URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

No cal especular a l'Ullal 4.

Alternativa | 11 Agost, 2010 22:56 | facebook.com twitter.com

A les al·legacions aprovades al darrer ple (pdf) s'ha venut que urbantizar la zona humida de l'Ullal solucionaria el tema de la peatonització i embelliment de la primera línia del Port, però evidentment les coses es poden fer d'una altra manera.

El primer que hem de dir és que mai s'hauria d'haver fet la prova de semipeatonització que va fer l'equip de govern, com es va fer; sense cap ni peus i que va crear uns problemes i una controversia innecessària. El primer que s'hauria d'haver fet és un pla de mobilitat seriós i després prendre la decisió corresponent. No contents amb haver perdut un temps preciós i haver creat oposició on no havia, després  han continuat amb la seva línia de crear problemes innecessaris i tudar dobles públics contractant a l'empresa del nebod de na Francisca. Ara amb les al·legacions on parlen de peatonitzar demostren quina importància li donen al pla de mobilitat, quan el pla recomana mantenir la circulació en sentit cap a Alcúdia. A la fi un desgavell darrera un altre desgavell.

Si parlam de continuitat urbana i de fer vials a la zona el primer que hauria de fer el regidor d'urbanisme és solucionar el tema de l'hotel Pollensa Park, li vam demanar al ple de com es trobava aquest tema i no va dir res. Fem una mica d'història aquest hotel va ser construït en la dècada dels anys 60 a terra rústic de la segona línia del Port de Pollença. La legalització d'aquest hotel implica una compensació a l'Ajuntament en forma de cessió de 4.120 metres quadrats de zona verda i uns altres 11.480 metres quadrats de vials. La propietat de l'hotel ha de construir un nou carrer amb la dotació de serveis inclosa, ha de presentar un projecte de legalització i pagar el deu per cent del valor del solar a l'Ajuntament en concepte d'aprofitament mig. 

 Igualment cap partit té problemes en pasar a urbanitzable  el sol  rústic al costat del carrer Cadernera. Uns solars que no afecten a la zona humida i que es troben totalment envoltats de solars ubans i que  podien ajudar a millorar els equipaments i infraestructures (viàries i de mobilitat de la zona). Si tots els partits estam d'acord en aquest punt la pregunta seria per que l'arquitecte municipal i el regidor d'urbanisme s'empenyen en unir el destí d'aquest solars als de la zona humida?

 

 

 

 Les al·legacions també es justifiquen per "la necessitat de l'embelliment de la primera línia. L'arquitecte parla de l'anarquia i manca d'ordenació dels porxos i rètols dels establiments". Un tema pel que evidentment no cal urbanitzar res sinó que simplement l'Ajuntament poses una mica d'ordre... Però clar si no el fa al tema de l'ocupació de la via pública, menys el farà a aquest tem.

  En resum el que cal és fer una feina seriosa i consensuada, pensant en el bé comú i deixar de fer operacions estranyes d'urbanisme a la carta.

 

La llum del dia és per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar el cel

Alternativa | 11 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Al ple de juliol haviem presentat una moció demanant fer una ordenança municipal amb l’objectiu de l’estalvi d’energia i l’optimització de la despesa d’energia elèctrica en l’enllumenat nocturn del municipi. Al mateix temps es tracta de preservar al màxim la foscor del cel per tal de contemplar les estrelles i també la protecció del medi ambient nocturn, sobretot vora les zones humides i boscoses. Finalment la vam retirar ja que l'Ajuntament  al adaptar el PGOU al POOT té l'obligació de fer una ordenança d'aquest tipus, encara que com a multitud de temes la passivitat i immobilisme de l'equip de govern a aquest tema és total.

A més del tema medi ambiental no hem d'oblidar el tan necessari estalvi energètic (només hem de veure les factures d'electricitat de l'Ajuntament ) als temps de crisi actual. Aquesta és un inversió que suposaria un estalvi. Algunes experiències realitzades a altres municipis permeten estimar que l'estalvi energètic derivat d'un correcte enllumenat públic és molt important. Per exemple a Figueres,  l'aplicació del Pla director per a l'estalvi energètic en l'enllumenat ha suposat un estalvi mig del 44% de la despesa energètica. Xifres similars s'obtenen en el cas de la Ley del Cielo de las Islas Canarias: l'estalvi se situa entre el 40% i el 60%.

A més a més als darrers anys ha hagut importants avanços al tema de l’enllumenat amb l’aparició de les bombetes digitals o de tecnologia led  que són més respectuoses amb la nocturnitat i que aprofiten millor l’energia; amb més vida útil (45.000 hores), amb un 80 % menys de consum que les bombetes incandescents. Crec que mereix la pena fer una inversió en canviar tecnologia que en alguns casos té més de quaranta anys, ja hi ha un poble Olmedo (Valladolid) on s’utilitzen bombetes digitals LED 100% i al que ens podem dirigir per demanar tota la informació que necessitem. Hem d’afegir que aquest tema a més a més ha hagut subvencions anuals per desenvolupar el tema i que les empreses que estan implantant aquesta tecnologia estam segurs que serien receptives a col·laborar aun projecte municipal

En contra de la idea arrelada de que més llum equival a una millor il·luminació ambiental, s'ha de dir que la major part de les vegades això no és cert.. Un excés de flux lluminós té tota una sèrie de conseqüències pernicioses, com la dificultat de l'adaptació de la visió en sortir de l'àrea il·luminada, l'enlluernament dintre i fora de l'àrea en qüestió, i la formació de cortines de llum que impedeixen la percepció de l'exterior de l'àrea des del seu interior. Per tot això, els nivells d'il·luminació s'haurien d'adaptar en cada cas a les característiques pròpies de cada població (o de la zona de la població), mitjançant la regulació horària i estacional del règim de funcionament, la limitació de la intrusió lumínica, l'enlluernament i la difusió cap el cel, tenint sempre en compte un disseny correcte de la instal·lació (evitant emissions directes per damunt de l'horitzontal, és a dir, cap al cel) i la distribució espectral de les làmpades utilitzades (evitant que aquestes emetin fora del rang on l'ull humà és sensible a la radiació lumínica).

 El concepte de Contaminació Lumínica i els problemes associats ja han estat reconeguts per molts organismes i institucions arreu del Món. Des de la UNESCO i la NASA fins la nostra pròpia comunitat que va decretar un llei fa cinc anys de protecció del mitja nocturn.  I aquestes  institucions ens marquen els criteris bàsics per reduir aquest tipus de contaminació i de despesa com son: evitar l’emissió de llum cap al cel, utilitzar lluminàries i bombetes adequades, establir horaris de reducció del flux lumínic...

La contaminació lumínica és un problema molt greu, tot i que en poques ocasions es tengui en compte, com s’ha demostrat a l'aparcament fet a la Gola, on s’ha incomplit una norma bàsica per evitar la major part de la contaminació lumínica és que les faroles no tirin rajos de llum més amunt de la línia de l'horitzó. Els record que més enfora d’un  parc la Gola és una zona humida i que la biodiversitat depèn tant de les hores de dia com de les hores de nit. La majoria d'insectes, que son el motor de la vida vegetal i animal per ser els pol·linitzadors de les flors i l'aliment de molts ocells i altres insectes, son d'hàbits nocturns. Però les barreres de llum projectat al cel els desorienten en el seu camí i veuen alterats els seus hàbits nocturns (reproducció, migracions, etc.). Aquesta circumstància es veu agreujada per la important quantitat de radiació ultraviolada emesa cap al cel des dels nuclis urbans,  invisible per l'ull humà, però molt perceptible per la major part dels insectes nocturns, dels que depenen tan els seus depredadors naturals com espècies vegetals que obren les seves flors a la nit.

Per últim, l'increment de la llum emesa des dels nuclis urbans porta a una major lluminositat del fons del cel nocturn, que dificulta -sinó impossibilita- l'observació del cel nocturn, suposant una pèrdua cultural i paisatgística de valor incalculable, segons reconeix la Unesco a la seva Carta dels drets de les generacions futures. Aquesta pèrdua es fa patent amb el desconeixement que el jovent actual té de la bellesa del cel nocturn.

La llum del dia és per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar el cel - ("Al cel", Verdaguer, 1896)

Fa uns dies ens va arribar aquesta fotografia denúncia presa a les 4:30 de la matinada, a 1 quilòmetre des del mar;  una llum halògena de milers de watts es projecta damunt de la badia de Formentor. Encara que és difícil confirmar l'origen d'aquesta llum la darrera informació que ens va donar un veí és que l'origen de la  llum és villa Cortina  i que es tracta d'una estàtua de Bernadí Roig composta de neons i  que durant tres o quatre dies va estar en marxa a tota potència per que era necessari per després regular la seva  intensitat.

Rajos de llum com aquest afecten molt a tot l'entorn natural i destorben la biodiversitat del lloc, especialment de les espècies marines.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb