Per tercera vegada aquesta legislatura els tres grups de l'oposició a pesar de les nostres diferències ideològiques vam unir les nostres forces, i per segona vegada el que ha fet necessària aquesta unió amb la seva negligència i incompliment de la llei ha estat el regidor de serveis, jardins i camins el senyor Martí Ochogavia.
Quan els tres grups vam demanar la reprovació del regidor de serveis per les seves facturacions il·legals (veure article), el batle entre altres coses es va dedicar com demostren les converses de l'operació voltor a "agafar pels collons al portaveu del PP_UMP"
La situació va ser similar quan els tres grups de l'oposició haviem retirat les nostres mocions i vam presentar tota una sèrie de preguntes sobre la inactivitat de l'equip de govern i sobre les implicacions de l'operació voltor (tendran respostes) i es va muntar un dinar davant del ple (la màfia);
En aquesta ocasió el ple es va omplir majoritàriament de familiars i seguidors d'UNPI-UM. Res a dir si tota aquesta gent donés suport al regidor de jardins per la bona feina feta, demostrada amb respostes, informes, factures i contractes. Però no era aquest el guió d'UNPI-UM al ple. El que es tractava era de fer una cortina de fum i reduir, una vegada més, la denúncia de tota l'oposició de les irregularitats i negligència del regidor citat , a un tema de caire personal i emocional entre el nostre regidor i en Martí.
El guió escassament democràtic ja es va poder veure a la comissió informativa d’aquest ple quan l'equip de govern no ens va oferir cap tipus d'informació sobre les actuacions dutes a terme fins ara respecte a la plaga del becut vermell, ni cap documentació de la que haviem soll·litat una setmana abans. Ni tan sols van venir a tractar el tema ni cap tècnic implicat al tema, ni el regidor de jardins, que té una substanciosa dedicació exclusiva per atendre les seves obligacions municipals, ni el regidor de medi ambient que també te una clara responsabilitat al tema. Al ple vam demanar per aquestes absència; el regidor de medi ambient va excusar correctament la seva presència per un tema personal, però la resposta del regidor de jardins va demostrar una vegada més que aquesta gent es pensa que l'Ajuntament és la seva finca particular. Va dir en Martí que "EL SEU BATLE" le va dir que no era necessària la seva presència a la comissió. Increïble però cert i el millor és que "el seu batle" no va donar cap ni una explicació a la citada comissió.
No és cap novetat però aquesta gent encara no s'han adonat que són el batle i el regidor de jardins de tot el poble, i que si els tres grups de l'oposició (pràcticament la meitat dels votants, només 74 votants menys) demanam llevar la delegació de jardineria a en Martí, com mínim ens han de facilitar l'accés a la informació i el regidor citat ha d'explicar la seva feina, no absentar-se a la comissió i fer després un show al ple. Respecte al batle és el màxim responsable d'aquest desgavell i efectivament ha demostrat ser el batle en propietat d'en Martí .
El batle que hauria de ser el batle de tothom no del senyor Martí, no es pot excusar dient que ens ha donat la informació que ha pogut en la mesura de les seves possibilitats i que no ens pot donar tota la informació per què això significaria tenir un tècnic al nostre servei. A la comissió no s'ens va donar cap ni un paper, i cap explicació. ZERO. No hem vist ni una factura, ni tan sols s'ens ha donat còpia del pla municipal de lluita contra la plaga del becut vermell. Si aquesta és la mesura de les seves possibilitats així va el poble.
A la comissió ni tan sols s’ens va voler dir res del que s’havia tractat a la reunió amb agricultura que havien tingut al mateix matí, explicacions que si van a donar a un mitjà de comunicació el mateix dia. Una mostra d’opacitat i desconsideració total cap a la meitat dels votants d’aquest municipi .
Només el dia del ple de matí vam rebre una part de la informació que vam demanar dues setmanes abans. Però encara no s’ens ha mostrat cap expedient de contractació, ni capfactures de l'empresa de jardineria que ha fet feina amb les palmeres municipals.
Hem de recordar al senyor batle que el dret d’accés a la documentació de l’Ajuntament és un dels nostres drets fonamentals i és essencial pel funcionament democràtic de l’Ajuntament, tal com reconeix la Constitució al seu article 23 i com senyalen diverses sentències del Tribunal Suprem
El art. 77 LRBRL establece que los miembros de las Corporaciones Locales tienen derecho a obtener del Alcalde o Presidente de la Junta de Gobierno Local cuantos antecedentes, datos o informaciones obren en poder de los servicios de la Corporación y resulten precisos para el desarrollo de su función, debiendo ser resuelta la solicitud de ejercicio del derecho motivadamente en los cinco días naturales siguientes a aquel en que se hubiera presentado.
Prop de Manacor es troba aquest important jaciment arqueològic dels segles V i VI. Es tracta d’una basílica paleocristiana amb altres elements que formen un conjunt únic a Mallorca fins ara, crida l’atenció el baptisteri amb dues piques, una d’elles per immersió. També és destacable que posteriorment es convertís en necròpolis.
Si han trobat molts d’objectes que ara són al Museu de Manacor: ceràmiques, mosaics, elements funeraris, eines, etc.
El Museu de Manacor es troba a la Torre dels Enagistes (jesuïtes) del s. XIII que la va fer construir el noble PelaiOnis després de la conquesta. Aquest edifici és singular i en una altra ocasió podrem parlar més dels seus detalls i de la seva història. Pel moment direm que a l’any 1651 fou donat als enagistes i que amb la seva expulsió al 1767va passar per diferents mans fins que al 1985 l’adquirí l’Ajuntament de Manacor.
A l'informe de medi ambient que s'ens va donar el mateix dia del ple diu que a partir de les denúncies d’Agricultura s’ha procedit al precintat de les valones infectades de palmera com marca la llei, cosa que no és veritat. La direcció d'agricultura parla de"segellat amb làmina de plàstic resistent i havent aplicat prèviament un tractament insecticida únicament a la valona. Requereix l'eliminació de les palmes de manera que es garanteixi l'absència de formes vives nocives."
Tan la guàrdia civil del Port de Pollença, dilluns 11 de gener, com nosaltres, el passat diumenge 23, hem pogut comprovar in situ com hi ha plàstics romputs, mal tancats, oberts i en general mal fermats. Segons el batle i el regidor de medi ambient això és resultat d'actes vandàlics... Vosaltres mateixos podeu jutjar, a nosaltres ens sembla que simplement es tracta de plàstics mal tancats que s'han obert o romput.
La negligència reiterada a la gestió d'aquest solar i que nosaltres ja vam denuniar fa pràcticament tres anys (veure article i denúncia que vam registrar a l'Ajuntament) pot suposar una multa de 60.000 euros per part d'agricultura.
Fem una primera valoració del ple d’ahir que es va desenvolupar amb la sala plena, sent la majoria dels ciutadans assistents amics, familiars i simpatizants d’en Martí Ochogavia, encara que també van venir veïns afectats per la plaga del becut vermell.
PART RESOLUTIVA
1.- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió extraordinària urgent celebrada dia 4 de novembre de 2010.
El regidor del PSM va demanar un canvi a l’acta ja que a la mateixa acta no sortia la seva peticióde retirada de la factura relativa de JJ Roy Imatge S.L.referent al disseny, impressió i altres del'exposició de Guillem Cifre de Colonya (veure article sobre aquesta factura polèmica).
2.- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària celebrada dia 25 de novembre de 2010.
Vam demanar un canvi a la redacció de l’acta a una pregunta que havíem fet sobre el becut vermell, ja que cal la màxima exactitud a un tema que ja hem denunciat davant del seprona i que pot arribar a la via penal. A l’acta no es parlava de les tres empreses que havien estat cridades per fer la feina de les palmeres i es deia que la decisió de triar-la havia estat per part de Medi Ambient quan realment el regidor va parlar de “l’encarregat” i no de Medi Ambient.
3.- Ratificació, si procedeix, del decret de batlia núm 007 de 7 de gener de 2011. Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiuinterposat per FCC respecte a la contractació del servei de neteja viària. Aprovada per unanimitat.
4.- Moció presentada pel grup municipal PSM_EN relativa al pla de manteniment de camins i millores al camí del Puig de Maria. Rebutjada amb els vots d’UM_UNPI i PSOE i vots a favor de PP-UMP, PSM i nosaltres.
El regidor de camins no va dir res, igual que els regidors del PSOE, mentreel batle es va dedicar a tirar pilotes fora. Aquest equip de govern no vol saber res de planificar la feina, com demostra el que no es facin els pressupost sinó postssupost. Improvisació i parts i quarts defineixen la seva acció de govern.
5.- Moció presentada pels grups municipals PP-UMP, PSM-EN i Alternativa EU-EV relativa a la plaga de becut vermell. Rebutjada amb els vots d’UM_UNPI i PSOE i vots a favor de PP-UMP, PSM i nosaltres.
Era el punt principal del dia i evidentment li dedicarem més d’un article, avui només comentarem que s’en van contestar molt poques de les preguntes que vam fer i no es va assumir cap responsabilitat a aquest tema. Una vegada més el regidor de jardins en Martí Ochogavia va presentar tot com un atac personal contra ell a pesar de que estàvem parlant d’una moció conjunta dels tres grups de l’oposició, amb papers i proves de la seva negligència.
Avui tenim un nou article de Joan Ramon Bosch Cerdà. Ja sabeu que si voleu escriure només heu d'enviar els vostres textos a alternativaperpollenca@gmail.com
El xaragall de la Vergonya.
Com ja és sabut, des de la plataforma pro camins públics fa més de cinc anys que reclamem l’obertura d’alguns trams de la carretera vella de Pollença a Lluc. El fet que desencadenà les nostres denúncies fou el tancament del camí a l’alçada de la finca de l’Empeltada, atès que es tancava un camí públic per obrir un xaragall, tallant algunes alzines per habilitar aquest camí públic. El pitjor de tot és que aquesta iniciativa del propietari era feta amb el vistiplau del Conseller de Medi Ambient, l’afortunadament retirat Miquel Àngel Borràs. Semblava que hi havia un conveni que nosaltres sempre hem considerat invàlid per diferents motius: no s’havia publicat, el batlle de Pollença no l’havia signat, que era un dels requisits del conveni, no s’ha revertit en cap moment la titularitat pública del tram reclamat del camí.
Malgrat tots aquests fets, a dia d’avui el camí continua tancat. Ara fa divuit mesos, en una reunió amb la presidenta del Consell Insular, ens van demanar dues setmanes per resoldre aquest conflicte. La via que ells entenien, en lloc de la recuperació d’ofici del camí (obrir el camí sense iniciar cap expedient de recuperació, per dir-ho d’alguna manera) era la d’iniciar primerament la delimitació. Ara fa uns mesos, per la Fira de Pollença, aprofitàrem per recordar que no s’havia iniciat aquesta recuperació, fet que correspon a la Conselleria d’Hisenda del Consell Insular, en mans del PSOE (es veu que alguns consellers i la senyora Armengol, els quinze dies els compten molts llargs).
Sabem que hi ha hagut reunions entre diferents departaments del Consell Insular de Mallorca, també sabem que la directora Insular de Medi Ambient està intentat reactivar l’expedient. Ens van comunicar que probablement abans del final de la legislatura es podria recuperar l’ús del camí, tot i que, vist el gruix de promeses incomplertes, no podem fer més que dubtar si es refereixen a l’actual legislatura o alguna altra.
El que no entenem és la desídia d’alguns polítics, que obliga molts excursionistes, ciclistes i cavallistes a transitar per un tram d’accés molt més complicat que el de la ruta pública, amb una pujada que posa en perill els cavalls, que erosiona molt més el terra, i això amb l’afegit que es van haver de tallar alzines per habilitar aquest tram, quan ja es disposava d’un camí públic!!!
Per tot això, no podem evitar demanar-nos per quin motiu, en aquest cas, el Consell permet un fet totalment injustificable, en detriment de l’ús d’una via pública per part dels ciutadans.
Imatge de com hauria de ser cada dia l'accés a la carretera vella de Lluc.
Demà dijous a les 20:00 ple ordinari. Esperam la vostra presència al ple, heu de demostrar que voleu un Ajuntament que pensi en els ciutadans, no en els seus interessos particulars.
Havíem registrat una moció demanant la regulació per part de l'Ajuntament la possibilitat de fer cerimònies civils de benvinguda a la comunitat, una moció que ens va passar María Orts, la companyera del col·lectiu diògenes, regidora de Capdepera on es va presentar i aprovar. A la comissió informativa el batle va dir que no tenia fonament legal, que no es podia fer cap certificat, que no és competència del ple... i finalment el batle no l'ha incorporat al ple. De moment no hem rebut cap informe que fonament jurídicament aquesta decisió.
Una mostra del funcionament totalment caciquista i antidemocràtic del nostre batle i equip de govern. El que és clar és que volen amagar la seva desastrosa gestió a aquest tema. A dia d'avui no hem rebut la informació que vam demanar amb un escrit fa més d'onze dies:
- Consultar les comunicacions entre l’Ajuntament i la Conselleria – Direcció d’Agricultura, respecte al control de la plaga del becut vermell i fer les còpies que considerem necessàries.
- Consultar els informes que hagin fet tant els tècnics municipals de medi ambient com de l’agricultura respecte al control de la plaga del becut vermell i la gestió del solar municipal de Llenaire (polígon 10 parcel·la 530) i fer les còpies que considerem necessàries.
- Còpia de l’expedient de contractació i factures de l’empresa de jardineria que ha fet feina amb les palmeres municipals.
PART RESOLUTIVA
1.- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió extraordinària urgent celebrada dia 4 de novembre de 2010.
2.- Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària celebrada dia 25 de novembre de 2010.
3.- Ratificació, si procedeix, del decret de batlia núm 007 de 7 de gener de 2011.
Nomenament de procurador i lletrat a un contenciós administratiuinterposat per FCC respecte a la contractació del servei de neteja viària.
4.- Moció presentada pel grup municipal PSM_EN relativa al pla de manteniment de camins i millores al camí del Puig de Maria.
Una moció positiva, caldria tenir un pla per asfaltar de camins de tal manera que no s'imposin els parts i quarts. Per altra part, el Camí del Puig és dels més utilitzats del municipi.
5.- Moció presentada pels grups municipals PP-UMP, PSM-EN i Alternativa EU-EV relativa a la plaga de becut vermell.
El tema principal serà la moció conjunta dels tres grups de l'oposició on demanam la retirada de les atribucions de regidor responsable de jardineria al regidor de jardins Martí Ochogavía, l'aplicació de mesures per fer front a la plaga del becut vermell i ajudes als particulars a l'eliminació de les palmeres afectades tan de l'ajuntament com d'entitats supramunicipals.
6.- Propostes/Mocions d'urgència
II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT
1.- Informació de Batlia
2.- Dació de compte de resolucions de Batlia
3.- Precs i preguntes
Com sempre hem presentat un bon grapat de precs i preguntes per escrit.
Els tres grups de l'oposició (PP-UMP, PSM-EN i Alternativa), en l’afany de cercar solucions davant la reiterada negligència de l’Equip de Govern (UM-UNPI-PSOE), ens hem unit per presentant una moció conjunta que es discutirà en el proper plenari de dijous.
A la moció demanam la retirada de les competències de jardineria al regidor Martí Ochogavia (UMUNPI), ja que la seva actuació en el tractament de les palmeres municipals, lluny d’aturar l’extensió de la plaga del becut vermell, no ha fet altra cosa que crear les condicions perquè la plaga s’estengui encara més, tal i com posen de manifest el dos informes emesos fins ara per la Conselleria d’Agricultura.
Els tres grups de l'oposició demanam un nou regidor de jardineria que apliqui correctament les mesures fitosanitàries adients a les palmeres de propietat municipal. També que les tasques de control de la plaga siguin realitzades per una empresa contractada mitjançant un procés de negociat amb publicitat per contractar l’empresa més adient per continuar fent feina al control de la plaga i substituir els exemplars eliminats per altres espècies pròpies de les Balears, ja que aquest procediment de contractació garanteix preus mes ajustats i ofereix més garanties que l’empresa escollida serà capaç de fer la feina amb eficiència.
També demanam que es cerquin vies per ajudar als particulars a lluitar contra la plaga i que es demani la col∙laboració d’altres administracions, vista la incapacitat de l’Ajuntament.
La moció es va exposar en la comissió informativa del passat divendres dia 20 i l’equip de govern no ens va oferir cap tipus d’informació sobre les actuacions dutes a terme fins ara ni sobre la reunió mantinguda amb representants de la Conselleria, en un lamentable exercici d’opacitat mentre la mateixa informació es traslladava, en canvi, als mitjans de comunicació.
A l’indicada comissió ni tan sols hi van assistir el regidor de medi ambient (que cobra un 70% de dedicació) ni el de jardins (amb una substanciosa dedicació exclusiva per atendre les seves obligacions municipals), en una mostra més de desconsideració cap als ciutadans representats pels grups de la oposició.
El regidor Martí Ochogavía no pot continuar un dia més a l'Ajuntament.
Continuam amb la segona part del nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ pel municipi perquè sigui enriquit amb les propostes de canvis, noves inclusions o aportacions de tothom que vulgui dir-hi la seva.
INFORMACIÓ (2a part).
8. Potenciarem la ràdio municipal, aprofitant els mitjans de què disposam, per informar i detectar les mancances i les preocupacions de la ciutadania.
a) Millorarem l’actual espai provisional de la ràdio i cercarem un espai adient.
b) Farem un estudi per tal de fer arribar la senyal de ràdio a tot el municipi, estudiant la conveniència de la instal·lació de nous repetidors.
c) Mantindrem i reforçarem la independència de gestió i professional de la ràdio municipal, per evitar-ne les ingerències partidistes.
d) Estabilitzarem laboralment les condicions dels treballadors, equiparant-los a la resta de personal laboral, tant del matí com de la tarda. Contractant preferiblement tècnics-locutors (treballadors amb capacitat per a realitzar ambdues tasques) per tal de diversificar la feina individual i poder augmentar les hores de ràdio, degut a la fatiga de la locució.
e) Dotarem a la ràdio d’uns recursos econòmics adients que garanteixin uns continguts radiofònics de qualitat, una estructura de personal mínima i estable, però suficient, per fer un servei públic i l’encaix dels col·laboradors i de les entitats ciutadanes a l’emissora, tendint a la “professionalització” gradual de la ràdio municipal.
f) Dotarem la ràdio amb el material necessari per a aquesta professionalització, amb la finalitat d’abandonar la precarietat.
g) Regularitzarem l’assignació pressupostària de la ràdio en forma de contracte-programa. El contracte programa és la fórmula que utilitzen les televisions i ràdios publiques per determinar quins continguts es poden considerar servei públic i, conseqüentment dotar-los d’una partida pressupostària que permeti donar el servei.
h) Farem un pla per tal d’augmentar els ingressos de la ràdio per mitjà de la publicitat. Això ajudarà a solventar la manca de pressupost i personal i permetrà retribuir d’alguna manera als col·laboradors.
i) Impulsarem l’emissió de la ràdio a través d’Internet.
j) Cedirem i impulsarem els espais de la ràdio a tots els col·lectius i gent interessada del poble per aconseguir una ràdio el més comunitària i participativa possible.
k) Promourem la relació entre la ràdio municipal i tots els centres d’ensenyament per tal que puguin participar i fer de la ràdio una eina educativa amb la creació de tallers escolars.
l) Dotarem la sala de plens amb material suficient per a retransmetre els plens de manera digna.
m) Donarem difusió a través de la ràdio municipal a tots aquells projectes i maquetes dels grups de música locals.
n) Aprofitarem els convenis amb RTVM i la Federació de Ràdios de Catalunya per tal d’augmentar la programació en els horaris on no hi ha programació pròpia.
- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.
-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.
Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.
Al terme de Ciutadella i a la sortida del barranc de Macarella, ens trobam la cala del mateix nom i prop d’aquesta Cala Macarelleta. Formen un conjunt admirable, un paradís. Als voltants trobam abundants coves, unes naturals i d’altres artificials, alguna se troba habitada per persones que no deuen tenir altres mitjans o que simplement els agrada aquesta manera de viure.
Des d’una certa altura se contemplen les aigües de color turquesa que no pots deixar de mirar. A ple estiu se massifiquen però en els mesos de pocs turistes pots gaudir d’aquests llocs que te donen tan bones sensacions, quasi en exclusiva.
Menorca és espectacular, com més racons veus, més en vols veure i a pesar de que és una illa relativament petita hi ha moltíssim per trescar.
14f: el principi del final del tancament de Ternelles.
Alternativa | 22 Gener, 2011 07:00
Ja falta poc menys d'un mes perquè s'iniciï el judici per verificar la titularitat del camí de Ternelles. Dia 14 de febrer és la data posada per a que comenci aquest plet als jutjats d'Inca.
Aquest camí hauria de ser públic ja que des de fa molts segles ha estat emprat per pescadors, pagesos, servents, reis, nobles... tant cristians com musulmans. Aquest camí, que condueix al Castell del Rei i a Cala Castell, era un camí reial força transitat en l'antigor.
I hem de recordar que si no ha existit cap desafecció per part de l'Ajuntament (cosa que no ha passat) un camí públic no pot deixar de ser-ho.
Però ara ens veiem en la tessitura, per les males pràctiques dels diversos responsables polítics que han passat per l'ajuntament, que la família March (propietària de la finca per la que discorre el camí) ha posat un plet per tal d'apropiar-se d'un camí que fa anys que tenen tancat il·legalment. El plet concretament és contra la inclusió del camí al catàleg de camins de Pollença.
Com que el camí forma part del catàleg de camins públics, a aquest judici l'Ajuntament fa de defensa. El misser de l'ajuntament és Miquel Ripoll, qui, a més de presentar nombrosa documentació acreditativa, també ha aportat els testimonis de varis pollencins experts en la matèria i que testificaran a favor de la titularitat pública del camí.
Esperem que la justícia acabi per donar la raó al poble de Pollença, a la Plataforma pro Camins Públics i Oberts (que tanta i tant bona feina ha fet en aquest tema) i a tots els defensors d'allò públic. Perquè no hem de tolerar usurpacions de camins que ja han durat molts d'anys.
Avui començam a publicar el que serà el nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ del poble. Però abans hem d'aclarir una sèrie de punts per evitar equívocs:
- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.
-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.
Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.
1. INFORMACIÓ (1a part.)
Volem una Pollença on la ciutadania estigui ben informada i pugui opinar i prendre decisions claus en la seva vida quotidiana. Cal una administració moderna, transparent i eficaç amb capacitat de donar respostes i resoldre la tramitació administrativa amb rapidesa.
PROPOSTES
1. Millorarem i potenciarem la pàgina web de l’Ajuntament i la comunicació via Internet amb els ciutadans. Al ple de juliol de 2008 es va rebutjar la nostra moció relativa a la inclusió d'enllaços a la pàgina web municipal(article).
- Publicarem tota la documentació pública complint la llei de protecció de dades, feina que venim fent a aquest bloc però que s'hauria de millorar i fer de manera institucional.
- Ampliarem els punts de connexió municipal a Internet.
2. Contestarem als ciutadans qualsevol reclamació, plec o petició que facin per escrit.
3. Farem un ple extraordinari al 2013 sobre l'estat del municipi, i hi podran participar les associacions i ciutadans que ho desitgin.
4. Redactarem memòries anuals dels diferents serveis de l'Ajuntament i les farem públiques.
5. Repararem i recuperarem els taulons municipals com a eina de comunicació.
6. Desenvoluparem el conveni subscrit entre l'Administració General de l'Estat i la Comunitat Autònoma per a la implantació d'una xarxa d'oficines integrades d'atenció ciutadana (oficina de contacte). Es tracta de donar tots els serveis d'informació, orientació, atenció i tramitació de l'activitat administrativa a un espai. (Aprovat per unanimitat al ple de juny de 2008).
7. Publicarem la declaració de béns patrimonials i activitats dels càrrecs electes. (Moció que vam presentar al desembre de 2008 i es va aprovar però només fent la publicació de forma voluntària. Articles 1i2).
Als darrers plens hem fet una sèrie de preguntes de temes que afectaven als joves i a l'àrea d'esport. El que resta clar és que a joventut resta molta de feina per fer i que el balanç de la regidora responsable a aquest tema ha estat ben pobre.
A final de l’any passat s’informava de que s’havia aconseguit una dinamitzadora cultural que entre altres funcions tenia la d’elaborar diferents programes per tal de reactivar l’Espai Tartan que posteriorment s’ha tancat. Al mes de febrer, a causa del tancament del club Formentor, es van registrar a l’Ajuntament 501 signatures demanant un lloc pels joves per passar el seu temps lliure sense cap risc. Què ha fet la regidora a aquest tema? Hi ha previst qualque espai públic o la col·laboració amb un espai privat pels joves?
Resposta de la regidora de joventut: «l’Espai Tartan s’ha tancat per motius econòmics. S’ha d’estudiar utilitzar les escoles que es troben molt infrautilitzades a partir de les 17:00 h».
Resulta molt evident la manca de planicació al tema de l'espai tartan quan la regidora passa en poc temps de parlar de dinamitzar-ho a tancar-ho. Estem d'acord en abandonar el local per estalviar el lloguer, però l'Ajuntament podia, per exemple, haver traslladat l'espai al Miquel Capllonçh al Port.
Ens podia explicar la regidora les característiques generals del programa INFO-PARTICIPACIÓ JOVE. Com es pensen seleccionar i posar en marxa les peticions que facin els joves?
Resposta de la regidora de joventut: «Hi ha més de quaranta joves voluntaris, a partir de les seves peticions, es triaran les que siguin possibles amb la partida pressupostària existent».
Ens preocupa que es faci un projecte de participació i que encara no es sàpiga quina partida pressupostària es dedicarà al mateix. Amb els antecedents que tenim a altres temes de participació això pot acabar com l'Agenda 21 sent un motiu de frustació.
També vam demanar al regidor d'esports.
- Ens poden explicar quines solucions han cercat al mal ús del tancament de l’skate-parc del poliesportiu abans de decidir el seu tancament? Quina ha estat la valoració objectiva que s’ha fet per tancar-ho? Què es farà amb l’skate parc desmuntat?
Resposta del regidor d'esport: «havia problemes de convivència amb el seu ús, els usuaris no respectaven els horaris, feien accions impròpies d'un lloc esportiu, no respectaven les indicacions i havien destrossat l'espai usant bicicletes».
Una vegada més s'opta per l'opció més fàcil, una opció que no és una solució.
- Ens poden informar de quina ha estat la proposta de l’empresa que gestiona la piscina coberta? Com s’està fent en aquest moment el pagament de l’electricitat? Ja han adoptat alguna solució respecte a aquest tema?
Resposta del regidor d'esport: «el cost de l'electicitat és massa elevat i l'empresa arrendatària vol pagar una quantitat fixa i que la resta la pagui l'ajuntament, s'estan elaborant informes sobre el tema».
Quan una infraestructura es fa mal, passen coses com aquesta.
Al darrer fulletó "amb mà esquerra" del PSOE local (número 2 publicat a l'octubre del 2009!), es parlava de reactivar l'Espai Tartan, no havia passat un any i l'havien tancat.
Avui publicam un article de'n Sergio, un dels nostres nous columnistes. Ja sabeu que si voleu escriure, només heu d'enviar-nos els els vostres textos a alternativaperpollenca@gmail.com
Obsoleto.
La comida caduca. Las pilas se gastan. Las baterías se descargan. Las ayudas las suprimen.
Hasta la paciencia tiene fin.
En un documental muy recomendable emitido hace poco por el Canal 33, y luego por la 2
“Comprar, tirar, comprar”, se explica la obsolescencia programada. Si construyes bombillas, eficientes y duraderas, acabarás perdiendo tu trabajo. Venderás muchas, al principio, pero eventualmente todos tendrán tu bombilla, menos ventas y acabarás con tu negocio. Por exceso de eficiencia. De entender esta eficiencia como un problema nace la obsolescencia programada.
La lógica de una sociedad mercantil es brutal. Lo más rentable es hipnotizar (incluso idiotizar) al consumidor para que cambie de móvil dos o tres veces al año. No puedo decir que intenten convencernos, creo que para convencer a alguien se necesita un diálogo con la razón del individuo, no enviar señales al inconsciente primate que todos llevamos dentro. Un ejemplo tonto, en Hollywood se gastan hasta 3 veces más en promocionar una película mala que lo que costó hacerla; con lo que costó hacerla se hacen varias películas europeas de alto nivel. No sé cuánto se gastan en promocionar la última alquimia antiarrugas, pero temo que más que en investigación pura. Compare sueldos de un buen publicista y un buen científico en España.
Lo menos rentable para el mercado es hacer un buen trabajo para la sociedad. Diseñar una lavadora duradera, fácilmente reparable, de partes lo más reciclables posible, o incluso mejorables; o un móvil, un coche, un ordenador. El mercado necesita que necesitemos, deseemos, nunca que nos sintamos satisfechos. Eso por lo visto es fácil, pero económicamente inviable.
Existen los medios, aún nos quedan recursos. Pero nos falta la voluntad ciudadana, la responsabilidad política y empresarial. Y nos sobra un sistema económico, absurdo e ineficiente. Será más beneficioso para Sony, Nokia, BSCH o Endesa, pero es derrochador, anima al mal diseño y a la escasez. No busca cubrir las necesidades sociales, sino crear necesidades que poder satisfacer por un módico precio.
Podemos crear una sociedad más eficiente, sin derroche de recursos (energéticos, materiales y humanos), más decente (minimizando la exclusión, fomentando valores humanos útiles para la sociedad , cooperación, y no sólo rentables económicamente, competición). Pero cambiar nuestra percepción del mundo es muy complicado. Y sólo hay un primer paso, darse cuenta de que esta sociedad mira el mundo a través de unos lentes (Capitalismo) que deforman la realidad.
No podemos crecer indefinidamente, si ese crecimiento se basa en consumir recursos tangibles y finitos. ¿Es más productivo fabricar 100 ordenadores por hora (y que duren 2 o 3 años), o fabricar 100 al día (preparados para ser actualizables, reparables y reciclables y que duren 10 años)? Pues depende de a quién preguntes.
El éxito en esta sociedad lo recompensamos con el consumo de miles de recursos en cosas vanales (yates de lujo, palacetes y aviones privados; ¿de qué sirve el reloj más caro del mundo, si da la hora como el más barato?). Y este éxito suele ser de gente que realmente no hace nada, mueven dinero, especulan, y se benefician de intereses abusivos.
¿No debería un sistema más justo valorar un consumo razonable y equitativo, y la creación de bienes y servicios útiles para la sociedad (enseñar, curar, cuidar, crear, cultivar, etc.)?
La sociedad va en un tren a toda máquina, enfrente tenemos un abismo, y los conductores solo piensan en ir más rápido, en llegar más lejos. Ya hay muchos pasajeros alertados, debemos frenar y pasar a otra vía, o la única opción será saltar del tren o caer por el barranco.
Per tots els que no vareu poder veure el nostre fogueró (el batle i la majoria de regidors de l'equip de govern no es van apropar), aquí teniu les fotografies del mateix. No sabem si el jurat, que no ens va premiar, va saber valorar els fonaments intel·lectuals del fogueró.
La inspiració va ser Egipte, recordau que Sant Antoni o Antoni Abbàs era egipci. Per altra part, l'Auditori d'en Moneo és un projecte faraònic, i si les grans piràmides d'Egipte servien per enterrar als faraons, l'auditori pot enterrar definitivament a Pollença, hipotecant per sempre la seva economia.
Una reflexió numèrica:
Manacor: 40.859 hab. auditori de 800 places. 7, 2 milions d'euros
Pollença: 16.981 hab. auditori de 600 places. 11, 5 milions d'euros
Una de les moltes vegades que vam demanar explicacions de com era possible que l'auditori de Manacor tingués un cost de 6,6 milions i el de Pollença 11,5 millions, el batle es va excusar en que el de Pollença anava amb l'equipament. Una excusa absurda que resta en evidència quan a Manacor es parla de que necessiten 600.000 euros per a l'equipament, a més al pressupost entra un aparcament de 100 places.
Per altra part, el becut vermell encara que originari del sud-est asiàtic va arribar per primera vegada al Mediterrani a Egipte. Com sabeu és un espècie molt perjudicial, les seves larves excaven galeries, barrinen en direcció a l'ull i sovint arriben a matar. Cal començar a controlar aquesta plaga, abans que Pollença sigui una palmera morta plena de larves.
També s'ha demostrat que hi ha molt de polítics d'UM i PP que han fet l'egipci.
Com que ahir va ser un vespre llarg i avui som a cercar el pi, vos deixam amb unes glosses que ens ha fet el nostre amic Joan Ramon Bosch Cerdà i un dibuix del sempre genial Miquel Trias.
Des del racó més pregon de l'Infern el mal està a l'aguait. Els portadors de la corrupció, el genocidi cultural, la destrucció de l'entorn i tots els altres mals ens esperen per glapir-nos, i si badam ho feran, si no és per Sant Antoni serà per Santa Rita, perquè ells no baden mai.
Ahir el batle glossà,
amb tot l’equip de govern,
aquí teniu el glossat,
que ens arriba des del ple:
Sant Antoni Gloriós,
fes-nos butxaques grans,
per poder posar els pans,
i part de la contribució.
En dimoni diu hi ha crisis,
els regidors no ho sabem,
per això pujam el sou,
i pagam així els mal vicis.
De Ternelles a Ariant,
tot està tancat amb pany,
si vols anar a caminar,
pots fer voltes al mercat.
Diuen que per anar a Lluc,
has de voltar per Caimari,
a Pollença hi ha un “pixaris”,
que ens té a tots ben fotuts.
Beneïu mos sant Antoni,
vos patró dels animals,
a nosaltres “concejals”,
que si en heu beneït,
podrem fer animalades.
Que tengueu tots un bon dia de Sant Antoni i que ningú sofreixi mal (ni tampoc el gall).
Fotografia de Biel Perelló. Des d'aquí recomanam visitar
De les vinyes de Mortitx segueix un camí que puja cap a l’Ordial, un pla que es troba a 414 metres d’altura on hi hauns sementers amb dues pereres molt velles, figueres i algun ametllerque pot ser no aguanti altre hivern. També hi ha un antic pou que devia donar aigua per a l’hort i el bestiar, queden les ruïnes d’una caseta on devien viure els conradors d’aquest petit vall que fa una llargària d’uns 345 metres per una amplària mitjana d’uns 123 metres.
De mitjan sementers, cap a migjorn, parteix un camí empedrat en molt bon estat de conservació i que aparentment només du fins a una rota, que li dic “amagada” perquè no li he trobat cap nom. Si algú el sap m’agradaria que ho digués.
El que resulta més curiós és que aquest camí pareix estar fet només per a aquesta petita rota d’uns 750m² i que fa pensar que per les seves dimensions no devia produir a bastament per a compensar la construcció del camí, no sabem quina idea tenien aquests avantpassats però sí és cert que els hi hem d’estar ben agraïts pel que ens han deixat.
Per si no en tinguerem prou amb el fogueró de l'any passat...
... enguany també serà divertit!
Un any més ens complau convidar-vos al fogueró d'Alternativa per Pollença. Com cada any serem vora la porta del museu de Pollença. Hi haurà menjar, beure, música, foc i bon rollo, molt bon rollo.
Vos esperam! No hi falteu!
I per començar a obrir boca, aquí teniu unes quantes glosses:
Els dels PP se n'enriuen dels acutals governants pero encarà no han tornat els doblers que s'endugueren
Sant Antoni Glorios vos que sou bona persona defensau-nos a tots d'aquests governants ferotges
En Pepe Garcia diuen és, una especia de dimoni, per tots aquells regidors, que delo públic fan negoci.
Per un edil caparrut,
en donar feina a la familia
Pollença demana auxili
per controlar el becut
De Ternelles a Ariant,
tot està tancat amb pany,
si vols anar a caminar,
pots fer voltes al mercat.
Nota: les 3 primeres glosses les hem recollit del bloc Urxella i foren escrites per un comentarista anònim que signà com a "jo". Així que vos animam a deixar-nos algunes glosses als comentaris!
El passat 15 de desembre es va reunir el Patronat de Turisme de Pollença, al que va assistir en representació nostra en Joan Ramon Bosch, que una vegada més va tenir que aguantar recriminacions i insinuacions sobre la legitimitat de la seva presència a aquesta reunió quan ells són els culpables d'aquesta situació. Una mostra més del seu desig de facilitar la submissió, perdó, participació ciutadana.
Recordau que fa més d'un any s'ens va demanar triar suplents pels diferents patronats que hi ha a l'Ajuntament (ràdio, turisme, residència, escola de música...), a vegades els titulars no poden anar a les reunions i cal tenir suplents, sobretot per un partit amb només un representant com nosaltres. Vam presentar els nostres suplents i el cert és que ens va semblar que no els va agradar gens ni mica que haguessim triat a en Joan Ramon com a suplent... El que és cert és que des de l'equip de govern van dir que encara no havien triat suplents... i més d'un any després, a pesar de les nostres peticions i preguntes, seguim igual.
Presents a la reunió: La regidora-Presidenta, Margalida Llompart, Marga Lacalle, l'interventor, M. Petra Buades, J.José Mir (de cos present, no va deixar en tot el temps de parlar pel mòbil), Elionor Tugores , Cati Campomar, Maria del Mar.
A la reunió es van aprovar els pressupost i plantilla del 2011 (veure document pdf), una cosa que resulta preocupant és que el pla d'activitats és molt continuistaentre el que es feia fa quatre anys i ara, quan la situació econòmica ha canviat totalment; s'ha previst publicar a diferents guies turístiques i revistes, assistir a les Fires Internacionals...Trobam a faltar una inversió major en Internet, a un moment que la major part dels turistes es mouen utilitzant aquesta eina fonamental en la promoció turística. També crida l'atenció que a les activitats de promoció hi ha un gran pes de les esportives: dues regates, mitja marató, cinturó ciclista. Només hi ha dues activitats de caràcter cultural (programa un hivern a Mallorca i actualització de la guia Pollença turística i cultural).
Resulta molt estrany que a la reunió no s'arribés a justificar les despeses previstes pel 2011; 348.638 €, quan al 2010 no s'havia arribat als 260.000 € i al 2009 van ser 246.000 €. Les explicacions de la regidora no foren prou convincents, i si bé es va justificar una part del desfasament, l'explicació fou confusa, i la intenció era tenir un remanent per "si un cas" el que no sembla molt lògic a la situació econòmica actual del municipi.
A l'anterior reunió del Patronat del 24 de març del 2010 ja s'havia parlat de la possibilitat d'estalviar el lloguer de local de la tafona on actualment es troba l'oficina de turisme de Pollença, pràcticament 25.000 euros anuals, molt de duros a la situació actual de l'Ajuntament. Però a aquesta reunió van dir que no han trobat un local municipal... Per què no es pot traslladar a Can Llobera? Per què no es posa a les dependències del claustre? O per què no s'estudia el cost que seria fer l'oficina a la peixateria a la plaça?... La resposta de la regidora va ser un clàssic d'aquesta legilatura: s'estava treballant en aquesta darrera direcció...
Joan Ramon també va demanar millores a l'oficina de turisme del Moll, que té nombroses deficiències: Les portes de l'oficina s'obrin cap a dedins, el que fa que tan sols hi capiguen 2 o 3 persones a la vegada, hi ha cables electrics pel mig sense protegir. En una paraula, és una oficina dels anys 50 més que dels 2000.
Com molt de ciutadans pensam que Pollença potencialment té molt més que sol i platja, i ho desaprofita conscient i irresponsablement. A una questió tan important com és el turisme per a la nostra economia i, per tant, llocs de feina, tots hem d'unir esforços, i si no ho fan els altres, al manco ho farem nosaltres.
S'ha previst una despesa de 12,197 euros per la Marca Pollença, un projecte que no ha tengut continuïtat.
Al darrer ple es va aprovar l'extrajudicial per justificar la cancel·lació de la pòlissa de crèdit del Festival: 250.078,26 euros. Aprovada amb els vots afavor de UM-UNPI i PSOE, abstenció del PP_UMP i PSM, i vot en contra nostre. Segueixen sense presentar els comptes del Festival del 2006, quatre anys després!
Ha començat l'any del cinquanta aniversari del Festival i seguim sense conèixer la situació comptable real del Festival i, com diu l'informe d'intervenció que acompanyava aquest extrajudicial, el procedir del patronat del festival pateix d'una situació irregular, i les operacions realitzades pel mateixhan prescindit dels procediments legalment establerts, sense que hagin estat objecte de fiscalització per part de l'interventor. Donat el que sabem del sumari de l’operació voltor no tenim cap dubte de que és imprescindible comprovar que les despeses presentades pel Tresorer del Festival s’ajusten o no als imports a preu de mercat, cosa que no s’ha fet com adverteix l’interventor.
La nostra denúncia a fiscalia, inclosa al sumari de l'operació voltor, va fer moure-se al batle, però ni a la velocitat ni amb les mesures necessàries per afrontar amb garanties el 50 aniversari. Des de que es va crear la Comissió del Festival, al mes d'abril de l'any passat, fins ara ha hagut bones paraules i promeses però només una reunió de la Comissió. Mentrestrant, les mateixes persones que han gestionat el Festival d'una manera totalment irregular, han continuat prenent totes les decisions pel festival.
A l’igual que a l’anterior extrajudicial presentat al ple apareix de nou l’empresa ROY IMATGE, S.L. amb un pagament de 15.000 euros. L’administrador d’aquesta empresa va ser detingut en l’operació anticorrupció denominada voltor, i mostra la connexió entre aquesta operació i el Festival. A la seva declaració a la policia, l’administradorva admetre que havia manipulat processos de negociats amb INESTUR amb coneixement del senyor Toni Oliver, ex-director d'Inestur i ex-regidor de cultura real i en l’ombra. A la mateixa declaracióa la policia nacional va reconèixer també que realitzava la pàgina web d'Unió Mallorquina de Pollença a petició d’en Toni Oliver, sense haver pressupostat ni cobrat res. Aquest empresari de disseny gràfic és el mateix que ha facturat quantitats importants al festival, això sí , en aquest cas sense necessitat de manipular cap negociat, ja que ni tan sols es feien negociats. Exactament ha facturat 169.286,79 euros als tres anys dels que encara no s’han presentat el comptes (2006-2007 i 2008), o sigui més de 28 milions de les antigues pessetes. Amb un tracte de favor que incloïa les pressions per accelerar els pagaments.
Exigim que d’una vegada al mes de gener es presentin els comptes del Festival , i que es faci net d'una vegada, assumint les responsabilitats corresponents...
Les fotografies d'aquest article són un resum de la gran feina que ha fet el regidor de jardins al tema de la plaga del becut vermell: ha convertit un solar municipal en un immens planter.
Les fotografies han estat preses per una veïna aquests dies al solar municipal de Llenaire. El solar s'ha convertit en un planter de becut vermell, hi ha per tot amb menjar i protegits del fred pel plàstic. A més hi ha plàstics romputs i mal tancats i becuts que han sortit dels mateixos (ens ha enviat més fotografies i vídeos que esperam poder penjar en breu).
Fa pràcticament un any, des de que vam descobrir i denunciar les seves facturacions il·legals que venim demanant la dimissió o cessament del regidor de jardins a cada ple. Aquest ha continuat al seu càrrec amb el suport del batle i la resta de regidors de l'equip de govern, el que els fa corresponsables d'aquesta situació.
Pel que fa als plàstics és evident que no s'ha complit el que diu sanitat vegetal de la Conselleria d'Agricultura (veure pdf): plàstic sí, però després de tractament i eliminació de brancam-fulles.
Embolicat i fumigació: segellat amb làmina de plàstic resistent i havent aplicat prèviament un tractament insecticida únicament a la valona. Requereix l’eliminació de les palmes de manera que es garanteixi l’absència de formes vives nocives.
Als que pensen que aquest tema només afecta a un grup de particulars que tenen palmeres, o que es tracta només d'un tema estètic, que no es confonguin. Estam davant d'un greu problema ecològic. Aquest és el que ha comentat Emilio Laguna a través d'en Biel Perelló que també ens ha facilitat els enllaços amb més informació.
Emilio Laguna Lumbreras, cap de secció de protecció de recursos naturals (Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana)
Com que al País Valencià en tenim ja prou de problemes amb aquesta espècie comença a haver-ne un cert 'cos de doctrina'. Els especialistes pensen que el 'picudo rojo', com hom diu en castellà, afecta preferentment a les palmàcies de fulla pinnada com ara les Phoenix (al nostre cas, a banda de les cultivades, afectaria també al possible endemisme Ph. iberica, encara en estudis de corroboració de la seua validessa taxonòmica), vegéu dades sobre aquesta palmera als meus blogs http://sebcp.blogspot.com i http://filmednews.blogspot.com
El que sembla estar prou comprovat és que a les palmàcies de fulles palmejades com Ch. humilis (també moltes ornamentals com ara les Washingtonia, Livingstonia, etc.) l'enemic seria sobretot un altre insecte al.lòcton que arribà a la península fa ja uns anys, la papallona Paysandisia archon. A tot cas és fàcil que una vegada hagi afectat seriosament a les Phoenix, el Rinchophorus ataqui també altres palmeres com els nostres margallons= garballons = Chamaerops humulis
On hi ha més experiència amb el tema és al País Valencià, que tenim just a la vora. I també a Canàries (ho teniu tot a http://www.picudorojocanarias.es/ )
A aquest ajuntament encara hi ha dèficits democràtics molt importants, com demostren les següents respostes a preguntes nostres al ple; no faciliten la participació a la comissió, no faciliten informació i no compleixen acords del ple:
Vam continuar preguntantquan es triaran els suplents pels representants a l'escola de música, residència, patronat turisme... Fa mesos que vam comunicar els nostres suplents a una comissió informativa i res de res. Per motius de feina el nostre regidor en ocasions no pot anar a les comissions que es fan de matí. Resulta ben curiós que a pesar de que és l'equip de govern el culpable de que no s'hagin triat aquests suplents després es molestin quan enviam al nostres suplents que al no ser oficials no poden votar.
- Per què no s’ens faciliten de manera regular les actes del Consell d'Administraciód'Emser?
Sense resposta. La manca de transparència a aquest organisme públic no ens agrada gens ni mica. Encara no hem pogut estudiar els darrers contractes de compra d'aigua que ja vam denunciar al seu dia.
-Ens poden donar per escrit l’informe del nivell de fuites d'aigua que ens van llegir al ple passat. Ens van dir que cap problema però encara no el tenim.
En referència als acords de la moció aprovada per unanimitat al ple de gener del 2010 i referent al cànon digital:
- S’ha reclamat ja a les empreses proveïdoresla quantitat abonada en concepte d'impost («Compensació equitativa») establert en l'article 25 de la TRLPI pels suports i unitats de còpia adquirits d'ençà que aquest impost es ve carregant sobre el preu dels productes arribant? En cas de resposta negativa poden donar una explicació?
- Es segueix pagant el cànon digital a les factures corresponents? Aquestes factures especifiquen com marca la llei (art. 25) clarament el concepte que es paga en forma de cànon?
Resposta del regidor d'hisenda: «no s'ha fet, s'estudiarà com es farà a Inca!». Segueixen sense fer res aquest tema quan vam ser el primer municipi en aprovar aquest tema.
Els ciutadans poden ajudar a millorar aquests dèficits democràtics, no s'han de limitar a votar cada quatre anys. S'ha de denunciar o fer les propostes per escrit al registre, si teniu qualque problema nosaltres el podem fer per vosaltres al ple. Sempre és important que les coses constin per escrit , sobretot amb aquest equip de govern.
Volíem saber si és cert que una dissenyadora de jardins va oferir gratuïtament a l’ajuntament un projecte per ajudar arecuperar l’espai públic de can Sionet. I si la resposta és afirmativa per què no s’ha fet. La Resposta del regidor de jardins:No consta cap proposta. Si no es va fer per escrit no podem demostrar que aquest projecte realment es va oferir.
Entre tots hem de millorar Pollença, les eleccions de maig són un pas important, si nosaltres governam us asseguram que millorarà la transparència, la informació i que obtendreu respostes.
Les eleccions de maig no són cap simulacre, podem i hem de canviar. Hi ha alternatives. El Roto
A Alternativa per Pollença considerem l'Activitat Física i l'Esportelements bàsics al servei de la salut, l'educació, la socialització, la integració social , la formació i la convivència. L'ajuntament tél'obligació de fomentar i impulsar la seva pràctica.
Pollença compta actualment amb un gran potencial a nivell de recursos humans en l'àmbit de l'Activitat Física i l'Esport, ja siguin professionals sortits de l'àmbit universitari o dels cicles formatius que es duen a terme en el mateixmunicipi.
També tenimactualment unes instal·lacions esportives que podríem considerar suficients (llevatde la manca d'un Pavelló cobert al Port de Pollença) tot i que mal gestionades i en les que el manteniment s'ha convertit en un veritable problema.
La nostra proposta, per tant, es centra més que en la promesa de noves i faraòniques instal·lacions,que l'ajuntament no pot pagar ni mantenir, en l'aprofitament i la millora de l'ús i conservació del que ja tenim. Per això la principal mesura ha de ser impulsar un Patronat Municipal de l'Activitat Física i l'Esport que compti amb recursos suficients (humans, materials i econòmics), pressupost propi i autonomia per coordinar de manera efectiva tots els temesrelacionats en aquest àmbit.Aquest Patronat, lluny de ser una tapadora per a que els polítics de torn puguin realitzar les seves mangarrufes fora del control econòmic de l’interventor, s'ha de caracteritzar per la seva transparència i per la voluntat de cooperació, ja sigui amb altres àrees de l'ajuntament (Turisme i serveis socials...), com amb entitats privades o tot el teixit associatiu relacionat amb l’àmbit de l'esport o amb el ciutadà corrent mitjançant els recursos de participació ciutadana.
Actualment l’Àrea d'Esports té la problemàtica de no tenir els recursos humans suficients per gestionar i mantenir el gran nombre d'instal·lacions que a més a més estan disperses entre el Port i Pollença. Actualment la regidoria d'esports compta amb un regidor amb dedicació exclusiva i amb un tècnic que no la té, nosaltres considerem que hauría de ser al revés.
El regidor, com a representant del poble, ha de marcar unes pautes polítiques d'actuació que han de servir per garantir que es compleixi la voluntat i els desitjos dels ciutadans. Però són els tècnics especialitzats els que han de crear un pla de gestió i manteniment de les activitats i instal·lacions esportives eficient i s'han d'encarregar del seu seguiment i execució.
Les activitats esportives més importants normalment es repeteixen any rere any, però es poden preveure amb anticipació. És bàsic per el seu bon funcionament que no depenguin dels capritxos i de les improvisacions momentànies dels polítics, sinó que siguin producte d'una bona planificació que garanteixi que els diners dels ciutadans siguin ben invertits.
Aquesta cistella fa unes tres setmanes que està caiguda al poliesportiu del Port de Pollença. Un exemple del que comentam a l'article.
Espectacular necròpolis hipogènicaformada per unes cent coves, la majoria d’elles artificials, situades a les parets del final dels barrancs de Binidalí i Son Domingo que formen Cales Coves, al terme d’Alaior.
És una de les majors concentracions de coves funeràries i ja reberen certa protecció al 1931.
N’hi ha de varis tipus: unes senzilles en forma de forn, petites i planta més o manco circular, poden datar del 2000 a l’1 aC. Altres més complexes i grosses, tenen més d’una dependència i solen tenir columnes adossades a les parets i només una té una columna exempta, l’entrada sol ser rectangular vertical. N’hi ha també de naturals, tancades amb un parament ciclopi.
A l’exterior d’algunes de les coves hi ha terrasses picades a la roca que possiblement s’empraren per realitzar-hi rituals funeraris, també se troben les típiques capades de moro, tallades a la roca per dipositar-hi ofrenes, llumetes...
Amb l’arribada dels romans se deixà l’ús funerari de les coves i els mateixos n’ocuparen per diferents funcions. Amb el temps les empraren pescadors que hi guardaven els utensilis de les barques, més tard, als anys seixanta varen ser ocupades per la comunitat hippie que la convertí en una espècie de santuari fins que foren desallotjats i les coves se tancaren amb planxes i portes de ferro. Posteriorment algunes han estat obertes i emprades esporàdicament.
Arribar a la cala i mirar les parets impressiona, la feina feta és increïble, s’han de tenir en compte els mitjans que tenien en aquell temps. Algunes estan a llocs on és molt difícil accedir-hi, per el que les condicions de feina havien de ser extremes. Menorca és màgica.
Un nou article del nostre amic, en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.
L’anomenat mercat financer ens vol fer creure que és una espècie d’ens mental, que no té noms i llinatges, que no té ideologia i que es mou inexorablement per sí mateix; una espècie de déu intangible, indefugible, provident, organitzador dels béns del món, més enllà de la voluntat dels homes i dels estats; aquells i aquests s’han de sotmetre ulls clucs a les lleis del seu inevitable i misteriós imperatiu.
La veritat és que el mercat financer el manegen homes de carn i os, que tenen nom i llinatge. Són aquells que proclamen la mort de les ideologies des de la ideologia del capitalisme més aborronador que ens ha enfonsat dins la ferotge crisi que vivim i deixa devora un món fart i ostentós, mil milions d’afamegats. Els que es diuen pragmàtics i apolítics són els que imposen les polítiques i dicten com ha de funcionar el món.
Per paradoxal i irònic que paregui als mateixos que han provocat la crisi amb els seus cobdiciosos excessos i mangarrufes embarcant a les famílies i empreses dins un endeutament insostenible, que arrossegà a la insolvència tota la banca, ara els governs, amb el nostres duros, han anat a treure’ls del fang on s’havien aficat. Això ha fet créixer l’endeutament públic, que acabam pagant els de sempre, els més petits amb acomiadaments, esmotxada de sous i retallada de les prestacions socials; mentre els més grossos sempre suren.Per acabar-ho de confitar, ara l’anomenat mercat financer amb nom i llinatges responsable de la crisi dóna, entre tassó de whisky i caviar, les receptes d’una legislació que mantengui els seus interessos i privilegis, i el poble a menjar pa negre, que ja li basta. I si se queixa, oli de resino, que fa anar de cagarel·la, però sol estroncar les queixes.
L'arribada del coleòpter asiàtic, conegut com becut vermell (Rhynchophorus ferrugineus), a Mallorca és l'enèsima mostra dels greus perills que uneixen el descontrol comercial que existeix entre els diferents països, les grans companyies i les multinacionals a l'hora de transportar determinades mercaderies vegetals i animals (exòtiques, forànies) i que després es converteixen en invasores. Tot plegat és un tema complicat, però al manco hauria de servir d'exemple per a posar més traves a determinats moviments comercials.
Quan es va donar l'avís dels seus efectes, ja fa més d'un any, molta gent s'ho va prendre molt a la lleugera, entre altres el nostre regidor de jardins, més preocupat per afavorir als seus que del bé comú. Gràcies en part a aquesta desídia en aquest moment, sent realistes, hi ha poca cosa a fer per salvar la pràctica totalitat de les palmeres, fassers i cocoters (Phoenix, Elaeis guineensis, Cocos nucifera) del municipi que estan sentenciats a mort.
Pollença s'ha convertit en la zona zero de la plaga, i s'ha demostrat que l’Ajuntament al seu solar de Llenaire no ha aplicat correctament les mesures fitosanitàries obligatòries respecte a la plaga, com veníem denunciant des de fa temps i han demostrat les inspeccions d’agricultura, el que ha ajudat a l’extensió de la plaga. Per això, a més de per motius ecològics, inclús estètics, és necessari que l'Ajuntament ajudi de manera immediata i urgent als particulars afectats per la plaga, cercant la col·laboració d’entitats supramunicipals. I en aquest sentit presentarem una moció al proper ple.
Al ple de novembre el regidor de jardins va reconèixer que havien llevat les palmeres del capellà de l'església del Port de Pollença (curiós el diferent criteri aplicat al tema del calvari). Per què no es cerca la manera d'ajudar a la resta de particulars d`una manera similar?
A més el que demanem no és cap novetat, a la Comunitat Valenciana perexemplela Generalitatdóna subvencionsper la destrucció de palmeres per la plaga de Paysandisia Archon i també del becut vermell (veure requisits solicitut d'ajuda). Aquesta ajuda en forma de subvenció o col·laboració amb mitjans materials i tècnics és la millor manera d'aturar o reduir la velocitat d’extensió de la plaga, actualment devastadora, i un element de justícia en vista de la responsabilitat de l’Administració en l’extensió de la plaga. Tal vegada d'aquesta manera s'evitarien les denúncies dels particulars.
En aquest moments els propietaris afectats, cansats de la desídia i manca de resposta de l'Administració estan pensant posar una denúncia per negligència pel greu perjudici sofert. Ja s’han posat en contacte amb el seprona i tenen un misser, a més d'haver obert un correu per unir a tots els afectats: afectadospicudorojopollensa@hotmail.com
Al ple del mes de març de 2008 ja vam denunciar els abocaments incontrolats de la poda de palmeres que fan jardiners contractats per l'Ajuntament al solar municipal a Llenaire (veure article) . Més de dos anys després, i a pesar de les promeses de solucions, vam denunciar que l'Ajuntament seguia sense controlar i gestionar correctament aquest solar, el que havia ajudat a l'extensió de la plaga del becut vermell (veure article).
Als darrers tres plens hem demanat al regidor de jardineria sobre la seva gestió de la plaga del becut vermell.
Al ple d’octubre ens vam centrar en la mala gestió que es feia del solar de Llenaire (on es deixaven dies les restes de palmeres infectades sense tractar). El regidor no va ser capaç d’assegurar-nos que es disposés de tots els permisos i va reconèixer que la Conselleria d’Agricultura havia demanat un millor control.
Preguntes:
- El regidor de jardins pot assegurar que les restes de podes de palmeres afectades pel becut vermell que s’ha abocat al solar de Llenaire han seguit el tractament correcte? Disposa de les següents autoritzacions a fi de dur-los a terme:
· Declaració d'utilitat pública, interès social o general.
· Autorització de la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi ambient.
· Llicència d'activitats atorgada o pel Consell o per l'Ajuntament.
· Llicència municipal.
· Autorització de la comissió Balear del Medi Ambient
Respostes del regidor de jardins, en Martí Ochogavía:
«Fins ara, com podíem, llevaven les palmeres al solar de Llenaire, també els particulars lleven restes a la deixalleria a través d’una empresa, i s’asseguren que vénen totes desinfectades.
Cada mes són esquitades totes les restes de poda de Llenaire amb tres productes, quan s’ha pogut pegar foc s’ha pegat foc, pareix que no ha quedat cap resta de becut. La Conselleria d’Agricultura ha demanat un control millor. Estam fent feina amb la col·laboració d’una empresa per tallar 31 palmeres afectades, i hem comprat mil i pico de metres quadrats de plàstic per tenir un mes o dos mesos la caxofa infectada de les palmeres tancada i després cremar-la».
Al ple de novembre no ens va dir quina empresa feia feina per aquest tema per l’Ajuntament, ens va assegurar que s’havia demanat el tema a tres empreses i es va triar una.
Preguntes:
A l’anterior ple el regidor de jardineria en va explicar detalladament les mesures preses respecte a l’epidèmia de becut vermell. Va dir que una empresa llevava palmeres tallades i desinfectades de particulars, després de passar per la deixalleria, al solar de Llenaire Quin és el nom d’aquesta empresa? S’ha informat a les altres empreses i particulars d’aquesta possibilitat?
També va dir que havien cercat una empresa per col·laborar amb l’ajuntament per podar i tractar les palmeres afectades per la plaga? Quin és el nom d’aquesta empresa? Amb quins criteris ha estat triada? S’han fet els passos que marca la llei de contractació pública?
La resposta:
«Els ciutadans poden portar restes de poda a la deixalleria, i després Emser trasllada les restes a Llenaire. Es va a cridar a tres empreses i després es va triar la que es va considerar més adient per part de l’encarregat».
Al ple de desembre vam seguir demanant. De nou la triada per fer la feina va ser l'empresa del gendre d'en Martí, que ha passat de comunitat de bens a societat limitada.
A quines tres empreses es va convidar a fer feinaper podar i tractar les palmeres afectades per la plaga? S’ha comprovat si s’han fet els passos que marca la llei de contractació pública?
«Es va convidar a Ponent Ecologic S.L., Ros i Hijos i Ramallet. Es va triar la primera, com no arribava a un import superior a 4.000 euros no feia falta fer un negociat».
No tenim gens clar que el cost sigui tan baix com ha senyalat el regidor i que tot s'hagi fet correctament, seguirem fent feina al tema.
Carta del Govern de resposta a un particular on s'indica que al solar municipal de Llenaire s'han fet dues inspeccions:
- El 18 d'octubre Agricultura ja va indicar a l'Ajuntament que havia adoptar les mesures fitosanitàries obligatòries.
- El 15 de novembre s'indica que les mesures adoptades són insuficients.
Al darrer ple va ser rebutjada la nostra moció referent a la rescissió del contracte de l'actual arrendatari de la casa i quiosc del Calvari (veure article anterior). L’equip de govern i el PSM van votar en contra, el grup PP-UMP es va abstenir.
Al ple es va posar en dubte que l 'Ajuntament s'hagués de pronunciar en un tema entre particulars i va ser l’argument principal dels partits que van rebutjar aquesta moció. El primer que hem de dir és que un d’aquests particulars no és un particular qualsevol, sinó que es tracta de l’església catòlica, propietària de la major part del patrimoni històric-cultural del municipi, un dels nostres principals atractius turístics. Al que hem d’afegir que des del nostre punt de vista l’Ajuntament té una responsabilitat a aquest tema i que no ens podem limitar a no fer res.
A 1993 el batle Martí March va pensar que un monument com l’ermita del Calvari, tan important i visitat per multitud de turistes, hauria d’estar obert tot l’any, ja que en aquell moment només s’obria a esdeveniments puntuals com el davallament. Va ser l’Ajuntament qui va proposar la idea d’arrendar auna família l’habitatge al costat de l’ermita i per ajuda-la al seu manteniment es va donar llicència per un petit quiosc a la planta baixa. A canvi el donat havia de obrir, fer net i cuidar l’ermita. El batle va argumentar, i pel que vam veure va convèncer al PSOE i al PSM, que en Martí March va fer aquestes gestions com a president de la cofraria i no com a batle. Però al contracte d’arrendament es parla de forma concreta de l’Ajuntament remarcant la importància quevan tenir els permisos de l’Ajuntament per posar en marxa el projecte.
No va haver cap problema entre 1993 i 2000quan es va respectar el contracte d’arrendament perpart del primer donat, en Toni Cerdà. El problema ha sorgit al 2000 quan l’arrendatari no ha complit les seves funcions de donat, sinó que ha contractat a terceres persones per fer les funcions de donat.
Si presentàvem aquest temaa aquest ple, en forma de suport a la petició de rescissió de contracte que ja ha fet el rector al bisbat, és perquè és urgent ja que el donat i la seva família viuen des de fa més d'un any una difícil situació, ja que l'arrendatari els va llevar la seva principal font d'ingressos (la seva feina al quiosc) i els vol desnonar (aquests dos temes són als jutjats). Per això, en aquest moment la dona del donat s’ha hagut d’anar amb el seu fill a Suècia a fer feina.I a pesar d'això, el donat ha seguit obrint i mantenint net l'oratori, feina reconeguda i valorada per veïns, membres de la cofraria i el rector de la Parròquia.
Una pregunta evident és per què l’arrendatari està pagant 500 euros des de fa més d’un any sense obtenir cap benefici? Per què l’estiu passat es va afegir a l’activitat del quiosc l’activitat de restaurant? Darrera d’aquestes dades els veïns veuen un interès de l’artista Rebeca Horn, que té una casa darrera del calvari, per la que fa feina l’arrendatari i que a altres ocasions ja ha fet festes privades al calvari amb permís de l’arrendatari. Volem una ermita convertida en un “complement exòtic” d’un restaurant?
Evidentment l’Ajuntament era i és el primer interessat en que un lloc tan emblemàtic i històric com l'Ermita del Calvari es trobi obert ja que ésun dels monuments del municipi més visitats pels turistes. Aquesta ermita es troba oberta de les nou del matí a les vuit del vespre des d’octubre del 2008 només per la bona voluntat del donat ja que des d’aquella data se l’ha llevat a ell i a la seva família el seu principal manteniment que és el quiosc. Si aquest lloc es trobés tancat des d’octubre del 2008 l’Ajuntament no faria res? Aquesta és la pregunta clau si la vostra resposta és que l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa, pensem que el ple no podia rebutjar la nostra moció o al manco fer gestionsper solucionar el tema com vam demanar fa mesos a un plec. La resta són excuses que van en la mateixa línia de tota la legislatura:apostar per la comoditat de no fer res, això sí, sense deixar de cobrar un bon sou cada mes.
Avui es presenta el projecte CONTRAINFORMACIÓ a les 19.30 al Centre Flassaders de Palma (sala 2.1.). Hi està tothom convidat!
Ens alegrem de que iniciatives com CONTRAINFORMACIÓ es posin en marxa. I més en una època en que la difusió de notícies i esdeveniments per Internet s'ha tornat inabastable per la gran quantitat d'organitzacions i col·lectius que hi ha. La Informació és, a més de poder, una eïna molt potent de Solidaritat.
Presentació:
CONTRAINFORMACIÓ parteix de la necessitat, però també de la il·lusió, de crear un punt de trobada dels sectors més dinàmics i compromesos de la societat balear. Creiem que s’ha de fer una aposta per reforçar la creació de discursos propis dels moviments socials, amb espais de reflexió que ajudin a consolidar aquests discursos, tant en els aspectes de solidesa ideològica com d’extensió social del missatge. Necessitem, per tant, crear una Xarxa de Mitjans de Comunicació que permeti: Visualitzar les pràctiques dels Moviments Socials, Difondre campanyes i Socialitzar el discurs.
Fidels al nostres principis polítics, creem un col·lectiu: horitzontal, assembleari i autogestionat.Aquest nou espai ha de serun mitjà entenedor, plural i obert a la societat illenca, on les organitzacions, entitats, associacions i col·lectius siguin els agents actius de la comunicació.
Davant la corrupció: transparència i participació.
Alternativa | 03 Gener, 2011 07:00
Dia 2 de gener ens despertàrem amb una notícia que tots sabíem i que per la seva espectacularitat no vàrem poder deixar de llegar:
Unas 500 personas están imputadas en Balears por casos de corrupción.
Las veinte causas aún "vivas" sobre presuntas corruptelas en Ayuntamientos, Consells insulares, Govern y otras administraciones públicas, cometidas en las pasadas y la actual legislatura, son las siguientes: Bomsai; Inestur-Voltor; Palma Arena; Andratx; Can Domenge; Son Oms; Maquillaje; Ibatur; Peaje-Carreteras; Fundació Illes Balears-Torre de Sant Elm; Scala-Consorcio per el Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB); Bitel-2; Turismo Jove; Ibatur; Funeraria de Palma-EFM; Ayudas del Consell de Mallorca; Mar Blau-Puertos del Estado; Relámpago; Canteras del Govern e Eivissa Centre.
Tots sabem el podrida que està la política y, sobretot, la vida política en moltes de les institucions que ens governen (i no parlo en passat, tot i que la majoria dels casos de corrupció són de la passada legislatura, perquè em costa creure que en aquesta legislatura tot s’hagi pogut fer correctament: encara que sembli un argument del PP, que algunes conselleries ocultin informes i auditories em preocupa). Tots hem vist els telenotícies i llegit la premsa. Dia rere dia trobem novetats en els molts casos de corrupció. Però, tot i això, el llistat dels casos i l’alt nombre de presumptes corruptes no deixen de sorprendre’ns.
Tot i que m'agradaria apuntar aquí que no tots els polítics són iguals ni corruptes i que aquests casos han afectat básicament a dos partits: PP i UM (es pot parlar de partits corruptes o només de persones?).
A partir d’aquí em sorgeixen dues reflexions. És possible que la política es faci de forma honesta i pel bé comú sense beneficiar-se’n un mateix o els que ens envolten? I la segona qüestió que se’m presenta és: no demostra el gran nombre de casos que la justícia, tal i com està, és incapaç de fer front al cúmul de feina que se li acumula? No seria necessària més rapidesa? No s’hi haurien de destinar més recursos?
La resposta a la segona qüestió pareix evident: si s’acumulen els casos de corrupció i es dilaten tant de temps, el més convenient seria posar més recursos que agilitzin la seva resolució.
Però la primera qüestió no sé si té resposta.Ja cap al segle XIX es va teoritzar sobre el poder arribant-se a la conclusió de que el poder corromp. Si és així, com ens hem d’organitzar? Hem de seguir consentint que en la nostra societat hi hagi poderosos? Ens podem organitzar sense poder?
Aquestes preguntes han tingut tantes respostes com ideologies polítiques han existit. Però el que és evident és que la possibilitat de canviar les coses cap a una absència de poder avui dia està molt lluny. Que hem de fer doncs? Podem plegar-nos de braços creuats. Podem confiar en la justícia. O podem demanar mesures que tendeixin a la transparència en la gestió i que possibilitin la participació ciutadana.
Aquests dos factors, transparència i participació, són una de les eines que avui dia, i tal i com estan les coses, poden minimitzar el poder dels nostres governants i els poden dificultar la corrupció.
Per això, amb una sèrie de mesures senzilles (que per altra banda ja s’apliquen a alguns altres països), com són la publicació de les factures, contractes, etc. dels ajuntaments, institucions i organismes de govern, seria tot més transparent i fiscalitzable pel conjunt dels ciutadans.
I també dificultaria la corrupció si els ciutadans participessin en les decisions que afecten al comú, tant pel que fa als diners com pel que fa amb el conjunt de polítiques a adoptar.
Tenim un sistema obscur, gens participatiu, on el resultat de quatre anys de govern poden resultar en més de 500 persones imputades en casos de corrupció de tot tipus i en tot tipus d’institucions i illes.
Per això crec que aquesta vergonya l’hem de combatre no desmobilitzant-nos, sinó tot el contrari, activant-nos i exigint més transparència i més participació ciutadana. Que no tinguin via lliure per a seguir (presumptament) robant mentre nosaltres ens queixam des del bar.
Seguint a la vall de Sóller fem una passejada per Biniaraix, un altre lloc on fa ganes anar-hi de tant en tant.
El nom ve d’una antiga alqueria islàmica al voltants de la que es van anar construint diferents edificis i que, per sort, no es va estendre massa i va donar forma a aquest conjunt urbà tan peculiar. Els carrers estan empedrats, alguns escalonats i amb una tranquil·litat ja poc habitual a Mallorca.
Està envoltat d’horts i per tot ens trobam aigua, caneletes, piques, rentadors. El color verd intens predomina al paisatge i l’olor dels tarongers impregna l’ambient.
És punt d’arribada o partida de molts d’excursionistes que gaudeixen dels voltants, camins empedrats, parades, fonts, salts d’aigua, etc.
ENTRE LES PEDRES I L'AUDITORI D'EN MONEO HI HA ALTERNATIVES... MOLTS D'ANYS, SALUT I ALEGRIA!
Alternativa | 01 Gener, 2011 07:00
Des d'Alternativa vos volem desitjar a tots, en aquest dia de ressaca internacional, MOLTS D'ANYS, SALUT I ALEGRIA!
Esperem que aquest any 2011 sigui l'any del canvi, de la sortida del túnel fosc en que ha entrat la política pollencina i que el mes de maig hi hagi una nova ALTERNATIVA real en el govern. Perquè ENTRE LES PEDRES I L'AUDITORI D'EN MONEO HI HA ALTERNATIVES!
La imatge lamentable de can Conill és un molt bon resum de la legislatura i de l'any 2010: un solar on hi ha projectada la ruïna de Pollença en forma d'Auditori milionari és només un solar ruinós, ple de pedres. Tot un símbol dels despropòsits polítics que s'han anat succeïnt.
Com hem dit, ENTRE LES PEDRES, inamovibles i que no serveixen per res més que per dificultar l'aparcament, I L'AUDITORI DE MONEO, que ens hipotecarà el futur endeutant-nos per molts d'anys... HI HA ALTERNATIVES: una gestió transparent, amb seny, amb molta il·lusió, dedicació i ganes. Una gestió que pensi en el futur de tots els pollencins més que en obres faraòniques.
Esperem que en el futur hi hagi... ALTERNATIVA PER POLLENÇA:
-Perquè l'any que ve sigui millor que el d'enguany i que el poguem disfrutar tenguent salut, amistat, alegria i bon humor.
-Perquè s'acabi amb tant polític professional i (pressumptament) corrupte.
-Perquè els nostres governants aprenguin que saltar-se la llei no està bé ni és tolerable ni amparable, i molt menys fer contractes a empreses de familiars.
-I perquè la política sigui alguna cosa més que un espectacle mediàtic i un vot cada 4 anys, i es faci política seriosa, participativa i afrontant els vertaders problemes de la gent.
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy