URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Alternativa a la cultura d'usar i llençar

Alternativa | 03 Març, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

 Al darre ple es va aprovar per unanimitat la moció municipal en relació al suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos.

Una proposta interessant que ja havia estat presentada i aprovada a altres municipis de Catalunya i Balears.


És clar que l’increment i la diversitat de residus representen un greu problema ambiental i que hem de cercar alternatives a la cultura “d’usar i llençar” o d’un sol ús. Aquest estil de vida suposa una constant sobreexplotació dels recursos naturals.

Als Sistemes Integrats de Gestió (SIG) (el sistema adoptat majoritàriament a l‘estat espanyol) les empreses paguen un import per cada envàs que generen  i els envasos són gestionats principalment per Ecoembes i Ecovidrio. Els doblers recaptats teòricament haurien de servir per finançar, a les administracions locals i autonòmiques, els costos afegits dels sistemes de recollida selectiva dels envasos, així com les campanyes d’informació i de sensibilització pel foment del reciclatge entre la ciutadania.Però els costos derivats de la gestió dels residus d’envasos van molt més enllà dels que es cobreixen  i, a més:

• No incentiva la recuperació dels envasos: molts envasos no van a parar als contenidors de recollida selectiva, i apareixen en contenidors de rebuig, en papereres, carrers, platges, etc.

• A la pràctica, molts dels costos de la gestió d’aquests envasos recauen sobre els municipis, i per tant, als ciutadans. Aquests influeixen en el cost de l’abocament, la incineració i  el cost de neteja viària.

Les empreses envasadores acaben externalitzant bona part dels costos dels envasos que generen. Els responsables de tot plegat són els fabricants, les grans superfícies i les cadenes comercials agrupats en el lobby Ecoembalajes Espanya (Ecoembes), que prioritzen els seus beneficis econòmics per sobre del respecte al medi ambient.

Els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) és molt més sostenible i , ja estava contemplada per la llei d’envasos del 1997. Però, malauradament, va ser eclipsada per l’aplicació generalitzada dels Sistemes Integrals de Gestió.

Ara és el moment d’aplicar aquests Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), un sistema que ja funciona, i amb èxit, a altres països. Els països escandinaus tenen xifres de recuperació d’un 95% dels envasos posats al mercat, mentre que a Alemanya aquesta xifra és del 97%6. En el fons es tracta de tornar al que existia fa anys sense necessitats de lleis;  els productors, distribuïdors i comerciants de productes envasats, cobrarien als seus clients una quantitat en concepte de dipòsit per a cada envàs. Aquesta quantitat és retornada al consumidor en retornar l’envàs buit. Aquest sistema comporta una sèrie d’avantatges:

• Els ajuntaments i ciutadans no “subvencionen” els costos addicionals: són els envasadors i distribuïdors els que assumeixin els costos reals per la gestió dels envasos

• Incentiva la recuperació dels envasos: la reutilització i reciclatge és molt més efectiu i de molta més qualitat.

Ara per ara, les administracions competents no s’esforcen per fer complir, a la indústria del sector de l'envàs i a la gran distribució, els objectius de reducció i minimització d’envasos. Per contra, a Balears es continuen construint infraestructures que desincentiven el reciclatge, com les incineradores de residus. Instal·lacions que, a més d’alimentar-se de recursos potencialment reciclables com els envasos lleugers o la matèria orgànica, contribueixen a agreujar el Canvi Climàtic.

Pensam a més a més que la nova Llei de residus també hauria d’incorporar altres mesures necessàries com l’establiment de percentatges mínims anuals de reducció i objectius a mig termini, i aplicar mesures fiscals a fabricants, envasadors i distribuïdors per incentivar el compliment els objectius marcats de reducció i reutilització 'envasos i embolics. Cal impulsar mesures fiscals que afavoreixin la prevenció de residus, com gravàmens als envasos d’un sol ús i als productes perillosos, etc. i mesures que incentivin alternatives i que fomentin el residu mínim, mesures que desincentivin l’abocament o incineració a favor de la reducció i la reutilització i el reciclatge. S’han d’aplicar normatives que regulin la distribució de publicitat el lliurament indiscriminat i gratuït de bosses i safates de plàstic als comerços i gran superfícies, mitjançant taxes.

Respecte al punt 9 de la moció que demana  fer publicitat d’aquesta moció, vam demanar que aquesta publicitat no suposi una despesa extra per l¡Ajuntament i que s’utilitzin els mitjans públics dels que disposam; webs, ràdio i taulers municipals.

Imatge i més informació a Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable 

 


 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb