URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Fort amb els dèbils, dèbil amb els forts.

Alternativa | 03 Desembre, 2010 07:00 | facebook.com twitter.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Aquests dies passats se’ns va sorprendre des del Govern Central amb noves mesures d’“ajuda a les petites i mitjanes empreses i per crear treball”. El primer que un pensa és: que bé, per fi el govern es posa a fer feina. Però després segueixes escoltant la ràdio i pels altaveus el locutor declama... “en febrer es posarà fi a l’ajuda dels 420 euros pels aturats que ja no tenguin atur, no es renovarà aquesta ajuda”. La indignació creix dins tu i obris més les orelles per si ho has sentit bé. I sí, prest s’acabaran les ajudes a la gent que més ho necessita.

Més tard encens el televisor i el telenotícies, amb to seriós, anuncia que a Espanya hi ha més de 4.000.000 d’aturats. Tot seguit expliquen que el Govern s’ha reunit amb els empresaris més rics de l’Estat i que li han demanat mesures contundents per sortir de la crisis. Vas lligant caps i t’adones de quines mesures han demanat: baixada d’imposts a les empreses (que és una de les mesures que s’han emprès) i més precarietat pels treballadors (cosa que disminueix els conflictes laborals ja que els propis treballadors estan atemorits per si perden la feina).

El dia següent el mercat especulatiu es posa content i la borsa creix després de dies de decreixement. Els economistes de traje i corbata aplaudeixen.

És el mateix dia que fan un reportatge per televisió explicant el desbordament dels serveis socials i d’alimentació i acollida a persones sense sostre. Que només a Madrid han hagut d’habilitar milers de llits per les persones que viuen al carrer per la possibilitat que morin de fred. Però només s’habilitaran uns dies, mentre duri l’alerta meteorològica. Es veu que això suposa un cost bastant gran per la comunitat i l’ajuntament.

Amb això que llegeixes als diaris que els sindicats majoritaris recullen firmes demanant la reforma de la nova Reforma Laboral.  Però no sents que preparin cap mobilització, cap acció contundent de rebuig a les polítiques de submissió a les organitzacions empresarials i a les directrius econòmiques europees i mundials.

Penses amb el 29 de setembre, la vaga general. Una vaga que va ser qualificada com un èxit pels sindicats majoritaris però que no ha servit més que per acabar de cremar als pocs treballadors que van arriscar el seu lloc de treball per fer la vaga, amenaçats en molts casos.

Penses amb el debat que es va iniciar sobre el paper dels sindicats i la defensa que ells mateixos varen fer de la seva existència i importància. Tenien raó? Son representatius? Son vàlides les seves postures? La veritat és que en una situació de precarització de la classe treballadora com l’actual, de regressió de drets laborals i civils, on son els sindicats? Com pot ser que no es parli de més mobilització? Com pot ser que s’acceptin aquestes mesures?

Per altre banda penses, com pot ser que un partit que es reclama socialista pacti mesures amb la Patronal i no amb els sindicats? Com pot ser que un govern autodenominat d’esquerres deixi a centenars de milers de famílies sense ni un euro?

Al final arribes a la conclusió de que el Govern actua al dictat de les empreses i del neolliberalisme i que els sindicats son incapaços de fer front a la situació. Algú va dir que “els mercats mai estan saciats” i nosaltres som l’únic fre que tenen. Un fre que hauria de reaccionar d’una vegada.

Manel Fontdevila  a Público.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb