Alternativa | 31 Desembre, 2010 07:00
L’aplicació de la llei antitabac
Si visquéssim a un món ideal, on tots ens respectàssim i pensàssim realment en els altres, no s’haurien de legislar aspectes que afecten els hàbits particulars. El problema és que com que això que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre no ho tenim molt clar, al final s’han de promulgar lleis com la que entrarà en vigor dia 2 de gener sobre la prohibició de fumar a llocs públics.
Vull començar dient que estic encantada amb aquesta llei. Com el 70% de la població no fumadora d’aquest país he hagut de patir durant molt de temps els fums d’aquells que feien servir el seu dret de fumar pràcticament arreu i sense consideració cap els altres, encara que també he compartit molts de moments amb amics, coneguts, familiars o simplement persones amb molta educació que pensaven en els que els enrevoltaven abans d’encendre un cigarro.
És obvi que hem avançat molt i pel bon camí. Tots els que tenim una certa edat hem compartit classes amb alumnes que hi fumaven i, de fet, record la convocatòria d’una vaga a l’institut... perquè es va publicar una norma dient que només es permetria fumar als exàmens! I segur que tots recordam els avions o les sales d’espera dels hospitals plens de fum. No obstant això, crec que encara faltava una passa més, la que ara es donarà. No acab d’entendre per què si vull fer un cafè a un bar o vull sopar tranquil·lament a un restaurant he d’arribar a ca meva com un salmó fumat. Tothom veia i ensumava que la llei de separació entre zones de fumadors i de no fumadors no es complia, i que tots els bars i restaurants petits eren vedats de caça dels amants del tabac.
Ja sé que se’m pot rebatre dient que el que podia fer era no sortir, o triar altres bars o restaurants, si tant em molesta el fum del tabac; qui hagi tret el nas de ca seva darrerament té la resposta: o em feia monja tancada sense vocació o si volia sortir havia de fumar passivament. També se pot argumentar que hi ha bars i restaurants que varen fer reformes per ajustar-se a la llei; me sap greu per aquesta minoria que va fer el que calia, i supòs que demanaran compensacions econòmiques que tal vegada s’haurien de contemplar.
Xerrant de doblers, s’escolten veus que diuen que l’aplicació de la llei suposarà la ruïna per a molts de bars i restaurants, perquè la gent s’estimarà més quedar a ca seva que anar a fer una copa i no poder fumar. No crec que sigui així. Països amb una forma d’entendre l’oci similar a la nostra, com ara Itàlia, ja fa un parell d’anys que prohibeixen fumar a establiments hotelers, i els seus comptes de resultats no se n’han ressentit. A altres llocs –estic pensant en Irlanda- semblava mentida concebre la cultura del pub dissociant la pinta de cervesa del cigarro. Doncs han aplicat una llei molt pareguda a la que s’aplicarà aquí i tampoc no ha passat res. La gent fuma fora i beu dins.
Igual que quan s’han endurit les lleis que tenen a veure amb l’alcohol i la conducció la gent no ha deixat de beure radicalment i ningú no s’ha arruïnat per això, estic convençuda que cap bar, restaurant o discoteca haurà de tancar per l’aplicació de la nova llei antitabac. Crec, a més, que és una passa valenta que beneficiarà la salut de la majoria de la població, tant dels fumadors (que sense dubte fumaran manco) com la dels no fumadors (que no haurem de patir fums aliens).
Dit això, no deix de veure la hipocresia d’uns governs que per una part legislen en contra d’una substància i per l’altra se lucren escandalosament d’allò que saben que mata. S’haurien de fer mirar aquesta esquizofrènia legisladora.
Alternativa | 30 Desembre, 2010 13:08
El nostre fogueró de S. Antoni va ser tristament premonitori, a més de denunciar les irregularitats i manejos del regidor de serveis (entre altres coses maneja al Batle i a la Primer Tinent de Batle), vam fer una pancarta amb la majoria dels imputats a casos de corrupció, vam deixar dos llocs buits amb el nom de Pollença... i durant l’any no dos sinó més persones del municipi han estat imputades a diferents casos de corrupció. El més destacat ha estat el cas Voltor, i les seves converses enregistrades mostren el que tots sabíem i ara hem confirmat sobre UM-UNPI a Pollença: corrupteles, negociats amanyats, parts i quarts, amenaces a l’oposició... Política bruta i els interessos particulars i de partits sempre sobre els dels ciutadans i el bé comú.
Per la nostra part, a Alternativa vam seguir la nostra lluita massa solitària, per la transparència i contra la corrupció. Es va aprovar la nostra moció (març) referent a la realització d'un pacte anti-corrupció; fer una reunió entre tots els partits per fer un codi ètic i dissenyar mesures institucionals locals per a la prevenció de pràctiques irregulars... Com a altres mocions aprovades, després no s’ha fet res. Però hem seguit lluitant i hem denunciat el tracte de favor cap a l’AAVV d’Eu Moll, a Arguta S.L. (empresa intermediària de diferents pous llogats a l’Ajuntament), les contractacions il·legals del regidor de serveis, la situació irregular del Festival... Cap d’aquests temes s’ha tancat i seguim fent feina als mateixos. Al tema que sí que hem aconseguit acabar amb una bona mangarrufa ha estat al del pla de mobilitat, on una vegada més en solitari hem anat denunciant les diferents irregularitats que anàvem detectant fins que s’ha aprovat la rescissió de l’empresa redactora.
Mentre la justícia ens mostrava on s’han anat part dels nostres impostos, la situació econòmica de l’Ajuntament s’ha continuat degradant, funcionant sense pressuposts reals, amb continuats extrajudicials i aprovant operacions de tresoreria amb informes d'intervenció desfavorables. A Alternativa vam seguir demanant mesures de caràcter econòmic per remuntar la crisi; com un pla d'austeritat que hauria de començar amb la reducció de les dedicacions exclusives i amb la realització d’un pla urgent de pagament als proveïdors, empreses, associacions i particulars en el termini més breu possible.
Hem continuat lluitant contra la destrucció dels ecosistemes del nostre entorn: Villa Cortina, Cala Molins, la Gola, l´Ullal...
Alguna de les que podien ser notícies bones de l'any s’ha quedat en res per l’immobilisme de l’equip de govern. Al mes de gener es va aprovar una moció nostra i vam ser el primer municipi d’Espanya en demanar l'exempció de pagament del cànon digital per part de les administracions. Un tema que ens va convertir en notícia estatal, després ens van seguir diferents municipis i la recent sentència del Tribunal Europeu pot donar a aquest tema un impuls definitiu. Per desgràcia el nostre equip de govern ha fet ben poc res per a complir la moció.
Resultat també de la passivitat de l'equip de govern aquesta legislatura és que no s'ha fet res a l'Agenda Local (AL21), el que ha suposat al 2010 la exclusió del municipi de la Xarxa Balear de Sostenibilitat.
Molt negatiu és l'estat d’abandonament en que es troba el Port de Pollença, però molt positiu és que la ciutadania s'hagi mobilitzat contra la nefasta gestió de l'equip de govern.
Una de les poques bones notícies d’enguany ha estat la retirada del monòlit dedicat als pilots de la Legió Còndor a la base del Port de Pollença (complint la nostra moció de juny de 2008 aprovada per unanimitat).
Esperam que el 2011 sigui millor, i per això serà important canviar de governants a partir de maig per fer un nou camí diferent a Pollença.
Alternativa | 29 Desembre, 2010 07:00
Al darrer ple es va aprovar la nostra moció donant suport al decret de batlia (veure article anterior amb la moció), amb els vots a favor d’UM-UNPI, PSOE, PP-UMP i Alternativa i el vot en contra del PSM.
Com ja vam dir, en principi la nostra moció demanava a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric que adoptés les mesures necessàries per aturar el deteriorament del bé catalogat de l'antiga fàbrica de tapissos Can Morató i que iniciés el procediment per l'expropiació per interès social de la mateixa. Però a la comissió informativa s’ens va mostrar el decret de batlia de 6 maig que coincidia en gran part amb la nostra moció i vam demanar el nostre suport a aquest decret.
A un informe fet el 24 de març, l’arquitecte municipal posa de manifest el perill per a persones i béns derivat del mal estat de la fàbrica, bé catalogat en virtut d’acord del Ple del CIM de data 04.02.02. I es solicita a Patrimoni l’informe preceptiu, així com l’adopció per part de les mesures pertinents (multa coercitiva, declaració d’interés social a efectes d’expropiació, etc...) per fer efectiu el compliment dels deures imposats per la Llei 12/98, sense perjudici de les sancions que, en el seu cas, pertoquin.
Fa mesos que demanàvem al ple si Patrimoni havia donat resposta a aquest decret de batlia, i a la Fira vam aprofitar la presència del director de patrimoni, en Biel Cerdà, per demanar-li si ja havia donat resposta a l’Ajuntament, i ens va respondre que sí. El que és cert és que aquesta resposta va arribar el dia abans del ple via fax, una coincidència segons el regidor del PSM. Un minut abans del ple, el mateix Tomeu ens va mostrar l'informe, però ni en aquell moment ni ara el tenim i no podem fer una valoració del mateix.
Després, al debat de la moció va haver una gran quantitat de reprotxes entre el batle i el regidor del PSM centrats en tot el que no han fet uns i altres aquests anys. El que està clar és que ni uns ni altres poden estar massa orgullosos del que han fet fins ara.
Quan la fàbrica va ser catalogada a 2001 ja es descrivia el seu estat de ruïna i des d'aquell moment ha hagut una successió de decrets, ordres, informes... sense cap resultat pràctic. Resulta totalment incomprensible que a hores d'ara encara ni tan sols s’hagi posat una multa als propietaris. Ara és evident que l'estat de ruïna de la fàbrica s’ha agreujat, el que comença a ser un perill que ha obligat a tancar el camí públic de Can Joanot als vehicles.
El primer és posar els mitjans per aturar aquest deteriorament i evitar que ningú es faci mal. Al debat també va restar clar l’actitud per part dels propietaris de la fàbrica, no aturant la degradació de la mateixa.
L'article 101 de la llei de Patrimoni considera infracció molt greu l'incompliment per part dels propietaris del deure de conservar, mantenir i salvaguardar els valors d'un bé catalogat com la fàbrica.
Consideram que ja és hora d’iniciar el procés d’expropiació de la fàbrica. No ens va convèncer res l’argument del regidor del PSM de que expropiar era un premi i que si s’iniciava l’expropiació es donava el missatge equivocat de que només es pot protegir comprant el patrimoni. L’expropiació és la darrera eina que té l’administració per salvar el que encara es pugui salvar de la fàbrica. Ja han passat massa anys de passivitat tan per part dels propietaris com de l’administració.
El decret de batlia, que és el que es votava al ple, és correcte, ara esperam saber què diu l'informe de Patrimoni i què contesta l'Ajuntament. Pel que ha passat fins ara i pel que vam veure al ple, no podem ser massa optimistes a aquest tema.
El que hauriem de fer Patrimoni i l'Ajuntament és col·laborar, sense rivalitats personalistes i partidistes, i més quan aquestes intitucions són dirigides per dues persones que han estat sòcies de govern.
P.D. El portaveu del PP-UMP va dir que havia entrat fa poc a la fàbrica i havia comprovat l’estat ruïnós de la mateixa. O sigui que aquell que ens va dir que érem com l’exèrcit de Pancho Villa (un orgull per a nosaltres) per saltar una barrera que impedeix el pas a un camí públic ara ha dit a un ple que havia entrat a una propietat privada...
Imatge del Centro Social Anarquista La Revuelta
Alternativa | 28 Desembre, 2010 09:31
Wikileaks ha filtrat un document on destaca la qualitat dels sopars d’Alternativa per Pollença a les seves Assemblees. La famosa web de secrets oficials al descobert comenta que els plats, a més de variats, tenen una qualitat molt alta, i tot fet amb ingredients naturals i frescs.
Alternativa | 28 Desembre, 2010 07:00
La presència d’un gran animal prehistòric va frustrar la visita al parc pollencí de LA GOLA ahir diumenge d’un matrimoni britànic i els seus fills, per fortuna el matrimoni va poder sortir corrent i tot va quedar en un ensurt. El Govern de Les Illes Balears ha decretat el tancament del parc fins que s’aclareixi l’incident.
Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient dirigits pel pollencí Biel Perelló estan pentinant el parc cercant indicis de l'animal i fonts no oficials diuen que s’han trobat restes d’excrements d’un animal no identificat. S’especula que pot haver una entrada a una cova submarina en el parc de La Gola o molt a prop d’aquest. Les repercussions econòmiques tant positives com negatives d’una notícia com aquesta encara no s’han quantificades, però part del sector turístic està molt preocupat per aquest fet,mentres que l’altra part del sector creu que pot ser un reclam turístic per l’hivern.
La Conselleria de Medi Ambient ens ha cedit el vídeo que va fer el matrimoni britànic, el mateix està fet amb un telèfon mòbil, per tant la seva qualitat no és molt bona.
Alternativa | 27 Desembre, 2010 07:00
Avui arribam als 2.000 articles i us volíem donar les gràcies. Després d'un primer bloc obert a blogger vam descobrir balearweb, i un fred 26 de febrer del 2006, a les 13.30 del migdia, vam crear el bloc Urxella. Ara fa gairebé cinc anys de la seva existència i hem arribat als 2.000 articles publicats i sobrepassat els 19.500 comentaris.
A un moment que no teníem representació a l'Ajuntament i teníem poca facilitat per accedir als ciutadans i a la premsa vam apostar per Internet, i poc a poc hem aconseguit que aquest bloc s'hagi convertit en un dels més visitats de Mallorca.
I avui ho volem celebrar donant les gràcies a tots els que feu possible que aquest bloc s'hagi convertit en un referent a Pollença. No és fàcil publicar un article cada dia i intentar contestar a tots els comentaris, si l'hem aconseguit és per la força que ens donen els centenars de visites que rebem a diari i els missatges d'ànim de molts de ciutadans que ens donen les gràcies per poder arribar per primera vegada a informació a la que abans no tenien accés.
Amb aquest bloc posem en pràctica dos dels nostres principals principis: transparència i participació. No només informem de la nostra feina, sinó que també hem publicat ordenances, plens, juntes de govern i altres documents de l'Ajuntament d'utilitat pels ciutadans. Igualment hem rebut per part dels ciutadans precs, preguntes, informació, crítiques (unes constructives i unes altres no tant...)
Si no fos per vosaltres i per la dedicació dels nostres redactors i per la bona feina i voluntat dels nostres columnistes, no seríem aquí on som i per això ho agraïm i ens fem el propòsit de seguir creixent com fins ara. A més del bloc tenim una llista de correu on us podeu apuntar (només l'heu de demanar al nostre correu alternativaperpollenca@gamil.com), un perfil a facebook (al que ja tenim 1862 "amics") i a twitter.
I tot per un sol objectiu: informar des del nostre punt de vista a tothom que estigui interessat del que passa a Pollença.
Salut i gràcies
a tots els que feu possible
el bloc URXELLA
Fotografia de Hans Monheim
Alternativa | 26 Desembre, 2010 07:00
Al 123 aC, Quintus Caecilius Metellus, que havia estat anomenat cònsol, decidí acabar amb la pirateria a les rodalies de les Balears (Mallorca i Menorca), pel que les invadí i creà els assentaments de Palma, Maó i Pollentia. Les illes passaren a formar part de l’Hipània Citerior.
Fundada a l’època republicana, Pollentia arribà a ser la més important, els seus habitants eren principalment veterans de l’exèrcit amb les seves famílies vinguts principalment d’Hispània. Era una ciutat senyorial dotada de tots els serveis: clavegueram, aigua de les fonts properes ( i possiblement també de Ternelles), cisternes, pous negres, etc. Comptava amb els edificis públics propis de les ciutats romanes, els de funcions jurídiques, administratives, religioses i comercials. Hi havia un carrer porticat dedicat a botigues, semblant al que avui és Jaume III, segons ens explica Margarida Orfila, directora de les excavacions.
La urbe tenia una extensió aproximada de 14 a 16 hectàrees i podia estar totalment emmurallada, tot i que només se n’ha trobat part. A les foranes i en el segle I es construí el teatre que podia tenir una cabuda de 1500 persones. Encara no està molt clar però el port devia ser molt a prop del teatre, havia de ser un port important amb molta activitat per a poder abastir una ciutat d’aquestes característiques a més d’exportar el vi i l’oli d’aquesta terra.
Aproximadament, el període d’existència de la urbe va ser del 70 o 80 aC fins al segle V en el que, després d’alguns atacs dels vàndals i ja molt destruïda, va ser abandonada i emprada en part com a necròpolis.
Pollentia no només era la urbe sinó que també tenia els territoris dels voltants i un altre nucli que estava format per vil·les residencials o de descans, lluny de l’activitat de la ciutat. Ja hem dit que la urbe fou abandonada, llavors degué començar a formar-se Alcúdia que no prengué aquest nom fins al segle XIII. D'altra banda, el nucli de les vil·les residencials sí que mantingué el mateix nom que ha arribat als nostres dies amb molt poques variacions, Pollença.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 25 Desembre, 2010 07:00
El sempre genial Miquel Trias ens ha regalat un nou dibuix, aquest cop acompanyat d'un petit refrany:
Ja s'allarga el dia, i com s'allarga?
Fàcil: per Nadal una passa de pardal (Passer domesticus),
per sant Esteve una passa de llebre,
per any Nou una passa de bou
i per santa Rita una passa de troglodita…
quin futur Déu meu!!!!!!!!!!!!
Calendari d'ereccions...
Bota PP
Alternativa | 24 Desembre, 2010 07:00
l- PART RESOLUTIVA
1.- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària anterior de dia 28 d'octubre de 2010.
2.- Aprovació, si procedeix, de l'expedient num. 5/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdits. Aprovada amb els vots a favor de UM-UNPI i PSOE, abstenció del PP_UMP i PSM, vot en contra nostre.
Vam votar en contra ja que es segueixen sense presentar els comptes del Festival del 2006, quatre anys després! A dia d’avui encara no sabem la situació comptable real del Festival i, com diu l’informe d’intervenció que acompanya aquest extrajudicial, el procedir del patronat del festival pateix d’una situació irregular, i les operacions realitzades pel mateix han prescindit dels procediments legalment establerts, sense que hagin estat objecte de fiscalització per part de l’interventor. Per això s’ha hagut de fer aquest extrajudicial. Farem un article sobre el tema.
3 - Moció del grup municipal Alternativa EU-EV suport a la petició del Bisbe en relació a la rescissió del contracte de l'actual arrendatari casa i quiosc del Calvari. Rebutjada; vot a favor d’Alternativa i vot en contra d’UM-UNPI, PSOE i PSM, abstenció del PP-UMP.
A la comissió informativa i al ple es va posar en dubte que l 'Ajuntament s'hagués de pronunciar en un tema entre particulars, i va ser l’argument principal per justificar el seu rebuig a aquesta moció. Nosaltres pensem que el tema del quiosc va ser impulsat per l’Ajuntament i que aquest ha de dir qualque cosa per evitar el tancament de l’ermita que es tracta d’una part important del nostre patrimoni històric-cultural. Farem un article sobre el tema.
4.- Aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa servei recollida domiciliària i de tractament de fems i residus. Aprovada amb els vots a favor de UM-UNPI i PSOE, abstenció del PSM, vot en contra del PP-UMP i el nostre.
Es va acceptar la nostra al·legació en la que informàvem que l’ordenança feia servir una legislació de 1963 derogada fa sis anys, encara que es diu que no és un canvi substancial que afecti al sentit de l’ordenança, i que no significa cap perjudici pels subjectes passius. El que no s'ha acceptat és la nostra al·legació en la que demanàvem que les taxes siguin aplicades a l'explotador del negoci en el cas dels locals amb terrasses i no als propietaris. Farem un article sobre el tema.
Nota d'en Miquel Sánchez: Aquí varem veure com es tiren "balons cap a fora" sense contestar realment el que se demanava, en Juanjo Mir va sortir "por peteneras" (com diuen en castellà), parlant dels beneficis de les terrasses cap els propietaris dels locals, jo no tinc cap dubte d'això, però el propietari no és el peticionari del servei, nosaltres no hem parlat en cap moment del tema comercial, i aquesta permissivitat amb les terrasses entre altres motius fan que Pollença sigui un dels municipis més cars "cara al turista", però això ja és un altre tema què en parlarem més endavant
5.- Ratificació decret de Batlia num. 786 de 29 de novembre de 2010. Posar en coneixement de fiscalia la falsedat d'un peritatge que ha influït en la decisió dels tribunals d'obligar a l'Ajuntament a demolir unes obres il·legals al Calvari. Aprovada per unanimitat.
6. - Moció presentada pel grup municipal Alternativa EU-EV relativa a la petició d'expropiació de l'antiga fàbrica de Can Morató.
Aprovada amb els vots a favor de UM-UNPI, PSOE, PP_UMP i el nostre, vot en contra del PSM. El dia abans del ple va arribar l’informe de Patrimoni necessari per començar a actuar a la fàbrica. Resulta poc justificable que l’Ajuntament i Patrimoni no actuïn conjuntament a aquest tema i sembla que personalismes i partidismes mal entesos s’imposen a l’interès general. Farem un article sobre el tema.
Nota d'en Miquel Sánchez: Boníssim, del milloret per aquestes dates, em vaig passar una estoneta molt divertida.
7.- Ratificació decret de Batlia núm. 809 de 7 de desembre de 2010. Nomenar lletrat a un contenciós posat pel propietari dels solars del Vilà desclassificats. Aprovada per unanimitat.
8.- Aprovació, si procedeix, de la modificació de l'estudi de detall relatiu a l'adopció en règim de propietat horitzontal solars B-8 i B-9 polígon industrial de Pollença. Aprovada per unanimitat.
De l'interessant blog sin dioses.
MOLT D'ANYS I FELICES SATURNALS I ANNIVERSARI DE MITRA
Alternativa | 23 Desembre, 2010 07:00
Al ple d'avui presentem una moció a la que demanem al ple que doni suport a la petició del rector al Bisbe demanant la rescissió del contracte de l’actual arrendatari de la casa i quiosc del Calvari, i que es faci un nou contracte en el que l’arrendatari sigui directament el donat, que és el que va permetre els permisos municipals inicials.
Com recordareu, al local aferrat a l'ermita del Calvari hi viu un donat, Carlos i la seva família. Aquests s'encarreguen d'obrir l'ermita i tenir-ho tot ben net. Per a la seva subsistència també podien obrir el quiosc del costat. Però des de fa més d'un any l'arrendatari ha acomiadat al donat del quiosc i també està intentant fer-ho fora de la casa (temes que es troben als jutjats).
Després de tenir una entrevista amb l'actual rector de la Parròquia, aquest ens va informar de que compartia els nostres arguments de fer complir el contracte d'arrendament (l'arrendatari ha de ser el donat; ha de viure a la casa i s'ha d'encarregar de l'ermita), i que ja havia demanat la rescissió del contracte de l'actual arrendatari al bisbat, però que estaria bé tenir el suport del ple a aquest tema per major agilitat del mateix.
Els motius legals de la petició són que l'actual arrendatari incompleix el contracte: ja no viu a la casa ni s’encarrega de la neteja de l’oratori, plaça i dependències (estipulació 3ª), ni té obert al públic l’oratori (estipulació 4ª), sinó que va contractar a terceres persones per fer aquesta feina, l’actual donat que viu amb la seva família a la casa, incomplint d’aquesta manera l’estipulació 5ª del contracte; “l’arrendatari no podrà traspassar l’activitat ni el local a tercers”. A més a més també incompleix la llei d'arrendament ja que al 2009 l'arrendatari va canviar l’activitat del contracte afegint a la de quiosc la de restaurant sense permís del bisbat.
Aquest tema és urgent ja que el donat i la seva família viuen des de fa més d'un any una difícil situació, ja que l’arrendatari els va llevar la seva principal font d’ingressos (la seva feina al quiosc) i els vol desnonar (aquests dos temes són als jutjats). I, malgrat això, el donat i la seva dona han seguit obrint i mantenint net l’oratori, feina reconeguda i valorada per veïns, membres de la cofraria i el rector de la Parròquia.
L'Ajuntament s'ha d'implicar a aquest tema ja que quan va donar llicències a la casa i el quiosc (1993) era amb la idea de que el mateix pogués servir per ajudar al manteniment d’una família per mantenir obert i net tot l’any un lloc tan emblemàtic i històric com l'Ermita del Calvari, que juntament amb les escales del Calvari, és un lloc catalogat com Monument Històric Artístic i un dels monuments més visitats del municipi.
Articles anteriors:
http://alternativa.balearweb.net/post/75436
http://alternativa.balearweb.net/post/73673
A l'esquerra, la casa i el quiosc on viu el donat i la seva família.
(Segueix)
Alternativa | 22 Desembre, 2010 07:00
Finalment demà dijous està convocat a les 20:00, a la Casa Consistorial. En un principi s'havia convocat a les 10:00.
A Alternativa acabam la legislatura com la vam iniciar: presentant mocions, al·legacions, precs i preguntes. Demostrant que des de l'oposició es pot fer una intensa feina coherent, honesta i difícil.
ORDRE DEL DIA:
l- PART RESOLUTIVA
1.- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària anterior de dia 28 d'octubre de 2010.
2.- Aprovació, si procedeix, de l'expedient num. 5/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdits.
Extrajudicial per justificar la cancel·lació de la pòlissa de crèdit del Festival: 250.078,26 euros. Un pas més a la regularització del Festival. Al seu moment només Alternativa va denunciar la situació irregular del Festival, la denúncia a fiscalia ha fet moure-se al batle, però ni a la velocitat ni amb les mesures necessàries per afrontar amb garanties el 50 aniversari.
3 - Moció del grup municipal Alternativa EU-EV de suport a la petició del Bisbe en relació a la rescissió del contracte de l'actual arrendatari casa i quiosc del Calvari.
Demanem al ple que doni suport a la petició del rector al Bisbe de la rescissió del contracte de l’actual arrendatari de la casa i quiosc del Calvari, i que es faci un nou contracte en el que l’arrendatari sigui directament el donat, que és el que va permetre els permisos municipals inicials. Més informació a:
http://alternativa.balearweb.net/post/75436
http://alternativa.balearweb.net/post/73673
4. - Aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l' ordenança fiscal reguladora de la taxa servei recollida domiciliària i de tractament de fems i residu.
Revisant l'ordenança, vàrem descobrir que es feia servir una legislació de 1963 derogada fa sis anys. Però l'al·legació més important que presentàrem i no s'ha acceptat és que les taxes siguin aplicades a l'explotador del negoci, en el cas dels locals amb terrasses, i no als propietaris.
5.- Ratificació decret de Batlia num. 786 de 29 de novembre de 2010
Posar en coneixement de fiscalia la falsedat d'un peritatge que ha influït en la decisió dels tribunals d'obligar a l'Ajuntament a demolir unes obres il·legals al Calvari.
6. - Moció presentada pel grup municipal Alternativa EU-EV relativa a la petició d'expropiació de l'antiga fàbrica de Can Morató.
Feia anys que les administracions havien d'haver donat aquest pas. Ja comentat a un article.
7.- Ratificació decret de Batlia núm. 809 de 7 de desembre de 2010.
Nomenar lletrat a un contenciós posat pel propietari dels solars del Vilà desclassificats.
8.- Aprovació, si procedeix, de la modificació de l'estudi de detall relatiu a l'adopció en règim de propietat horitzontal solars B-8 i B-9 del polígon industrial de Pollença.
9. - Propostes/Mocions d'urgència.
Il- PART DE CONTROL l SEGUIMENT
1.- Informació de Batlia
2.- Dació de compte de resolucions de Batlia
3.- Precs i preguntes
Com sempre hem presentat un grapat de precs i preguntes per escrit.
Alternativa | 21 Desembre, 2010 08:24
La nostra companya Toñi ens torna a regalar un magnífic article. Ja sabeu que si voleu col·laborar en el bloc ho podeu fer enviant els vostres escrits a alternativaperpollenca@gmail.com
La vaga general de gener
Sembla que els sindicats estan més que decidits a convocar una vaga general a finals del mes de gener. No volen que els passi com amb la darrera vaga general, la del 29 de setembre de 2010, que es va convocar amb tanta antelació, que tot estava fet i beneit quan uns quants ens vàrem quedar a ca nostra. Crec que aquella convocatòria va ser un error, no només perquè ja no hi havia res a fer sinó també perquè com que la data era tan llunyana al fet que la va motivar, molt poca gent se’n recordava de quins eren realment els seus motius. Si una ha après qualque cosa amb la seva feina com a docent és que el premi o el càstig han de ser propers a allò que els va provocar.
Ara hi ha més motius que mai per fer una altra vaga. Des que es varen començar a reconèixer els drets dels treballadors, fa més de cent anys, mai com en els darrers temps s’ha patit un retrocés tan vergonyós i flagrant. Sembla que els temps de crisi han servit perquè els taurons del mercats es llancin sobre els que viuen o sobreviuen, moltes vegades molt precàriament, dels seus sous. Sembla que som nosaltres, els que manco tenim, els que hem provocat l’enfonsament dels mercats mundials.
El cas és que, sigui pel que sigui, els que estam pagant la factura de la bimbolla immobiliària som els assalariats. I és a nosaltres als que se’ns estan retallant sous i drets. La disminució del 5% de mitjana als salaris dels funcionaris i la congelació de les pensions va ser la primera passa. Va seguir després una reforma laboral salvatge, l’aprovació de la qual va provocar justament la darrera vaga general. A continuació es retirà l’ajuda dels 426 als aturats que no cobraven subsidi (el mateix dia de la salvatjada dels controladors, així que ha quedat una mica desdibuixat), condemnant un milió de llars espanyols on no fa feina cap membre a viure en la indigència o a malviure de l’economia submergida. Ara s’anuncia el que es veia venir: enlloc de jubilar-nos als 65 anys, ho farem als 67, i la nostra pensió es calcularà tenint en compte els darrers 20 anys cotitzats, amb el resultat que cobrarem manco.
I tot això ho està fent un govern presumptament socialista. Qui està desmuntant el precari estat del benestar del què gaudíem és el PSOE. Jo estic segura que un altre tipus de política és possible, i que no es tracta de rendir-se i regalar les claus dels nostres doblers a agències de qualificació, bancs mundials o entitats amb uns interessos encara més foscos. Però aquesta és una altra qüestió.
En fi, partint de la base que ara hi ha més motius que mai per fer una vaga general, som molt escèptica sobre la conveniència de la seva convocatòria. En el moment de desànim que el moviment obrer viu, no sé si estam preparats per una altra decepció. Jo, com a mínim, no ho estic. El problema és que tampoc no tenc molt clar què podem fer, com ens podem plantar i demostrar que així no podem continuar. A Anglaterra, a França, a Grècia la gent està sortint al carrer o s’estan proposat mesures (com la de Cantona de treure tot el que es té al banc), encara que sense gaire èxit tampoc.
No sé si es tracta de tallar carreteres o de fer casserolades. No tenc clar el que s’ha de fer, però una altra vaga general per tornar plorar de ràbia en veure’n el seguiment, no.
Alternativa | 20 Desembre, 2010 07:00
Pel ple d'aquesta setmana (encara no sabem el dia i hora) hem registrat una moció per demanar a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric que adopti les mesures necessàries per aturar el deteriorament del bé catalogat de l'antiga fàbrica de tapissos Can Morató i que iniciés el procediment per l'expropiació per interès social de la mateixa.
El passat divendres, a la comissió informativa ens van mostrar el decret de batlia de 6 de maig que coincideix en gran part amb la nostra moció; al mateix es sol.licitava al CIM l'adopció de les mesures pertinents respecte als propietaris (multa coercitiva, declaració d'interès social a efectes d'expropiació, etc ...). Resultat d'això vam canviar la redacció que no el sentit de la moció i presentam una moció demanant el suport del ple al decret de batlia citat.
Un tema molt estrany és que, segons el batle, patrimoni no ha contestat al seu decret (han passat ja vuit mesos), però el director de patrimoni (en Biel Cerdà) ens va dir a la Fira que sí que havien contestat i que havia enviat ordres d'execució als propietaris. La veritat és que resulta lamentable aquesta manca d'enteniment o de comunicació (com ja va passar al tema de la declaració BIC del centre de Pollença) entre dues institucions dirigides per persones que han estat socies de govern fins fa un any.
L'antiga fàbrica de tapissos Can Morató (1922-1960), bé catalogat des del 2001, té un gran valor històric, artístic i social i és evident el seu deteriorament i estat de ruïna avançat, agreujat el darrer any quan s'ha hagut de tancar el camí públic de Can Joanot als vehicles pel perill dels despreniments .
L'article 101 de la llei de Patrimoni considera infracció molt greu l'incompliment per part dels propietaris del deure de conservar, mantenir i salvaguardar els valors d'un bé catalogat com la fàbrica.
L'article 33.1 de la llei de Patrimoni contempla l'expropiació per interès social d'un bé catalogat per l'incompliment greu pels propietaris o titulars del seu deure de conservar-ho o pel perill de destrucció o deterioració greu del bé.
(Segueix)
Alternativa | 19 Desembre, 2010 07:00
Mereixedor de diversos premis per la seva imatge, conservació i gestió de l’entorn, entre ells l’Alzina de 1995. És un dels pobles més bells de Mallorca, passejant pels seus carrers no costa molt situar-se a la Mallorca medieval i imaginar la vida del seus habitants.
Es conserven en molt bon estat algunes torres de defensa adossades a les cases de famílies importants. També és molt interessant observar les volades de les teulades d’algunes cases a les que es poden veure les teules de moro o pintades. Aquest costum, a Mallorca, té la màxima representació a la vall de Sóller. També es pot visitar alguna tafona per a entendre bé el procés d’extracció de l’oli i el que ha significat per a l’economia de la zona.
Era una alqueria islàmica i els seus ocupants devien ser experts en fosa i forja de ferro, així el seu nom va anar derivant: Fornel –Fornalucen – Fornaluci- i finalment Fornalutx. Després de la conquesta va començar a engrandir-se, va pertànyer a l’ajuntament de Sóller fins que al 1837 se’l reconegué com a municipi independent.
El paisatge és extraordinari com la resta de la vall, terrenys abancalats i amb antics camins que comuniquen diferents finques i llogarets, d’on cal destacar Binibassí. Arreu trobam canaletes d’aigua, abeuradors i rentadors que formen part del sistema hidràulic que aprofita les surgències naturals de la muntanya. Amb tanta d’aigua la vegetació és exuberant. Un dia d’excursió per la zona és molt agradable i relaxant .
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 18 Desembre, 2010 07:00
Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern d'agost i setembre (respectant la llei de protecció de dades).
A la Junta de govern del 9 d'agost.
Destaca l'aprovació de l'expedient de contractació del servei d'ajuda a domicili. Pressupost base de licitació de 128.320,07 €, més IVA de 10.265,60 €.
El servei d’ajuda a domicili és una prestació municipal que inclou l’assistència a la persona oferint un conjunt integrat, organitzat i coordinat d’accions i serveis que poden ser prestats de forma conjunta o separada, segons siguin les necessitats dels usuaris. Aquests serveis són prestats principalment en el domicili de la persona usuària i s’orienten a resoldre els problemes o limitacions d’autonomia personal. S’ofereix una atenció individual i personalitzada, un suport familiar i s’intenta evitar o retardar l’ingrés a institucions especifiques.
Junta de govern del 7 de setembre.
Destaca la signatura del conveni de col·laboració entre la Federació Balear de Persones amb Discapacitat i l’Ajuntament de Pollença, pel que s’estableix que l’Ajuntament col·laborarà amb el programa TRÀNSIT i amb el programa ERGON per facilitar la realització dels processos formatius i laborals dels joves amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu i amb les persones amb discapacitat física o amb plurideficiència. Per dur a terme l’esmenada col·laboració l’Ajuntament es compromet a facilitar un espai al Carrer Sant Jordi 19, on s’ubica l’Àrea de Serveis Socials, per poder atendre als residents del municipi que siguin usuaris dels programes abans esmentats.
També destaca la incoació i resolució d'expedients sacionadors de disciplina urbanística, la majoria de fa vuit anys, el que demostra el desgavell que hi ha hagut a aquest tema, al que resta molta feina per fer.
Junta de govern de 21 de setembre
Destaca l'aprovació del programa INFO-PARTICIPACIÓ JOVE mitjançant el qual es pretén fonamentar la participació dels joves de municipi essent alhora una eina fonamental per esbrinar l’esmentada participació, així com les necessitats dels grups no formals de joves.
Avui i demà l'Associació de Comerciants de Pollença organitza un Mercat de Nadal al Claustre del Convent, amenitzat per espectacles musicals y activitats gastronòmiques.
Horari: dissabte 18 de desembre de 16 a 21 h. i diumenge de 10 a 20 h.
Alternativa | 17 Desembre, 2010 07:00
Comentem algunes de les nostres preguntes i les respostes corresponents del ple d'octubre.
- Ens poden explicar el vot en contra del representant de l’Ajuntament de la ponència tècnica de Patrimoni respecte a la declaració del centre històric com BIC?
Resposta batle: amb els plans que se li van facilitar l’arquitecte municipal no va poder comprovar els límits que s’havien acordat i havia edificis xapats.
- Ens poden explicar les seves converses amb l’Associació cultural Aprilis que s’ha quedat sense local?
Resposta batle: hi ha més associacions culturals i cal treure una convocatòria de subvencions.
En aquest moment no hi hauria aquest problema si al ple de setembre de 2009 s’hagués aprovat la nostra moció relativa a la definició participativa dels usos dels espais públics (article)
Al Miquel Capllonch hi hauria d’haver un Hotel d'entitats, com hi ha a altres municipis, que permet la utilització i optimització dels mateixos recursos per part de les associacions. Un espai autogestionat on cada associació pogués tenir una bústia, una taquilla-armari per guardar documentació, un magatzem comú, una sala de reunions, un despatx, un plafó d'informació... El que és molt més lògic que donar un espai a cada associació i sobretot una ajuda a establir més contactes entre les mateixes associacions.
A Alternativa estam segurs de que les coses es poden fer d'una manera diferent i millor. Pensant en el bé comú per damunt dels interesos particulars. Col·laborant amb les associacions i creient de veritat en la participació ciutadana.
No et conformis amb la realitat dels nostres governants, una altra Pollença és possible. Sobre conformiste i falta gent compromesa.
Alternativa | 16 Desembre, 2010 07:00
Al ple de març vam proposar que l'obertura de l'escoleta municipal del Port de Pollença seria una bona oportunitat per honrar el record de na Clara Hammerl posant el seu nom a aquesta nova escoleta. Vam reiterar aquesta petició al Consell Municipal escolar de setembre.
Al ple d'octubre van reiterar la nostra petició i la regidora va dir que obriria un procés de participació ciutadana.
També ens han comentat que hi ha gent que ha proposat el nom de la pedagoga Maria Salvà.
La nostra decepció ha estat veure que el procés de participació ciutadana consisteix només en pasar un paper a les escoles i demanar a la gent que digui un nom, només afegeixen que rebutjaran qualsevol denominació ofensiva. Ni tan sols comenten que ja ha hagut una proposta d'un nom tant als plens com al Consell Municipal Escolar.
És lamentable que la regidora no hagi estudiat una mica com es fan el processos de participació ciutadana i no hagi treballat una mica aquest tema. A aquest blog podeu llegir un bon grapat d'articles sobre el tema a la secció democràcia participativa
Com a mínim a un procés de participació ciutadana hi ha d'haver unes normes de funcionament que defineixin clarament els objectius del procés i les responsabilitats dels participants, ha d’oferir informació suficient, rellevant i comprensible i ha de comptar amb estratègies d’interacció que despertin l’interès dels participants i fomentin la participació. O sigui que no es tracta de portar un trist paper i que la gent posi un nom. Aquest tema s'hauria d'haver tractat ja al Consell Municipal Escolar, i s'hauria d'haver portat una mica el·laborat als centres educatius; donant unes idees sobre quin tipus de noms serien més adients, fent resums biogràfics o explicacions de possibles candidats a donar el nom, facilitant material per treballar el tema a les aules...
El que ens ha demostrat la regidora és que no té ni idea de participació ciutadana ni té cap intenció d'aprendre, simplement lamentable.
Na Clara Hammerl va estar totalment identificada amb l'obra del seu marit, en Guillem Cifre de Colonya, de la que va ser part activa i vital fent classes a l'escola de Colonya. Quan en Guillem es va suïcidar (1908), a una situació evidentment més que difícil, na Clara Hammerl va aconseguir continuar tot el que havia posat en marxa el seu marit i continuar la seva obra. D'aquesta manera, gràcies a na Clara es va reobrir l'escola de Colonya i entre altres coses va portar a Pollença a un dels majors renovadors pedagògics que hi havia a Mallorca: el mestre Gabriel Comas, pare de na Margarita Comas.
Recordau que a més a més encara no s'ha executat l'acord del ple de desembre del 2008, quan es va aprovar per unanimitat una moció nostra per nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl que, a més, var ser la primera dona a Espanya que fou directora d'una entitat financera, la caixa d'estalvis de Pollença, des del 1908 al 1916.
Prou de almoines.
Alternativa | 15 Desembre, 2010 07:00
Per a que vegeu la"seriositat" i les "ganes" que hi posen els regidors, tant els de l'equip de govern com els del PP, en les reunions, avui feim la crònica de la darrera reunió del Patronat de la Residència. Aquest patronat no és més que l'organisme polític que s'encarrega de prendre les decisions al respecte de les residències de Pollença i el Moll i sobre el centre de dia.
Com veureu: poques solucions, abusos comparatius, privatitzacions que surten cares...
Crònica de la reunió del Patronat de la Residència, divendres 10 de desembre de 2010.
A l'inici de la mateixa i molt solemnement, la presidenta en funcions de la reunió (el batle no era) va anunciar que en Pepe García li havia demanat que en Joan Ramon Bosch Sangoniz el substituís. La mateixa presidenta, Francisca Ramon, va venir a dir, no textualment, que ho tolerava. El nostre company va replicar que era conscient de que hi era amb veu i sense vot. Francisca posà en dubte que pogués parlar i tot. Per evitar problemes, deixà parlar a Joan Ramon.
La reunió s’inicià amb l’assistència de Tomeu Cifre i Nora Tugores, del PP; Francisca Ramon, que fou la que va parlar més; Martí Ochogavía, que tingué algunes intervencions; Maria del Mar Sastre, que no obrí boca; la treballadora social, que va tenir algunes intervencions valentes; el gerent de la residència, que feu una descripció bastant pessimista de la situació econòmica; la TAG; i l'interventor.
A la reunió és va exposar que actualment tan sols 25 usuaris utilitzen la residència de Pollença. 8 dormitoris estan tancats per motiu de diverses mancances. La plantilla és de 22 persones, però sembla que tan sols unes 20 estan ocupades, i d'aquestes, unes 3 o 4 places són temporals i estan subvencionades. La residència presenta greus mancances d'infraestructura i equipament que no la fan equiparable a l'establert a la normativa i això impedeix que pugui rebre subvencions i ajudes, el que agreuja molt la situació crònica de dèficit econòmic. I hem de tenir en compte que el cost per usuari és d’uns 1900€ mensuals (ja que hi ha la majoria d'usuaris dependents) i això ho ha d'assumir fonamentalment l'Ajuntament.
En aquest punt, Tomeu Cifre va argumentar que la Llei de Règim Local no exigeix que els Ajuntaments assumeixin la gestió de les residències. Li haguérem de recordar que el fet de tenir una residència és qüestió d’humanitat, de sensibilitat i de justícia social i que, per altra part, tampoc l'Ajuntament està obligat a repartir arengades i botifarrons, ni fer mitja dotzena de concerts i berbenes, ni focs artificials, etc. I avui volem recordar també (i afegir al que va dir el nostre company) que la llei tampoc obliga a establir dedicacions exclusives. No podem entendre de cap manera aquesta falta d’humanitat i sensibilitat.
Per altra part, també es tractà que els usuaris que ingressen a la residència, tan sols se’ls sol·licita que declarin la seva pensió, però no els seus altres ingressos i béns (Declaració de la renda), així com es fa a altres residencies. Per tant, s’hi produeixen situacions d'abús, per quan hi ha usuaris que tant sols declaren la pensió, quan hi ha coneixement de que tenen lloguers per valor molt superior i no fan cap aportació per quan no se’ls hi exigeix. Sabeu que varen fer els regidors per fer front a aquest agravi? Doncs res, varen callar i no varen prendre cap determinació. Es pot ser tan deixat? Es poden tenir tant poques ganes de fer feina?
També es va parlar, anecdòticament, de que amb les monges es necessitava menys personal, però també d'algunes greus mancances (criteris de tria d'usuaris, herències a parar a l'església...).
Referent al centre de dia, un usuari a qui li ha tocat la primitiva està disposat a aportar l'equivalent a 50 milions de pessetes i es podrà acabar i posar en funcionament. Tot i que no es va concretar quan ni com.
Referent a la pròxima (i oportuna, per no dir electoralista) obertura de la residència del Moll, sembla que serà a mitjans de Gener. I pareix que el personal de l’actual residència podria passar a fer feina a la nova, tot i que encara no tenen res decidit. Però segurament una de les coses més greus és que l’empresa privada Nova Edat, que gestionarà majorment la residència, exigeix 40 places concertades per l'Ajuntament, és a dir, el pagament per part de l'Ajuntament de 40 places mensual, al valor, segons hem esbrinat, d’uns 2000€ mensuals, tan si s'ocupen com si no (meravelles de l'empresa privada que fa negoci damunt les necessitats mes bàsiques dels ciutadans). Per altra banda, hem pogut esbrinar que els preus per cada usuari de Nova Edat oscil·len entre els 1800 i els 2200€, més cars que a la residència de Pollença.
També hi va haver un retret per part dels membres del PP perquè hi va haver una visita per part d’una autoritat d'afers socials i no els varen dir res, i per tant no varen poder sortir a la foto (sembla que aquest comentari va caure bé).
Per altra banda, vàrem obrir la qüestió de l'ajuda domiciliària, que fa uns 10 anys pareixia la solució més barata, més humana i més avinent, que permet a molts usuaris quedar a casa seva, a prop del seu entorn habitual i humà. La resposta va ser parlar, ambiguament, de potenciar-lo, sense posar-hi ni interès ni ganes (i molt menys solucions).
Finalment, Francisca Ramon va parlar amb el company d’Alternativa quan els altres havien marxat i quedà palès que els simpatitzants d’Alternativa tenen imaginació per trobar solucions i no són agressius. Sembla que les idees del company varen fer canviar la idea inicial de la regidora de no voler que parlés. Com són les coses...
Per si no teníeu prou humor us posam una vinyeta del sempre genial Forges.
Alternativa | 14 Desembre, 2010 07:00
Al darrer ple es va aprovar la nostra moció a favor d'un impost a les transaccions financeres amb els vots a favor de PSM i el nostre i l'abstenció de la resta de grups.
Segons ens han dit des de l'associació Attac Mallorca, segurament haurem estat el primer ajuntament en aprovar aquesta moció, esperem que més ajuntaments se sumin a aquesta campanya.
La nostra argumentació.
Com a altres ocasions Alternativa presenta a aquest ple una moció proposada per una associació, en aquest cas de la secció de Mallorca de l'Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans, més coneguda per les seves sigles ATTAC. És un moviment internacional que promou el control democràtic dels mercats financers i de les institucions que gestionen aquests mercats.
Attac es va originar a França el 1998 com a grup de pressió a favor de la introducció d'un impost a les transaccions financeres internacionals. Una idea que no és nova, ja que, després del crack de 1929, la va proposar Keynes, i al 1972 la va rescatar en James Tobin. Attac avui està present en tot el món i a més proposa la supressió dels paradisos fiscals, la condonació del deute extern dels països del tercer món i una reforma democràtica de les institucions financeres internacionals; l'Organització Mundial de Comerç (OMC), el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)...
A Alternativa compartim la idea d’Attac de que el denominat en abstracte “mercat”, a vegades també denominat “Brusel·les”, exerceix actualment una dictadura que anul·la el poder del que disposen els ciutadans de cada país sobre les economies pròpies. La crisis que sofrim actualment és en gran part resultat dels especuladors que aprofiten l’excessiva mobilitat i liquidesa en els mercats financers per soscavar la funció dels governs i evitar que puguin seguir polítiques econòmiques autònomes i sobiranes en benefici seu. I l’exemple més clar el tenim a la crisi actual on un govern teòricament socialista ha utilitzat els nostres doblers per salvar als que han provocat la crisi, a la vegada que ha iniciat una sèrie de mesures contra la majoria de la població: la congelació de les pensions, les retallades dels salaris dels empleats públic, la desregularització del mercat laboral facilitant l'acomiadament, i ja s'anuncia l'atac al sistema públic de pensions.
La desregularització bancària i financera en general, així com la llibertat absoluta en els mercats, fa que els grans capitals puguin passar d’uns actius a uns altres cercant el benefici ràpid sense tenir en compte els efectes nocius, fins i tot criminals, que provoquen arreu del món. El sector financer ha estat el gran beneficiat del procés de globalització. La liberalització accelerada dels mercats de capitals s'ha traduït en un creixement exponencial dels intercanvis financers. El seu volum supera ja el 70% del PIB mundial, i segueix creixent. El mercat de divises a l'abril de 2010 movia un volum un 20% superior al de 2007, abans de la crisi. Això significa que cada dia es realitzen operacions de canvi per valor de quatre bilions de dòlars, però solament un 2% duien associats intercanvis comercials.
Com ha manifestat fa poc Jean Ziegler, vicepresident del Consell Assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, “La solució a la fam no és donar més, sinó robar menys“ i és un fet que el robatori més gran als pobles i als ciutadans arreu del planeta té lloc per mitjà de la rapinya especulativa.
En aquest moment l’economia espanyola és objecte d’atacs especulatius dins el marc d’un atac general a l’euro a través del seu deute. I el sobrecost que es paga des de maig a les emissions de deute és de 3.000 milions d’euros, el doble que l’estalvi per congelar les pensions.
Fins i tot el FMI ha assenyalat recentment que el sector financer està "insuficientment gravat i és potser massa gran", pel que cal mesures correctores sobre "l'excés de beneficis" de l'activitat financera.
Una de les alternatives amb major capacitat, pel seu potencial impacte recaudatori, i pel seu efecte corrector, és l'aplicació a nivell global d'una taxa sobre les transaccions financeres internacionals. Una idea molt simple, però molt efectiva: aplicant un impost molt petit (de solament el 0,05%) sobre totes les transaccions financeres internacionals podrien recaptar-se més de 300.000 milions d'euros anuals. Traslladat a l'escenari espanyol, podrien recaptar-se fins a 6.300 milions d'euros anuals segons la Fundació Idees. Aquesta mesura s'aplicaria sobre les transaccions financeres internacionals entre operadors professionals. El 80% d'aquestes operacions són essencialment especulatives o de molt curt termini, totalment al marge de l'economia real. La força recaptatòria s'acompanyaria d'una capacitat de reducció de la volatilitat del mercat al penalitzar els moviments ràpids i successius, incentivant llavors sí les activitats productives.
Considerant que es tracta d'una taxa minúscula, el raonable és pensar que el seu limitat cost sigui absorbit pels operadors mateixos, donada la inèrcia de competitivitat dels mercats, sense repercutir de manera directa sobre la ciutadania ni sobre els intercanvis comercials.
Durant aquesta crisi i després de les gegantesques injeccions de recursos públics rebudes, aquesta idea de la taxa s’ha comentat per diversos governants: Àngela Merkel en el cim del G-20 de fa un any en Pittsburgh, Sarkozy o Zapatero en el recent cim de Nova York han mostrat la seva voluntat de defensar-ho en els àmbits internacionals. Més de 350 economistes de prestigi internacional (Stiglitz, Krugman o Sachs) han defensat públicament que la taxa és una mesura factible i adequada.
Existeixen preguntes sense resoldre? Sens dubte hi ha detalls tècnics per perfilar, i han d'arribar-se acords polítics sobre l'aplicació de la taxa. Però enfront de les incògnites, una certesa absoluta: l'efectivitat d'una mesura senzilla per a recaptar recursos ingents per a la lluita contra la crisi en el món sencer, sense afectar als ciutadans del carrer i a la societat en el seu conjunt. La barrera fonamental ha estat la falta de voluntat dels Estats per a superar qüestions operatives i fer-lo realitat, especialment en el marc del G-20. Recentment la Comissió Europea ha donat un pas significatiu proposant que la UE defensi en el pròxim G-20 de Corea la Taxa. Segons el comissari Semeta, aplicada a nivell global, aquesta mesura és possible, viable i necessària per a recaptar fons addicionals per a finançar polítiques públiques globals.
Evidentment aquesta moció no deixa de ser més que un gra de sorra més en una lluita que es va iniciar fa dotze anys. Un pas petit i insignificant però imprescindible, si pensam que cal posar límits a l’economia virtual o economia de casino i retornar a una economia real i social.
Presentació de la campanya a la que dona suport la moció aprovada pel ple. A la pàgina d'ATTAC Espanya. trobareu molta d'informació interessant sobre l'actual crisi.
(Segueix)
Alternativa | 13 Desembre, 2010 07:00
Publicam avui un article del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà. Ja sabeu que aquest blog està obert als vostres escrits, només els haveu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
Per a molts, aquesta legislatura ha estat pobre en tots els aspectes, llevat de, això sí, en el nombre de polítics imputats i fins i tot condemnats per la justícia, producte d’una legislatura anterior on sembla ser que PP i UM tingueren poca cura dels nostres doblers, deixant un forat econòmic que, juntament amb la situació de crisi actual, té les nostres illes en una situació precària pocs mesos abans de les properes eleccions. Ara els diferents grups polítics preparen tota la seva maquinària , probablement més engreixada per aconseguir vots que per cercar respostes a la mala situació econòmica.
El partit majoritari al Parlament, i també majoritari en nombre d’imputats, ha canviat de president de la formació i, a més, ha assegurat que faria neteja d’imputats, per això ha col·locat una candidata coneguda per alguns com la caixera del Túnel de Sóller, un cas de corrupció del qual els responsables en foren declarats culpables, però absolts atès que el cas havia prescrit, tot un aval de regeneració d’un partit.
Però el que més sobta és que el seu candidat, com a alternativa al Govern, ofereix la lliure elecció de llengua i la igualtat, amb això suposo que vol dir que tots els mallorquins podrem parlar la nostra llengua sense que ningú ens amolli el conegut “háblame en cristiano”, a més d’amollar-ne algunes en temes lingüístics que serien perdonables si no fos perquè es tracta d’una persona amb sèries aspiracions d’arribar a ser el màxim dirigent de la nostra comunitat.
Reconec que els votants d’esquerres podem estar decebuts amb determinades gestions de l’actual govern, però també cal assenyalar que sembla injust dir allò de “tots són iguals”. L’alternativa d’un personatge que per regenerar el partit cerca caps de llista que es veren implicats en casos com el conegut Túnel de Sóller, i que en lloc de cercar solucions a problemes socials i econòmics crea discrepàncies amb temes com la llengua pròpia de la nostra comunitat sembla, si més no, una mala solució.
Article. El tunel de María Salom. María Salom busca con su mirada a Gabriel Cañellas tras declarar como testiga en el Túnel de Sóller, con motivo del dinero de sobornos ingresado en la cuenta que ella misma acababa de abrir. Fotos: B. Ramón
Alternativa | 12 Desembre, 2010 07:00
Fa prop d’un any férem un recorregut per alguns dels camins de l’extensa xarxa de camins empedrats del terme de Sóller. Per l’orografia de la zona, la manera de poder accedir als diferents horts, porxos per a animals, rol·los de sitges, forns de calç, etc, era a través d’aquests camins que ens duen per paratges d’autèntica bellesa.
En aquesta ocasió prenguérem el camí de Rocafort i després el del Pujol d’en Banya, a una certa altura ens trobàrem diferents antics camins forestals, probablement usats per a la tala de pi i que vàrem anar seguint, un poc a l’atzar, per veure on arribaven.
Al final en seguírem un que ens va anar davallant fins arribar a les vies del tren. Seguint-les arribàrem al pont per on havíem creuat al principi.
Són molts els itineraris que se poden fer per Sóller i els voltants, segur que tornarem a parlar-ne d’algún.
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 11 Desembre, 2010 07:00
- Mercadet del refugi d'animas, demà de 10 a 14 hores al Claustre de Sant Domingo.
- Suport Wikileaks, en defensa de la tranparència i la llibertat d'expressió, dos valors funamentals per Alternativa per Pollençauna .
- Pujada reivindicativa al Molí des Castellet. Per la recuperació dels camins públics i del patrimoni. Demà a les 11h, concentració a la Plaça Nova de Calvià.
Demà de 10 a 14 hores el Refugi d’animals de Pollença instal·larà el seu mercadet al Claustre de Sant Domingo. L’entrada serà d’un euro i els beneficis obtinguts es destinaran al manteniment del refugi.
Són molts els cans i moixos que estan sent abandonats i els recursos pocs, amb la vostra a juda aconseguirem entre tots una vida més digna per als cans i els moixos perquè no hagin d'acabar sacrificats.
Al mercadet hi trobarem tot tipus d’objectes de segona mà a preus molt reduïts.
La campanya d'intimidació contra WikiLeaks constitueix un perillós atac contra la llibertat d'expressió i de premsa. Si Wikileaks ha vulnerat alguna llei, haurien de rendir comptes davant els tribunals de justícia amb les garanties processals corresponents. Però, en cap cas, haurien de ser objecte d'una campanya d'intimidació extra-judicial com la que s'està realitzant en aquest moment. Signa la petició per a posar fi a aquest assalt.
Pujada reivindicativa al Molí des Castellet demà a les 11h, concentració a la Plaça Nova de Calvià.
Vos esperam!
Alternativa | 10 Desembre, 2010 07:00
Com recordareu fa a unes setmanes vam denunciar que el regidor de serveis, Martí Ochogavía (UM-UNPI) segueix realitzant il·legalitats amb el suport o passivitat de la resta de regidors de l'equip de govern. En aquest cas el regidor s'ha saltat la llei de contractació de personal, i pel seu compte i risc va enviar directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament (veure article).
Al darrer ple vam demanar explicacions per escrit al regidor de serveis sobre aquest tema, aquestes són les preguntes i les respostes que en Martí va llegir al ple.
Desconeix el regidor de serveis la llei de contractació de personal?
Resposta d'en Martí: per desgràcia no la coneix sencera, només coneix part.
Home no li demanam un coneixement exhaustiu de la llei, però no és demanar massa, que una persona que és regidor des de fa onze anys sàpiga que ni es pot donar el manteniment de la jardineria i electricitat del Port de Pollença directament a empreses familiars, ni que no es pot enviar a dit i directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament. Una persona que fa vuit anys que cobra dedicació exclusiva de l'administració pública no pot al·legar aquest desconeixement interessat de la llei de contractació pública. És totalment inadmissible i suficient causa per el seu cessament bé per la seva ineptitud o pel seu morro.
Amb quin criteri va enviar pel seu compte i risc directament a un treballador extern a fer feina per a l’Ajuntament a la nau de serveis del polígon (que s'està condicionant en aquest moment per acollir l'àrea de serveis)?
Tinc un informe del responsable de l'àrea de l’Ajuntament; estam preparant el trasllat de l’àrea de serveis a la nau del polígon, es va demanar a una empresa constructora per fer el tancament exterior del solar amb barres de ferro i reixa. Aquesta empresa va enviar un treballador per fer el tancament del solar, hora de començar va començar a ploure i dins la nau havia personal de la brigada d'obres que estaven fent feina i el treballador extern es va posar a fer feina amb ells esperant que el temps milloràs. Mentre això succeïa em van cridar des de secretaria per dir-me que no era legal que un treballador extern fes feina mesclat amb els homes de la brigada. Jo el desconeixia, això em va dir tan la jurídica, com la secretària i l'interventor, però en cap moment, com era un cost que no superava els 4.000 euros no incomplia la llei de contractació pública. L'únic que no podiam fer es feina junt. Des del moment que ens van informar d'això aquest metrallador ja no va fer feina amb la resta de treballadors.
Quin criteri tenim per contractar feines?
Jo li diré que tenim més de cinquanta empreses a lesque comandam feina, no fem cap concurs,els encarregats i empleats decideixen a quines empreses van anar a comprar
Ja que el senyor regidor de serveis m’imagin que ni es planteja dimitir, fins quan pensa el senyor batle mantenir a un regidor que es reincident a l’incompliment de les lleis més bàsiques de l’administració pública?
El batle no va respondre
Amb aquestes respostes van fer dues preguntes de forma oral al ple:
- El nom de l'empresa constructora que va ser contractada per fer el tancament extern?
- S'ha continuat fent el tancament després de la pluja?
De manera prou significativa el regidor de serveis no va respondre a aquestes preguntes.
Les excuses donades pel regidor no es sostenen de cap de les maneres; per una part no ens consta que s'hagi iniciat cap obra de tancament. Per altra part quan els treballadors de l'Ajuntament van demanar qué feia al treballador extern, aquest es va posar molt nerviós i va dir que l'havia enviat directament el regidor de serveis, no va parlar ni de tancaments ni de cap empresa externa.
A més si la feina de tancament era tan urgent, que no la podien fer els mateixos homes de l'àrea de serveis, per què no es va fer quan va deixar de ploure? Si tot era legal per què va desaparèixer el treballador una vegada que els fets van ser denunciats pels treballadors de l'Ajuntament? Per què el regidor no va ser capaç de dir per quina empresa feia feina el treballador extern?
Evidentment seguirem demanant i investigant a aquest tema, els temps dels parts i quarts amb els nostres doblers han de ser història.
Durant mesos hem demanat al ple la dimissió o cessament del senyor regidor de serveis per les seves facturacions il·legals empreses familiars en el manteniment de la jardineria i enllumenat del Port de Pollença, al que ara s'uneix aquest tema. La irresponsabilitat i teòric desconeixement de la llei de contractació pública del regidor ja la coneixem, el que és lamentable és que el batle i l'equip de govern li sigui donant el seu suport.
A l'enllaç de la ràdio municipal podeu sentir la segona part del ple on es troben les nostres preguntes i respostes dels regidors.
Alternativa | 09 Desembre, 2010 07:00
Alternativa per Pollença simplement sóm un grup de ciutadans amb ganes de fer feina per un canvi a les formes de governar i gestionar els nostres doblers. Tots tenim altres feines i cap de nosaltres vol fer carrera política, simplement exercitam la nostra responsabilitat com ciutadans. Sóm un partit assambleari; tothom pot dir la seva i pot participar a la mesura de les seves posibilitats i de la seva voluntat.
Podeu consultar què és Alternativa per Pollença, com s'organitza, com funciona i quins objectius té a:
En aquest moment fem feina al programa o com ens agrada dir pla de futura gestió. Per fer-ho consideram imprescindible recollir el màxim possible d’idees i aportacions. Per això hem començat a demanar idees i aportacions a les associacions. Igualment estam a la vostra disposició per rebre idees; al nostre correu electrònic, alternativaperpollenca@gmail.com, a aquest blog o al nostre perfil a facebook.
Recordau que encara tenim paperetes de la loteria de Nadal; el número és el 73755 i és el que tocara.Després no us queixeu si no l'haveu comprat.
Alternativa | 08 Desembre, 2010 07:00
Una vegada que ni l'equip de govern ni el grup PP-UMP van voler donar suport a la nostra moció sol·licitant l’inici de l’expedient d’incoació de Bé d’Interès Cultural del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hídries i "grifons") amb categoria de Monument. Només el PSM va donar suport a la nostra moció. Hem demanat directament a Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric l'inici de l'expedient de protecció, donat l'interès artístic, arquitectònic, arqueològic i etnològic del sistema, ja que a més de restes de l’aqüeducte i la canonada del segle XIX , hi ha dues de les seves fonts de gran entitat i importància artística al municipi: les fonts de l'Almoina (ara anomenada del Gall) i la del Mercat. A més a més els informes i estudis que van afegits a la incoació d'un expedient d'aquest tipus segur que ajuda a un major coneixement i difusió d'aquest sistema hídric.
Estam segurs que la sensibilitat de Patrimoni serà diferent a la del portaveu del PP_UMP que va dir al ple que el millor que el podia passar a un bé catalogat com la fabrica seria caure.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4
Per una millor valoració de la importància del sistema hidraúlic de Ternelles transcrivim una part de l’article de CIFRE CIFRE, Miquel i SALAS VIVES, Pere (1999): "Les aigües públiques a Pollença", a Actes del Vè Congrés el nostre patrimoni cultural: el patrimoni menor, G. Rosselló Bordoy, Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul.liana, pp. 111-130.
La canalització de Ternelles
A principis del 1800 era un fet que l'aigua provinent dels pous comuns no era suficient per a la vila. Durant la segona meitat del set-cents s'havia posat en evidència la insuficiència del sistema d'aigua tradicional i per això no ens hem d'estranyar que els projectes per canalitzar l'aigua d'alguna font exterior siguin antics. Hi ha notícies de prospeccions per foradar pous al coster del puig el 1597 i Mateu Rotger ja ens parla d'un primer intent de conduir l'aigua de la Font de Vàritx el 1751, curiosament, després d'uns anys de fortes sequeres a tota Mallorca[1]. Més tard, el 21 de setembre de 1783, i un cop abandonada la temptativa ressenyada, s'intenta, encara que segurament no és la primera vegada, fer el mateix amb l'aigua de la font de Ternelles. Evidentment, el projecte també va fracassar, i com en l'altra ocasió per motius econòmics[2].
El 1810 es concretà un nou projecte de canalització de l'aigua de Ternelles, iniciat l'any anterior com a conseqüència de la mencionada sequera que va patir Pollença. La iniciativa va anar a càrrec de l'Ajuntament, que va intentar posar remei a la situació. Després de buidar de pedres el pou dels Tiradors, els regidors s'adonaren que amb aquestes actuacions no se solucionava veritablement el problema, que afectava greument tota la vila, i sobretot els habitants sense aigua pròpia en els anys de sequera. Calia una actuació de caràcter més estructural que propiciés nous punts d'aigua. En definitiva, calia portar més aigua a la vila.
La primera passa era aconseguir empriu d'una font i això s'aconseguí el dia 10 de març de 1810 (AMP-2967), quan el senyor Don Antoni Desbrull, propietari de la possessió de Ternelles, va establir les aigües de l'estret de Ternelles "para el abasto de los vecinos de dicha villa á cuia solicitud se hallana Dn Antonio Desbrull con motivo de la notable falta de aguas que experimenta aquel vecindario y aun les cede el derecho que acaso tuviese sobre el torrente de Ternellas (...)". Es tractava de l'antiga font de Perayres que naixia en el llit del mateix torrent. Era una font sobre la qual creien els pollencins tenir-hi certs drets, a causa de brollar en un torrent, que per altra part no era utilitzada pel senyor.
La satisfacció dels vilatans, però, no fou absoluta, perquè també pretenien un acord semblant per a la font de l'Alguaret. En el mateix document es fa constar al respecte: "Y en quanto al de las aguas de los Alguerets se reservan los dros. al Fiscal del Rl. Patrimº para usarlos como mejor le convenga en expediente separado". Una decisió que, com veurem, lamentaran cada estiu els habitants de Pollença.
Un cop aconseguida l'aigua quedava el més difícil, fer-la arribar a la vila, la qual cosa suposava una obra pública que incloïa a més de la canalització, un aqüeducte per salvar els desnivells, els restes del qual encara es poden veure a simple vista. Per altra part, aquest havia de passar per finques de particulars, a qui s'havia d'expropiar les terres. Els perits que va contractar l'Ajuntament assenyalaren que el millor camí per la canalització era el que travessava les finques de la Plana, can Brotat i el camp Rodó[3]. Els preparatius començaren nomenant una comissió de "notables", encapçalats per D. Josep Cànaves, vicari de la parròquia, per a enllestir els treballs previs, com eren preparar els forns de calç, però també administrar els donatius per pagar els treballs. El mes de maig sembla que arriben les primeres conformitats dels propietaris, les obres poden començar. El 8 de novembre de 1811 ja s'havien construït 450 vares de sèquia sostinguda per una paret. Faltava encara el tram més important: els quatre ponts del referit aqüeducte, que suposaven 600 vares més fins al primer punt d'aigua de la vila, el que seria l'abeurador-rentador del Lleó. A partir d'aquest moment les obres s'alenteixen, perquè el 1813 encara s'està peritant els perjudicis que s'ocasionarà a la zona del Camp Rodó. A més, seguint el llibre de comptes de l'obra (AMP-2967), es demostra com aquesta s'allargà en el temps i com, fins i tot, romangué aturada durant anys sencers, concretament des del 1818 fins a principis del 1824[4]. A partir d'aquesta data la construcció es reprèn i ja no s'aturarà fins a la seva finalització el 1826. El primer punt d'aigua es situà a l'entrada de la vila, en la zona anomenada el Lleó, indret on es construí un abeurador (24-09-1826), uns rentadors (5-11-1826) i una pila amb un aixeta (10-12-1826). Aquest conjunt, amb algunes modificacions[5], es conservà fins als anys 60 del present segle, quan fou enderrocat i en el seu lloc s'hi construí una petita plaça pública.
Un cop arribada la nova aigua de Ternelles fins pràcticament les portes de Pollença, calia la seva canalització per l'interior de la vila. Per això, seguidament es construí una primigènia i senzilla xarxa d'aigua urbana. Així, s’instal·là una aixeta al Padró (24-12-1826), a la plaça de l'Almoina (1827), a la plaça del Mercat (setembre del 1829) i al carrer d'Alacantí (1830). Possiblement s’establís un altre abeurador el 1830 al final de la xarxa, a la zona del convent de Sant Domingo, però aquest extrem no el podem assegurar.
D'aquestes fonts, les de més entitat foren les de l'Almoina i la del Mercat, que a més adoptaren una forma monumental, gràcies als seus dipòsits d'aigua en forma de copa[6], construïts amb pedra de can Gatules i del torrent de Sant Jordi. Avui encara són fites destacables dins el paisatge urbà pollencí, no exemptes d'un gran simbolisme, sobretot en el cas de la font de l'Almoina, ara anomenada del Gall. Les altres dues eren més senzilles, al Padró s’instal·là una aixeta i a l'Alacantí, una troneta i una pica, en l'actualitat ja desapareguts.
Un cop feta aquesta descripció es posa en evidència que la conducció de l'aigua de Ternelles fou tan llarga i costosa que implicà un gran esforç per part de tota la població, com a conseqüència d'una corporació local poc preparada per dur a terme obres d'aquesta envergadura. La seva llarga durada, 16 anys en la primera fase i 20 si consideram els punts interiors, és una prova del que deim. Aquest esforç encara es fa més evident si tenim en compte que en aquells moments els ajuntaments no comptaven amb uns ingressos ordinaris que poguessin sufragar el cost de les obres. Per això, la financiació de les 2.200 lliures en què es va pressupostar (no sabem si realment aquest fou el seu cost real), foren pagades la meitat pel sobrant de la Talla General i Vecindario i la resta pel treball voluntari dels veïns, a més dels donatius. Una solució que segurament es va demostrar poc efectiva per dur a terme la canalització amb agilitat i rapidesa. Un altra prova en el mateix sentit, és el tema de la comissió de "prohoms" que nomenà l'ajuntament per tal de dirigir les obres, i sobretot pel fet d'encomanar la direcció al vicari de la vila, "quien por la afabilidad de su genio, tiene un atractivo particular, que con gusto obliga a prestar todo servicio á beneficio del intento que se desea conseguir" (AMP-1505). Es a dir, que es necessitava del que avui anomenaríem la societat civil i, sobretot, d'una altra institució, com és l'Església, per "obligar" els veïns a participar en una obra, que en principi és de total responsabilitat municipal. Tot plegat, posa de manifest la manca de recursos institucionals i la falta de recursos econòmics que patia l'administració local de l'època, per dur a terme millores estructurals bàsiques per als municipis, encara que es tractés d'un bé tan preciat com era el subministrament de l'aigua[7].
Tanmateix, és important precisar que el projecte es va dur finalment a terme. Tot i les dificultats seculars per la falta d'aigua i la manca d'una institució local forta, fou precisament a principis del XIX quan s'atreviren els pollencins amb el projecte. En aquest sentit, l'única hipòtesi raonable que ens expliqui aquest fet, està basada en la població. Es evident que el creixement de Pollença des del segle XVIII fou important, encara que ens falten dades precises al respecte. Podem considerar que la població augmentà en quasi 2000 persones des de mitjans segle XVIII fins a principis del vuit-cents. Es tractava d'un creixement accelerat que propicià unes xifres globals de població que podrien haver superat els 6000 habitants en les primeres dècades del XIX, per sobrepassar àmpliament els 8000 habitants a finals de segle, quan l'emigració a Sud-Amèrica aturà el procés. Hem de pensar, que el vell sistema de pous medieval resultava no ja problemàtic en els mesos d'estiu, sinó veritablement insuficient per atendre la població de Pollença el 1830.
Però no només hem d'entendre l'obra en funció d'una major demanda d'aigua, sinó també com a conseqüència d'unes condicions socioeconòmiques més propicies, sobretot perquè no sembla que en aquesta ocasió la sequera anàs relacionada amb una crisi demogràfica ni de subsistències. L'augment de la densitat de població obria les portes a un increment del nombre de contribuents i, sobretot, a un augment del treball veïnal, que com hem vist, fou clau per aconseguir acabar el projecte, superant així la manca d'ingressos ordinaris dels ajuntaments d'Antic Règim, i de bona part del segle passat.
[1]. En un llibret manuscrit de gloses del manacorí Sebastià Gelabert (col.lecció particular) sobre la greu crisi que patí Mallorca entre els anys 1744 i 1750, es poden llegir coses com la següent referides al 1749:
Per les festes de nadal
aygo en es pou no havia
tota Mallorca patia
un axut molt general
no na haviam vist tal
tota la gent qui havia.
[2]. Mateu Rotger (1995) argumenta clarament que el projecte de 1751 es va abandonar per l'alt cost de les obres.
[3]. Hem de resaltar que en aquest informe dels perits no es parla en cap moment, ni és fa cap tipus de referència, a un aqüeducte anterior. Ni a les restes del mateix. Per tant, hem de pensar que no és tenia, ni es va trobar en l'estudi dels tècnics de la zona, cap tipus d'evidència de la pretesa canalització d'aigüa a la ciutat de Pollentia.
[4]. A l'acta de dia 14 de març de 1824 es pot llegir: "En vista de que desde el año 1813 no se ha adelantado nada en la introducción de las aguas de la fuente dentro de la villa, y teniendo en cuenta que el Cementerio ya está terminado (al que dedicó su atención el Ayuntamiento llamado Constitucional) se acuerda pedir al Señor de Ternellas para empezar un horno de cal..." (SERRA DE GAYETA, 1981: 105)
[5]. Entre les quals pot figurar un porxo en honor de Isabel II el 1833, extrem no confirmat (SERRA DE GAYETA, 1981)
[6]. Per això també foren nomenades "hídries".
[7]. Un altre entrebanc per a la canalització de la font, el va suposar la prioritat que es va donar durant el trienni liberal a la construcció del cementeri exterior o nou (SERRA DE GAYETA, 1881)
Alternativa | 07 Desembre, 2010 07:00
Un article del nostre estimat columnista d'Artà, en Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com
De culpables de la crisis a redemptors
La reunió de Zapatero amb els culpables de la crisis ja està mostrant algun dels seus fruits: les privatitzacions. Com que, per la seva cobdícia insadollable no les basten les empreses que tenen ara, les en donaran més; per començar els aeroports més rendibles de Madrid i Barcelona, nous de trinca (i alerta que prest es faran seu Son San Joan) i les loteries nacionals. Ni tu ni jo els podrem comprar. ¿Qui podrà comprar? Qui ja té una milionada, i segurament molts del que s’assegueren amb en Zapatero. Però no sigueu malpensats, ho compraran per ajudar al país a sortir de la crisis perquè estan penedits i es senten els majors responsables d’haver-la provocada; ho faran amb molt de seny, sense cap interès, per fer-nos un favor, per llevar noses a l’estat, per pur altruisme... Ells compraran el que era de tots, perquè són més vius que els altres. Val més que el món estigui en poques mans segons dicta la globalització, perquè els petits i els estats no saben manejar les coses. I com que faran una feinada ben feta tenen dret a ser encara més milionaris, i si la cosa no anàs bé, per això està l’estat i el poble per sortir a rescatar-los. A poc a poc ens duran a escoltar el sermó d’altres privatitzacions, de la jubilació als 67 i la reculada de la base de càlcul, del “copago” de la salut, de l’enduriment de la reforma laboral, abaratiment de l’engedada dels treballadors, més contractes fems, retallada de funcionaris... I els 700,000 desocupats de llarga durada a partir del febrer deixaran de cobrar els 426 euros i ala, a badar la boca al vent. Bé, com deia el gran empresari esculat, representant de la CEOE, Diaz Ferranz, “los trabajadores tienen que trabajar más i cobrar menos”. (Per cert que aquest senyor a mi, com a molts de mils, me deu més de dos mil euros de dos passatges del Perú, perquè Air Comet me deixà sense tornada; esper que no em deixi un revell a la porta ).
I ja ho sabeu, hem de estar ben agraïts als grans economistes, banquers i financers que manegen el món, i els seus escolanets que governen, i diguem tots a la una: Visca el mercat! Visca la concentració de la riquesa! I visca el nostre president, gran socialista! Visquen els bancs, la borsa, els especuladors i el gran capital! Ah,i també la mare que els parí!
Alternativa | 06 Desembre, 2010 07:00
Ja tenim l'Urxella número 24 al carrer! Aquests dies es repartirà per les cases fins un total de 3.000 exemplars pel Port de Pollença i per Pollença. Demanam disculpes per avançat si no vos ha arribat, ja que els 3.000 exemplars no son suficients per a totes les cases. Vos deixam aquí un dels articles de la revista:
Aquest és el nostre compromís.
Cada dia falta menys per afrontar unes noves eleccions. La cita amb les urnes està prevista per finals de maig de 2011 i per això a Alternativa per Pollença hem decidit afrontar els últims mesos de legislatura amb més energia si cap i ja hem triat als companys que probablement encapçalaran la llista electoral. La nostra llista, a diferència de la d'altres partits, no surt d’anar cercant gent al darrer moment per fer una llista populista, el que dóna lloc a grans fiascos. La nostra llista surt de la pròpia assemblea, de la gent que ha demostrat capacitat, feina i il·lusió per canviar Pollença.
Al nostre regidor Pepe Garcia, que ha demostrat que es pot fer una oposició responsable, constructiva i rigorosa a la vegada, l’acompanyaran persones tan vàlides i compromeses amb el projecte d’Alternativa per Pollença com na Tonina Amer, en Ramon Cerdà, en Miquel Sánchez, na Cristina Espi i un bon nombre militants que demostraran que tot i que només uns quants poden ser regidors, aquests no estan sols i formen part d’un projecte comú.
Hem demostrat que Alternativa per Pollença és un projecte seriós, que ha sabut estar a l’alçada quan hem estat a l’oposició. Des de 2003 ens venim reunint a assemblees mensuals per debatre i proposar alternatives a aquest municipi. Assemblees on tothom pot dir la seva i tots els vots valen igual i on quasi tot es decideix per consens. Només d'aquesta manera hem pogut desenvolupar la ingent feina que hem fet des de l'oposició. Però ara és el moment de demostrar que podem governar. Així, els nostres companys que entrin a l’ajuntament tendran l’oportunitat de demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera, escoltant la gent, governant amb tothom i per a tothom i, sobretot, posant seny en la gestió.
Nosaltres som ciutadans que no aspiram a afavorir els nostres interessos i els dels nostres familiars, sinó que estam interessats en canviar el nostre entorn més proper, el nostre municipi. Com diu la famosa cita "pensam globalment i actuam localment".
Cal recuperar Pollença partint d'una feina seriosa i rigorosa fonamentada en la transparència, la comunicació i la recuperació de l'ètica a la política. Els doblers dels ciutadans han de gestionar-se amb honradesa i la major cura i eficàcia possible per millorar la seva qualitat de vida diària. Aquest és el nostre compromís
Descarrega: URXELLA 24
Alternativa | 05 Desembre, 2010 07:00
En vàries ocasions he sortit amb membres del GOB per a participar i gaudir de tasques d’observació, d’anellament, d’identificació pel cant, seguiment de capses niu, etc. A part de les seves feines habituals, els ornitòlegs també intenten promoure la participació entre tota aquella gent que té qualque sensibilitat per la natura i així poder ampliar el camp d’acció i assegurar la continuïtat dels estudis que ells han vingut realitzant durant tants d’anys.
La veritat és que són d’admirar, persones que empren totes les hores i els dies lliures en fer feina per a la natura: conferències, cursos per a nous iniciats i sortides de camp, recomptes de diferents espècies, controls de nius i moltes altres activitats relacionades amb aquest món tan apassionant.
Una mostra d’aquesta important feina és l’Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera, un treball admirable que han estat elaborat durant molts danys amb la col·laboració de voluntaris. Una feina que només se veu compensada al veure els resultats de les coses ben fetes i amb el reconeixement de la gent conscienciada i d’algunes institucions. Així mateix això dóna força moral i permet pressionar per aconseguir que se protegeixin zones sensibles i s’aturin desbarats com el de Son Bosc, entre d’altres.
Tal volta encara hi hagi qualcú que no se n‘adoni del que ha estat el GOB per al nostre entorn, vos imaginau què hauria estat de Mallorca si no hi hagués hagut uns activistes incombustibles com aquests?
A.R.F.V.
(Segueix)
Alternativa | 04 Desembre, 2010 07:00
D’on ha sortit l’anticatalanisme?
La manipulació de la història que han fet sovint els vencedors, les mentides moltes vegades repetides (que sempre deixen petjada), el control de la major part del mitjans de comunicació, la falta de criticisme de molta gent..., tot això aconsegueix que s’imposin idees falses i estereotips, que llavors es transmeten sense analitzar i es converteixen en opinió pública, que finalment no és més que l’opinió publicitada. Ja diu el refrany: “Parer de molts, parer de bísties”.
Un signe de maduresa intel·lectual, de seny i llibertat, és saber destriar la palla del gra, no deixar-se dur acríticament per la publicitat, enfrontar els estereotips, desllorigar els interessos amagats...
No estaria de demés tenir en compte el que s’acaba de dir si es vol aclarir com llamps s’ha estès l’anticatalanisme i ha arrelat dins alguns caps verjos ingenus que s’han begut les bubotes que les han fet creure.
Tant si volem com si no, els mallorquins i la seva cultura som fruit del repoblament que feu Jaume I i basta llegir al cronista Ramón Muntaner (contemporani del Rei En Jaume), quan parla de Ciutat, per veure quina és la nostra avior i quins els nostres avantpassats: “Perque vuy es una de les nòbbles ciutàts del mon, é ab major riquezas, poblada tota per catalans, tots de honràt llòc, é de bò perque son axits vuy hereus que son lo pus convenient gént del mon, é las mills nodrida que ciutàt qui al món sia”.
Podríem recular més enllà del 1714, per veure on estan les arrels del verí anticatalaniste que s’ha anat inoculant dins la gent, sembrant aquesta pesta que ha contagiat molts de peninsulars, també molts de mallorquins i fins i tot alguns artanencs amb llinatges catalans, que apedreguen les seves teulades. Però per no fer-la massa llarga només retraurem uns pocs elements que mostren ben a les clares dons venen els tords i els tirs. Hi ha un esplet de llibres sencers que repassen la història de l’anticatalanisme i llibres mesells de cites de l’enverinament anticatalà dins els mitjans de comunicació d’avui.
Una fita clara són els decrets de “Nova planta” (1714), dictats pel borbó Felip V, que tenia objectius molt clars: destruir la nostra història i la seva cultura, “borrándoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas tradiciones, ussáticos, fueros i costumbres”. El 1717 es feu tancar les universitats de Barcelona, Lleida i Girona.
Del segle XVIII en endavant els castellans comencen a copar els llocs claus de l’administració i l’Església, amb instruccions d’imposar la llengua (“que se ponga especial diligencia en extender el idioma general de la nación...”) i cultura forastera (“En ningún teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano” 1801). Per acursar, pegarem un bot a 1906 quan la publicació militar Ejército y Armada deia: “Hay que castellanizar a Cataluña. Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español de grado o por la fuerza. El soldado y marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado”. En Franco al 1939 ho deixà clar: “La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano y una sola personalidad, la española”. ¿Què l’heu sentit al canari?
Aquestes quatre ditades bestretes de les que n’hi ha a forfollons, pentura basten pels qui no tenen ulls de poll al cervell o el cap de suro, per adonar-se com s’ha anat congriant aquesta catalonofòbia, a la que avui s’encarreguen de donar corda el PP i tots els seus aliats, com la COPE, ABC, El Mundo, Intereconomia, UP i D, Círculo Balear, etc. etc.
Si és injusta la catalonofòbia dels nacionalistes espanyols, sols es pot entendre que hi hagi mallorquins catalonofòbics, si han caigut dins la manipulació espanyolista i alienats s’han tornat deslleials a les seves arrels, perquè els mallorquins som genètica, històrica, cultural i lingüísticament germans dels catalans.
Les males llengües fan més mal que una gelada i que cent canonades. Es una llàstima haver de perdre el temps per obrir els ulls a les coses clares i haver de fer un feiner per desentrunyellar injustícies i falsedats. Encara que ja saben que a l’ase tossut, tant és dir-li “oou” com “arri”.
Mariano Moragues
Anticatalanisme al xiringo de la platja.
Alternativa | 03 Desembre, 2010 07:00
Aquests dies passats se’ns va sorprendre des del Govern Central amb noves mesures d’“ajuda a les petites i mitjanes empreses i per crear treball”. El primer que un pensa és: que bé, per fi el govern es posa a fer feina. Però després segueixes escoltant la ràdio i pels altaveus el locutor declama... “en febrer es posarà fi a l’ajuda dels 420 euros pels aturats que ja no tenguin atur, no es renovarà aquesta ajuda”. La indignació creix dins tu i obris més les orelles per si ho has sentit bé. I sí, prest s’acabaran les ajudes a la gent que més ho necessita.
Més tard encens el televisor i el telenotícies, amb to seriós, anuncia que a Espanya hi ha més de 4.000.000 d’aturats. Tot seguit expliquen que el Govern s’ha reunit amb els empresaris més rics de l’Estat i que li han demanat mesures contundents per sortir de la crisis. Vas lligant caps i t’adones de quines mesures han demanat: baixada d’imposts a les empreses (que és una de les mesures que s’han emprès) i més precarietat pels treballadors (cosa que disminueix els conflictes laborals ja que els propis treballadors estan atemorits per si perden la feina).
El dia següent el mercat especulatiu es posa content i la borsa creix després de dies de decreixement. Els economistes de traje i corbata aplaudeixen.
És el mateix dia que fan un reportatge per televisió explicant el desbordament dels serveis socials i d’alimentació i acollida a persones sense sostre. Que només a Madrid han hagut d’habilitar milers de llits per les persones que viuen al carrer per la possibilitat que morin de fred. Però només s’habilitaran uns dies, mentre duri l’alerta meteorològica. Es veu que això suposa un cost bastant gran per la comunitat i l’ajuntament.
Amb això que llegeixes als diaris que els sindicats majoritaris recullen firmes demanant la reforma de la nova Reforma Laboral. Però no sents que preparin cap mobilització, cap acció contundent de rebuig a les polítiques de submissió a les organitzacions empresarials i a les directrius econòmiques europees i mundials.
Penses amb el 29 de setembre, la vaga general. Una vaga que va ser qualificada com un èxit pels sindicats majoritaris però que no ha servit més que per acabar de cremar als pocs treballadors que van arriscar el seu lloc de treball per fer la vaga, amenaçats en molts casos.
Penses amb el debat que es va iniciar sobre el paper dels sindicats i la defensa que ells mateixos varen fer de la seva existència i importància. Tenien raó? Son representatius? Son vàlides les seves postures? La veritat és que en una situació de precarització de la classe treballadora com l’actual, de regressió de drets laborals i civils, on son els sindicats? Com pot ser que no es parli de més mobilització? Com pot ser que s’acceptin aquestes mesures?
Per altre banda penses, com pot ser que un partit que es reclama socialista pacti mesures amb la Patronal i no amb els sindicats? Com pot ser que un govern autodenominat d’esquerres deixi a centenars de milers de famílies sense ni un euro?
Al final arribes a la conclusió de que el Govern actua al dictat de les empreses i del neolliberalisme i que els sindicats son incapaços de fer front a la situació. Algú va dir que “els mercats mai estan saciats” i nosaltres som l’únic fre que tenen. Un fre que hauria de reaccionar d’una vegada.
Alternativa | 02 Desembre, 2010 07:00
Evidentment no som tècnics, però estudiant la documentació que anava lliurant l’empresa redactora del pla de mobilitat, i comparant la mateixa amb altres plans de mobilitat vàrem veure la inconsistència de la mateixa.
Els informes de la Comissió Tècnica han confirmat les denúncies d'Alternativa, i més. Evidentment els tècnics han detectat de manera totalment objectiva i rigorosa molts d'incompliments del plec de condicions. Trobam aquests informes molt interessants per que la gent s’adoni de tota la feina que resta per fer a aquest important tema.
Uns quants exemples del primer informe d’abril que demanava corregir tota una sèrie de punts dels documents d’anàlisi i diagnòstic del pla de mobilitat.
Els informes indiquen informació que falta al Pla de Mobilitat. Per exemple no hi ha res sobre Formentor i molt poc sobre la Cala Sant Vicenç.
La major part de les dades utilitzades són anteriors a 2006 (aforaments de carreteres, paràmetres de càlcul, enquestes, establiments turístics). No reflecteixen l’actualitat.
La temporalització prevista no s’ha complert (recordau que el pla de mobilitat s’havia d’haver lliurat a final de febrer).
La descripció de la morfologia del nucli urbà (les infraestructures, el relleu, la distribució demogràfica i la densitat d’habitants, els centres de treball, els pols comercials, els equipaments i els pols específics (parades d’autobús, etc)) dista molt de ser un anàlisi morfològic, essent una descripció generalista, gens concreta.
Es fa un anàlisi fisiogràfic, climatològic i geològic del municipi, aspectes que poc o gens tenen a veure amb la mobilitat. (Davant les nostres denúncies de plagi, una de les defenses de l’empresa va ser que eren poques pàgines a una feina molt extensa, el que no deien era la inutilitat de moltes d’aquestes pàgines). No obstant, no s’estudien aspectes com ara la pendent de la xarxa viària, fet que en diferents punts és un factor determinant (Calvari, Sant Vicenç, etc).
No es detecten ni es posicionen al territori els pols comercials del municipi, ni tampoc els turístics. Equipaments (centres sanitaris, col•legis, poliesportius, etc). Es fan llistats de cada un de les tipologies d‟equipaments esmentats, que no aporten gaire informació útil ni anàlisi respecte a la mobilitat com hi van els usuaris, on es troben de la xarxa, quines problemàtiques presenten, etc). Informació molt generalista i de baixa qualitat tècnica.
Respecte a un tema com el dels aparcaments tan preocupant per a nosaltres i els ciutadans.
En el present estudi, no s’ha mostrejat l’estacionament. Es desconeix la capacitat d’estacionament, la ubicació dels mateixos, la tipologia d’usuari, el nivell de saturació, la intensitat de rotació, etc.
Així, tampoc existeix anàlisi,ni es poden inferir cap tipus de mesura de gestió de l’estacionament, donat que no es coneixen les pautes de comportament de la població.
En conclusió del primer informe. Sense anàlisi no hi ha diagnòstic.
No existeix un diagnòstic entès com una recopilació de conclusions sòlides i tangibles a partir d'un anàlisi, donat que l'anàlisi no s’ha realitzat. En la majoria d’àmbits o paràmetres s’ha fet una descripció desigual en quant a la seva profunditat, però no s’han interpretat els resultats, en els casos en els que s’han obtingut les dades. En altres àmbits, no es disposa de dades. La diagnosi, especialment en l’apartat de “tota la xarxa” es basa en afirmacions en gran mesura gratuïtes, sense anàlisi d‟alternatives ni suport estadístic ni tècnic.
Els ciutadans haurien d'analitzar tot el que ha passat a aquest tema: nepotisme, acords de pagaments irregulars, perdua de temps i subvencions... I el diagnòstic és clar: cal un canvi de govern.
Nosaltres estam desperts per descobrir i denunciar temes com aquests. La ciutadania es despertarà en maig?
image de blog i-public@ reflexiones sobre administración pública inteligente
Alternativa | 01 Desembre, 2010 07:00
Després de mesos de denuncies d'Alternativa per Pollença de les irregularitats i deficiències a la redacció del pla de mobilitat sostenible (veure articles anteriors), finalment la Junta de Govern ha iniciat el procediment per rescindir el contracte de l’empresa redactora i ha anul·lat el pagament que s’havia aprovat de 18.593 euros a l’empresa (pagament que encara no s’havia fet per la manca de liquides de l’Ajuntament).
Resum la nostra feina d'investigació i fiscalització.
Com recordareu al mes d’abril a Alternativa per Pollença vam denunciar el negociat dirigit per fer que el pla de mobilitat fos redactat per una empresa del nebot de la primera tinent de batle i portaveu del PSOE, na Francisca Ramon. Posteriorment vam anar denunciant totes les mancances i incompliments d’aquest pla. Al mes de juliol vam presentar una moció demanant la rescissió del contracte i quan s’ens va donar la documentació vam descobrir a més un plagi dels objectius al mateix. Vam retirar la moció a petició de l’equip de govern per que pogués estudiar les nostres denúncies amb el compromís de que la Comissió Tècnica (formada per l'inspector i l'oficial de circulació de la policia local, l'enginyer municipal i el tècnic de medi ambient) fes una revisió acurada del que s'ha lliurat com pla de mobilitat.
Al mes d’octubre davant la manca de resposta per part de l’equip de govern vam tornar a presentar la nostra moció de rescissió de contracte que es va aprovar amb els vots a favor del tres grups de l’oposició PP-UMP, PSM i Alternativa i l’abstenció de l’equip de govern. Durant aquell ple el debat el regidor de medi ambient va negar reiteradament la nostra denúncia de que s’havia aprovat un pagament de 18.593 euros a l’empresa redactora, quan no havia lliurat encara cap document incomplint el plec de condicions que deia que el preu total del contracte (49.581,18 euros) s'abonaria una vegada presentat el projecte acabat. Finalment també han tingut que reconèixer que s’havia aprovat aquest pagament irregular, signat pel batle, que han tingut que anular.
A aquell ple d’octubre s’ens van negar els informes sobre la redacció del pla que havia realitzat la Comissió Tècnica en abril i juliol. Ara finalment ens han donat aquests informes dels que parlarem a altre article, i que coincideixen amb la nostra impressió senyalant les múltiples deficiències i insuficiències del pla de mobilitat i declarant el mateix No apte.
S’ha perdut una legislatura i dos subvencions per la incompetent i irregular gestió de l’equip de govern a un tema molt important com és el de millorar la mobilitat al municipi i fer-la sostenible. Entre altres coses aquest pla ha d'ajudar a decidir que es fa a la primera línia del Port de Pollença o al tema dels aparcaments.
Tot el que ha estat relacionat amb aquest pla fins ara ha estat un desgavell que hauria d’haver comportat la depuració de les responsabilitats polítiques corresponents, però ja sabem que els que ens governen són uns irresponsables.
Cal fer un bon pla de mobilitat
Com sempre hem dit ara esperam que es facin les coses bé des d'un principi amb la contractació d'una nova empresa per a la redacció del pla de mobilitat seguint els criteris bàsics de la contractació pública, que no es van seguir a l'anterior ocasió; publicitat, lliure concurrència i transparència.
Cal un pla de mobilitat ben fet i complet, quan van fer la barroera prova de semipeatonització del Port ja vam enumerar les línies mestres del pla de mobilitat.
Primera amb un treball de camp; recollint una per una totes les opinions i problemes dels comerciants, veïns, vianants, conductors de primera línia (horaris de repartiment, situacions particulars, càlculs de freqüència i quantitat de tràfic ...).
Segona realitzant un diagnòstic de la situació amb el plantejament de les diferents alternatives i solucions possibles, seleccionant les més adequades a nivell econòmic, social, mediambiental i urbanístic.
Tercera presentant el pla de forma pública a través d'un procés de participació ciutadana en el qual participaran tots els ciutadans.
Irresponsables polítics fa més de dos anys, iniciant la casa pel sostre.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Desembre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |