URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Precs i preguntes

Alternativa | 11 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

A aquest ajuntament encara hi ha dèficits democràtics molt importants, com demostren les següents respostes a preguntes nostres al ple; no faciliten la participació a la comissió, no faciliten informació i no compleixen acords del ple:

Vam continuar preguntant quan es triaran els suplents pels representants a l'escola de música, residència, patronat turisme... Fa mesos que vam comunicar els nostres suplents a una comissió informativa i res de res. Per motius de feina el nostre regidor en ocasions no pot anar a les comissions que es fan de matí. Resulta ben curiós que a pesar de que és l'equip de govern el culpable de que no s'hagin triat aquests suplents després es molestin quan enviam al nostres suplents que al no ser oficials no poden votar.

- Per què no s’ens faciliten de manera regular les actes del Consell d'Administració d'Emser?

Sense resposta. La manca de transparència a aquest organisme públic no ens agrada gens ni mica. Encara no hem pogut estudiar els darrers contractes de compra d'aigua que ja vam denunciar al seu dia.

-Ens poden donar per escrit l’informe del nivell de fuites d'aigua que ens van llegir al ple passat. Ens van dir que cap problema però encara no el tenim.

En referència als acords de la moció aprovada per unanimitat al ple de gener del 2010 i referent al cànon digital:

- S’ha reclamat ja a les empreses proveïdores la quantitat abonada en concepte d'impost («Compensació equitativa») establert en l'article 25 de la TRLPI pels  suports i unitats de còpia adquirits d'ençà que aquest impost es ve carregant sobre el preu dels productes arribant? En cas de resposta negativa poden donar una explicació?

- Es segueix pagant el cànon digital a les  factures corresponents? Aquestes factures especifiquen com marca la llei (art. 25) clarament el concepte que es paga en forma de cànon?

 Resposta del regidor d'hisenda: «no s'ha fet, s'estudiarà com es farà a Inca!». Segueixen sense fer res  aquest tema quan vam ser el primer municipi en aprovar aquest tema.

 Els ciutadans poden ajudar a millorar aquests dèficits democràtics, no  s'han de limitar a votar cada quatre anys. S'ha de denunciar o fer les  propostes per escrit al registre, si teniu qualque problema nosaltres el podem fer per vosaltres al ple. Sempre és important que les coses constin per escrit , sobretot amb aquest equip de govern.

Volíem saber si és cert que una dissenyadora de jardins va oferir gratuïtament a l’ajuntament un projecte per ajudar a  recuperar l’espai públic de can Sionet. I si la resposta és afirmativa per què no s’ha fet. La Resposta del regidor de jardins: No consta cap proposta. Si no es va fer per escrit no podem demostrar que aquest projecte realment es va oferir.

Entre tots hem de millorar Pollença, les eleccions de maig són un pas important, si nosaltres governam us asseguram que millorarà la transparència, la informació i que obtendreu respostes.

Les eleccions de maig no són cap simulacre, podem i hem de canviar. Hi ha alternatives. El Roto

Alternativa per l'esport.

Alternativa | 10 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

  A Alternativa per Pollença considerem l'Activitat Física i l'Esport elements bàsics al servei de la salut, l'educació, la socialització, la integració social , la formació i la convivència. L'ajuntament té l'obligació de fomentar i impulsar la seva pràctica.

        Pollença compta actualment amb un gran potencial a nivell de recursos humans en l'àmbit de l'Activitat Física i l'Esport, ja siguin professionals sortits de l'àmbit universitari o dels cicles formatius que es duen a terme en el mateix  municipi.

        També tenim  actualment unes instal·lacions esportives que podríem considerar suficients (llevat  de la manca d'un Pavelló cobert al Port de Pollença) tot i que mal gestionades i en les que el manteniment s'ha convertit en un veritable problema.

        La nostra proposta, per tant, es centra més que en la promesa de noves i faraòniques instal·lacions,  que l'ajuntament no pot pagar ni mantenir, en l'aprofitament i la millora de l'ús i conservació del que ja tenim. Per això la principal mesura ha de ser impulsar un Patronat Municipal de l'Activitat Física i l'Esport que compti amb recursos suficients (humans, materials i econòmics), pressupost propi i autonomia per coordinar de manera efectiva tots els temes  relacionats en aquest àmbit.  Aquest Patronat, lluny de ser una tapadora per a que els polítics de torn puguin realitzar les seves mangarrufes fora del control econòmic de l’interventor, s'ha de caracteritzar per la seva transparència i per la voluntat de cooperació, ja sigui amb altres àrees de l'ajuntament (Turisme i serveis socials...), com amb entitats privades o tot el teixit associatiu relacionat amb l’àmbit de l'esport o amb el ciutadà corrent mitjançant els recursos de participació ciutadana.

        Actualment l’Àrea d'Esports té la problemàtica de no tenir els recursos humans suficients per gestionar i mantenir el gran nombre d'instal·lacions que a més a més estan disperses entre el Port i Pollença. Actualment la regidoria d'esports compta amb un regidor amb dedicació exclusiva i amb un tècnic que no la té, nosaltres considerem que hauría de ser al revés.

        El regidor, com a representant del poble, ha de marcar unes pautes polítiques d'actuació que han de servir per garantir que es compleixi la voluntat i els desitjos dels ciutadans. Però són els tècnics especialitzats els que han de crear un pla de gestió i manteniment de les activitats i instal·lacions esportives eficient i s'han d'encarregar del seu seguiment i execució.

        Les activitats esportives més importants normalment es repeteixen any rere any, però es poden preveure amb anticipació. És bàsic per el seu bon funcionament que no depenguin dels capritxos i de les improvisacions momentànies dels polítics, sinó que siguin producte d'una bona planificació que garanteixi que els diners dels ciutadans siguin ben invertits.

Aquesta cistella fa unes tres setmanes que està caiguda al poliesportiu del Port de Pollença. Un exemple del que comentam a l'article.

Trescant pel mˇn (CXIII) Menorca novembre 2009 V.

Alternativa | 09 Gener, 2011 09:14 | facebook.com twitter.com

Espectacular necròpolis hipogènica formada per unes cent coves, la majoria d’elles artificials, situades a les parets del final dels barrancs de Binidalí i Son Domingo que formen Cales Coves, al terme d’Alaior.

És una de les majors concentracions de coves funeràries i ja reberen certa protecció al 1931.

N’hi ha de varis tipus: unes senzilles en forma de forn, petites i planta més o manco circular, poden datar del 2000 a l’1 aC. Altres més complexes i grosses, tenen més d’una dependència i solen tenir columnes adossades a les parets i només una té una columna exempta, l’entrada sol ser rectangular vertical. N’hi ha també de naturals, tancades amb un parament ciclopi.

A l’exterior d’algunes de les coves hi ha terrasses picades a la roca que possiblement s’empraren per realitzar-hi rituals funeraris, també se troben les típiques capades de moro, tallades a la roca per dipositar-hi ofrenes, llumetes...  

Amb l’arribada dels romans se deixà l’ús funerari de les coves i els mateixos n’ocuparen per diferents funcions. Amb el temps les empraren pescadors que hi guardaven els utensilis de les barques, més tard, als anys seixanta varen ser ocupades per la comunitat hippie que la convertí en una espècie de santuari fins que foren desallotjats i les coves se tancaren amb planxes i portes de ferro. Posteriorment algunes han estat obertes i emprades esporàdicament.

Arribar a la cala i mirar les parets impressiona, la feina feta és increïble, s’han de tenir en compte els mitjans que tenien en aquell temps. Algunes estan a llocs on és molt difícil accedir-hi, per el que les condicions de feina havien de ser extremes. Menorca és màgica.

                                                                                       A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lĺan˛nim dÚu mercat

Alternativa | 08 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Un  nou article del nostre amic, en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a  alternativaperpollenca@gmail.

L’anomenat mercat financer ens vol fer creure que és una espècie d’ens mental, que no té noms i llinatges, que no té ideologia i que es mou inexorablement per sí mateix; una espècie de déu intangible, indefugible, provident, organitzador dels béns del món, més enllà de la voluntat dels homes i dels estats; aquells i aquests s’han de sotmetre ulls clucs a les lleis del seu inevitable i misteriós imperatiu.

La veritat és que el mercat financer el manegen homes de carn i os, que tenen nom i llinatge. Són aquells que proclamen la mort de les ideologies des de la ideologia del capitalisme més aborronador que ens ha enfonsat dins la ferotge crisi que vivim i deixa devora un món fart i ostentós, mil milions d’afamegats. Els que es diuen pragmàtics i apolítics són els que imposen les polítiques i dicten com ha de funcionar el món.

Per paradoxal i irònic que paregui als mateixos que han provocat la crisi amb els seus cobdiciosos excessos i mangarrufes embarcant a les famílies i empreses dins un endeutament  insostenible, que arrossegà a la insolvència tota la banca, ara els governs, amb el nostres duros, han anat a treure’ls del fang on s’havien aficat. Això ha fet créixer l’endeutament públic, que acabam pagant els de sempre, els més petits amb acomiadaments, esmotxada de sous i retallada de les prestacions socials; mentre els més grossos sempre suren.  Per acabar-ho de confitar, ara l’anomenat mercat financer amb nom i llinatges responsable de la crisi dóna, entre tassó de whisky i caviar, les receptes d’una legislació que mantengui els seus interessos i privilegis, i el poble a menjar pa negre, que ja li basta. I si se queixa, oli de resino, que fa anar de cagarel·la, però sol estroncar les queixes.

Si no el coneixeu us recomenam veure el vídeo del col·lectiu FLO6X8

Rumba Rave "banquero" en el Santander (vídeo que ja ha estat retirat una vegada al youtube per una denúncia del banc))

 

Cal ajudar als afectats pel becut vermell

Alternativa | 07 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

  L'arribada del coleòpter asiàtic, conegut com becut vermell (Rhynchophorus ferrugineus), a Mallorca és l'enèsima mostra dels greus perills que uneixen el descontrol comercial que existeix entre els diferents països, les grans companyies i les multinacionals a l'hora de transportar determinades mercaderies vegetals i animals (exòtiques, forànies) i que després es converteixen en invasores. Tot plegat és un tema complicat, però al manco hauria de servir d'exemple per a posar més traves a determinats moviments comercials.

Quan es va donar l'avís dels seus efectes, ja fa més d'un any, molta gent s'ho va prendre molt a la lleugera, entre altres el nostre regidor de jardins, més preocupat per afavorir als seus que del bé comú. Gràcies en part a aquesta desídia en aquest moment, sent realistes, hi ha poca cosa a fer per salvar la pràctica totalitat de les palmeres, fassers  i cocoters (Phoenix, Elaeis guineensis, Cocos nucifera) del municipi que estan sentenciats a mort.

Pollença s'ha convertit en la zona zero de la plaga,  i s'ha demostrat que l’Ajuntament al seu solar de Llenaire no ha aplicat correctament les mesures fitosanitàries obligatòries respecte a la plaga, com veníem denunciant des de fa temps i han demostrat les inspeccions d’agricultura, el que ha ajudat a l’extensió de la plaga. Per això, a més de per motius ecològics, inclús estètics, és  necessari que l'Ajuntament  ajudi de manera immediata i urgent als particulars afectats per la plaga, cercant la col·laboració d’entitats supramunicipals. I en aquest sentit presentarem una moció al proper ple.

Al ple de novembre el regidor de jardins va reconèixer que havien llevat les palmeres del capellà de l'església del Port de Pollença (curiós el diferent criteri aplicat al tema del calvari). Per què no es cerca la manera d'ajudar a la resta de particulars d`una manera similar?

A més el que demanem no és cap novetat, a la Comunitat Valenciana per exemple la Generalitat dóna subvencions per la destrucció de palmeres per la plaga de Paysandisia Archon  i també del becut vermell (veure requisits solicitut d'ajuda). Aquesta ajuda en forma de subvenció o col·laboració amb mitjans materials i tècnics és la millor manera d'aturar o reduir la velocitat d’extensió de la plaga, actualment devastadora, i un element de justícia en vista de la responsabilitat de l’Administració en l’extensió de la plaga. Tal vegada d'aquesta manera s'evitarien les denúncies dels particulars.

En aquest moments els propietaris afectats, cansats de la desídia i manca de resposta de l'Administració estan pensant posar una denúncia per negligència pel greu perjudici sofert. Ja s’han posat en contacte amb el seprona i tenen un misser, a més d'haver obert un correu per unir a tots els afectats: afectadospicudorojopollensa@hotmail.com

Notícia i fotografia del Ultima Hora. 


Precs i preguntes sobre el becut vermell

Alternativa | 06 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

  Al ple del mes de març de 2008 ja vam denunciar els abocaments incontrolats de la poda de palmeres que fan jardiners contractats per l'Ajuntament al solar municipal a Llenaire (veure article) . Més de dos anys després,  i a pesar de les promeses de solucions, vam denunciar que l'Ajuntament seguia sense controlar i gestionar correctament aquest solar, el que havia ajudat a l'extensió de la plaga del becut vermell (veure article).

Als darrers tres plens hem demanat al regidor de jardineria sobre la seva gestió de la plaga del becut vermell.

Al ple d’octubre ens vam centrar en la mala gestió que es feia del solar de Llenaire (on es deixaven dies les restes de palmeres infectades sense tractar). El regidor no va ser capaç d’assegurar-nos que es disposés de tots els permisos i va reconèixer que la Conselleria d’Agricultura havia demanat un millor control.

Preguntes:

- El regidor de jardins pot assegurar que les restes de podes de palmeres afectades pel becut vermell que s’ha abocat al solar de Llenaire han seguit el tractament correcte? Disposa de les següents autoritzacions a fi de dur-los a terme:

           · Declaració d'utilitat pública, interès social o general.

           · Autorització de la Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi ambient.

           · Llicència d'activitats atorgada o pel Consell o per l'Ajuntament.

           · Llicència municipal.

           · Autorització de la comissió Balear del Medi Ambient

Respostes del regidor de jardins, en Martí Ochogavía:

«Fins ara, com podíem, llevaven les palmeres  al solar de Llenaire, també els particulars lleven restes  a la deixalleria a través d’una empresa, i s’asseguren que vénen totes desinfectades.

Cada mes són esquitades totes les restes de poda de Llenaire amb tres productes, quan s’ha pogut pegar foc s’ha pegat foc, pareix que no ha quedat cap resta de becut. La Conselleria d’Agricultura ha demanat un control millor. Estam fent feina amb la col·laboració d’una empresa per tallar 31 palmeres afectades, i hem comprat mil i pico de metres quadrats de plàstic per tenir un mes o dos mesos la caxofa infectada de les palmeres tancada i després cremar-la».

Al ple de novembre no ens va dir quina empresa feia feina per aquest tema per l’Ajuntament, ens va assegurar que s’havia demanat el tema a tres empreses i es va triar una.

Preguntes:

A l’anterior ple el regidor de jardineria en va explicar detalladament les mesures preses respecte a l’epidèmia de becut vermell. Va dir que una empresa llevava palmeres tallades i desinfectades de particulars, després de passar per la deixalleria, al solar de Llenaire Quin és el nom d’aquesta empresa? S’ha informat a les altres empreses i particulars d’aquesta possibilitat?

També va dir que havien cercat una empresa per col·laborar amb l’ajuntament per podar i tractar les palmeres afectades per la plaga? Quin és el nom d’aquesta empresa? Amb quins criteris ha estat triada? S’han fet els passos que marca la llei de contractació pública?

La resposta:

«Els ciutadans poden portar restes de poda a la deixalleria, i després Emser trasllada les restes a Llenaire. Es va a cridar a tres empreses i després es va triar la que es va considerar més adient per part de l’encarregat».

Al ple de desembre vam seguir demanant. De nou la triada per fer la feina va ser l'empresa del gendre d'en Martí, que ha passat de comunitat de bens a societat limitada.

A quines tres empreses es va convidar a fer feina  per podar i  tractar les palmeres afectades per la plaga? S’ha comprovat si s’han fet els passos que marca la llei de contractació pública?

«Es va convidar a Ponent Ecologic S.L., Ros i Hijos i Ramallet. Es va triar la primera, com no arribava a un import superior a 4.000 euros no feia falta fer un negociat».

No tenim gens clar que el cost sigui tan baix com ha senyalat el regidor i que tot s'hagi fet correctament, seguirem fent feina al tema.


 

Carta del Govern de resposta a un particular on s'indica que al solar municipal de Llenaire s'han fet dues inspeccions:

- El 18 d'octubre Agricultura ja va indicar a l'Ajuntament que havia adoptar les mesures fitosanitàries obligatòries.

- El 15 de novembre s'indica que les mesures adoptades són insuficients.

La comoditat de no fer res

Alternativa | 05 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

  Al darrer ple va ser rebutjada la nostra moció referent a la rescissió del contracte de l'actual arrendatari de la casa i quiosc del Calvari (veure article anterior). L’equip de govern i el PSM van votar en contra, el grup PP-UMP es va abstenir.

Al ple es va posar en dubte que l 'Ajuntament s'hagués de pronunciar en un tema entre particulars i va ser l’argument principal dels partits que van rebutjar  aquesta moció. El primer que hem de dir és que un d’aquests particulars no és un particular qualsevol, sinó que es tracta de l’església catòlica, propietària de la major part del patrimoni històric-cultural del municipi, un dels nostres principals atractius turístics. Al que hem d’afegir que des del nostre punt de vista l’Ajuntament té una responsabilitat a aquest tema i que no ens podem limitar a no fer res.  

A 1993 el batle Martí March va pensar que un monument com l’ermita del Calvari, tan important i visitat per multitud de turistes, hauria d’estar obert tot l’any, ja que en aquell moment només s’obria a esdeveniments puntuals com el davallament. Va ser l’Ajuntament qui va proposar la idea d’arrendar a una família l’habitatge al costat de l’ermita i per ajuda-la al seu manteniment es va donar llicència per un petit quiosc a la planta baixa. A canvi el donat havia de obrir, fer net i cuidar l’ermita. El batle va argumentar, i pel que vam veure va convèncer al PSOE i al PSM, que en Martí March va fer aquestes gestions com a president de la cofraria i no com a batle. Però al contracte d’arrendament es parla de forma concreta de l’Ajuntament remarcant la importància que van tenir els permisos de l’Ajuntament per posar en marxa el projecte.

No va haver cap problema entre 1993 i 2000 quan es va respectar el contracte d’arrendament per part del primer donat, en Toni Cerdà. El problema ha sorgit al 2000 quan l’arrendatari no ha complit les seves funcions de donat, sinó que ha contractat a terceres persones per fer les funcions de donat.

Si presentàvem aquest tema a aquest ple, en forma de suport a la petició de rescissió de contracte que ja ha fet el rector al bisbat, és perquè és urgent ja que el donat i la seva família viuen des de fa més d'un any una difícil situació, ja que l'arrendatari els va llevar la seva principal font d'ingressos (la seva feina al quiosc) i els vol desnonar (aquests dos temes són als jutjats). Per això, en aquest moment la dona del donat s’ha hagut d’anar amb el seu fill a Suècia a fer feina. I a pesar d'això, el donat ha seguit obrint i mantenint net l'oratori, feina reconeguda i valorada per veïns, membres de la cofraria i el rector de la Parròquia.

Una pregunta evident és per què l’arrendatari està pagant 500 euros des de fa més d’un any sense obtenir cap benefici? Per què l’estiu passat es va afegir a l’activitat del quiosc l’activitat de restaurant? Darrera d’aquestes dades els veïns veuen un interès de l’artista Rebeca Horn, que té una casa darrera del calvari,  per la que fa feina l’arrendatari i que a altres ocasions ja ha fet festes privades al calvari amb permís de l’arrendatari. Volem una ermita convertida en un “complement exòtic” d’un restaurant?

Evidentment l’Ajuntament era i és el primer interessat en que un lloc tan emblemàtic i històric com l'Ermita del Calvari es trobi obert ja que és un dels monuments del municipi més visitats pels turistes. Aquesta ermita es troba oberta de les nou del matí a les vuit del vespre des d’octubre del 2008 només per la bona voluntat del donat ja que des d’aquella data se l’ha llevat a ell i a la seva família el seu principal manteniment que és el quiosc. Si aquest lloc es trobés tancat des d’octubre del 2008 l’Ajuntament no faria res? Aquesta és la pregunta clau si la vostra resposta és que l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa, pensem que el ple no podia rebutjar la nostra moció o al manco fer gestions  per solucionar el tema com vam demanar fa mesos a un plec. La resta són excuses que van en la mateixa línia de tota la legislatura: apostar per la comoditat de no fer res, això sí, sense deixar de cobrar un bon sou cada mes.

De pavada de tinta. 

 

Contrainformaciˇ

Alternativa | 04 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

 Avui es presenta el projecte CONTRAINFORMACIÓ a les 19.30 al Centre Flassaders de Palma (sala 2.1.). Hi està tothom convidat!

Ens alegrem de que iniciatives com CONTRAINFORMACIÓ es posin en marxa. I més en una època en que la difusió de notícies i esdeveniments per Internet s'ha tornat inabastable per la gran quantitat d'organitzacions i col·lectius que hi ha. La Informació és, a més de poder, una eïna molt potent de Solidaritat.

 

Presentació:

CONTRAINFORMACIÓ  parteix de la necessitat, però també de la il·lusió, de crear un punt de trobada dels sectors més dinàmics i compromesos de la societat balear. Creiem que s’ha de fer una aposta per reforçar la creació de discursos propis dels moviments socials, amb espais de reflexió que ajudin a consolidar aquests discursos, tant en els aspectes de solidesa ideològica com d’extensió social del missatge. Necessitem, per tant, crear una Xarxa de Mitjans de Comunicació que permeti: Visualitzar les pràctiques dels Moviments Socials, Difondre campanyes i Socialitzar el discurs.

Fidels al nostres principis polítics, creem un col·lectiu: horitzontal, assembleari i autogestionat. Aquest nou espai ha de ser un mitjà entenedor, plural i obert a la societat illenca, on les organitzacions, entitats, associacions i col·lectius siguin els agents actius de la comunicació.

VISITAR LA WEB

 

 

Davant la corrupciˇ: transparŔncia i participaciˇ.

Alternativa | 03 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Dia 2 de gener ens despertàrem amb una notícia que tots sabíem i que per la seva espectacularitat no vàrem poder deixar de llegar:

Unas 500 personas están imputadas en Balears por casos de corrupción.

Las veinte causas aún "vivas" sobre presuntas corruptelas en Ayuntamientos, Consells insulares, Govern y otras administraciones públicas, cometidas en las pasadas y la actual legislatura, son las siguientes: Bomsai; Inestur-Voltor; Palma Arena; Andratx; Can Domenge; Son Oms; Maquillaje; Ibatur; Peaje-Carreteras; Fundació Illes Balears-Torre de Sant Elm; Scala-Consorcio per el Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB); Bitel-2; Turismo Jove; Ibatur; Funeraria de Palma-EFM; Ayudas del Consell de Mallorca; Mar Blau-Puertos del Estado; Relámpago; Canteras del Govern e Eivissa Centre.

Tots sabem el podrida que està la política y, sobretot, la vida política en moltes de les institucions que ens governen (i no parlo en passat, tot i que la majoria dels casos de corrupció són de la passada legislatura, perquè em costa creure que en aquesta legislatura tot s’hagi pogut fer correctament: encara que sembli un argument del PP, que algunes conselleries ocultin informes i auditories em preocupa). Tots hem vist els telenotícies i llegit la premsa. Dia rere dia trobem novetats en els molts casos de corrupció. Però, tot i això, el llistat dels casos i l’alt nombre de presumptes corruptes no deixen de sorprendre’ns.

Tot i que m'agradaria apuntar aquí que no tots els polítics són iguals ni corruptes i que aquests casos han afectat básicament a dos partits: PP i UM (es pot parlar de partits corruptes o només de persones?).

A partir d’aquí em sorgeixen dues reflexions. És possible que la política es faci de forma honesta i pel bé comú sense beneficiar-se’n un mateix o els que ens envolten? I la segona qüestió que se’m presenta és: no demostra el gran nombre de casos que la justícia, tal i com està, és incapaç de fer front al cúmul de feina que se li acumula? No seria necessària més rapidesa? No s’hi haurien de destinar més recursos?

La resposta a la segona qüestió pareix evident: si s’acumulen els casos de corrupció i es dilaten tant de temps, el més convenient seria posar més recursos que agilitzin la seva resolució.

Però la primera qüestió no sé si té resposta.  Ja cap al segle XIX es va teoritzar sobre el poder arribant-se a la conclusió de que el poder corromp. Si és així, com ens hem d’organitzar? Hem de seguir consentint que en la nostra societat hi hagi poderosos? Ens podem organitzar sense poder?

Aquestes preguntes han tingut tantes respostes com ideologies polítiques han existit. Però el que és evident és que la possibilitat de canviar les coses cap a una absència de poder avui dia està molt lluny. Que hem de fer doncs? Podem plegar-nos de braços creuats. Podem confiar en la justícia. O podem demanar mesures que tendeixin a la transparència en la gestió i que possibilitin la participació ciutadana.

Aquests dos factors, transparència i participació, són una de les eines que avui dia, i tal i com estan les coses, poden minimitzar el poder dels nostres governants i els poden dificultar la corrupció.

Per això, amb una sèrie de mesures senzilles (que per altra banda ja s’apliquen a alguns altres països), com són la publicació de les factures, contractes, etc. dels ajuntaments, institucions i organismes de govern, seria tot més transparent i fiscalitzable pel conjunt dels ciutadans.

I també dificultaria la corrupció si els ciutadans participessin en les decisions que afecten al comú, tant pel que fa als diners com pel que fa amb el conjunt de polítiques a adoptar.

Tenim un sistema obscur, gens participatiu, on el resultat de quatre anys de govern poden resultar en més de 500 persones imputades en casos de corrupció de tot tipus i en tot tipus d’institucions i illes.

Per això crec que aquesta vergonya l’hem de combatre no desmobilitzant-nos, sinó tot el contrari, activant-nos i exigint més transparència i més participació ciutadana. Que no tinguin via lliure per a seguir (presumptament) robant mentre nosaltres ens queixam des del bar.

 

Imatge extreta del bloc dels nostres companys d'Artà: http://verds-esquerra.blogspot.com/

 

Trescant pel mˇn (CXII) Biniaraix.

Alternativa | 02 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Seguint a la vall de Sóller fem una passejada per Biniaraix, un altre lloc on fa ganes anar-hi de tant en tant.

El nom ve d’una antiga alqueria islàmica al voltants de la que es van anar construint diferents edificis i que, per sort, no es va estendre massa i va donar forma a aquest conjunt urbà tan peculiar.  Els carrers estan empedrats, alguns escalonats i amb una tranquil·litat ja poc habitual a Mallorca.

Està envoltat d’horts i per tot ens trobam aigua, caneletes, piques, rentadors. El color verd intens predomina al paisatge i l’olor dels tarongers impregna l’ambient.

És punt d’arribada o partida de molts d’excursionistes que gaudeixen dels voltants, camins empedrats, parades, fonts, salts d’aigua, etc.

Un lloc ben recomanable.

                                                                                                        A.R.F.V.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

ENTRE LES PEDRES I L'AUDITORI D'EN MONEO HI HA ALTERNATIVES... MOLTS D'ANYS, SALUT I ALEGRIA!

Alternativa | 01 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Des d'Alternativa vos volem desitjar a tots, en aquest dia de ressaca internacional, MOLTS D'ANYS, SALUT I ALEGRIA!

Esperem que aquest any 2011 sigui l'any del canvi, de la sortida del túnel fosc en que ha entrat la política pollencina i que el mes de maig hi hagi una nova ALTERNATIVA real en el govern. Perquè ENTRE LES PEDRES I L'AUDITORI D'EN MONEO HI HA ALTERNATIVES!

La imatge lamentable de can Conill és un molt bon resum de la legislatura i de l'any 2010: un solar on hi ha projectada la ruïna de Pollença en forma d'Auditori milionari és només un solar ruinós, ple de pedres. Tot un símbol dels despropòsits polítics que s'han anat succeïnt.

Com hem dit, ENTRE LES PEDRES, inamovibles i que no serveixen per res més que per dificultar l'aparcament, I L'AUDITORI DE MONEO, que ens hipotecarà el futur endeutant-nos per molts d'anys... HI HA ALTERNATIVES: una gestió transparent, amb seny, amb molta il·lusió, dedicació i ganes. Una gestió que pensi en el futur de tots els pollencins més que en obres faraòniques.

Esperem que en el futur hi hagi... ALTERNATIVA PER POLLENÇA:

-Perquè l'any que ve sigui millor que el d'enguany i que el poguem disfrutar tenguent salut, amistat, alegria i bon humor.     

-Perquè s'acabi amb tant polític professional i (pressumptament) corrupte.   

-Perquè els nostres governants aprenguin que saltar-se la llei no està bé ni és tolerable ni amparable, i molt menys fer contractes a empreses de familiars.    

-I perquè la política sigui alguna cosa més que un espectacle mediàtic i un vot cada 4 anys, i es faci política seriosa, participativa i afrontant els vertaders problemes de la gent.     

 
 

 

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb