URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La comoditat de no fer res

Alternativa | 05 Gener, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

  Al darrer ple va ser rebutjada la nostra moció referent a la rescissió del contracte de l'actual arrendatari de la casa i quiosc del Calvari (veure article anterior). L’equip de govern i el PSM van votar en contra, el grup PP-UMP es va abstenir.

Al ple es va posar en dubte que l 'Ajuntament s'hagués de pronunciar en un tema entre particulars i va ser l’argument principal dels partits que van rebutjar  aquesta moció. El primer que hem de dir és que un d’aquests particulars no és un particular qualsevol, sinó que es tracta de l’església catòlica, propietària de la major part del patrimoni històric-cultural del municipi, un dels nostres principals atractius turístics. Al que hem d’afegir que des del nostre punt de vista l’Ajuntament té una responsabilitat a aquest tema i que no ens podem limitar a no fer res.  

A 1993 el batle Martí March va pensar que un monument com l’ermita del Calvari, tan important i visitat per multitud de turistes, hauria d’estar obert tot l’any, ja que en aquell moment només s’obria a esdeveniments puntuals com el davallament. Va ser l’Ajuntament qui va proposar la idea d’arrendar a una família l’habitatge al costat de l’ermita i per ajuda-la al seu manteniment es va donar llicència per un petit quiosc a la planta baixa. A canvi el donat havia de obrir, fer net i cuidar l’ermita. El batle va argumentar, i pel que vam veure va convèncer al PSOE i al PSM, que en Martí March va fer aquestes gestions com a president de la cofraria i no com a batle. Però al contracte d’arrendament es parla de forma concreta de l’Ajuntament remarcant la importància que van tenir els permisos de l’Ajuntament per posar en marxa el projecte.

No va haver cap problema entre 1993 i 2000 quan es va respectar el contracte d’arrendament per part del primer donat, en Toni Cerdà. El problema ha sorgit al 2000 quan l’arrendatari no ha complit les seves funcions de donat, sinó que ha contractat a terceres persones per fer les funcions de donat.

Si presentàvem aquest tema a aquest ple, en forma de suport a la petició de rescissió de contracte que ja ha fet el rector al bisbat, és perquè és urgent ja que el donat i la seva família viuen des de fa més d'un any una difícil situació, ja que l'arrendatari els va llevar la seva principal font d'ingressos (la seva feina al quiosc) i els vol desnonar (aquests dos temes són als jutjats). Per això, en aquest moment la dona del donat s’ha hagut d’anar amb el seu fill a Suècia a fer feina. I a pesar d'això, el donat ha seguit obrint i mantenint net l'oratori, feina reconeguda i valorada per veïns, membres de la cofraria i el rector de la Parròquia.

Una pregunta evident és per què l’arrendatari està pagant 500 euros des de fa més d’un any sense obtenir cap benefici? Per què l’estiu passat es va afegir a l’activitat del quiosc l’activitat de restaurant? Darrera d’aquestes dades els veïns veuen un interès de l’artista Rebeca Horn, que té una casa darrera del calvari,  per la que fa feina l’arrendatari i que a altres ocasions ja ha fet festes privades al calvari amb permís de l’arrendatari. Volem una ermita convertida en un “complement exòtic” d’un restaurant?

Evidentment l’Ajuntament era i és el primer interessat en que un lloc tan emblemàtic i històric com l'Ermita del Calvari es trobi obert ja que és un dels monuments del municipi més visitats pels turistes. Aquesta ermita es troba oberta de les nou del matí a les vuit del vespre des d’octubre del 2008 només per la bona voluntat del donat ja que des d’aquella data se l’ha llevat a ell i a la seva família el seu principal manteniment que és el quiosc. Si aquest lloc es trobés tancat des d’octubre del 2008 l’Ajuntament no faria res? Aquesta és la pregunta clau si la vostra resposta és que l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa, pensem que el ple no podia rebutjar la nostra moció o al manco fer gestions  per solucionar el tema com vam demanar fa mesos a un plec. La resta són excuses que van en la mateixa línia de tota la legislatura: apostar per la comoditat de no fer res, això sí, sense deixar de cobrar un bon sou cada mes.

De pavada de tinta. 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb