Xifres similars s'obtenen en el cas de la Ley del Cielo de las Islas Canarias: l'estalvi se situa entre el 40% i el 60%.

A més a més als darrers anys ha hagut importants avanços al tema de l’enllumenat amb l’aparició de les bombetes digitals o de tecnologia led  que són més respectuoses amb la nocturnitat i que aprofiten millor l’energia; amb més vida útil (45.000 hores), amb un 80 % menys de consum que les bombetes incandescents. Crec que mereix la pena fer una inversió en canviar tecnologia que en alguns casos té més de quaranta anys, ja hi ha un poble Olmedo (Valladolid) on s’utilitzen bombetes digitals LED 100% i al que ens podem dirigir per demanar tota la informació que necessitem. Hem d’afegir que aquest tema a més a més ha hagut subvencions anuals per desenvolupar el tema i que les empreses que estan implantant aquesta tecnologia estam segurs que serien receptives a col·laborar aun projecte municipal

En contra de la idea arrelada de que més llum equival a una millor il·luminació ambiental, s'ha de dir que la major part de les vegades això no és cert.. Un excés de flux lluminós té tota una sèrie de conseqüències pernicioses, com la dificultat de l'adaptació de la visió en sortir de l'àrea il·luminada, l'enlluernament dintre i fora de l'àrea en qüestió, i la formació de cortines de llum que impedeixen la percepció de l'exterior de l'àrea des del seu interior. Per tot això, els nivells d'il·luminació s'haurien d'adaptar en cada cas a les característiques pròpies de cada població (o de la zona de la població), mitjançant la regulació horària i estacional del règim de funcionament, la limitació de la intrusió lumínica, l'enlluernament i la difusió cap el cel, tenint sempre en compte un disseny correcte de la instal·lació (evitant emissions directes per damunt de l'horitzontal, és a dir, cap al cel) i la distribució espectral de les làmpades utilitzades (evitant que aquestes emetin fora del rang on l'ull humà és sensible a la radiació lumínica).

 El concepte de Contaminació Lumínica i els problemes associats ja han estat reconeguts per molts organismes i institucions arreu del Món. Des de la UNESCO i la NASA fins la nostra pròpia comunitat que va decretar un llei fa cinc anys de protecció del mitja nocturn.  I aquestes  institucions ens marquen els criteris bàsics per reduir aquest tipus de contaminació i de despesa com son: evitar l’emissió de llum cap al cel, utilitzar lluminàries i bombetes adequades, establir horaris de reducció del flux lumínic...

La contaminació lumínica és un problema molt greu, tot i que en poques ocasions es tengui en compte, com s’ha demostrat a l'aparcament fet a la Gola, on s’ha incomplit una norma bàsica per evitar la major part de la contaminació lumínica és que les faroles no tirin rajos de llum més amunt de la línia de l'horitzó. Els record que més enfora d’un  parc la Gola és una zona humida i que la biodiversitat depèn tant de les hores de dia com de les hores de nit. La majoria d'insectes, que son el motor de la vida vegetal i animal per ser els pol·linitzadors de les flors i l'aliment de molts ocells i altres insectes, son d'hàbits nocturns. Però les barreres de llum projectat al cel els desorienten en el seu camí i veuen alterats els seus hàbits nocturns (reproducció, migracions, etc.). Aquesta circumstància es veu agreujada per la important quantitat de radiació ultraviolada emesa cap al cel des dels nuclis urbans,  invisible per l'ull humà, però molt perceptible per la major part dels insectes nocturns, dels que depenen tan els seus depredadors naturals com espècies vegetals que obren les seves flors a la nit.

Per últim, l'increment de la llum emesa des dels nuclis urbans porta a una major lluminositat del fons del cel nocturn, que dificulta -sinó impossibilita- l'observació del cel nocturn, suposant una pèrdua cultural i paisatgística de valor incalculable, segons reconeix la Unesco a la seva Carta dels drets de les generacions futures. Aquesta pèrdua es fa patent amb el desconeixement que el jovent actual té de la bellesa del cel nocturn.

La llum del dia és per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar el cel - ("Al cel", Verdaguer, 1896)

Fa uns dies ens va arribar aquesta fotografia denúncia presa a les 4:30 de la matinada, a 1 quilòmetre des del mar;  una llum halògena de milers de watts es projecta damunt de la badia de Formentor. Encara que és difícil confirmar l'origen d'aquesta llum la darrera informació que ens va donar un veí és que l'origen de la  llum és villa Cortina  i que es tracta d'una estàtua de Bernadí Roig composta de neons i  que durant tres o quatre dies va estar en marxa a tota potència per que era necessari per després regular la seva  intensitat.

Rajos de llum com aquest afecten molt a tot l'entorn natural i destorben la biodiversitat del lloc, especialment de les espècies marines.

 

Deixadesa al Port de Pollenša...

Alternativa | 10 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

De nou el nostre company Zamorano ens ha fet arribar fotografies de la plaça del Port de Pollença. Aquesta plaça, que és un dels centres neuràlgics del municipi, on milers de turistes passejen i prenen alguna cosa als bars que hi ha al costat, hauria de ser un dels punts més cuidats i endreçats. 

És una llàstima veure l'estat d'abandonament del Port en tot el seu conjunt. Ni els centenars de persones que sortiren al carrer, ni les mocions, precs i preguntes han fet reaccionar a un equip de govern que cada dia més està esgotat, sense idees i sense ganes de treballar per un municipi el qual necessita "mà de metge".

És clar que per solucionar coses com aquestes no cal un estudi de la Universitat, ni es solucionen urbanitzant la zona humida de l'Ullal.

 A la galeria del "ojo crítico" del Diario de Mallorca podeu trobar més fotografies denúncies (4,5,6) del Port de Polleça.

També podeu trobar i enviar fotografies al perfil de facebook "Pollencins alçau-vos!"

 

 
 
 
 
Aquestes fotografies son una petita mostra del mal estat en que es troba el municipi. 

No cal especular a l'Ullal 3. Les zones humides

Alternativa | 09 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Com ja vam dir hi ha alternatives a l'especulació-destrucció a l'Ullal. A  les al·legacions presentades on es justifica la destrucció de la zona humida de l'Ullal és diu:

el Port de Pollença te pendents transformacions profundes de reconversió per tal de restablir la qualitat ambiental turística i econòmica, de la que en gaudir en el passat i que en aquest moments està sèriament qüestionadaques.

El que és una bogeria és dir que la "qualitat ambiental" augmentaria destruint la zona humida de l'Ullal. Sol i platja hi ha a molt de llocs, una de les coses (a més de la seva cultura i història) que és únic de Pollença és el seu paisatges i riquesa d'ecosistemes. En aquest sentit tenim tres zones humides; la Gola, l'Ullal i l'albufereta, tres valors que hauríem de saber estimar, recuperar i potenciar com es mereixen. Aquest és el camí per restablir la qualitat turística, i no fer més urbanitzacions destruint zones humides a llocs on ni tan sols hi ha el serveis més bàsics. 

A la Gola s'ha fet una gran inversió, tudant molt de doblers, amb actuacions més que discutibles i convertint una zona humida en el parc més car de Mallorca... Ara cal posar seny, aprofitar la inversió feta i convertir-la en el centre d'interpretació, formació ambiental i acollida en el Port de tots aquells que volen gaudir de la natura. Caldria recuperar el projecte que es va elaborar als anys 90 de recuperar per a usos educatius i interpretatius les zones humides del nord de la Illa. A Pollença a més també tenim el potencial humà per fer aquesta feina amb gent com Biel Perelló o  Pere Tomàs Vives entre altres.  A més tenim l' exemple i model a seguir a s'albufera on es van rebre 95.000 visitants al 2009.

A l'albufereta amb molt menys doblers que a l Gola s'ha fet una  actuació molt interessant que hauria de servir de model a l'Ullal, retirant entre 30 mil i 50 mil metres cúbics de farcit i runes del prat de Can Cullerassa i tornant el seu espai natural a la maresma, 31 hectàrees de la reserva natural. No està de més recordar  que als anys setanta una promotora sueca pretenia convertir aquesta en una macrourbanització de luxe, la Venècia Mallorquina, que es va evitar  amb la protecció de l'aiguamoll arran de l'aprovació de la Llei natural d'espais protegits.

 La zona humida del prat de l'Ullal evidentment es troba actualment  deteriorada, però és totalment recuperable i la seva alteració és reversible si es posen en marxa projectes de restauració. L'experiència demostra que les zones humides es poden recuperar ràpidament i sense grans inversions. El que no té cap sentit es fer una nova urbanització a la zona humida i vendre la idea de que aquesta urbanització seria la solució a la primera línia del Port. El que realment tendria m si s'arribés a fer aquesta urbanització seria una zona urbana molt degradada, amb un excés de densitat i una manca de serveis evidents... Urbanitzacions com aquesta ja tenim massa, zones humides com l'Ullal poques.

L'ullal.

 

Caminant per Mallorca (LXXX). LibŔlĚlules i cavallets del diable.

Alternativa | 08 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Un animalet espectacular que dóna molta activitat i posa un toc de color a les  basses i els safaretjos  durant l’estiu, a més és un gran depredador, tant a l’estat de nimfa com al d’adult i això fa que sigui un bon controlador de les colònies de moscards.

A la finca pública de Binifaldó s’hi fan activitats relacionades amb la serra de tramuntana i la natura en general. Fa alguns dissabtes tinguérem el plaer de rebre unes interessants explicacions del biòleg Samuel Pinya i posteriorment fer un recorregut per a observar libèl·lules a llocs on hi ha aigua. També poguérem veure molts d’altres animalets ja que és molta la vida a un espai amb aigua, per petit que sigui.

Les libèl·lules són a la terra de fa uns 250 milions d’anys, hi ha fòssils d’alguna que tenia 75 centímetres d’envergadura, m’imagín el renou que devia fer quan passava.

Actualment en tenim a tot el món 6000 espècies, a Mallorca n’hi ha una vintena. La més espectacular, l’Anax imperator, és aquesta més grosseta amb tonalitats blavoses els mascles i verdoses les femelles que per la seva mida se li poden veure els detalls de les ales o els seus grans ulls compostos.

Ens crida l’atenció la manera de volar, ho pot fer endavant, endarrere, a dalt, a baix, pot estar estàtic i fer tota classe de girs.

Fa una posta de uns 500 ous, la vida de la nimfa pot ser de cinc anys però en el seu estat adult només viu fins que arriba el hivern.

                                                                                                A.R.F.V.              

 

 

 

-No vaig aconseguir fotos presentables de libèl·lules, la majoria de les que vos he posat  són manllevades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Prohibicions

Alternativa | 07 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

 Article i dibuix de Miquel Trias sobre un tema polèmic, esperam les vostres opinions. Ja sabeu que aquest blog està obert als vostres articles que podeu enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Que hi trobau? Ens prohibeixen el "boteion", ara que  el jovent havia trobat la manera d'esquivar els alts preus de les begudes als locals tradicionals. Amenaçats  per la caverna empresarial turística els polítics porucs de la Sala aproven una mesura tan poc democràtica com aquesta. I llavors diuen que no són partidaris de prohibir? quan els convé prohibeixen i si no s'abstenen  v.g.  el cas del bullfight a Catalunya.

Diuen que ho fan perquè els joves participants en aquesta activitat fan brutor, renou, molestant els veïnats i cauen en el vici i en la perdició. Bon cabal! vol dir que els de les terraces de bars i restaurants no en fan de renou i brutor? Heu vist els contenidors de fems de devora la Llotja? Heu sentit les converses de molts de decibels dels clients dels restaurants quan ha xarumbat un poc de vi, del bo, això si? Aquí el que passa és que els propietaris de fotumbos de menjar, veure i altres gresques no volen competència "deslleial", ja els va bé que els jovent s'engati i faci trull a una discoteca, és a dir que "faci gasto", com diu el batle de Felanitx (PP és clar) defensant n'Aznar, allà on toca, és a dir al seu local.

On són les manifestacions contra el renou, gateres i brutor dels balnearis de s'Arenal i Can Pastilla de Punta Balena, Bierstrasse i altres llocs característics dels gran hipermercat turístic que és Mallorca?


Els que ara es queixen de l'escàndol que fan els joves de la Botellada, són els que no han vacil·lat en destruir  l'illa, apostant pel turisme espardenyer. Destrucció  en l'aspecte territorial i cultural — us heu fixat en els noms d'hotels i urbanitzacions? per a un bon exemple d'ambdós aspectes teniu l'hotel Don Pedro a la cala de Sant Vicenç—.

I per acabar, un suggeriment: si el problema és el renou,  que acotin una zona lluny dels habitatges —v.g. Moll Vell—i el problema serà mort. I sí és la brutor que posin més contenidors i si és la seguretat que posin més policia, quan els convé ja en troben i si no mirau quanta en posen per a la seguretat dels personatges importants que ens visiten.

I posats a treure profit de tot, la botellada es podria convertir en un atractiu turístic, com una festa  alcohòlica tradicional o una revetla d'estiu. Agafau els turistes als hotels, posau-los dins uns camiona i passejau-los per totes les zones d'oci nocturn lliure, i convidau-los a beure i a participar en l'alegria del jovent mallorquí de butxaques escurades.

 

Especulant a l'Ullal 2

Alternativa | 06 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

 Avui seguirem amb el tema de l'al·legació que fa referència a l'Ullal.

 Al Pla Territorial quan es parlava de l'ART Cala Carbó - l'Ullal resta clar que l'objectiu era evitar la urbanització de Cala Carbó, mentre que de l'Ullal simplement s'indica que  " no seria problemàtic d'urbanitzar (oblidant l'existència de la zona humida) i que s'ajudaria a donar continuïtat a la trama urbana". Però ara a les al·legacions, signades per l'arquitecte municipal Rafel Balaguer, urbanitzar l'Ullal es converteix en un objectiu fonamental i  s'ha venut a alguns membres de la plataforma que va organitzar la manifestació al Port de Pollença com una espècia de solució màgica als problemes del Port:

"el Port de Pollença te pendents transformacions profundes de reconversió per tal de restablir la qualitat ambiental turística i econòmica, de la que en gaudir en el passat i que en aquest moments està sèriament qüestionada"

Per acabar de vendre "el regal" de la urbanització de la zona humida de l'Ullal es proposa que els propietaris paguen la peatonització del Port de Pollença, demostrant fins quin punt tenen en compte el pla de mobilitat que no recomena aquesta opció, i a més haurien de pagar l'embelleciment de la primera línia amb un pla de millora i ordenació dels porxos i retols.  Una proposta que  legalment sembla inviable.

 A les al·legacions podem afegir el que es va publicar al Diario de Mallorca on es parla només d'un promotor  que estaria disposat a posar el sis milions d'euros que diu l'Ajuntament costaria peatonitzar i embellir la primera línia. Suposavam que el sis milions havien sortit d'un estudi de taxació o d'un projecte  fet per l'arquitecte municipal del que parla la notícia, però no s'ens ha mostrat res d'això.

 A la mateixa notícia  el batle i regidor d'urbanisme deia que la zona humida restaria al marge de la urbanització i que s'integraria en la mateixa. El que és cert és que l'al·legació no va acompanyada de cap documentació o pla que demostri aquesta possibilitat i observant el pla de la zona humida de l'Ullal i el projectat no ens surten els números.

A la fi la manca de serietat del tema és total i tot plegat és  una cortina de fum electoral. Es presenten unes al·legacions inviables, es ven un futur meravellós si s'urbanitza la zona humida de l'Ullal i quan el Consell ho tombe el batle ja podrà fer el seu habitual exercici de donar la culpa a altres. Al darrer article parlarem de com es podien haver fet les coses  i no s'han fet.

La zona humida de l'Ullal que està en tràmits d'incorporació en el Pla Hidrològic per part de la conselleria de Medi Ambient és un valor afegit del municipi que hem de recuperar no destruir.

Especulant a l'Ullal 1,

Alternativa | 05 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Al darrer ple l'equip de govern amb el suport del grup PP- UMP van aprovar fer al·legacions a la eliminació de les àrees de reconversió territorial (ART)a Pollença. Tan el PSM com nosaltres vam votar en contra.

1. Antecedents.

Les ARTS són l'urbanisme a la carta que es va inventar UM. Una sèrie d'operacions per traslladar drets urbanístics d'un punt a un altre que en aquest moment investiga la Justícia, amb representants polítics d’UM i PP imputats. 

 Al cas de Pollença existien dues ART d'actuació directa:

1.- L'àrea de reconversió territorial (ART)  Cala Carbó-l'Ullal, que tenia com objectiu  evitar l'edificació de Cala Carbó traslladant la seva edificació a l'Ullal.

2.- L'altra era l'ART que a canvi de la demolició de l'Hotel D.Pedro a la Cala Sant Vicenç ( més l'hotel Rocamar de Sóler) establia un creixement desmesurat a Campos.

 2.- Cala Carbó -Ullal.

L' ART Cala Carbó - l'Ullal va deixar de tenir sentit quan la Llei de Mesures Urgents per a un Desenvolupament Territorial Sostenible va protegir Cala Carbó i va classificar el seu sòl urbà no edificat  como zona ANEI (Área Natural de Especial Interès). Una decisió que ha salvat de la destrucció total a Cala Carbó però que l'arquitecte municipal a les al·legacions presentades es permeteix qualificar de "decisió precipitada i poc reflexiva" !!!

A l'ART es van unir dues zones sense continuïtat ; una al costat del carrer Cadernera que no afecta a la zona humida (B) i una altra que afecta a la zona humida de l'Ullal (A) . D'aquesta manera els petits propietaris del solars que no afecten a la zona humida  es van convertir en la pràctica en "ostatges" sotmesos a molt de pressions i manipulacions per part dels polítics i del  promotor que hi ha darrer de l'intent d'urbanitzar la zona humida  de l'Ullal. 

 

  L'especulació  ha arribat al punt de que ja s'han venunt pisos a una finaçera danesa (notícia del diari el mundo del 18 de maig) i s'ha encarregat i fet un estudi a un professor de la Universitat de València per demostrar la manca de valor de la zona humida de l'Ullal i facilitar la seva urbanització.

Tot plegat evidentment no fa pensar precisament en una operació neta i pensada en el benefici comú com s'ha volgut vendre. 

El 3 de juny  el Ple del Consell Insular de Mallorca amb els vots del PSOE, PP i BLOC  va eliminar les 19 àrees de reconversió territorial (ART) del Pla Territorial de Mallorca. Però sorprenentment al darrer ple  com hem comentat els regidors del PSOE i el PP locals es van unir a UM  per presentar al·legacions al que els mateixos havien presentat  i donat suport al Consell. 

A una al·legació  es demana al Consell fer els estudis pertinents per articular algun mecanisme de Reconversió Territorial  que permeti la demolició de l'Hotel D. Pedro a la Cala Sant Vicenç, deixant les places hoteleres a la Cala i transformant el Solar en Espai Lliure Públic.  Evidentment aquesta al·legació ens sembla bé i l'hauriem donat suport si s'hagués votat per separat, encara que cuestionam l'estudi de valor que fa l'arquitecte i els 8,324.000 euros en els que es valora l'Hotel. Al mateix es parla dels expedients d'infracció urbanística que té l'hotel sense tenir en compte els ‘privilegis' donat pel govern  als hotelers i que permet durant quatre anys modernitzar i fer ampliacions del 10% de la superfície en hotels que feren obres irregulars en el passat. A més, possibilita que els establiments puguin ser esbucats i tornats a pujar sense perdre altures.

Si parlam de l'altra al·legació el  que resta molt clar ara és que l'ART Cala Carbó-Ullal interessava més a UM com una manera d'urbanitzar la zona humida de l'Ullal que com una forma de salvar Cala Carbó. No és sorprèn el suport del PP a operacions urbanístiques com aquesta (per alguna cosa aquests dos partits tenen un bon grapat d'imputats per casos de corrupció relacionats amb l'urbanisme), el que si resulta sorprenent és el suport dels regidors del PSOE i UMP a aquest moviment.

 

CatÓleg incomplet.

Alternativa | 04 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

El nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà ("Jove") ens ha tornat a regalar un article. Aquest cop sobre una problemàtica que pareix eterna, el tancament de camins públics, sobre tot per culpa d'uns polítics que posen totes les traves possibles a fer complir la llei i reobrir aquests camins usurpats. Ja sebeu que si voleu escriure només heu d'enviar els vostres articles a alternativaperpollenca@gmail.com

Un catàleg incomplet.

El 25 de Setembre de 2008 el plenari de l’Ajutament va aprovar el catàleg de camins del municipi i va ser publicat al BOIB núm. 153 de 30 d’Octubre de 2008.

Dins aquest acord hi havia el compromis d’incloure el catàleg dins l’inventari de béns, fet que de moment ni es plantegen.

Entre els punts destaca:

1r.- Desestimar les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública del Catàleg de camins del terme municipal de Pollença, de conformitat amb els informes emesos a tal efecte.
Sorprèn perquè quedava pendent d’un expedient d’invetigació diversos camins, i entre ells el Camí vell de Lluc, a dia d’avui aquests expedients d’investigació estan en blanc, o només tenen alguna documentació aportada per la plataforma pro camins públics,  l’ajuntament no ha fet res.


2n.- Aprovar definitivament el Catàleg de camins del terme municipal de Pollença, incloent-hi tots els camins respecte dels quals no s’ha plantejat controvèrsia durant el tràmit d’informació pública, així com tots aquells camins que, tot i haver-se presentat al·legacions en contra, es recomana la seva inclusió en l’informe tècnic emès a l’efecte en data 18.06.08, fent-ho extensiu també al camí (núm. 1)de Ternelles/camí de lHorta/Camí del Castell del Rei, amb inici a la carretera c710 de Pollença a Andratx, km. 08 i final en el castell del Rei i a Cala Castell, reflectint el traçat que consta reproduït en el Plano 1, Hoja nº 1, Red viaria general y estructura orgànica del territorio dels Planos de Ordenación del PGOU de Pollença, tot completant-lo, si fos el cas, amb la cartografia del Govern Balear actualitzada, escala 1: 5000, que recomana inorme.  Sort que el camí de ternelles era dins el catàleg. Perquè sinó el nostre batle en lloc de posar-se nerviós el dia de l’excursió reivindicativa, hagués dit que no podiem fer l’excursió...

3r.- Estudiar la possibilitat i viabilitat de subscriure un conveni amb la propietat de les cases de Bòquer i els propietaris de Lassarell, per tal de substituir l’actual pas per la clasta de les cases per un altre lloc habilitat a l’efecte, per fer compatible l’ús públic del camins i l’ús privatiu dels propietaris. No entenem aquesta proposta de Lassarell, quan el propietari no ha alegat res, i de fet alegat contràriament a la desviació del camí, qualsevol malpensat diria que és per poder justificar alguns desviaments estranys.


Aquestes són algunes mostres de la desídia de l’administració municipal en la defensa dels camins del municipi,  per cert, sembla ser que des de la Direcció Insular de Medi Ambient s’ha comunicat al propietari de l’Empeltada la invalidesa del conveni que segons ell li permet el tancament de la fina, així dons seria interessant que la ruta de pedra en sec tanques el xaragall habilitat, i obris el camí corresponent. També seria interessant que l’Ajuntament fes cames per recuperar aquest camí, a no ser que no els despreocupi  dels béns públics que es troben dins el municipi de Pollença.

 

Can Sionet, un espai abandonat.

Alternativa | 03 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Un espai públic que està totalment abandonat per l'ajuntament (un altre dels molts que hi ha) és can Sionet. Can Sionet és l'espai que hi ha uns metres més a d'alt del col·legi Montisión, amb una plaça, un dipòsit, un aparcament i unes quantes pasteres amb vegetació.

Aquest espai, el qual visiten molts turistes a diari al creure que es tracta d'un accés al Calvari, hauria d'estar ben cuidat i pel contrari trobam una placeta descuidada a nivell de jardins, bruta, amb rajoles que salten i plena de clivells... 

Per altre banda també hi ha un pal de Gesa que no té cap ús, ni te cap fil, que es mou. Esperem que un dia no caiqui sobre una persona o un cotxe. Així com també hi ha les restes d'arena d'un fogueró del passat St. Antoni que no es retiraren, restes d'enderrocs, bordillos romputs i escampats pel lloc...

I una de les coses més greus de totes és que d'ençà de finals de març, en que es va canviar a  l'horari d'estiu, dues de les 5 faroles de la Placeta romanen enceses a partir de les 19 h., amb el sol encara ben potent !!!... les altres dues faroles "per sort" estan espanyades fa mesos. Aquesta és la "política d'estalvi energètic" del nostre Ajuntament, ni pensen en re-ajustar els programadors de l'enllumenat públic...

Fins i tot un veí ens ha comentat que ell mateix es dedica  a podar el racó de vegetació de la pastera de l'entrada, per guanyar un lloc més d'aparcament i per poder veurer-hi bé quan surts cul enrere...

Però no tota la culpa és de l'administració ja que, al ser un lloc apartat i brut, la gent aprofita per passejar-hi els cans i no haver de recollir els escrements. Hi ha una màxima que tot propietari d'animals hauria de tenir ben clara: "El ca és teu, la merda també", per a major civisme i convivència. També és poden trobar preservatius escampats com bolets per la zona. I no és poca la gent que deixa fems de gran tamany vora dels contenidors que allà hi ha i que hauria de dur a la deixalleria (amb un cartell informatiu de l'ajuntament tal vegada podríem evitar la major part d'aquests "trastos").

La imatge en general és d'abandonament i de brutor. Una imatge que centenars de turistes contemplen i que no seria difícil de millorar amb un poc de ganes. Fins i tot, l'esbucament de les cases en runes que hi ha al fons seria una molt bona mesura (que pensam que ja estava prevista però que no s'ha fet) per millorar aquesta imatge.
 

 

Fotografia cedida per Biel Perelló.

Bon dia de la Patrona a tots.

Alternativa | 02 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Alternativa per Pollença vos desitja un bon dia de la Patrona a tots.

I volem aprofitar per donar les gràcies i l'enhorabona per la gran feina que fan a tota la Tropa de cornetes i tambors del Soldà. Sense ells la festa no seria la mateixa.

També volem donar-los els molts d'anys, enguany ja en fan 10!!!!

Vos recomanam que, si encara no el teniu, no deixeu de comprar el nou CD de la Tropa: 17 o 18 cançons en 10 pistes per a tenir Patrona tot l'any, i per molts pocs euros!!!

Salut, alegria i bon humor!

 

 

Caminant per Mallorca (LXXIX). Cala DiÓ.

Alternativa | 01 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Deià és un raconet incomparable però que ens donarà tema per a una altra ocasió. Avui ens dedicarem a algunes parts de la seva ribera.

De la part baixa parteix un camí, que en un agradable passeig, ens duu de cap a la Cala. Una platja pedregosa i d’aigües clares, si la mar no està moguda. Avui en dia té més cases però  antigament només n’hi havia un grapat on hi habitaven els pescadors.   

No fa tant Deià vivia de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Les parades que arriben fins el caire dels penya-segats, per petites que siguin, estan condicionades amb rampes o escalonades per a que la bístia hi  pogués accedir per a fer les feines agrícoles. Moure-se per els caminets que passen per les parades, en ocasions a considerable altura i ran de mar, és una agradable experiència.

De tant en tant, trobam alguna escaleta que ens permet baixar fins a la mar on hi solem trobar qualque escar, algun construït molt sòlidament i amb curiosos detalls. Una bona zona on dedicar-se a fer passes i contemplar tot el que se posa a l’abast dels nostres sentits.

    

                                                                                                                A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)
«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb