URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El que sĺestima, es cuida i es defensa.

Alternativa | 11 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 Un article del nostre estimat columnista d'Artà, enMariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

 

El que s’estima, es cuida i es defensa.

 

No fa molt, el director de la Revista Bellpuig em digué preocupat: “Hauries de tornar a escriure qualque cosa sobre la nostra llengua”. Vetllar per la salut de la nostra llengua és  una lloable i lògica preocupació de qui té la responsabilitat de la principal publicació periòdica d’Artà.

 

Jo vaig quedar pensa qui pensa, què podria dir de nou per fer créixer l’estimació a la nostra llengua, que és expressió de la nostra filosofia de vida i de l’esperit de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra identitat, patrimoni nostre i de la humanitat, herència dels avantpassats, camí propi i natural de comunicació vital... Idò bé, he recordat el llibre que vaig escriure, “La veu de les arrels”, quan feia més de 30 anys que vivia a Perú,  i a la introducció, d’on ara transcriuré algunes parts, me va vessar un crit d’indignació, per haver-me negat la nostra historia i per no haver tengut dins la meva escolaritat l’oportunitat d’aprendre a escriure en la meva llengua i a més a més, veure com al meu entorn, gent mallorquina, contaminada per l’ambient sociopolític, s’avergonyia de parlar en mallorquí i parlava al seus fills en castellà. ¡Com poguérem consentir tal endemesa! ¿No és una llàstima i fins i tot una deslleialtat trepitjar o menysprear una llengua de segles, part fonamental d’una cultura? ¿No ens toca a nosaltres defensar amb els esperons el dret a las nostra llengua dins ca nostra? ¿Si no ho feim nosaltres, qui ho farà? Me treu de polleguera i no puc consentir l’esclafament de la nostra llengua.

 

Davant els que ens volen fer creure que les qüestions identitàries com són la llengua, la història, les tradicions, etc. són fruit de ments antiquades i tancades, radicalismes nacionalistes que van en contra de la interculturalitat i la globalització, hem de dir que tenim dret a ser qui som i a ser com som; i que tenim dret a fer front a la injustícia dels que volen fer-nos diferents, que al cap i la fi volen dir: deixa de ser tu i fet com nosaltres. Vet aquí el més profund dels imperialismes. Es una cínica ironia quan els colonitzadors qualifiquen de racistes als colonitzats.

 

Tot això em sembla que no vol dir que som un radical intolerant, sols vol dir que som una persona normal, perquè em fa mal quan en punyen l’ànima i em toquen la dignitat; vol dir que som una persona normal perquè estim la roqueta on vaig néixer i l’heretat  cultural que vaig rebre, com és el natural; vol dir que som una persona normal que no es deixa malmenar i que defensa els seus drets... Vetlem el ble i anem alerta que no ens salpin la nostra llengua. No apliquem aquí el nostre incert i resignat “tanmateix”, ni pensem que la pell ja es del llop. No ens deixem enlluernar per una globalització i un universalisme, que suposi deixar de ser nosaltres mateixos. El dia que mori la diversitat, naixerà l’avorriment i s’acabarà la creativitat. Que no ens facin tastanejar i ens duguin la post al forn, fent-nos creure que el mallorquí no te ni portell ni forat davant el progrés i que està condemnat a morir.

 

Tu, jo, cada artanenc, cada pollencí, cada mallorquí i cada nouvingut respectuós de la terra que els ha acollit, tenim el dret i el deure de protegir el patrimoni cultural de la nostra llengua, per lleialtat a nosaltres mateixos i a la humanitat.

 

Aprofit l’oportunitat per convidar a participar amb l’Obra Cultural Balear a tots els que volen donar una mà per defensar amb més eficàcia la pervivència de la nostra llengua, el nostre patrimoni i l’autogovern.  

  

  Mariano Moragues

 

  

Fora de la Xarxa Balear de Sostenibilitat

Alternativa | 10 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Una vegada més és evident la manca de sensibilitat de l'equip de govern pel medi ambient i la participació ciutadana, el  que ha suposat que durant aquesta legislatura no s'hagi fet res a l'Agenda Local (AL21), el que  ha suposat la exclusió del municipi de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, i per tant  el municipi no podrà accedir a las subvencions de l'Agenda Local 21 per a emprendre projectes de sostenibilitat. Un exemple més de la incompetència suprema d'aquest equip de govern que ha llevat al municipi a una situació lamentable en tots els sentits.

Amb les agendes locals 21  es tracta d'avaluar l'estat ambiental, social i econòmic del municipi, i a través de la participació ciutadana fer un pla d'acció que disseny i desenvolupi actuacions cap a un desenvolupament sostenible. 

A Pollença a anteriors legislatures, des del 2001, es van fer diverses passos en l'elaboració i desenvolupament de l'Agenda Local 21 (el regidor de Medi Ambient(99-03), en Biel Cerdà, del PSM, va posar en marxa l'AL21 a Pollença); es va redactar un diagnòstic socioambiental i econòmic per detectar els punts forts i els problemes existents al nostre municipi (abril 2002), es va elaborar un pla d'acció ambiental que defineix les accions i projectes a realitzar per encaminar el poble cap a la sostenibilitat (desembre 2002), es va crear el Fòrum ciutadà fomentant la participació ciutadana en la detecció de problemes i en la recerca de solucions. Es van fer diversos grups de treballs que van dissenyar un pla d'acció...

A l'actual legislatura el desenvolupament de l'Agenda s'ha aturat totalment i s'ha tancat una cosa tan important a la participació ciutadana com és la continuïtat i l'execució dels acords, d'aquesta manera tota la gent que vam participar a l' elaboració del Pla d'acció ens sentim realment frustrats .

Resulta sorprenent i lamentable que a l’anterior legislatura amb la regidoria de medi ambient gestionada pel Partit Popular (Joan Comas) es fes més que a l’actual, amb la regidoria gestionada pel PSOE. Una demostració més de que els regidors socialistes fa temps que han oblidat els seus principis i han perdut el Nord.

I no poden dir que des d’Alternativa no els haviam demanat reiteradament desenvolupar l’Agenda Local 21. Des del principi de la legislatura hem insistit en el tema. A la investidura del batle vam subratllar que al programa electoral  d'UM-UNPI deia que potenciaria  l'Agenda Local 21. Més concretament deia que reprendrien l'Agenda Local 21 com una forma de cohesió municipal i de participació ciutadana. Una mentida més.

Al ple de gener de 2008 al veure que no es feia res vam demanar quan es tornaria a posar en marxa l'Agenda 21.  S'ens va dir que havia la intenció de tornar-la a posar en funcionament.

Al ple de febrer de 2008 es va rebutjar la nostra moció relativa als pressuposts participatius i l'equip de govern va argumentar que votava en contra ja que tenien previst un plantejament nou de participació ciutadana a partir de l'Agenda 21. S'ens va mostrar un mínim esquema d'aquest nou replantejament que ha  restat en res. Al mateix mes de febrer del 2008  vam a  aprovar per unanimitat una proposta d'adherir-nos als Compromisos d'Aalborg  i a tenir-los en compte en l'elaboració, funcionament i actualitzacions de la nostra Agenda Local 21.Paper mullat

Als plens de juliol  i novembre del 2008  vam tornar a  demanar què passava amb l'Agenda Local 21, sense obtenir cap resposta. Al ple de gener del 2009 s'ens va dir que degut al dèficit municipal es va considerar convenient esperar al nou Pressupost, per posar en marxa l'Agenda amb la corresponent despesa...

Finalment al ple de juny de 2009  vam presentar una  moció  demanant el compromís a l'equip de govern de presentar el pla d'acció de l'Agenda local 21 per la seva aprovació al ple en un termini màxim de tres mesos. Moció que va ser rebutjada per UM, PSOE i PSM.
Ara només ens resta demanar una vegada més públicament que l’equip de govern presenti el pla d’Acció de l’Agenda Local 21 al ple de l’Ajuntament per poder tornar a ser inclosos a la Xarxa Balear de Sostenibilitat . Tan per responsabilitat medi ambiental com per un tema econòmic, i poder tornar a accedir a les subvencions corresponents, més que necessàries a la crítica situació econòmica de l’Ajuntament.

Al març de 2008  s'ens va parlar d'una  remodelació de l'Agenda 21 en forma d'esquema. una vegada més el temps deixa a cadascú al seu lloc. 

 



 

┐Y cuando no tengamos petrˇleo?

Alternativa | 09 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

 Donam la benvinguda a un nou columnista; en Sergio Gallardo, que ens ha enviat aquest interessant article.  Esperam que vos agradi i ja sabeu que si voleu escriure qualsevol article o enviar-nos alguna fotografia només ho heu de fer enviant-ho a alternativaperpollenca@gmail.com

 

¿Y cuando no tengamos petróleo?

        El petróleo es un recurso finito, con miles de usos. El más obvio puede ser la producción de combustibles para los medios de transporte,  pero también ropas,  insecticidas,  plásticos de todo tipo,  productos químicos que usamos para fabricar materiales y aparatos, y pensad no sólo en los que tenéis en casa, sino sobretodo lo que hay en un hospital, en laboratorios, en granjas industriales, fabricas, aeropuertos, etc. El petróleo es el siglo XX, el motor de combustión es su icono.

        El petróleo lo es todo en nuestra civilización, y no tenemos alternativas, y se esta acabando. Claro que aún quedan billones de toneladas de crudo, pero ¿hasta cuándo resulta viable su explotación?,  la Tasa de Retorno Energético nos dice en valores sencillos, la cantidad de energía que extraemos, en relación a la invertida, hasta 1940 era de 100 a 1, es decir por cada barril de  crudo invertido se producían 100 ( el TRE usa valores proporcionales, por eso lo más común es decir que por cada barril invertido se producían 100 barriles de crudo, pero podríamos hablar de KW por ejemplo), hoy se estima que es de 20:1.

        ¿Todo esto a cuento de qué?, muchos científicos, (los que no trabajan para un petrolera, claro) dicen que el pico se alcanzo entre el 2005- 2008, curiosamente, poco antes esta la guerra de Irak, y poco después la crisis mundial. Para algunos, para mi al menos, solo queda sumar 2+2. Muchos medios dependientes del poder piensan que el pico se dará entre el 2015 y el 2030, pocos ilusos (que no cobren miles de euros de Repsol, BP), piensan que el pico se daría entre el 2050 y el 2090. Eso nos da entre 5-20 años para prepararnos, es muy poco tiempo. En nuestro sistema de crecimiento infinito, significaría, que NUNCA saldremos de esta crisis, y que los recursos serán para quien MÁS pague por ellos, como dicta el sabio mercado. 

        ¿Y a mi qué? Pues a nosotros no nos pasará nada, claro. Importamos muchísimo más alimentos que lo que somos capaces de producir, dependemos de la energía exterior, de la gasolina del exterior, y de la gente ( turismo del exterior ).

        ¿No nos pasará nada por que las renovables están aquí?, la solar en la isla es ineficiente y muy cara en mantenimiento (se rompen con mucho sol y mucha humedad, es como decir que se rompen en Mallorca), la eólica variable aunque a lo mejor la más viable en la isla, los biocombustibles dan un TRE de 0,8:1 los más eficientes.  Las otras fuentes también son finitas, del carbón, del que recuerdo que hay 5 tipos,  el pico  se alcanzara entre 2020 2030 (según quien, claro). Además que al acercarse el cenit del petroleo, se aumenta el consumo de las otras fuentes. 

        ¿Por qué no se publican más informaciones en este sentido en los medios? , por qué el problema no existe, o por qué el problema es real y esta aquí, y el poder sabe que de admitirlo, se le pedirán soluciones, que no tiene, y alternativas, que no son tales. En nuestro sistema, donde el poder no es percatado por la gente, y donde los políticos piensan que medidas a largo plazo son a 3 años vista, lo que ellos tienen que perder es mucho más que lo que el pueblo puede perder. Por que el poder ,quieran o no, emana de nosotros hacia ellos, no al revés.

        Supongo que son muchas cosas, un poco caóticas, pero espero que sirvan para pensar un poco. Para que cada uno busque información, por su la cuenta, de una manera activa, hay cientos de paginas en Internet, hay documentos oficiales, hay datos científicos, hay opiniones de todo tipo. Pero la única opinión que cuenta es la suya, y para tenerla hay que informarse. Háganlo.

 

Links de interés:

En castellano:

-http://www.crisisenergetica.org/: Muchos artículos y traducciones de artículos, Muy recomendable, pero densa!!

-http://crashoil.blogspot.com/: Un gran blog informativo, altamente recomendable, al igual que sus blogs recomendados. Con muchos datos y bien explicados, ideal para el primer contacto.

-http://www.pocapoc.net/MD3.html: Una página manacorí amena, y con informes sobre el tema

 En inglés:

-http://www.theoildrum.com : Sobre el Peak Oil, con muchos artículos, informes, y seguimiento de noticias.

-http://www.transitionnetwork.org/:No hay soluciones, pero si alternativas, esta es de las más interesantes.

 

Del blog se alquila Casa Blanca.

 

 

I la Fortalesa ?

Alternativa | 08 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

La setmana passada es va publicar al Diario de Mallorca  que el Consell estudia un règim de visites al Castell del rei actualment tancat. Aquest estudi fa molt de temps que s'hauria d'haver finalitzat fent complir la llei que ja té dotze anys ( Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears que regula que els Bens d'Interés Cultural. BICs). Segons la llei  els BICs s'han de poder visitar al menys quatre dies al mes, en dies i hores prèviament assenyalats.

La notícia apareguda ara ens recorda ala globus electoralista que també va aparèixer a una any de les anteriors eleccions, al mes d'agost del 2006,  quan l'actual batle Joan Cerdà que en aquell moment era conseller de patrimoni,va dir que tenia intenció d'acordar un conveni d'us de la Fortalesa, per què puntualment aquest espai es pugés obrir. Cosa que després no va fer.

  En Biel Cerdà, actual director de patrimoni, quan era regidor a l'oposició a l'anterior legislatura, al 2005   es va fotografiar amb altres representants del PSM a la fortalesa i  va insistir en la necessitat de regular les visites a aquest indret.  En aquest moment a pesar de ser director de Patrimoni  encara no ha estat capaç de regular aquestes visites i ni tan sols es parla de  cap estudi en el cas de la Fortalesa, el que ens resulta totalment incomprensible

És més tan l'actual director insular de Patrimoni del Consell de Mallorca (Biel Cerdà ) com el ex-conseller de Patrimoni ( el batle Joan Cerdà ) han votat en contra de mocions nostres que defensaven el compliment de la llei en aquest tema. Al principi d'aquesta legislatura al setembre del 2007, van rebutjar la nostra   moció demanant garantir que es puguin dur a terme visites regulades al Castell del Rei  i a la Fortalesa d'Albercuix  La moció va ser rebutjada.

Al ple de maig del 2009 vam presentar una altra  moció que volia instar a la Comissió Insular d'Urbanisme i Patrimoni  a que acordés els convenis d'usos amb els propietaris dels BICs en aquest moment inaccessibles, i  aprovés un règim de visites d'acord amb la normativa vigent. La moció també va ser rebutjada.

Els bens d'interes cultural poden ser de propietat privada però al ser d'interès general el propietari té una sèrie d'obligacions en favor del la col·lectivitat; com és l'obligació de permitir la visita del públic en determinats dies i hores. Un Bé d'Interès Cultural és de domini públic, o sigui un particular pot ser propietari d'un BIC però l'administració protegirà el seus valors i l'accés al mateix del públic.

Esperam que les visites al Castell del Rei  i la Fortalesa siguin una realitat abans de que acabi la legislatura.

Notícia al diari  Balears.

Un bon article i fotografies sobre la fortalesa d'Albercutx al blog de Marcos Molina.Molt recomenable.

 

 

 

 

 

Lĺendeutament municipal

Alternativa | 07 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

  Aquí tenim un nou excel·lent article de na María Antonia Valdivielso (Toñi). Esperam que vos agradi i ja sabeu que si voleu escriure qualsevol article o enviar-nos alguna fotografia només ho heu de fer enviant-ho a alternativaperpollenca@gmail.com


Arriben notícies preocupants per a tots els ajuntaments. Darrerament hem sabut que la majoria haurà de tornar una quantitat considerable de doblers al govern central (en el cas de Pollença es tracta de més de 326.000 euros) per la liquidació de 2008. A això s’ha de sumar el fet que, a partir de l’any que ve, els ajuntaments no es podran endeutar. I sort han tengut que el govern Zapatero rectificàs tot d’una i ajornàs una mesura que, en principi, s’havia d’implementar enguany.

 

El que ha passat amb els ajuntaments és –llevant excepcions, que segur que n’hi haurà- que han gastat més del que podien, confiant en una situació d’expansió econòmica i de creixement de la construcció que semblava que es continuaria reproduït fins a l’infinit i més enllà. Quan la bimbolla immobiliària ha explotat i la crisi s’ha mostrat en tota la seva duresa, el que ha passat és que aquella falsa sensació de riquesa ha desaparegut de cop. Igual que famílies que han viscut per damunt de les possibilitats, i han demanat préstecs per tenir cases enormes o cotxes de gran cilindrada, han gastat més del que podien en funció del que, tal vegada, podrien tenir.

 

De fet, durant uns anys, semblava que si un poble no tenia un pont de Calatrava, una passarel·la de Foster o un edifici de Moneo (i d’això a Pollença en sabem molt) no era ningú. Els batles volien deixar la seva empenta, però no en forma de gestió sanejada i transparent, sinó amb una sèrie d’obres públiques i infrastructures –moltes de vegades absolutament desproporcionades- de les quals ells poguessin dir: “Aquest pont/passarel·la/auditori es va fer quan jo era batle”. I si per fitxar un d’aquests reconeguts despatxos d’arquitectes s’havia de demanar un préstec que deixàs hipotecat el futur del municipi, no passava res, perquè el deute podia créixer i créixer. Si de cas, quan arribàs un altre consistori, ja se n’ocuparia, del problema, demanant un altre pic més préstecs, que hauria de pagar un tercer batle, d’aquí molts d’anys...

 

I ara que ens ha tocat estrènyer el cinturó a tots (millor dit, a quasi tots, perquè encara estic esperant mesures perquè els més rics posin de la seva part per sortir de l’embolic on ens han ficat ells i els seus amics, els banquers), els ajuntaments diuen que ells no ho poden fer, protesten i amenacen, fins i tot, amb anar a Madrid i donar les claus dels seus ajuntaments al president del govern.

 

No seré jo qui defensi l’erràtica política econòmica que ha seguit el govern Zapatero aquests darrers anys. És més, el xec-bebé, els 400 euros a l’IRPF, el pla E, etc., enlloc d’ajudar a donar una empenta a l’economia espanyola el que han fet és proposar solucions del que en castellà es coneix com “pan para hoy, hambre para mañana”, quan no augmentar el problema. Així i tot, partint de la base que el que s’ha fet des de que la crisi va esclatar és un desgavell, el que no és de rebut és que els ajuntament continuïn fent créixer els seus deutes, com si el que està passant no anàs amb ells.

 

Venen les eleccions i, clar, cap batle assumirà la seva part de culpa. És ben segur que diran que ho han fet beníssim, i que són els altres –sempre són els altres- els que han conduït l’ajuntament a una situació de fallida. Els batles que no puguin governar després dels comicis hauran traspassat el seu problema. Els nous que entrin es trobaran amb una herència enverinada, conformada per deutes. Seran temps difícils, però tal vegada ajudaran a entendre que els doblers públics són de tots i que necessiten de la màxima cura perquè, en contra del que molts han pensat, que siguin de tots no vol dir que no siguin de ningú.

 

Toñi Valdivieso.

 Forges en el blog Pérez Castell. Ciudadanía por el Mediterráneo.

 

 

Pressuposts. Atrapats en el temps.

Alternativa | 06 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquesta va ser la nostra argumentació a l' aprovació inicial del Pressupost General per a l’exercici 2010 que es va fer amb els vots a favor d'UM-UNPI i PSOE i en contra del PP-UMP, PSM i Alternativa. Davant la gran farsa que és aquest pressupost ens vam prendre el tema amb una mica d'humor

Podem repetir fil per randa el que vaim dir l’any passat; que el pressupost  no es complira, i que l'equip de govern és conscient , ja que els ingressos prevists són irreals. Que la seva irresponsabilitat és total a un temps de crisi com l'actual, que  augmenten el deute i els problemes de tresoreria per pagar als proveïdors... Que es seguiran acumulant els deutes amb empreses i autònoms i que l'Ajuntament en comptes  de ser una ajuda per sortir de la crisi seguira enfonsant encara més als ciutadans en la mateixa.

La veritat és que ens dona la impressió d’estar a la pel·lícula “atrapat en el temps”, si no la recordeu és aquella pel·lícula on un home del temps d’una cadena de televisió, és enviat a cobrir la informació del dia de la marmota, i entra a un bucle temporal on es repeteix dia rere dia. Segons National Geographic  la marmota que teòricament preveu la durada de l’hivern només ha encertat el 28% dels cops durant els darrers 60 anys o sigui que els seus pronòstics són tan irreals i rigorosos com els pressuposts que presenta el regidor d’hisenda, però nosaltres a l’igual que l’home del temps de la pel·lícula ens veim obligats a sentir any darrera any la mateixa història de ficció a la que ell nomena pressupost.

La cosa podia ser divertida com és la pel·lícula, el problema  és que no és gent divertit veure com any darrera anys el batle i el regidor d'hisenda es riuen d’aquest ple i dels ciutadans.

 - Es riuen per que cada any han presentat el pressupost en un ple realitzat de matí fora de l’horari habitual, dificultant el seguiment del mateix per part dels ciutadans, oblidant que aquests doblers que tan alegrement malbaraten han costat molt de feina i esforç als que paguen els seus imposts.

- Es riuen per que cada any han presentat el pressupost amb molt de mesos de retard,amb un taranna molt poc democràtic dificultant el seguiment i control pressupostari per part de l’oposició, i a la vegada demostrant que no tenen projecte i no han estat capaços en tota la legislatura de tenir un pressupost reglat i un control de les seves despeses. Senyor batle i senyor regidor d’hisenda han convertit el pressupost en un postsupost i han fet de l’excepció norma.

- Es riu el senyor regidor d’hisenda per que ens presenta un informe econòmic financer buit si no fos per la lletra gran utilitzada es podria resumir en un full.

- Es riuen per que cada any han fet cas omís tant dels informes d’intervenció com l’any passat de l’empresa que van a contractar. Una vegada més els he de demanar de que serveix tenir interventor si no fan cas dels seus informes.

 Simplement presenten el pressupost al ple pels que els obliga la llei igual que quadren els números com els va bé sense tenir en compte la realitat. Només s’ha de llegir l’informe de l’interventor per veure la gran farsa que és aquest pressupost

- Com és possible que a un pressupost presentat amb molt de retard i en avançat estat d’execució no es doten crèdits suficients per atendre les despeses normals  i hi hagi partides ja amb números vermells?

- Com és possible que els crèdits destinats a atendre les despeses derivades de l’endeutament exceden més d’un 50% del que és recomenable ( un 4,7 i no un 3)?

- Com és possible que l’informe del regidor no reflexi de manera clara les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos.

- Com és possible que amb un romanent negatiu  de tresoreria per a despeses generals de pràcticament quatre milions d’euros no hagin intentat fer un pressupost amb un superàvit, reduint la despesa del nou pressupost per quantia igual al dèficit produït.

- Com és possible repetir una i altra vegada el mateixos errors i tornar a posar al pressupost uns ingresos irreals, com si la crisi no existís a Pollença. Com és possible que el senyor regidor d’urbanisme i senyor batle continuiii fent una previsió totalment irreal dels ingressos per multes urbanístiques, on l’any passat va ingresar 120.000 euros del 1,200.000 euros previstos i enguany pressuposta 800.000 € quan de moment ha ingressat només 6.000 euros. Senyor regidor d’urbanisme com el diu l’interventor, un tècnic de la casa això demostra una manca de transparència i de prudència a l’hora de pressupostar. Una negligència total afegiria jo que hauria de comportar la seva dimissió.

Si parlam dels organismes autònoms el més preocupant és que segueixen perjudicant greument a l’empresa municipal EMSER al no complir amb el mandat d’assumir el dèficit generat per la prestació del servei de fems de conformitat amb l’estudi de tarifes. El que ens sembla que va en la línia de portar l’empresa a una situació crítica per després justificar la seva privatització.

Hem vist que mantenen la partida corresponent a l’Auditori i ens agradaria saber d’una vegada que pensen fer a aquest tema i si les retallades han afectat al seu finançament extern

Respecte a la plantilla crec que haurien d’explicar la lògica de les modificacions que han fet a la mateixa,

La veritat que ja no sabem que més els podem dir. Si fóssim al  Japó el més honorable que podiam fer tant tel batle com màxim responsable com el regidor d’hisenda seria deixar d’enfonsar el municipi fer-se l’harakiri. Com estam a Europa només demanarem la dimissió tant del senyor batle, com del senyor regidor per la seva negligència continuada. Però com Pollença baix el seu govern  sembla fora d’Europa i de la llei al manco els demanariam que tinguin en compte les propostes alternatives que hem presentat a aquest ple; fer un pla d’austeritat de manera conjunta, crear una comissió d’elaboració dels pressuposts, o al manco d'una comissió de seguiment de propostes de despeses…

 

Trescant pel mˇn (XCV) El Calˇ (Farrutx).

Alternativa | 05 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

De la urbanització de Betlem al Caló, o portet de Farrutx com alguns el coneixem, hi ha un seguit de caletes i raconades on se pot estar amb certa tranquil·litat ja que llevat de la primera, na Clara, les altres no estan molt concorregudes. Els noms d’alguns llocs són: font dels Porcs, mata del Vicari, punta del Barracar, el Caló, na Jòrdia, na Jordi, la Platjola, etc.

Tal volta accedir a alguns d’aquests llocs no sigui viable per a tothom però en tot cas se pot anar al Caló i a la Platjola pel camí, que és molt suau i agradable. També és un bon lloc per veure un temporal de tramuntana.

Del Caló poden partir bones excursions: a la talaia Moreia, a l’arenalet del Verger, font del Verro, puig de sa Tudossa, etc. Un paratge que se mantén “verge”, que té molt per recórrer i   del que podem gaudir sense passar pena de trobar-nos barreres que ens tanquin el camí.

                                                                                                                A.R.F.V.

 

 

 

 

 

540 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

QuŔ hi ha darrera aquestes fixacions asimŔtriques?

Alternativa | 04 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim una nova aportació del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

Què hi ha darrera aquestes fixacions asimètriques?

 

Em deman, ¿a què ve aquesta fixació obsessiva d’Europa i els Estats Unit amb els recriminats i censurats règims de Cuba, Iran, Corea del Nord i Veneçuela i de rampellada Bolívia? ¿Per què es parla tant d’ells i no se’n diu ni pruna de tants d’altres països on les coses van tan malament o pitjor com allà? S’han de defensar els drets humans i la democràcia, però seria més just que es fes el mateix amb els més de 40 països que potegen tant o més els drets humans i on hi ha monarquies absolutes i règims dictatorials. No és creguedor que aquesta incidència en aquests cinc països neixi d’objectius nobles, quan voltant cantó arreu passen amb cançons personatges com Obiang, Kagame, Abdullah, els sultans d’Oman i Brunei, o els propis reis de Jordània i Marroc, etc., etc., etc., tots ells  firmants de la Carta Internacional de Drets Humans, no en faltaria d’altra, però és lletra morta i se’n fan trons de la democràcia. ¿Com així diaris i televisions, ens donen per pa i per sal les malifetes dels dits cinc països i passen per maia les canallades d’un caramuller d’altres? ¿Seran de l’eix del mal, com deia Bush?

 

Hi ha prou motius per anar orella alta perquè no ens afiquin el gat dins l’esquena i anar vius per afinar el fil de les neules i desllorigar quins interessos s’amaguen davall el terròs. Hi ha exemples escalivadors.  Basta mirar el que pateixen a Palestina i el que passa a Iraq i Afganistan. Sí, Sadam Hussein, feu animalades, no estic segur si més grosses que les que s’han fet i és fan des de la invasió dels Estats Units. Ja sabem i ja sabien que la qüestió de les armes de destrucció massiva i l’amagatall de Bin Laden, eren excuses. És clar que avui ens trobam davant un Iraq pitjor que abans, on els morts quasi diaris són notícia a un raconet dels periòdics. Si l’excusa era la manca de democràcia, dur-la a canonades i des de fora sembla un contrasentit en si mateix. I a Afganistan deu reals del mateix: amb l’excusa dels desastres dels talibans i que fan costat a Bin Laden venga, anem a arreglar el desastre de casa externa a tirs i morts a balquena.

 

La doblarada gastada en aquestes dues guerretes podrien haver solucionat la fam del món. Idò no, venga soldats a morir i matar. No sembla hagin d’arreglar el redol, més bé pareix que s’ha aficat mà dins un abeller, s’ha alçurat l’eixam i en sortiran tots més nafrats i ressentits.

 

Ulls espolsats i fora son per no beure’s qualsevol informació, sense mirar quin dimoni li fa llum. Ja és sabut que les enemistats i les guerres es mouen per dos motius: diners i poder.

 

Nota: Al moment d’escriure aquest articlet surt al diari que el Govern d’Obama  vendrà 84 avions de combat F-15 a Aràbia Saudita governada pel el monarca absolut Abdullah, on els homosexuals i apòstates poden ser condemnats a mort i als lladres els poden tallar les mans. I el genocida P.Kagame, després d’empresonar els adversaris i tancar medis de comunicació, acaba de guanyar les eleccions de Rwanda.

 

Mariano Moragues Ribas de Pina

Imatge de:www.kalvellido.net/

Fora de termini, fora de lloců

Alternativa | 03 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Publicam avui una carta al director del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà sobre les desacertades paraules del noster batlle sobre el cas del camí de Ternelles i el plet que hi ha en marxa. Esperem que la incompetència que aquí demostra no destorbi el procés de defensa del camí públic. 

.

Fora de termini, fora de lloc…

 

Sembla ser que el senyor batle de Pollença va fer unes declaracions al Diario de Mallorca del 20/8/2010, on deia que “han entregat la documentació fora de termini” i “ja teníem part d’aquest documentació”, doncs bé, no puc més que fer algunes apreciacions:

 

a) Dijous 19, no férem més que entregar de forma resumida, l’informe sobre el qual es basa la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts, per considerar el camí de Ternelles un camí públic.

 

b) La documentació arxivística està entregada en les següents dates: 16 d’agost de 2007. Entrada número 5511 a les 11.20 h. del matí i 5 d’octubre 2007 entrada número 6666 a les 12:05 h., evidentment fora de termini (molt abans d’iniciar-se el procés) i en previsió que l’Ajuntament, en un moment donat, pogués defensar la titularitat pública del camí.

 

Per això mateix, tots els ciutadans que han col·laborat en aquest procés, que també han ajudat els serveis jurídics municipals i l’arxiver municipal, ho han fet senzillament amb la intenció de col·laborar en la defensa d’allò que sempre havia estat públic, i que ho hauria de seguir essent, a més de demanar que es respecti la sentència de 18 d’octubre de 2001, que ordenava regular el pas a Ternelles per garantir-ne l’ús, fet que incomplia l’Ajuntament fins la passada excursió de la Plataforma de 12 d’octubre de 2009.

 

No entenc, ni entenen els meus companys, la reacció del batle de Pollença, si no és que vol defensar uns interessos que no són els de garantir la preservació dels béns públics, no treballam per al reconeixement de ningú, senzillament ens movem amb la intenció de preservar els béns col·lectius, no calia un agraïment del batle, però el silenci hauria millorat les declaracions esmentades.

 

Sincerament, ara mateix pensem que el millor que es pot fer és treballar en la defensa d’aquest camí, les “batalletes” per atorgar mèrits s’han de deixar per més endavant, ara mateix cal treballar per defensar aquest camí davant els jutjats, i per la nostra part, el mèrit se’l pot quedar qui vulgui, nosaltres només ens conformem en poder passar per aquest camí com feren sempre els nostres avantpassats.

 

Joan Ramon Bosch Cerdà

 

 

Imatge de l'excursió reivindicativa de l'any pasat.

MÓrtirs dĺuna causa estŔril i malforjada

Alternativa | 02 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Qualsevol mort abans de l’hora esperable, i fruit de violència, és lamentable. A Afganistan ja van 92 espanyols morts, i al juliol ja eren 2000 els morts de les tropes de l’OTAN. Tots aquests morts cobraven un sou, sabent que podien matar i morir. Per això van carregats d’armament. Desgraciadament els tocà morir. La causa que justifica aquesta mort no la decidiren ells. Ells mateixos es feren el dogal, exposant la pell per complir amb la feina que els donava el sou. Es podria dir que són morts d’accident laboral d’una professió que té aquest risc. És així mal soni dur. Hem de compatir als familiars i amics dels morts, ells tampoc decidiren aquesta guerra i en paguen de rebot les conseqüències.

Dins el primer semestre del 2010, es mataren 1271 afganesos civils (176 eren nins) i 1997 quedaren baldats (389 eren nins). Aquests són els vertaders màrtirs involuntaris i innocents que han pagat les conseqüències d’una guerra que tampoc ells decidiren. Ells no rebran cap medalla i els seus ompliran el cor de pena i justa ràbia. L’OTAN ha reconegut, pegant prim, que les seves tropes i d’EEUU foren les que en mataren 386 (?).

Estam davant una guerra que no ha decidit el poble, ja que segons l’enquesta de La Vanguardia i de La Razón, el 58% de la gent d’Espanya i el 63% de Catalunya  creu que s’haurien de retirar les tropes d’Afganistan i sols un 30% les mantendria.

Per altra banda, aquesta guerra, com la d’Iraq, que en lloc d’apagar el terrorisme l’ationa més, ens costa als espanyols un milió d’euros diari (365 milions a l’any). Amb el que es gasta amb instruments per matar es podria matar la fam dels afganesos. ¡Basta ja de participar en guerres que en lloc d’esmolar fan osques, decidides contra la voluntat popular i que ens costen un ronyó!

 

Mariano Moragues Ribas de Pina

imatge de: http://e-pesimo.blogspot.com

AlĚlegacions a uns pressuposts falsos.

Alternativa | 01 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

La veritat és que a nosaltres no ens agrada gens ni mica haver de fer unes al·legacions com aquestes, però ens veiem obligats a optar per la petició de la retirada dels pressuposts del 2010 per ser una falsedat i un engany en tota regla. En uns moments en que s'haurien d'estar preparant els pressuposts del 2011 (ja hi ha llocs on s'estan discutint) és molt trist haver-nos de situar en aquesta tessitura.

 

 

A anteriors pressuposts hem presentat  al·legacions puntuals i concretes, evidentment sense cap resultat. Igualment vam presentar al 2008 una moció  que es va aprovar per unanimitat per fer un pla d'austeritat de manera conjunta. A pesar de les bones paraules del regidor d'hisenda res de res... Per tan partim de la base que tot plegat és una falsedat; que els fonaments (ingressos) son falsos i que només resten quatre mesos d'aquest pressupost. Ja vàrem votar en contra, argumentant això mateix, el dia de la seva presentació, el 20 de juliol, en plenes festes patronals, el matí, aprofitant l'època en que els pollencins estem més pendent de la festa que de res més. Però de res va servir avisar de la seva falsedat: el regidor d'Hisenda va dedicar-se a llevar-se el mort del damunt amb arguments gens convincents i amb certes acusacions cap a l'anterior interventor que son del tot intolerables. Ens agradaria i així l'hem proposat als altres dos grups de l'oposició fer feina en uns pressuposts alternatius pel 2011.

.

Al·legacions als pressuposts municipals del 2010.

 

Atès que l’elaboració i aprovació del pressupost no s’ha ajustat als tràmits legals, ja que s’ha aprovat al ple amb pràcticament un any de retard. I d’aquesta manera s’han vulnerat el principi de competència  dels pressuposts.

 

Atès que diverses partides previstes d’ingressos és clar que a aquestes altures d’any no s’arribaran, l’exemple més clar seria els de les multes urbanístiques on han pressupostat 800.000 € quan de moment han ingressat només 6.000 euros.

 

Atès que a uns pressuposts presentats amb molt de retard i en avançat estat d’execució no es doten crèdits suficients per atendre les despeses normals  i hi ha partides ja amb números vermells.

 

Atès que els crèdits destinats a atendre les despeses derivades de l’endeutament exceden més d’un 50% del que és recomanable.

 

Atès que l’informe del regidor d’Hisenda no reflexa de manera clara les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos.

 

Atès que amb un romanent negatiu  de tresoreria per a despeses no s’ha fet un pressupost amb un superàvit, reduint la despesa del nou pressupost per quantia igual al dèficit

 

Atès l’exposició pública de l’aprovació inicial pel Ple de la Corporació dels pressuposts del 2010 a la sessió del dia 27 de juliol de 2010. Segons el que disposa l’article 170.1 del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals presentam la següent al·legació  davant del Ajuntament en ple.

 

Per això demanam

La retirada dels pressuposts 2010 i la seva reelaboració ajustada a la llei, amb uns ingressos reals i una retallada a les despeses consensuada.

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb