URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

És l’educació, estúpid!

Alternativa | 26 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim un nou article de la nostra articulista de luxe, na María Antonia Valdivielso (Toñi). Esperam que vos agradi i ja sabeu que si voleu escriure qualsevol article o enviar-nos alguna fotografia només ho heu de fer enviant-ho a alternativaperpollenca@gmail.com

.

És l’educació, estúpid!

 

Dos exemples, un d’una comunitat governada pel PP i l’altre d’una governada pel PSOE poden ser un botó de mostra perquè ens adonem de cap on anam en educació.

 

Una amiga meva, professora a Madrid, té una filla a primària. Com que ella creu en l’educació pública, a diferència del que fan molts d’altres professors, duia la filla a un col·legi públic del seu barri. L’any passat, a final de curs, la mestra de la nina la va cridar i li va dir que, amb mal al cor, li havia d’aconsellar que tregués la nina del centre perquè era l’única espanyola de la classe, i el fet d’haver-se de dedicar a alumnes nouvinguts o amb altres problemàtiques feia que la filla de la meva amiga no pogués avançar com ho faria a una classe sense tants d’immigrants. La meva amiga va canviar la nina d’escola. Ara la duu a una escola concertada del mateix barri, on els únics estrangers que hi van són anglesos, alemanys i qualque americà, però del Nord.

 

Aquest cas és una mostra del que està passant al nostre sistema educatiu. L’educació pública s’està convertint en una espècie d’assistència social, amb uns centres-guetos a les ciutats, mentre que l’ensenyament concertat, pagat amb els impostos de tots, selecciona el seu alumnat i posa traves econòmiques a fi de dificultar l’entrada d’alumnes difícils.

 

Una altra amiga, aquesta professora a Andalusia, em va explicar el sistema que tenen allà per cobrir les baixes del professorat. Cada institut disposa, depenent de la grandària del centre, d’un nombre d’hores de substitució que cobreix la Consejería. És el director qui decideix com s’administren aquestes hores; quan s’han esgotat aquestes hores, les baixes no es poden cobrir. El sistema és tan pervers que el que fan els responsables dels instituts és guardar-se les hores per a final de curs –quan més baixes es produeixen- o per aquells docents que ja saben que tenen certa tendència a posar-se malalts. Així, alumnes de primer de batxillerat, o de tercer o quart d’ESO, o aquells que cursen assignatures minoritàries, veuen com les baixes dels seus professors en general no es cobreixen, perquè el director guarda aquelles hores per als de segon de batxillerat (la Selectivitat obliga), o per al primer cicle d’ESO, que com que fan més renou, tendeixen a distorsionar més el normal funcionament de les classes.

 

Tot això es complementa amb l’anomenat quadern de classe, una programació dia per dia que els professors han de lliurar a direcció a començament de curs, de forma que el professor de guàrdia indica als alumnes què han de fer a classe, quan el professor titular no hi és, cobrint així l’expedient: els alumnes estan atesos i sembla que fan feina, encara que un professor de llatí hagi de fer com si fes una classe de matemàtiques de primer de batxillerat.

 

Com ja he dit, es tracta d’un sistema pervers, que dóna carta d’entitat al que part de la societat reclama: els instituts acaben convertint-se en guarderies. No es tracta que els alumnes es formin, es tracta que no molestin. I per aquesta raó, és igual tenir a un aula tancats 25 que 35 alumnes, que és el que començarà a passar a partir d’aquest setembre aquí. A tots els centres s’ha reduït el nombre de professors, la qual cosa suposarà una major càrrega lectiva per a tot el claustre i, el que encara és més important, un augment del nombre d’estudiants a cada classe; aixó és, i així ho assenyalen els estudis, un factor fonamental a l’hora de rebre ensenyament, aquell en què es basa un altíssim grau d’èxit o fracàs escolar.

 

I mentre es desmantella l’ensenyament públic, els dos principals partits espanyols es varen dedicar a negociar un pacte educatiu que, fins i tot abans de ser paper banyat, era una vaga declaració d’intencions que no gosava tocar els problemes més greus de la nostra educació.

 

Ara ja han arribat els retalls a l’educació. En Zapatero ha repetit que les partides dedicades a aquestes qüestions no es retallarien i que, fins i tot, s’havien incrementat el nombre d’alumnes becats. És possible que la segona afirmación sigui veritat, però que els retalls han arribat a les escoles i els instituts públics no és menys cert.

 

Amb aquests dos exemples, reals, vull fer una reflexió sobre el que ens estant fent i el que ens faran, sobre els riscos que es perceben i sobre la poca importància que els dos grans partits donen a la qüestió cabdal de la formació. Parafrasejant l’assessor  d’un president nord-americà, allò que és fonamental per al nostre desenvolupament, la millor inversió de futur, “és l’educació, estúpid”.

Imatge de: http://versus.civiblog.org
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb