URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Alternativa | 31 Agost, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Segona part de l'article del nostre company i doctor en filosofia Tomeu Sales sobre Gramsci i la validesa de la seva teorització avui en dia. Una reflexió que, com a mínim, pot portar polèmica.

A propòsit d’Antonio Gramsci (II)

Per acabar, sols m’agradaria introduir entre les idees, teories i conceptes de Gramsci, dos dels seus principals conceptes. És tracta del concepte de «hegemonia» i el de «bloc històric». Dos conceptes que s’entrellacen entre sí, que pertanyen a la seva reformulació del materialisme històric i que ens poden ajudar a pensar el present des de la tradició de l’esquerra alternativa. Per Gramsci el grup dominant que sotmet al grup o grups dominats o explotats, no exerceix el seu domini sempre de forma directa (ús de la força física) sinó que utilitza una sèrie de mecanismes indirectes de domini que fan que l’ús de la força directa sigui per ells el seu darrer recurs. Aquest conjunt de mecanismes de domini indirecte determinen a l’individu i a la col·lectivitat d’una forma no conscient. Aquest mecanisme està compost d’idees, conceptes, concepcions del món, valors, etc., que s’interioritzen i se fan com a propis pels individus al llarg del procés de socialització. Seria el que Gramsci anomena cultura o ideologia (distanciant-se del sentit despectiu que dona K. Marx a aquesta paraula).

La hegemonia seria doncs la conjuntura d’una determinada cultura i una sèrie de mecanisme de poder directa o institucionalitzat que serveixen per dominar i perpetuar el domini d’un grup social o classe social sobre un altre. Per tant, perquè la classe dominada pugi rompre el jou que la subordina a la classe dominant, no sols ha de conquerir el poder polític o l’Estat, sinó que també ha de formular una nova «cultura»; és a dir, s’ha de trencar amb la cultura i les idees dominants d’una època per poder recobrar la llibertat i la igualtat. Així, front a la hegemonia burgesa (que al llarg de la història ha tingut diverses formes) Gramsci proposa una hegemonia alternativa, dels oprimits, dels subordinats. Aquesta idea d’una nova hegemonia, que no és sols conquesta dels mecanismes de poder directa, entronca amb la seva idea de què l’ordre moral està relacionat amb l’odre intel·lectual. Fins que no hi hagi un estímul al canvi d’idees, de concepcions del món, etc. (canvi intel·lectual), l’assolir llocs de poder per part de representats o membres de l’esquerra alternativa, no servirà per canviar els valors i els comportaments socials (canvi moral). Així, pel present, Gramsci ens mostra que la lluita de l’esquerra alternativa no sols ha de ser institucional, sinó també social i cultural. La lluita contra l’hegemonia burgesa o contrahegemònica és pluridimensional i gradual. Se pot fer tan bona feina contrahegemònica dins un grup d’amics, un grup de voluntaris, a la feina diària, com en un partit polític. No obstant, això no ha de servir per desactivar la militància política, i la vida de Gramsci n’és un exemple del que vull expressar. Gramsci va militar i ajudà a articular des de baix el PCI, encara que ell n’era molt conscient que això sols era un dels molts camps de batalla contra l’hegemonia burgesa liberal. El que crec que vol expressar Gramsci és que la militància política no se redueix a militància en partits polítics, encara que no se l’exclou.

Un altre concepte central a l’obra de Gramsci és l’idea del «bloc històric». Front a algunes versions simplistes i reduccionistes del materialisme històrics de Marx que s’estilaven a l’època, Gramsci és conscient de què la societat moderna està constituïda per dues grans classes socials (els burgesos i els proletaris), però aquestes no són classes homogènies. Dintre del seu sí s’hi donen divisions o fraccions de classe, que en un determinat moment històric poden mostrar l’oposició a propostes d’una altre fracció de la seva pròpia classe. Per entendre-ho millor posem un exemple. La burgesia mallorquina està constituïda a grans trets per dues grans fraccions (encara que n’hi ha més): la burgesia de la construcció i la burgesia que prové de l’hostaleria.  Aquests dos grups socials constitueixen dues fraccions diferenciades d’una sola classe; la burgesia. I com ho sabem, dons perquè comparteixen un interès general de classe. La prova; intenteu pujar els impostos directes i sobre la propietat, veureu que automàticament les dues fraccions de la  classe burgesa se posen d’acord per lluitar contra la mesura, recorrent a tots els medis que tinguin al seu abast. En canvi, si hipotèticament se proposés urbanitzar gran part de la Serra de Tramuntana, els constructors se posicionarien a favor, mentre que molts de hotelers se posicionarien en contra. Per què? Doncs perquè un dels valors que venen els hotelers al vendre les seves ofertes és el paisatge de Mallorca. Si  el destruïm, doncs cada cop més la seva oferta perd valor front a altres destinacions. Així, tenim que davant d’algunes propostes els diferents grups socials que composen una classe social s’articulen de forma unitària, mentre que davant d’altres no.

Per tant, i tornant a Gramsci, si el que interessa és rompre una hegemonia històrica determinada, les forces subordinades no s’han de dividir, sinó tot el contrari, crear un bloc històric nacional. Bloc històric nacional que en alguns casos pot integrar elements o fraccions de la classe burgesa més «liberals» amb elements o fraccions de la classe dels treballadors o no treballadors. És a dir, que l’alternativa a l’hegemonia (cultura i poder) dominant d’un moment sols se pot aconseguir ajuntant les diferents forces que la qüestionin i pugin crear una hegemonia alternativa.  Transposant aquesta reflexió teòrica al  moment actual, dir que el bloc històric nacional que ha d’enfrontar-se a l’hegemonia neoliberal-conservadora dominant a hores d’ara, ha de venir per part dels treballadors, dels aturats, dels estudiants, dels exclosos, dels ecologistes, dels feministes, dels pacifistes, dels nacionalistes progressistes, etc.  El bloc històric alternatiu està encara per construir, però ha de ser el suficientment ampli i heterogeni per poder enderrocar l’hegemonia burgesa que des de fa més de dos segles ha anat travestint-se per perpetuar-se.  Aquesta reflexió ens ve d’anell al dit per referir-nos a la recent escissió d’Esquerra Unida a les Illes Balears. Més enllà de les diferents causes que puguin explicar aquesta escissió i que la majoria tenim diferents versions a les nostres mans, la negativa d’assumir un plantejament autònom de la organització a les illes respecte a la organització estatal ha estat un dels principals motius. El problema és la miopia, oportunisme i d’immobilisme de la gestió d’aquesta crisis per part dels aparells estatals i els seus quadres fels a les illes, front a plantejaments nous, que intenten adaptar-se a la realitat històrica-concreta de les illes. La gestió de la crisis i la posterior escissió de les forces de l’esquerra alternativa que estaven integrades en EU no ha fet més que col·locar cada un al seu lloc i cada personatge ha quedat auto-definit a través de les seves actuacions i discursos.  Els que han actuat de forma sectària, tancant-se reafirmativament, acrítics i de forma ahistòrica seran incapaços, des de la meva humil perspectiva de proporcionar, impulsar i activar un bloc històric contra-hegemònic. Sols els qui s’obrin, els que parteixin de plantejaments concrets i reals, els qui tinguin capacitat creativa i perspectiva àmplia podran articular un nou subjecte polític encarregat d’obrir pas a la contra-hegemonia, encara que hagin de portar a sobre algunes rèmores del passat. Així, des de la meva particular perspectiva, els d’Iniciativa d’Esquerres són els més capaços d’afrontar aquesta nova tasca i encarnar nous valors i noves pautes d’acció político-estratègica.

Esper que aquestes línees  estimulin a més d’un en l’aprofundiment tant de la figura com de l’obra de A. Gramsci. Un personatge de final tràgic, de vida turmentada, però de principis  i de compromisos fermes. Un home de carn i os que va posar el millor de sí per lluitar contra les injustícies i va sacrificar la seva vida personal per objectius que anaven molt més enllà dels objectius particulars i individuals de l’home real.

Tomeu Sales

Cartell electoral del Partit Comunista Italià (1946)
Tret de: http://www.artehistoria.jcyl.es

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb