URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El desastre de Japó: unes notes.

Alternativa | 22 Març, 2011 07:00 | facebook.com twitter.com

Publicam un nou bon article de la nostra companya Toñi Valdivielso.

Després del terrible terratrèmol i del posterior tsunami de l’11 de març, i sobretot després d’haver vist el mapa del desastre i el comportament exemplar dels nipons, he recordat la meva visita al país i com les seves ombres i les seves llums s’han mostrat aquests dies.

En primer lloc, i tornant incidir en un tema que ja vaig tractar a un altre moment, ens adonam més que mai dels riscos de les centrals nuclears. És veritat que el que se’ns diu que està passant –i el que en realitat està passant, que a ben segur són dues coses diferents- és producte d’unes condicions absolutament extremes, però no deixa de ser cert que els perills que comporta la fabricació d’energia nuclear són tan devastadors que no només afecten ara, sinó que hipotecaran el futur d’una regió molta ampla i dels seus habitants durant dècades. Els japonesos volien ser autosuficients i s’havien decidit per l’energia nuclear, enfront d’altres formes renovables. L’aposta dels que varen prendre aquesta decisió la pagaran els seus néts. L’exemple japonès ens agafa molt enfora, però no hem d’oblidar que el país europeu que més centrals nuclears té ara mateix –i més d’una de la mateixa època i sembla que similar en la seva construcció que la de Fukushima- és un veïnat nostre, França. Un accident allà (i no fa falta una catàstrofe natural: tots tenim en la memòria Txernòbil), des d’un punt de vista egoista, ens tocaria també a nosaltres. I l’energia nuclear no deu ser tan segura quan Alemanya està replantejat la seva política al respecte. Si, en veure l’exemple de Japó, els germans corren, per qualque motiu deu ser.

En segon lloc, i per veure el caire positiu a aquesta tragèdia, no deixa de sorprendre l’actitud dels japonesos davant del drama que estan vivint. El seu civisme és, des del meu punt de vista, el seu tret més significatiu. Crec que enlloc s’és tan respectuós com allà. I crec que enlloc com allà els habitants deixen de confiar que qualcú els solucioni els problemes i se posen a fer feina, per ells mateixos o pels altres, donant unes mostres de veritable solidaritat que de vegades ens costen d’entendre: només fa falta pensar en els voluntaris que estan fent feina a la central nuclear, sabent que això probablement els costarà la vida a un terme més proper que llunyà. I un altre exemple: el dia del terratrèmol, quan no funcionaven els transports públics a Tòkio, ningú no es va quedar esperant que el govern els facilitàs mitjans per tornar a ca seva. Espontàniament, compraren o llogaren bicicletes o s’organitzaren per compartir cotxe o trajecte a peu. Supòs que al Japó ara hi ha gent molt desesperada, però no clamen contra els que els governen ni donen les culpes a qui no les té, coses a què estam molt acostumats per aquí.

Vull recordar el Japó que vaig conèixer, i per això m’agradaria compartir dues imatges de dos dels llocs més colpejats pel tsunami: Sendai i Matsushima. Esper tornar-hi un dia i trobar un altre pic la bellesa de què una vegada vaig gaudir.

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb