URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Trescant pel món (CIX) Camí de Rocafort.

Alternativa | 12 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Fa prop d’un any férem un recorregut per alguns dels camins de l’extensa xarxa de camins empedrats del terme de Sóller. Per l’orografia de la zona, la manera de poder accedir als diferents horts, porxos per a animals, rol·los de sitges, forns de calç, etc, era a través d’aquests camins que ens duen per paratges d’autèntica bellesa.

En aquesta ocasió prenguérem el camí de Rocafort i després el del Pujol d’en Banya, a una certa altura ens trobàrem diferents antics camins forestals, probablement usats per a la tala de pi i que vàrem anar seguint, un poc a l’atzar, per veure on arribaven.

Al final en seguírem un que ens va anar davallant fins arribar a les vies del tren. Seguint-les arribàrem al pont per on havíem creuat al principi.

Són molts els itineraris que se poden fer per Sóller i els voltants, segur que tornarem a parlar-ne d’algún. 

                                                                                                A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Convocatòries

Alternativa | 11 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

- Mercadet del refugi d'animas, demà de 10 a 14 hores al Claustre de Sant Domingo.

 - Suport Wikileaks, en defensa de la tranparència i la llibertat d'expressió, dos valors funamentals per Alternativa per Pollençauna .

- Pujada reivindicativa al Molí des Castellet. Per la recuperació dels camins públics i del patrimoni. Demà  a les 11h, concentració a la Plaça Nova de Calvià.


Demà de 10 a 14 hores el Refugi d’animals de Pollença instal·larà el seu mercadet al Claustre de Sant Domingo. L’entrada serà d’un euro i els beneficis obtinguts es destinaran al manteniment del refugi.

Són molts els cans i moixos que estan sent abandonats i els recursos pocs, amb la vostra a juda aconseguirem entre tots una vida més digna per als cans i els moixos perquè no hagin d'acabar sacrificats.

 Al mercadet hi trobarem tot tipus d’objectes de segona mà a preus molt reduïts.

 

 

 


 La campanya d'intimidació contra WikiLeaks constitueix un perillós atac contra la llibertat d'expressió i de premsa. Si Wikileaks  ha vulnerat alguna llei, haurien de rendir comptes davant els tribunals de justícia amb les garanties processals corresponents. Però, en cap cas, haurien de ser objecte d'una campanya d'intimidació extra-judicial com la que s'està realitzant en aquest moment.  Signa la petició per a posar fi a aquest assalt. 

- Documents publicats al diari el país. 


 Pujada reivindicativa al Molí des Castellet demà  a les 11h, concentració a la Plaça Nova de Calvià.

Aquest acte es fa per evidenciar la omissió d´obligacions de l´administració pública cap al molí, símbol de paisatge i d´història per els calvianers, així com los diferents infraccions que s´han duit a terme al seu conjunt: destrucció per abandonament, obres il.legals a les casetes de roters i instal.lació d´una barrera al camí públic.
 
El molí està catalogat com a bé d´interès etnològic per l´ajuntament de Calvià i es troba en zona ANEI però demanam també que es declari Bé d´Interès Cultural per el seu valor paisatgístic i històric, ja que s´hi celebraven els Pancaritats antigament. ens sentim orgullosos del nostre patrimoni, el volem disfrutar i donar conèixer.
 
Pujar al molí suposa caminar poc, per tant una vegada acabada la marxa, es farà una excursió a Na Bauçana per el camí vell de Calvià a Puigpunyent, per aquells que vulguin seguir caminant. Cal dur calçat i roba adequats, aigua i menjar.
 
COMISSIÓ PRO-MOLÍ D'ES CASTELLET:

GOB - ARCA - Sos Can Veiret - Plataforma Pro Camins Públics i Oberts - AAVV de Calvià - Associació Pere Josep Canyelles - Plataforma Calvià per la Llengua - GADMA - Amics de la Vall de Coanegra

LA TEVA PARTICIPACIÓ EN LA RECUPERACIÓ DELS CAMINS PÚBLICS ÉS MOLT IMPORTANT. ESTAU TOTS CONVIDATS

Vos esperam!

 

Per què no és cessat el regidor de serveis?

Alternativa | 10 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Com recordareu fa a unes setmanes vam denunciar que el regidor de serveis, Martí Ochogavía (UM-UNPI) segueix realitzant il·legalitats amb el suport o passivitat  de la resta de regidors de l'equip de govern. En aquest cas el regidor  s'ha saltat la llei de contractació de personal, i pel seu compte i risc va enviar directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament (veure article).

Al darrer ple vam demanar explicacions per escrit al regidor de serveis sobre aquest tema, aquestes són les preguntes i les respostes que en Martí va llegir al ple.

Desconeix el regidor de serveis la llei de contractació de personal?

Resposta d'en Martí: per desgràcia no la coneix sencera, només coneix part.

Home no li demanam un coneixement exhaustiu de la llei, però no és demanar massa, que una persona que és regidor des de fa onze anys sàpiga que ni es pot donar el manteniment de la jardineria i electricitat del Port de Pollença directament a empreses familiars, ni que no es pot enviar a dit i directament a un treballador a fer feina per l'Ajuntament. Una persona que fa vuit anys que cobra dedicació exclusiva de l'administració pública no pot al·legar aquest desconeixement interessat de la llei de contractació pública. És totalment inadmissible i suficient causa per el seu cessament bé per la seva ineptitud o pel seu morro.

Amb quin criteri va enviar pel seu compte i risc directament a un treballador extern a fer feina per a l’Ajuntament a la nau de serveis del polígon (que s'està condicionant en aquest moment per acollir l'àrea de serveis)?

Tinc  un informe del responsable de l'àrea de l’Ajuntament; estam preparant el trasllat de l’àrea de serveis a la nau del  polígon, es va demanar a una empresa constructora per fer el tancament  exterior del solar amb  barres de ferro i reixa. Aquesta empresa va enviar un treballador per fer el tancament del solar, hora de començar va començar a ploure i  dins la nau havia personal de la brigada d'obres que estaven fent feina i el treballador extern es va posar a fer feina amb ells esperant que el temps milloràs. Mentre això succeïa em van cridar des de secretaria per dir-me que no era legal que un treballador extern fes feina mesclat amb els homes de la brigada. Jo el desconeixia, això em va dir tan la jurídica, com la secretària i l'interventor, però en cap moment, com era un cost que no superava els 4.000 euros no incomplia la llei de contractació pública. L'únic que no podiam fer es feina junt. Des del moment que ens van informar d'això aquest metrallador ja no va fer feina amb la resta de treballadors.

Quin criteri tenim per contractar feines?

Jo li diré que tenim més de cinquanta empreses a lesque  comandam feina, no fem cap concurs,els encarregats i empleats decideixen a quines empreses van anar a comprar

 Ja que el senyor regidor de serveis m’imagin que ni es planteja dimitir, fins quan pensa el senyor batle mantenir a un regidor que es reincident a l’incompliment de les lleis més bàsiques de l’administració pública?

El batle no va respondre

Amb aquestes respostes van fer dues preguntes de forma oral al ple:

- El nom de l'empresa constructora que va ser contractada per fer el tancament extern?

- S'ha continuat fent el tancament després de la pluja?

De manera prou significativa el regidor de serveis no va respondre a aquestes preguntes.

Les excuses donades pel regidor no es sostenen de cap de les maneres; per una part no ens consta que s'hagi iniciat cap obra de tancament. Per altra part quan els treballadors de l'Ajuntament van demanar qué feia al treballador extern, aquest es va posar molt nerviós i va dir que l'havia enviat directament el regidor de serveis, no va parlar ni de tancaments ni de cap empresa externa. 

A més si la feina de tancament era tan urgent, que no la podien fer els mateixos homes de l'àrea de serveis, per què no es va fer quan va deixar de ploure? Si tot era legal per què va desaparèixer el treballador una vegada que els fets van ser denunciats pels treballadors de l'Ajuntament? Per què el regidor no va ser capaç de dir per quina empresa feia feina el treballador extern?

Evidentment seguirem demanant i investigant a aquest tema, els temps dels parts i quarts amb els nostres doblers han de ser història.

Durant mesos hem demanat al ple la dimissió o cessament  del senyor regidor de serveis per les seves facturacions il·legals empreses familiars en el manteniment de la jardineria i enllumenat del Port de Pollença, al que ara s'uneix aquest tema. La irresponsabilitat i teòric desconeixement de la llei de contractació pública del regidor ja la coneixem, el que és lamentable és que el batle i l'equip de govern li sigui donant el seu suport.  

A l'enllaç de la ràdio municipal podeu sentir la segona part del ple on es troben les nostres preguntes i respostes dels regidors.

 

 

 

Fem el pla de futura gestió

Alternativa | 09 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

El diumenge 19 farem el DINAR DE NADAL D'ALTERNATIVA,  si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com 

Alternativa per Pollença simplement sóm un grup de ciutadans amb ganes de fer feina per un canvi a les formes de governar i gestionar els nostres doblers. Tots tenim altres feines i cap de nosaltres vol fer carrera política, simplement exercitam la nostra responsabilitat com ciutadans. Sóm un partit assambleari; tothom pot dir la seva i  pot participar a la mesura de les seves posibilitats i de la seva voluntat. 

Podeu consultar què és Alternativa per Pollença, com s'organitza, com funciona i quins objectius té a:

QUÈ ÉS ALTERNATIVA PER POLLENCA

EIXOS D'ACTUACIÓ

FUNCIONAMENT : ASSEMBLEARISME I MUNICIPALISME

En aquest moment  fem feina al programa o com ens agrada dir pla de futura gestió.  Per fer-ho consideram imprescindible recollir el màxim possible d’idees i aportacions. Per això  hem començat a demanar idees i aportacions a les associacions. Igualment estam a la vostra disposició per rebre idees; al nostre correu electrònic, alternativaperpollenca@gmail.com, a aquest blog o al nostre perfil a facebook.

Recordau que encara tenim paperetes de la loteria de Nadal;  el número és el 73755 i és el que tocara.
Després no us queixeu si no l'haveu comprat.
 L'enyorat Pau  a la seva web: http://www.escapula.com Si tu no et preocupes per la política, altres sí que el fan, i el fan amb els teus doblers.
 
 

Que no es perdi l'emprenta del passat

Alternativa | 08 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Una vegada que ni l'equip de govern ni el grup PP-UMP van voler donar suport a la nostra moció sol·licitant l’inici de l’expedient d’incoació de Bé d’Interès Cultural del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hídries i "grifons") amb categoria de Monument. Només el PSM va donar suport a la nostra moció.  Hem demanat directament a Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric l'inici de l'expedient de protecció,  donat l'interès  artístic, arquitectònic, arqueològic i etnològic del sistema, ja que a més de restes de l’aqüeducte i la canonada del segle XIX , hi ha dues de les seves fonts de gran entitat i importància artística al municipi: les fonts  de l'Almoina (ara anomenada del Gall) i la del Mercat. A més a més els informes i estudis que van afegits a la incoació d'un expedient d'aquest tipus segur que ajuda a un major coneixement i difusió d'aquest sistema hídric.

Estam segurs que la sensibilitat de Patrimoni serà diferent a la del portaveu del PP_UMP que va dir al ple que el millor que el podia passar a un bé catalogat com la fabrica seria caure.


Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Per una millor valoració de la importància del sistema hidraúlic de Ternelles transcrivim una part de l’article de CIFRE CIFRE, Miquel i SALAS VIVES, Pere (1999): "Les aigües públiques a Pollença", a Actes del Vè Congrés el nostre patrimoni cultural: el patrimoni menor, G. Rosselló Bordoy, Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul.liana, pp. 111-130.

La canalització de Ternelles      

        A principis del 1800 era un fet que l'aigua provinent dels pous comuns no era suficient per a la vila. Durant la segona meitat del set-cents s'havia posat en evidència la insuficiència del sistema d'aigua tradicional i per això no ens hem d'estranyar que els projectes per canalitzar l'aigua d'alguna font exterior siguin antics. Hi ha notícies de prospeccions per foradar pous al coster del puig el 1597 i Mateu Rotger ja ens parla d'un primer intent de conduir l'aigua de la Font de Vàritx el 1751, curiosament, després d'uns anys de fortes sequeres a tota Mallorca[1]. Més tard, el 21 de setembre de 1783, i un cop abandonada la temptativa ressenyada, s'intenta, encara que segurament no és la primera vegada, fer el mateix amb l'aigua de la font de Ternelles. Evidentment, el projecte també va fracassar, i com en l'altra ocasió per motius econòmics[2].

        El 1810 es concretà un nou projecte de canalització de l'aigua de Ternelles, iniciat l'any anterior com a conseqüència de la mencionada sequera que va patir Pollença. La iniciativa va anar a càrrec de l'Ajuntament, que va intentar posar remei a la situació. Després de buidar de pedres el pou dels Tiradors, els regidors s'adonaren que amb aquestes actuacions no se solucionava veritablement el problema, que afectava greument tota la vila, i sobretot els habitants sense aigua pròpia en els anys de sequera. Calia una actuació de caràcter més estructural que propiciés nous punts d'aigua. En definitiva, calia portar més aigua a la vila.

        La primera passa era aconseguir empriu d'una font i això s'aconseguí el dia 10 de març de 1810 (AMP-2967), quan el senyor Don Antoni Desbrull, propietari de la possessió de Ternelles, va establir les aigües de l'estret de Ternelles "para el abasto de los vecinos de dicha villa á cuia solicitud se hallana Dn Antonio Desbrull con motivo de la notable falta de aguas que experimenta aquel vecindario y aun les cede el derecho que acaso tuviese sobre el torrente de Ternellas (...)". Es tractava de l'antiga font de Perayres que naixia en el llit del mateix torrent. Era una font sobre la qual creien els pollencins tenir-hi certs drets, a causa de brollar en un torrent, que per altra part no era utilitzada pel senyor.

        La satisfacció dels vilatans, però, no fou absoluta, perquè també pretenien un acord semblant per a la font de l'Alguaret. En el mateix document es fa constar al respecte: "Y en quanto al de las aguas de los Alguerets se reservan los dros. al Fiscal del Rl. Patrimº para usarlos como mejor le convenga en expediente separado". Una decisió que, com veurem, lamentaran cada estiu els habitants de Pollença.

        Un cop aconseguida l'aigua quedava el més difícil, fer-la arribar a la vila, la qual cosa suposava una obra pública que incloïa a més de la canalització, un aqüeducte per salvar els desnivells, els restes del qual encara es poden veure a simple vista. Per altra part, aquest havia de passar per finques de particulars, a qui s'havia d'expropiar les terres. Els perits que va contractar l'Ajuntament assenyalaren que el millor camí per la canalització era el que travessava les finques de la Plana, can Brotat i el camp Rodó[3]. Els preparatius començaren nomenant una comissió de "notables", encapçalats per D. Josep Cànaves, vicari de la parròquia, per a enllestir els treballs previs, com eren preparar els forns de calç, però també administrar els donatius per pagar els treballs. El mes de maig sembla que arriben les primeres conformitats dels propietaris, les obres poden començar. El 8 de novembre de 1811 ja s'havien construït 450 vares de sèquia sostinguda per una paret. Faltava encara el tram més important: els quatre ponts del referit aqüeducte, que suposaven 600 vares més fins al primer punt d'aigua de la vila, el que seria l'abeurador-rentador del Lleó. A partir d'aquest moment les obres s'alenteixen, perquè el 1813 encara s'està peritant els perjudicis que s'ocasionarà a la zona del Camp Rodó. A més, seguint el llibre de comptes de l'obra (AMP-2967), es demostra com aquesta s'allargà en el temps i com, fins i tot, romangué aturada durant anys sencers, concretament des del 1818 fins a principis del 1824[4]. A partir d'aquesta data la construcció es reprèn i ja no s'aturarà fins a la seva finalització el 1826. El primer punt d'aigua es situà a l'entrada de la vila, en la zona anomenada el Lleó, indret on es construí un abeurador (24-09-1826), uns rentadors (5-11-1826) i una pila amb un aixeta (10-12-1826). Aquest conjunt, amb algunes modificacions[5], es conservà fins als anys 60 del present segle, quan fou enderrocat i en el seu lloc s'hi construí una petita plaça pública.

        Un cop arribada la nova aigua de Ternelles fins pràcticament les portes de Pollença, calia la seva canalització per l'interior de la vila. Per això, seguidament es construí una primigènia i senzilla xarxa d'aigua urbana. Així, s’instal·là una aixeta al Padró (24-12-1826), a la plaça de l'Almoina (1827), a la plaça del Mercat (setembre del 1829) i al carrer d'Alacantí (1830). Possiblement s’establís un altre abeurador el 1830 al final de la xarxa, a la zona del convent de Sant Domingo, però aquest extrem no el podem assegurar.

        D'aquestes fonts, les de més entitat foren les de l'Almoina i la del Mercat, que a més adoptaren una forma monumental, gràcies als seus dipòsits d'aigua en forma de copa[6], construïts amb pedra de can Gatules i del torrent de Sant Jordi. Avui encara són fites destacables dins el paisatge urbà pollencí, no exemptes d'un gran simbolisme, sobretot en el cas de la font de l'Almoina, ara anomenada del Gall. Les altres dues eren més senzilles, al Padró s’instal·là una aixeta i a l'Alacantí, una troneta i una pica, en l'actualitat ja desapareguts. 

        Un cop feta aquesta descripció es posa en evidència que la conducció de l'aigua de Ternelles fou tan llarga i costosa que implicà un gran esforç per part de tota la població, com a conseqüència d'una corporació local poc preparada per dur a terme obres d'aquesta envergadura. La seva llarga durada, 16 anys en la primera fase i 20 si consideram els punts interiors, és una prova del que deim. Aquest esforç encara es fa més evident si tenim en compte que en aquells moments els ajuntaments no comptaven amb uns ingressos ordinaris que poguessin sufragar el cost de les obres. Per això, la financiació de les 2.200 lliures en què es va pressupostar (no sabem si realment aquest fou el seu cost real), foren pagades la meitat pel sobrant de la Talla General i Vecindario i la resta pel treball voluntari dels veïns, a més dels donatius. Una solució que segurament es va demostrar poc efectiva per dur a terme la canalització amb agilitat i rapidesa. Un altra prova en el mateix sentit, és el tema de la comissió de "prohoms" que nomenà l'ajuntament per tal de dirigir les obres, i sobretot pel fet d'encomanar la direcció al vicari de la vila, "quien por la afabilidad de su genio, tiene un atractivo particular, que con gusto obliga a prestar todo servicio á beneficio del intento que se desea conseguir" (AMP-1505). Es a dir, que es necessitava del que avui anomenaríem la societat civil i, sobretot, d'una altra institució, com és l'Església, per "obligar" els veïns a participar en una obra, que en principi és de total responsabilitat municipal. Tot plegat, posa de manifest la manca de recursos institucionals i la falta de recursos econòmics que patia l'administració local de l'època, per dur a terme millores estructurals bàsiques per als municipis, encara que es tractés d'un bé tan preciat com era el subministrament de l'aigua[7].

        Tanmateix, és important precisar que el projecte es va dur finalment a terme. Tot i les dificultats seculars per la falta d'aigua i la manca d'una institució local forta, fou precisament a principis del XIX quan s'atreviren els pollencins amb el projecte. En aquest sentit, l'única hipòtesi raonable que ens expliqui aquest fet, està basada en la població. Es evident que el creixement de Pollença des del segle XVIII fou important, encara que ens falten dades precises al respecte. Podem considerar que la població augmentà en quasi 2000 persones des de mitjans segle XVIII fins a principis del vuit-cents. Es tractava d'un creixement accelerat que propicià unes xifres globals de població que podrien haver superat els 6000 habitants en les primeres dècades del XIX, per sobrepassar àmpliament els 8000 habitants a finals de segle, quan l'emigració a Sud-Amèrica aturà el procés. Hem de pensar, que el vell sistema de pous medieval resultava no ja problemàtic en els mesos d'estiu, sinó veritablement insuficient per atendre la població de Pollença el 1830.

        Però no només hem d'entendre l'obra en funció d'una major demanda d'aigua, sinó també com a conseqüència d'unes condicions socioeconòmiques més propicies, sobretot perquè no sembla que en aquesta ocasió la sequera anàs relacionada amb una crisi demogràfica ni de subsistències. L'augment de la densitat de població obria les portes a un increment del nombre de contribuents i, sobretot, a un augment del treball veïnal, que com hem vist, fou clau per aconseguir acabar el projecte, superant així la manca d'ingressos ordinaris dels ajuntaments d'Antic Règim, i de bona part del segle passat. 


La sensibilitat de l'equip de govern amb el patrimoni ha quedat demostrada al tema de la font de la plaça Major de Pollença (1894) retirada fa mesos de la seva ubicació original. No podem seguir deixant perdre la nostra història.
 
Fotografia i article al blog d'ARCA. Associació per a la Revitalització dels Centres Antics
 

 
 
 

[1]. En un llibret manuscrit de gloses del manacorí Sebastià Gelabert (col.lecció particular) sobre la greu crisi que patí Mallorca entre els anys 1744 i 1750, es poden llegir coses com la següent referides al 1749:

                Per les festes de nadal

                aygo en es pou no havia

                tota Mallorca patia

                un axut molt general

                no na haviam vist tal

                tota la gent qui havia. 

[2]. Mateu Rotger (1995) argumenta clarament que el projecte de 1751 es va abandonar per l'alt cost de les obres.

[3]. Hem de resaltar que en aquest informe dels perits no es parla en cap moment, ni és fa cap tipus de referència, a un aqüeducte anterior. Ni a les restes del mateix. Per tant, hem de pensar que no és tenia, ni es va trobar en l'estudi dels tècnics de la zona, cap tipus d'evidència de la pretesa canalització d'aigüa a la ciutat de Pollentia.

[4]. A l'acta de dia 14 de març de 1824 es pot llegir: "En vista de que desde el año 1813 no se ha adelantado nada en la introducción de las aguas de la fuente dentro de la villa, y teniendo en cuenta que el Cementerio ya está terminado (al que dedicó su atención el Ayuntamiento llamado Constitucional) se acuerda pedir al Señor de Ternellas para empezar un horno de cal..." (SERRA DE GAYETA, 1981: 105)

[5]. Entre les quals pot figurar un porxo en honor de Isabel II el 1833, extrem no confirmat (SERRA DE GAYETA, 1981)

[6]. Per això també foren nomenades "hídries".

[7]. Un altre entrebanc per a la canalització de la font, el va suposar la prioritat que es va donar durant el trienni liberal a la construcció del cementeri exterior o nou (SERRA DE GAYETA, 1881)

 

 

De culpables de la crisis a redemptors.

Alternativa | 07 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Un article del nostre estimat columnista d'Artà, en Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a  alternativaperpollenca@gmail.com

De culpables de la crisis a redemptors

La reunió de Zapatero amb els culpables de la crisis ja està mostrant algun dels seus fruits: les privatitzacions. Com que, per la seva cobdícia insadollable no les basten les empreses que tenen ara, les en  donaran més; per començar els aeroports més rendibles de Madrid i Barcelona, nous de trinca (i alerta que prest es faran seu Son San Joan) i les loteries nacionals. Ni tu ni jo els podrem comprar. ¿Qui podrà comprar? Qui ja té una milionada, i segurament molts del que s’assegueren amb en Zapatero. Però no sigueu malpensats, ho compraran per ajudar al país a sortir de la crisis perquè estan penedits i es senten els majors responsables d’haver-la provocada; ho faran amb molt de seny, sense cap interès, per fer-nos un favor, per llevar noses a l’estat, per pur altruisme... Ells compraran el que era de tots, perquè són més vius que els altres. Val més que el món estigui en poques mans segons dicta la globalització, perquè els petits i els estats no saben manejar les coses. I com que faran una feinada ben feta tenen dret a ser encara més milionaris, i si la cosa no anàs bé, per això està l’estat i el poble per sortir a rescatar-los. A poc a poc ens duran a escoltar el sermó d’altres privatitzacions, de la jubilació als 67 i la reculada de la base de càlcul, del “copago” de la salut, de l’enduriment de la reforma laboral, abaratiment de l’engedada dels treballadors, més contractes fems, retallada de funcionaris... I els 700,000 desocupats de llarga durada a partir del febrer deixaran de cobrar els 426 euros i ala,  a badar la boca al vent.  Bé, com deia el gran empresari esculat, representant de la CEOE, Diaz Ferranz, “los trabajadores tienen que trabajar más i cobrar menos”. (Per cert que aquest senyor a mi, com a  molts de mils, me deu més de dos mil euros de dos passatges del Perú, perquè Air Comet me deixà sense tornada; esper que no em deixi un revell a la porta ).

 I ja ho sabeu, hem de estar ben agraïts als grans economistes, banquers i financers que manegen el món, i els seus escolanets que governen, i diguem tots a la una: Visca el mercat! Visca la concentració de la riquesa! I visca el nostre president, gran socialista! Visquen els bancs, la borsa, els especuladors i el gran capital! Ah,i també la mare que els parí!                                                                    

Territorio Vergara a Público

 

Aquest és el nostre compromís... Urxella número 24.

Alternativa | 06 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Ja tenim l'Urxella número 24 al carrer! Aquests dies es repartirà per les cases fins un total de 3.000 exemplars pel Port de Pollença i per Pollença. Demanam disculpes per avançat si no vos ha arribat, ja que els 3.000 exemplars no son suficients per a totes les cases. Vos deixam aquí un dels articles de la revista:

Aquest és el nostre compromís.

 

Cada dia falta menys per afrontar unes noves eleccions. La cita amb les urnes està prevista per finals de maig de 2011 i per això a Alternativa per Pollença hem decidit afrontar els últims mesos de legislatura amb més energia si cap i ja hem triat als companys que probablement encapçalaran la llista electoral. La nostra llista, a diferència de la d'altres partits, no surt d’anar cercant gent al darrer moment per fer una llista populista, el que dóna lloc a grans fiascos. La nostra llista surt de la pròpia assemblea, de la gent que ha demostrat capacitat, feina i il·lusió per canviar Pollença.

 

Al nostre regidor Pepe Garcia, que ha demostrat que es pot fer una oposició responsable, constructiva i rigorosa a la vegada, l’acompanyaran persones tan vàlides i compromeses amb el projecte d’Alternativa per Pollença com na Tonina Amer, en Ramon Cerdà, en Miquel Sánchez, na Cristina Espi i un bon nombre militants que demostraran que tot i que només uns quants poden ser regidors, aquests no estan sols i formen part d’un projecte comú.

 

Hem demostrat que Alternativa per Pollença és un projecte seriós, que ha sabut estar a l’alçada quan hem estat a l’oposició. Des de 2003 ens venim reunint a assemblees mensuals per debatre i proposar alternatives a aquest municipi. Assemblees on tothom pot dir la seva i tots els vots valen igual i on quasi tot es decideix per consens. Només d'aquesta manera hem pogut desenvolupar la ingent feina que hem fet des de l'oposició. Però ara és el moment de demostrar que podem governar. Així, els nostres companys que entrin a l’ajuntament tendran l’oportunitat de demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera, escoltant la gent, governant amb tothom i per a tothom i, sobretot, posant seny en la gestió.

 

Nosaltres som ciutadans que no aspiram a afavorir els nostres interessos i els dels nostres familiars, sinó que estam interessats en canviar el nostre entorn més proper, el nostre municipi. Com diu la famosa cita "pensam globalment i actuam localment".

 

Cal recuperar Pollença partint d'una feina seriosa i rigorosa fonamentada en la transparència, la comunicació i la recuperació de l'ètica a la política. Els doblers dels ciutadans han de gestionar-se amb honradesa i la major cura i eficàcia possible per millorar la seva qualitat de vida diària. Aquest és el nostre compromís

 

 Descarrega: URXELLA 24

Trescant pel món (CVIII) Sortides ornitològiques I.

Alternativa | 05 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

En vàries ocasions he sortit amb membres del GOB per a participar i gaudir de tasques d’observació, d’anellament, d’identificació pel cant, seguiment de capses niu, etc. A part de les seves feines habituals, els ornitòlegs també intenten promoure la participació entre tota aquella gent que té qualque sensibilitat per la natura i així poder ampliar el camp d’acció i assegurar la continuïtat dels estudis que ells han vingut realitzant durant tants d’anys.

La veritat és que són d’admirar, persones que empren  totes les hores i els dies lliures en fer feina per a la natura: conferències, cursos per a nous iniciats i sortides de camp, recomptes de diferents espècies, controls de nius i moltes altres activitats relacionades amb aquest món tan apassionant.

Una mostra d’aquesta important feina és l’Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera, un treball admirable que han estat elaborat durant molts danys amb la col·laboració de voluntaris. Una feina que només se veu compensada al veure els resultats de les coses ben fetes i amb el reconeixement de la gent conscienciada  i d’algunes institucions. Així mateix això dóna força moral i permet pressionar per aconseguir que se protegeixin  zones sensibles i s’aturin desbarats com el de Son Bosc, entre d’altres.

Tal volta encara hi hagi qualcú que no se n‘adoni del que ha estat el GOB per al nostre entorn, vos imaginau què hauria estat de Mallorca si no hi hagués hagut uns activistes incombustibles com aquests?

                                                                                                   A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

D’on ha sortit l’anticatalanisme?

Alternativa | 04 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

D’on ha sortit l’anticatalanisme?

La manipulació de la història que han fet sovint els vencedors, les mentides moltes vegades repetides (que sempre deixen petjada), el control de la major part del mitjans de comunicació, la falta de criticisme de molta gent..., tot això aconsegueix que s’imposin idees falses i estereotips, que llavors es transmeten sense analitzar i es converteixen en opinió pública, que finalment no és més que l’opinió publicitada. Ja diu el refrany: “Parer de molts, parer de bísties”.

Un signe de maduresa intel·lectual, de seny i llibertat, és saber destriar la palla del gra, no deixar-se dur acríticament per la publicitat, enfrontar els estereotips, desllorigar els interessos amagats...

No estaria de demés tenir en compte el que s’acaba de dir si es vol aclarir com llamps s’ha estès l’anticatalanisme i ha arrelat dins alguns caps verjos ingenus que s’han begut les bubotes que les han fet creure.

Tant si volem com si no, els mallorquins i la seva cultura som fruit del repoblament que feu Jaume I i basta llegir al cronista Ramón Muntaner (contemporani del Rei En Jaume), quan parla de Ciutat, per veure quina és la nostra avior i quins els nostres avantpassats: “Perque vuy es una de les nòbbles ciutàts del mon, é ab major riquezas, poblada tota per catalans, tots de honràt llòc, é de bò perque son axits vuy hereus que son lo pus convenient gént del mon, é las mills nodrida que ciutàt qui al món sia”.

Podríem recular més enllà del 1714, per veure on estan les arrels del verí anticatalaniste que s’ha anat inoculant dins la gent, sembrant aquesta pesta que ha contagiat molts de peninsulars, també molts de mallorquins i fins i tot alguns artanencs amb llinatges catalans, que apedreguen les seves teulades. Però per no fer-la massa llarga només retraurem uns pocs elements que mostren ben a les clares dons venen els tords i els tirs. Hi ha un esplet de llibres sencers que repassen la història de l’anticatalanisme i llibres mesells de cites de l’enverinament anticatalà dins els mitjans de comunicació d’avui.

Una fita clara són els decrets de “Nova planta” (1714), dictats pel borbó Felip V, que tenia objectius molt clars: destruir la nostra història i la seva cultura, “borrándoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas tradiciones, ussáticos, fueros i costumbres”. El 1717 es feu tancar les universitats de Barcelona, Lleida i Girona.

Del segle XVIII en endavant els castellans comencen  a copar els llocs claus de l’administració i l’Església, amb instruccions d’imposar la llengua (“que se ponga especial diligencia en extender el idioma general de la nación...”) i cultura forastera (“En ningún teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano” 1801). Per acursar, pegarem un bot a 1906 quan la publicació militar Ejército y Armada deia: “Hay que castellanizar a Cataluña. Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español de grado o por la fuerza. El soldado y marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado”.  En Franco al 1939 ho deixà clar: “La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano y una sola personalidad, la española”. ¿Què l’heu sentit al canari?

Aquestes quatre ditades bestretes de les que n’hi ha a  forfollons, pentura basten pels qui no tenen ulls de poll al cervell o el cap de suro, per adonar-se com s’ha anat congriant aquesta catalonofòbia, a la que avui s’encarreguen de donar corda el PP i tots els seus aliats, com la COPE, ABC, El Mundo, Intereconomia, UP i D, Círculo Balear, etc. etc.

Si és injusta la catalonofòbia dels nacionalistes espanyols, sols es pot entendre que hi hagi mallorquins catalonofòbics, si han caigut dins la manipulació espanyolista i alienats s’han tornat deslleials a les seves arrels, perquè els mallorquins som genètica, històrica, cultural i lingüísticament germans dels catalans.

Les males llengües fan més mal que una gelada i que cent canonades. Es una llàstima haver de perdre el temps per obrir els ulls a les coses clares i haver de fer un feiner per desentrunyellar injustícies i falsedats. Encara que ja saben que a l’ase tossut, tant és dir-li “oou” com “arri”.

Mariano Moragues

Anticatalanisme al xiringo de la platja.

Fort amb els dèbils, dèbil amb els forts.

Alternativa | 03 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Aquests dies passats se’ns va sorprendre des del Govern Central amb noves mesures d’“ajuda a les petites i mitjanes empreses i per crear treball”. El primer que un pensa és: que bé, per fi el govern es posa a fer feina. Però després segueixes escoltant la ràdio i pels altaveus el locutor declama... “en febrer es posarà fi a l’ajuda dels 420 euros pels aturats que ja no tenguin atur, no es renovarà aquesta ajuda”. La indignació creix dins tu i obris més les orelles per si ho has sentit bé. I sí, prest s’acabaran les ajudes a la gent que més ho necessita.

Més tard encens el televisor i el telenotícies, amb to seriós, anuncia que a Espanya hi ha més de 4.000.000 d’aturats. Tot seguit expliquen que el Govern s’ha reunit amb els empresaris més rics de l’Estat i que li han demanat mesures contundents per sortir de la crisis. Vas lligant caps i t’adones de quines mesures han demanat: baixada d’imposts a les empreses (que és una de les mesures que s’han emprès) i més precarietat pels treballadors (cosa que disminueix els conflictes laborals ja que els propis treballadors estan atemorits per si perden la feina).

El dia següent el mercat especulatiu es posa content i la borsa creix després de dies de decreixement. Els economistes de traje i corbata aplaudeixen.

És el mateix dia que fan un reportatge per televisió explicant el desbordament dels serveis socials i d’alimentació i acollida a persones sense sostre. Que només a Madrid han hagut d’habilitar milers de llits per les persones que viuen al carrer per la possibilitat que morin de fred. Però només s’habilitaran uns dies, mentre duri l’alerta meteorològica. Es veu que això suposa un cost bastant gran per la comunitat i l’ajuntament.

Amb això que llegeixes als diaris que els sindicats majoritaris recullen firmes demanant la reforma de la nova Reforma Laboral.  Però no sents que preparin cap mobilització, cap acció contundent de rebuig a les polítiques de submissió a les organitzacions empresarials i a les directrius econòmiques europees i mundials.

Penses amb el 29 de setembre, la vaga general. Una vaga que va ser qualificada com un èxit pels sindicats majoritaris però que no ha servit més que per acabar de cremar als pocs treballadors que van arriscar el seu lloc de treball per fer la vaga, amenaçats en molts casos.

Penses amb el debat que es va iniciar sobre el paper dels sindicats i la defensa que ells mateixos varen fer de la seva existència i importància. Tenien raó? Son representatius? Son vàlides les seves postures? La veritat és que en una situació de precarització de la classe treballadora com l’actual, de regressió de drets laborals i civils, on son els sindicats? Com pot ser que no es parli de més mobilització? Com pot ser que s’acceptin aquestes mesures?

Per altre banda penses, com pot ser que un partit que es reclama socialista pacti mesures amb la Patronal i no amb els sindicats? Com pot ser que un govern autodenominat d’esquerres deixi a centenars de milers de famílies sense ni un euro?

Al final arribes a la conclusió de que el Govern actua al dictat de les empreses i del neolliberalisme i que els sindicats son incapaços de fer front a la situació. Algú va dir que “els mercats mai estan saciats” i nosaltres som l’únic fre que tenen. Un fre que hauria de reaccionar d’una vegada.

Manel Fontdevila  a Público.

 

Diagnòstic clar; cal un canvi de govern.

Alternativa | 02 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Evidentment no som tècnics, però estudiant la documentació que anava lliurant l’empresa redactora del pla de mobilitat, i comparant la mateixa amb altres plans de mobilitat vàrem veure la inconsistència de la mateixa.

Els informes de la Comissió Tècnica han confirmat les denúncies d'Alternativa, i més. Evidentment els tècnics han detectat de manera totalment objectiva i rigorosa molts d'incompliments del plec de condicions. Trobam aquests informes molt interessants per que la gent s’adoni de tota la feina que resta per fer a aquest important tema.

Uns quants exemples del primer informe d’abril que demanava corregir tota una sèrie de punts dels documents  d’anàlisi i diagnòstic del pla de mobilitat.

Els informes indiquen informació que falta al Pla de Mobilitat. Per exemple no hi ha res sobre  Formentor i molt poc sobre la Cala Sant Vicenç.

La major part de les dades utilitzades són anteriors a 2006 (aforaments de carreteres, paràmetres de càlcul, enquestes, establiments turístics). No reflecteixen l’actualitat.

La temporalització prevista no s’ha complert (recordau que el pla de mobilitat s’havia d’haver lliurat a final de febrer).

 La descripció de la morfologia del nucli urbà (les infraestructures, el relleu, la distribució demogràfica i la densitat d’habitants, els centres de treball, els pols comercials, els equipaments i els pols específics (parades d’autobús, etc)) dista molt de ser un anàlisi morfològic, essent una descripció generalista, gens concreta.

 Es fa un anàlisi fisiogràfic, climatològic i geològic del municipi, aspectes que poc o gens tenen a veure amb la mobilitat. (Davant les nostres denúncies de plagi, una de les defenses de l’empresa va ser que eren poques pàgines a una feina molt extensa, el que no deien era la inutilitat de moltes d’aquestes pàgines).  No obstant, no s’estudien aspectes com ara la pendent de la xarxa viària, fet que en diferents punts és un factor determinant (Calvari, Sant Vicenç, etc).

No es detecten ni es posicionen al territori els pols comercials del municipi, ni tampoc els turístics. Equipaments (centres sanitaris, col•legis, poliesportius, etc). Es fan llistats de cada un de les tipologies dequipaments esmentats, que no aporten gaire informació útil ni anàlisi respecte a la mobilitat com hi van els usuaris, on es troben de la xarxa, quines problemàtiques presenten, etc). Informació molt generalista i de baixa qualitat tècnica.

Respecte a un tema com el dels aparcaments tan preocupant per a nosaltres i els ciutadans.

En el present estudi, no s’ha mostrejat l’estacionament. Es desconeix la capacitat d’estacionament, la ubicació dels mateixos, la tipologia d’usuari, el nivell de saturació, la intensitat de rotació, etc.

Així, tampoc existeix anàlisi,ni es poden inferir cap tipus de mesura de gestió de lestacionament, donat que no es coneixen les pautes de comportament de la població.

En conclusió del primer informe. Sense anàlisi no hi ha diagnòstic.

No existeix un diagnòstic entès com una recopilació de conclusions sòlides i tangibles a partir d'un anàlisi, donat que l'anàlisi no s’ha realitzat. En la majoria d’àmbits o paràmetres s’ha fet una descripció desigual en quant a la seva profunditat, però no s’han interpretat els resultats, en els casos en els que s’han obtingut les dades. En altres àmbits, no es disposa de dades. La diagnosi, especialment en l’apartat de “tota la xarxa” es basa en afirmacions en gran mesura gratuïtes, sense anàlisi dalternatives ni suport estadístic ni tècnic.

 Els ciutadans haurien d'analitzar tot el que ha passat a aquest tema: nepotisme, acords de pagaments irregulars, perdua de temps i subvencions... I el diagnòstic és clar: cal un canvi de govern.

Nosaltres estam desperts per descobrir i denunciar temes com aquests. La ciutadania es despertarà en maig?

image de blog i-public@ reflexiones sobre administración pública inteligente

 


 

Després del desgavell , cal fer una bona feina.

Alternativa | 01 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Després de mesos de denuncies d'Alternativa per Pollença de les irregularitats i deficiències a la redacció del pla de mobilitat sostenible (veure articles anteriors), finalment la Junta de Govern ha iniciat el procediment per rescindir el contracte de l’empresa redactora  i ha anul·lat el pagament que s’havia aprovat de 18.593 euros a l’empresa (pagament que encara no s’havia fet per la manca de liquides de l’Ajuntament). 

Resum la nostra feina d'investigació i fiscalització.

Com recordareu al mes d’abril a Alternativa per Pollença vam denunciar el negociat  dirigit per fer que el pla de mobilitat fos redactat per  una empresa del nebot de la primera tinent de batle i portaveu del PSOE, na Francisca Ramon. Posteriorment vam anar denunciant totes les mancances i incompliments d’aquest pla. Al mes de juliol vam presentar una moció demanant la rescissió del contracte i quan s’ens va donar la documentació vam descobrir a més un plagi dels objectius al mateix. Vam retirar la moció a petició de l’equip de govern per que pogués estudiar les nostres denúncies amb el compromís de que la Comissió Tècnica  (formada per l'inspector i l'oficial de circulació de la policia local, l'enginyer municipal i el tècnic de medi ambient) fes una revisió acurada del que s'ha lliurat com pla de mobilitat.

Al mes d’octubre davant la manca de resposta per part de l’equip de govern vam tornar a presentar la nostra moció de rescissió de contracte que es va aprovar  amb els vots a favor del tres grups de l’oposició PP-UMP, PSM i Alternativa i l’abstenció de l’equip de govern. Durant aquell ple el debat el regidor de medi ambient va negar reiteradament la nostra denúncia de que s’havia aprovat un pagament de 18.593 euros a l’empresa redactora, quan no havia lliurat encara cap document incomplint  el plec de condicions  que deia que el preu total del contracte (49.581,18 euros)  s'abonaria una vegada presentat el projecte acabat. Finalment també han tingut que reconèixer que s’havia aprovat aquest pagament irregular, signat pel batle,  que han tingut que anular.

A aquell ple d’octubre s’ens van negar els informes sobre la redacció del pla  que havia realitzat la Comissió Tècnica en abril i juliol. Ara finalment ens han donat aquests informes dels que parlarem a altre article, i que coincideixen amb la nostra impressió senyalant les múltiples deficiències i insuficiències del pla de mobilitat i declarant el mateix No apte.

S’ha perdut una legislatura i dos subvencions per la incompetent i irregular gestió de l’equip de govern a un tema molt important  com és el de millorar la mobilitat al municipi i fer-la sostenible. Entre altres coses aquest pla ha d'ajudar a decidir que es fa a la primera línia del Port de Pollença o al tema dels aparcaments.

Tot el que ha estat relacionat amb aquest pla fins ara ha estat un desgavell que hauria d’haver comportat la depuració de les responsabilitats polítiques corresponents, però ja sabem que els que ens governen són uns irresponsables.

Cal fer un bon pla de mobilitat

Com sempre hem dit ara esperam que es facin les coses bé des d'un principi amb la contractació d'una nova empresa per a la redacció del pla de mobilitat seguint els criteris bàsics de la contractació pública, que no es van seguir a l'anterior ocasió; publicitat, lliure concurrència i transparència.

Cal un pla de mobilitat ben fet i complet, quan van fer la barroera prova de semipeatonització del Port ja vam enumerar les línies mestres del pla de mobilitat.

Primera amb un treball de camp; recollint una per una totes les opinions i problemes  dels comerciants, veïns, vianants, conductors de primera línia (horaris de repartiment, situacions particulars, càlculs de freqüència i quantitat de tràfic ...). 

Segona realitzant un diagnòstic de la situació amb el plantejament de les diferents alternatives  i solucions possibles, seleccionant les més adequades a nivell econòmic, social, mediambiental i urbanístic.

Tercera presentant el pla de forma pública a través d'un procés de participació ciutadana en el qual participaran tots els ciutadans.
Irresponsables polítics fa més de dos anys, iniciant la casa pel sostre.

 

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb