URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

No en sortim

Alternativa | 15 Setembre, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim una nova aportació del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

Hi ha coses que són senzilles i evidents, que intencions fosques no fan més que embullar la troca i manipular sentiments. Una d’aquestes coses senzilles i evidents és el dret d’un poble a parlar i defensar la seva llengua dins els seu espai lingüístic i,  per tant, com és lògic, a donar-li preferència sobre qualsevol llengua forana. Ni més ni pus. Fa ràbia haver de defensar evidències i veure com es fan trampes legals (no justes) per imposar limitacions o deures. Idò bé, per aquí anam quan la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, catalana per més senyes, digué que defensaria “la cooficiaditat sin preferencia alguna, de la lengua catalana”, conforma ho dictaminà el qüestionable Tribunal Constitucional, que escapçà elements essencials de l’Estatut, votat per dos parlaments i pel poble de Catalunya. I també digué que “abogará por la defensa de los derechos fundamentales”

Una primera pregunta seria si el Defensor del Poble ha de defensar el poble o la sentència del TC. Una conseqüent seria, ¿quin poble ha de defensar, el poble de Catalunya o el conjunt del poble de l’Estat espanyol? ¿Els drets fonamentals de qui?

En primer lloc, hem de dir que la Defensora ja anticipat sense més deliberacions la seva resolució. Ara bé, si la Defensoria del poble tengués com a principi la defensa dels ciutadans davant els poders públics i les administracions, com hauria de ser, sembla que hauria de defensar el poble de Catalunya. ¿I per què el poble de Catalunya i no el conjunt del poble espanyol? Molt senzill també: perquè es parla sols de la preferència de la llengua dins un territori que té com a llengua pròpia el català i de res més; no es vol imposar aquesta preferència fora de casa.

Es dirà que la Constitució diu, bla, bla, bla..., però també diu que s’han de protegir les diferents llengües de l’Estat. I és evident que la Constitució és interpretable, com ho demostra el fet que aprovin l’Estatut que parlava de “preferència” dos parlaments dient que era constitucional i que a l’hora de votar, després d’anys de reprema, un tribunal constitucional esbiaixat políticament, guanya per 5 a 4; ¡un vot! És evident, com a mínim, que la decisió del TC és discutible.

Per afegitó, el Defensor del Poble té la facultat de “suggerir a l’orgue legislatiu o a l’Administració la modificació d’aquelles normes que poden provocar, al seu entendre, situacions injustes pels administrats”. Però no plourà d’aquest tro, ja sabem de què va.

El PP segueix posant ronya contra els catalanoparlants. Tampoc ha de cridar l’atenció que sigui una catalana la que apedrega les seves teulades. La sociolingüística ens diu que històricament ha estat així: els d’orella alta han estat els que més han ajudat a esfondrar una llengua, jugant quasi sempre a favor del poder i de l’imperi.

Mariano Moragues.

María Luisa Cava de Llano segueix la línia que va iniciar en Múgica.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb